dimarts, 30 de desembre del 2008

El Pla Director -29/11/2007-

De nou, la Generalitat ens ha presentat una proposta de Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, un document que ha de donar les directrius de planejament del futur de la Conca, i aquest fet, no ens ha de fer perdre de vista que el futur, per definició, és imprevisible, però que la planificació pot evitar problemes, i alhora resoldre els actuals.

Així, el Pla dibuixa una possible Conca d’Òdena pel 2026, protegint aquells paratges naturals o agrícoles importants, ordenant-ne les zones de creixement, i alhora guardant espai per les infrastructures de transport i per Polígons Industrials.

Respecte les xifres de població, EL PLA NO OBLIGA A CRÈIXER, ni a doblar la població (com algun “erudit” ens vol fer creure), sinó que fixa una capacitat màxima, un sostre, d’absorció de població de manera ordenada de la Conca. Per entendre-ho, un exemple: El Pla General d’Igualada aprovat als vuitanta establia que Igualada superaria els 60000 habitants pel 2006...els ha tingut? Els té el 2007? No, alhora que no ens hem d’estirar pas dels cabells per no haver-hi arribat, i el Pla General tampoc estava equivocat; simplement, la ciutat no ha tingut la necessitat d’utilitzar aquesta capacitat d’absorció ordenada de població. Ara la pregunta seria, i per què fer previsions de tanta població? Com hem dit al principi, el futur és impredictible, però en temes de planejament urbanístic és millor ser ample de mires, per què el problema no és que vingui la població prevista, per la qual ja li tenim un espai, sinó que en vingui més (i que en vingui més població tampoc ho diu un pla, és un tema que sobrepassa els despatxos), ja que llavors, al no haver previst un espai, és quan apareixen els problemes socials i urbanístics, amb l’aparició de barris sencers sense serveis, ni condicions adequades; recordar, per exemple, que als anys 60 la població de la comarca es multiplicà per dos, i al no estar previst, hi va haver falta d’habitatge (de lloc adequat per fer-ne), alhora que tampoc hi havia els serveis per abastar aquesta població (escoles, equipaments cívics,...).

Un altre tesi que algú també s’entesta a dir, o insinuar, és que l’endemà de l’aprovació del Pla Director es començaran a construir habitatges i urbanitzar-ho tot... MENTIDA. A partir d’aquí, surt una altre pregunta, que és si el 2026, data final de vigència del Pla, s’hauran d’haver construït tots els habitatges previstos? No es pot saber, però afirmar amb rotunditat que sí és MENTIDA, i això no vol dir que el Pla estigui equivocat en les seves previsions, sinó que el Pla dóna una capacitat de resposta en cas de creixement de la població, ordenant aquest creixement. El 2026, segur, que es revisarà el Pla i llavors, depenent de la situació demogràfica, social i econòmica es dibuixarà un nou Pla de la Conca.

El Pla ens dóna la capacitat de tenir una Conca més endreçada, i alhora dotada de més i millors infrastructures, de les quals destacar l’Eix Transversal Ferroviari, o el que alguns anomenen el Tren Gran (el que vam deixar escapar al segle XIX), una infrastructura ja prevista als Plans del Govern Central i del Govern de la Generalitat, i que ha d’esdevenir un nou motor d’impuls econòmic.

Aclarir aquests dubtes sobre el pla crec que és de vital importància, ja que a vegades ens mostren, o ens expliquen, certes coses que no són certes, i alhora per justificar-les s’elaboren estadístiques aberrants (com barrejar xifres de població del 2003 amb nombre d’habitatges del 2001, com si entre el 2001 i el 2003 no s’haguessin construït habitatges!!).

Tot és millorable, però no caiguem en el parany de ser curt de mires, perquè si les previsions es superen...el problema el tindrem tots, llavors serà tard per actuar, i lamentarem no haver-ho fet bé en el seu moment; volem preparar un problema a les generacions futures o el volem tenir solucionat ja? El Pla escull la segona opció, i la Conca?

dimecres, 24 de desembre del 2008

“No lluitis contra el vent, fes molins” -24/12/2008-

Aquest hauria de ser el lema per afrontar els reptes que la crisi ens està portant a les nostres llars, mostrant el nostre esperit emprenedor per poder-ne sortir. Il·lusió, imaginació, esforç i esperit de superació han de ser les peces clau de l’estratègia per poder trobar les solucions que la nostra economia i territori necessiten, que han d’esdevenir un sospir d’optimisme dins el núvol fosc i gris de pessimisme persistent.

Predir el futur no és una ciència exacta, però a l’ambient es respira que l’any 2009 serà un any dolent, pitjor que aquests últims mesos del 2008, i això es veurà traduït en l’índex de l’atur i segurament en un ritme econòmic en davallada. Com bé es conegut, el sector econòmic que més hi sortirà perdent serà el sector de la Construcció, però aquest té íntims lligams amb sectors industrials i de serveis, de manera que la seva crisi s’ha escampat com una taca d’oli. Això ha suposat una baixada del consum, i...bé, no cal seguir que tothom coneix com va l’història.

Heus ací que s’apropa un 2009 amb molt de moviment, i per tant és important que es posin en marxa instruments, idees, programes o projectes que inverteixin aquesta tendència a la baixa, però d’una forma ferma, responsable i seriosa, i sense focs d’artifici de curta durada. I en tots els àmbits, per què la crisi no ha d’afectar els sectors més febles de la societat, que són els que acaben reben sempre...com a resultat de les males pràctiques dels rics...els nous i els de sempre. Un exemple d’aquest últim és no fa gaires dies quan a la Llacuna es va signar un acord entre l’Ajuntament del municipi i el Consorci Sociosanitari d’Igualada, dins el marc d’ampliació de serveis que Igualada ofereix a la comarca, per tal de poder crear un complex d’atenció a la gent gran que inclogui Residència, centre de dia i pisos per la gent gran; amb això, es dota aquest municipi d’un servei d’atenció pel col·lectiu de la gent gran molt important, a la vegada que ha de suposar la creació de nous llocs de treball en aquest sector econòmic tan important.

Un altre exemple el trobem amb el projecte VIVEX, que vol ajudar aquelles persones emprenedores en donar-los un espai i ajuda per poder començar els primers temps dels seus projectes empresarials. Projecte liderat per Igualada, on hi participen Vilanova del Camí, Piera, La Pobla de Claramunt i Prats de Rei, municipis que representen la diversitat del territori de la comarca, així com una diversitat política; això últim mostra que la voluntat que els projectes avancin, per què la comarca necessita accions i no retrets, és el que aquests municipis han posat per davant de l’interès partidista, a diferència del principal grup de l’oposició a l’Ajuntament d’Igualada que no hi estigué d’acord ... seguint l’estratègia de “com pitjor li va el govern, millor per nosaltres”, que això és tradueix a la pràctica en estar a la contra de tot, en perjudici d’allò que espera la ciutadania que és una actitud responsable, i treballadora davant els reptes i problemes que vénen.

Amb tot, i tornant al títol de l’article, desitjo que hi hagi gent que se’l faci seu, i amb això poder afrontar els pròxims temps; segur que no és l’únic possible, però crec que és molt adequat. Igualment, desitjar a tots aquells lectors/un bon any 2009 i unes bones festes, en bona companyia, tot esperant que hi hagi salut per poder-les celebrar. Aprofito també per comentar que a la pàgina web http://jocdecartes.blogspot.com/ podreu trobar els articles que cada setmana surten publicats. Fins l’any 2009! Salut!

diumenge, 21 de desembre del 2008

EL CARRER COMARCA -05/12/2007-

El carrer Comarca ha estat un dels primers eixos de barri creats a la ciutat, dins aquest model de ciutat on cada barri tingui un carrer principal que esdevingui centralitat, essent un eix de dinamització social i econòmica (sobretot comercial) del barri.

Així, s’han renovat els serveis urbans existents, entre ells l’enllumenat públic que ha augmentat tant en quantitat com en qualitat; apart d’il·luminar millor el lloc de pas dels cotxes, s’il·lumina la vorera, el que suposa una major seguretat pels vianants, i justament ara l’hivern es nota més aquest increment de llum comparat amb l’hivern anterior. També, s’hi han instal·lat canalitzacions que possibilitaran en un futur l’arribada de la fibra òptica. Un altre dels aspectes destacats és que s’hi han plantat arbres, i parterres, donant més vida al carrer.

L’aspecte més destacat, però, ha estat l’ampliació de voreres, l’espai pels vianants, el que sumat a la millora de l’enllumenat, suposa que els vianants (és a dir tothom, per què tothom en algun moment o altre del dia ho som) han guanyat espai, i han guanyat seguretat en els seus desplaçaments. Ampliant les voreres, el carrer està esdevenint cada dia més lloc de passeig, i de trobada, és a dir que el carrer recupera una de les funcions que li havia tret el cotxe: ser un espai de relació, de trobada entre persones (no entre cotxes). S’ha acabat el baixar de la vorera per deixar passar un cotxet, o alguna persona gran, ara tothom pot caminar tranquil·lament pel carrer, amb cotxets, el cistell de la compra, o acompanyats de les dues amigues (una al costat de l’altre) per anar a fer el cafè. Aquesta actuació suposa un nou pas en aquest objectiu de potenciar la mobilitat sostenible, reduint l’ús indiscriminat del cotxe, estalviant energia (objectiu inclòs al programa electoral), el que suposa ciutats amb menys contaminació, menys sorolls, i més segurs. I per últim, d’instal·lació de semàfors i passos elevats ha fet que recuperi encara més el caràcter de via central de barri, reduint-se el trànsit, el que suposa més tranquil·litat pels residents.

Ara voldria respondre el senyor Xaus, agraint-li la seva lectura per endavant. Primer de tot, per motius personals hi passo freqüentment pel carrer Comarca, tan abans de les obres, com durant, com després, i és per això que hi poso molt d’èmfasi en els canvis que he vist. Respecte les contribucions especials, s’ha aplicat el reglament de l’ordenança fiscal que ho regula, igual que a la resta de carrers de la ciutat (inclosos del Barri de Fàtima); exigir uns privilegis atenent a motius històrics per no complir una normativa que és igual per a tothom no és gaire demòcrata (crec que gens), per tant no em doni lliçons de democràcia quan de les seves paraules no se’n dedueix pas això (o una frase que vostè diu sobre un test...). Ara s’ha democratitzat (i ho ha fet l’Entesa per Igualada) la mobilitat al carrer Comarca: per què els cotxes han de tenir més espai al carrer sí hi ha més vianants que cotxes (i que conductors)? Apart que de cotxe no en disposa tothom (els sectors que no tenen accés són majoritàriament joves, dones, i gent gran), amb aquesta actuació s’està facilitant que EL SEU DRET A LA MOBILITAT el puguin realitzar a peu d’una manera còmode i segura, i de pas aprofitar per mirar els aparadors dels comerços; en pocs dies, des del centre de la ciutat el recorregut Centre – carrer Trobadiners – carrer Comarca es podrà fer en voreres de 1,5 metres mínim d’amplada, un nou pas en facilitar encara més l’anar a peu per fer recorreguts urbans.

Per acabar, la frase “poc pa i molts xoriços” li retorno a vostè, per què si amb això ha quedat content endavant, jo tinc altres maneres d’estar content, generalment més constructives, però el món és divers i s’ha de respectar i defensar aquesta diversitat. Li’n faig un de suggeriment: participi als Consells Territorials de Participació, concretament li correspon el Districte de Ponent, i allà expliqui les seves idees; participi en millorar la ciutat, vostè també ho pot fer, demostri-ho (amb fets, no paraules).

dimecres, 10 de desembre del 2008

Errors Històrics -11/12/08-

El pas dels dies, anys i dècades sempre dóna una perspectiva sobre l’idoneïtat de les decisions, podent extreure’n un balanç positiu o negatiu amb un alt grau d’objectivitat. Actualment, però la rapidesa de l’informació provoca que aquest anàlisi es pugui fer amb més antel·lació de l’habitual.

Per il·lustrar el tema, comentaré un cas concret, l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona. Com bé diu el seu nom, està al bell mig dels camps de Tarragona, de manera literal, envoltada de terrenys agrícoles, masies i pobles petits. La flamant nova estació, està situada a uns quants quilòmetres tant de Reus com de Tarragona. A tants, que per anar-hi en autobús o taxi es tarda aproximadament el mateix que en anar en AVE de Tarragona a Barcelona. En cotxe, es tarda menys en arribar a l’estació, però l’excursió enmig dels prats és inevitable. I parlo de transport públic, taxi i cotxe per què no hi ha més maneres d’arribar-hi. Això, que es pot reduir a un tema de trànsit, també és un tema econòmic. Les grans estacions de tren o aeroports, o els aeròdroms, són infraestructures que poden induir un creixement econòmic important si al voltant s’hi poden instal·lar activitats comercials o industrials, algun relacionades amb la mateixa activitat de l’infraestructura (com en el cas dels aeròdroms o aeroports). Però a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona això no ha estat així, i els cultius que envolten l’estació no han crescut més ràpid ni més frondosos per la seva presència. Aquest error en la situació de l’estació l’alcalde de Tarragona ja ho ha qualificat d’error històric, entenent que l’estació de tren ha d’estar on hi ha gent, per què tot i les suposades facilitats d’aparcament que suposa tenir una estació fora de la ciutat, en veritat no serveixen per a res. S’ha entès que a una estació de viatgers s’hi ha de poder arribar en transport públic, cotxe, taxi i també a peu o en bici, i això si que reduiria el trànsit del voltant de l’estació així com es faria realitat que l’estació donés un impuls econòmic a la zona on està situada.

El nou Eix Transversal Ferroviari, que ha d’unir Igualada amb Lleida, Barcelona i Girona en tren d’una manera ràpida ha situat l’estació de viatgers al costat del Nou Hospital, soterrada, accessible a peu o en bici(amb l’eix de vianants del carrer Sant Magí al costat), amb un gran nombre d’habitants en menys de 500 metres a la rodona, i si ampliem a 1000 s’arriba a quasi tota la ciutat. El fet que estigui situada a dins la trama urbana possibilitarà que també generi activitat econòmica al seu voltant, molta més que si estigués situada fora la trama urbana. A més vàries línies d’autobús urbà ja circulen al costat de la nova ubicació i és molt accessible a que vàries línies més hi arribin, creant-se un important nus de comunicacions. Igualada i l’Anoia no es poden permetre el luxe de cometre aquests errors històrics, i hem d’aprendre de l’experiència de Tarragona. Actualment es planeja una nova estació de tren a Tarragona, i la consciència per evitar l’error de l’ubicació de l’estació del Camp és molt viva. Senzillament pensar que si el tren porta gent, la gent ha de poder tenir aprop el tren per poder-hi pujar, a més que el fet que l’estació estigui lluny dels nuclis urbans provoca que més gent tendeixi a agafar el cotxe per què “total, si tardo el mateix en arribar a l’estació”. Respecte la política d’aparcaments, totes les estacions i aeroports tenen grans aparcaments, i alguns dels cotxes s’hi queden dies per què la persona usuària no tornarà en una setmana o dos, o menys; aquesta aparcaments mai estan buits, més aviat força plens.

Per últim, entendre les possibilitats que ofereix una estació permet aprofitar-les per impulsar el nostre territori per què esdevingui un territori de futur esperançador, no de passats gloriosos.

De Retorn -04/12/08-

Fa no gaires setmanes citava el món del Facebook a internet com a nou mitjà de comunicació entre persones, i que actualment està tenint molt d’èxit, destacant la seva facilitat de posar en contacte la gent entre ells sense distincions. Una forma nova d’aproximació mútua entre la política i la resta de la societat.

Amb tot, la premsa i les cartes al lector segueixen, i seguiran, essent instruments de difusió d’informació, de comunicació, potser més feixucs, però igual d’interessants i enriquidors. La setmana passada un lector, al qual agraeixo la seva atenció, em comentava principalment dos temes, els quals espero poder-li donar resposta.

Certament es podria extreure com a conclusió de la lectura dels escrits que els governs actuals són infal·libles, però el positivisme o optimisme que reflecteixen els textos busquen donar més informació de la que la premsa estàndard o els nous mitjans telemàtics ofereixen. Com tota explicació, la subjectivitat i l’objectivitat es barregen, però l’objectiu es un relat suficientment constructiu i informador, sense caure en adulacions excessives que condueixen a una depreciació del relat. Tots els govern cometen errors, com els retards en algunes obres (tant a nivell local com estatal), la posada en marxa de la Llei de la Dependència (que s’ha quedat curta veient la superació de les expectatives), o el retard en l’execució d’alguns polígons industrials. Personalment crec que tot això és més que abastament explicat pels mitjans, però en canvi les “bones notícies” no tenen aquest ressò, i crec que també és necessari que s’expliquin (potser amb menys infal·libilitat).

Respecte els aparcaments, la seva millora del medi urbà es tradueix en dos aspectes. El primer, els aparcaments afavoreixen que el vehicle privat faci el recorregut mínim per poder aparcar; és a dir, realitzi menys kilòmetres, i per tant emeti menys contaminació atmosfèrica i acústica. Aquesta mesura, per no esdevenir injusta mediambientalment ni socialment, va acompanyada d’una tarifació per cobrir aquests costos externs que el vehicle privat provoca (l’ocupació de l’espai, la contaminació entre d’altres). El segon aspecte és el fet que la construcció dels aparcaments soterrats possibilitarà l’alliberament d’espai públic per ampliar les voreres (fent-les més accessibles per què tothom les pugui utilitzar) i/o possibilitar l’existència de carrils bici; l’ampliació de voreres no és quelcom inútil, sinó evita que la gent en cadira de rodes o amb cotxets d’infants hagin de passar per la calçada (l’espai del cotxe) per què no passen per la vorera, amb el conseqüent perill. Ambdós aspectes han de suposar millores del medi urbà al reduir-se la contaminació, i potenciant aquells mitjans de transport que no contaminen i són totalment vàlids en una ciutat com Igualada.

Altres mesures de millora del medi urbà són la reforma de varis carrers que propicien un ús més important de l’espai públic per part del vianant, que sovint van acompanyades de l’instal·lació d’arbres o plantes que també realitzen les seves funcions de millora de l’aire i del paisatge. La nova passarel·la a sobre el Torrent de l’Espelt, que conjuntament amb l’ascensor del Parc de Valldaura, han de facilitar l’accés en bicicleta i a peu al nou complex esportiu de piscines del Puigcornet, actualment en construcció. Tot i l’aparició de la nova T-Infant, l’implantació d’un sistema de tarifació social escolar del bus urbà per què els infants utilitzin el transport públic, i en prenguin consciència dels seus beneficis. També, el recanvi dels llums dels semàfors per llums de leds que han de possibilitar un estalvi molt important d’energia i també seran una millora de la seguretat vial. La dotació de vehicles de tipus híbrid per la policia local, que possibiliten un menor i millor consum de combustible, així com de bicicletes pels agents també.

Aquestes en són algunes de mesures. Poques, moltes, segons es miri, però no són les últimes de ben segur.