Aquesta setmana, tot i que avui és dijous i ja hem superat la meitat, és la setmana europea de la mobilitat sostenible i segura, amb el lema “Espai lliure, aire lliure”. I ressalto el lema, que trobo molt interessant per fer-ne un breu anàlisi.
L’objectiu final de la mobilitat sostenible és la reducció de la contaminació que el sector del transport ocasiona al Medi Ambient, i no em refereixo al medi de les muntanyes i dels cèrvols només, sinó també al medi urbà de les ciutats i dels pobles. Aconseguir aquest objectiu suposa haver superat dues fites, que són fer un ús més racional (diguem-ne estalviador) dels combustibles fòssils i l’altre és haver reduït les emissions de gasos que s’emeten a l’atmosfera diàriament; respecte aquest segon, cal comentar que una part important de les morts a Europa es deuen a malalties respiratòries associades a la contaminació atmosfèrica. És a dir, un ús abusiu del cotxe ens està portant a, entre d’altres aspectes més coneguts, fer-nos malbé la nostra pròpia salut. En resum, la reducció de les emissions ens porta cap a un aire lliure.
Però com s’aconsegueix això? La clau està en un ús més racional del cotxe...i això que vol dir? Doncs deixar d’utilitzar-lo per anar a tot arreu dins la ciutat, ja que Igualada té unes dimensions suficientment petites com per permetre desplaçaments a peu o en bicicleta acceptables, a la vegada que es disposen d’infrastructures com escales mecàniques i l’ascensor que permeten salvar certs desnivells existents. Tot això, en la mesura que es pugui, però crec que tothom té un ampli marge per poder deixar el vehicle privat aparcat a casa. Apart, la ciutat disposa de transport públic urbà i interurbà TOTS ELS DIES DE L’ANY, encara que en qüestió de trens hi ha molta feina a fer però la cosa va ben encaminada. Un cop dit tot això, que s’aconsegueix fent un ús més racional del cotxe? Principalment, es redueix el trànsit de cotxes, que és una font generadora de soroll i fums, és a dir, hi ha més espai lliure que pot ser ocupat pels vianants, ciclistes i el transport públic pot anar més ràpid.
Havent seguit aquest procés, ens podem adonar que el primer pas és l’últim que hem dit, que és alliberar espai del domini dels cotxes per tal que la resta d’usuaris de la via pública el puguem fer servir, de manera que els desplaçaments a peu i en bicicleta siguin més còmodes i no s’hagin de fer en voreres estretes obligant els cotxets d’infants a passar per la calçada, amb el perill que això suposa. La traducció d’això als fets, no en paraules, és el pla d’eixos de vianants que s’està portant a terme a la ciutat, amb carrers totalment peatonalitzats i amb bulevards o eixos de barri (on per exemple en el cas del carrer Comarca hi han obert nous comerços), que promouen aquest desplaçament a peu. Hi ha molts “enginyers” que volen que a la ciutat hi hagi molt d’espai pels cotxes i molt pels vianants (que això pel medi ambient no és gens positiu), i això, és impossible, per què els carrers no són d’amplades infinites, de manera que s’ha de prioritzar, i en aquest cas s’opta per prioritzar les persones i la seva salut, i per tant els desplaçaments a peu o bici. L’inversió feta per possibilitar aquests desplaçaments més sostenibles no és en va, és una inversió de futur, de revolució en l’actual sistema de mobilitat; si sovint diem que “qui no plora no mama”, aconseguir aquest futur amb un medi ambient urbà millor és qüestió de moure’s, per què sol no ens vindrà del cel tot i que alguns s’ho creguin. És un esforç de tots aconseguir-ho.
Per últim, animar a tothom a participar de les activitats del cap de setmana, encaminades a potenciar l’ús de la bicicleta, així com que demà divendres dia 26 de setembre el transport públic urbà serà gratuït per tal que la ciutadania el provi, en faci ús, i tingui la possibilitat de considerar-lo com una alternativa als seus desplaçaments quotidians.
Acabo amb la més extrem repulsa cap a l’atemptat d’ETA d’aquest diumenge passat, tot desitjant que la pau arribi més aviat que tard per acabar amb aquesta barbàrie.
dimarts, 23 de setembre del 2008
divendres, 19 de setembre del 2008
El retrovisor - 05/06/2008 -
A dins un automòvil, el retrovisor et permet controlar l’espai que envolta el cotxe, per tal de poder conèixer com es circula en relació amb l’entorn. A la vida política, però, el retrovisor et permet veure el que tot allò que has realitzat, el camí que has treballat...o no.
Això ho comento per què dissabte al migdia vaig poder veure a Conca TV una part del debat polític dels divendres a Ràdio Igualada, i una de les frases que em va cridar l’atenció va provenir del senyor Castells al dir-li al senyor Xavier Figueres “Deixin de mirar el retrovisor”. En termes de seguretat vial, seria arriscar-se a tenir o produir un accident al no tenir la visió de la resta d’usuaris de la via pública; però en l’àmbit polític, crec que es mostra de vergonya.
Així, sí el portaveu de CiU mira pel retrovisor dels Governs de la Generalitat, veu 23 anys de governs de CiU que sabent que la nostra comarca estava, i se’n preveia, una crisi als seus sectors industrials tradicionals, no va posar ni un euro en intentar resoldre-ho, ni en matèria d’infrastructures, ni en matèria de recolzar projectes de la comarca, ni en justicia, ni en salut, ... i l’actual líder de CiU al Parlament, que va ser Conseller en Cap, tampoc va mostrar cap interès, tot i omplir-se la boca de reequilibri territorial i acusar el PSC de centralistes barcelonins. I això, certament fa vergonya; aquesta, però, augmenta vertiginosament si veiem com el que ells anomenen desastre de Govern Tripartit en quasi 5 anys ha construït un hospital, uns jutjats, té la Ronda Sud en construcció, té els ulls posats en desdoblar la carretera de Piera, més trens per anar a Barcelona, millores als equipaments universitaris, Planifica el territori per poder ubicar més espai industrial, planifica el futur de l’Aeròdrom per potenciar-lo com a pol de desenvolupament, impulsa un Pla de Dinamització comarcal que vol recolzar projectes que facin crèixer la comarca,...en 5 ANYS! Cadascú que valori, però certament crec que algú té por de mirar al retrovisor i per això demana als demés que no ho facin.
El retrovisor, en l’àmbit més personal, et permet mirar tot allò que has estat fent a la teva vida fins aquell moment, amb moments àlgids i moments vall, plens de vivències i aventures. Però crec que el més important, són les persones que al llarg d’aquest camí de turons i valls vas coneixent, que en algun moment comparteixen amb tu un mateix projecte i una mateixa passió per portar-lo a terme, i la seva amistat supera aquest projecte i no es trenca, encara que el temps passi i no poder-se trobar més sovint. No fa pas gaire, vaig tenir una molt grata sorpresa on vàries persones amb les quals he compartit, i comparteixo en alguns casos, projectes, cursos (exàmens...), estius, o xerrades ens vam trobar, i certament el sentiment d’emoció i il·lusió de veure’ls tots junts va ser molt gran, inoblidable. Com a sorpresa, la bona organització i la bona predisposició de tothom en col·laborar per què sortís perfecte va donar els seus fruits, i el resultat va ser l’esperat: felicitat. Des d’aquí donar les gràcies a aquelles i aquells que ho van fer possible, sobretot a la coordinadora de tot plegat. Moltes gràcies.
Ara continua una tasca més difícil, mantenir-se en contacte, que l’amistat no decaigui, i que d’aquí a un temps, potser un PARELL d’anys, poder-nos trobar un altre cop tots junts, i compartir de nou una vetllada d’anècdotes, acudits, i bons moments, però potser serà per algun altre motiu la celebració, ja es veurà...sense presses però sense pausa. Sigui com sigui, que tots estiguem sans, en la mesura que puguem, per poder-nos retrobar i explicar-nos els camins que cadascú està portant a terme, les aspiracions, les fites, les il·lusions. En resum, per poder seguir tenint “25 VAGONS DE RECORDS I UNA LOCOMOTORA QUE NO PARA”.
Això ho comento per què dissabte al migdia vaig poder veure a Conca TV una part del debat polític dels divendres a Ràdio Igualada, i una de les frases que em va cridar l’atenció va provenir del senyor Castells al dir-li al senyor Xavier Figueres “Deixin de mirar el retrovisor”. En termes de seguretat vial, seria arriscar-se a tenir o produir un accident al no tenir la visió de la resta d’usuaris de la via pública; però en l’àmbit polític, crec que es mostra de vergonya.
Així, sí el portaveu de CiU mira pel retrovisor dels Governs de la Generalitat, veu 23 anys de governs de CiU que sabent que la nostra comarca estava, i se’n preveia, una crisi als seus sectors industrials tradicionals, no va posar ni un euro en intentar resoldre-ho, ni en matèria d’infrastructures, ni en matèria de recolzar projectes de la comarca, ni en justicia, ni en salut, ... i l’actual líder de CiU al Parlament, que va ser Conseller en Cap, tampoc va mostrar cap interès, tot i omplir-se la boca de reequilibri territorial i acusar el PSC de centralistes barcelonins. I això, certament fa vergonya; aquesta, però, augmenta vertiginosament si veiem com el que ells anomenen desastre de Govern Tripartit en quasi 5 anys ha construït un hospital, uns jutjats, té la Ronda Sud en construcció, té els ulls posats en desdoblar la carretera de Piera, més trens per anar a Barcelona, millores als equipaments universitaris, Planifica el territori per poder ubicar més espai industrial, planifica el futur de l’Aeròdrom per potenciar-lo com a pol de desenvolupament, impulsa un Pla de Dinamització comarcal que vol recolzar projectes que facin crèixer la comarca,...en 5 ANYS! Cadascú que valori, però certament crec que algú té por de mirar al retrovisor i per això demana als demés que no ho facin.
El retrovisor, en l’àmbit més personal, et permet mirar tot allò que has estat fent a la teva vida fins aquell moment, amb moments àlgids i moments vall, plens de vivències i aventures. Però crec que el més important, són les persones que al llarg d’aquest camí de turons i valls vas coneixent, que en algun moment comparteixen amb tu un mateix projecte i una mateixa passió per portar-lo a terme, i la seva amistat supera aquest projecte i no es trenca, encara que el temps passi i no poder-se trobar més sovint. No fa pas gaire, vaig tenir una molt grata sorpresa on vàries persones amb les quals he compartit, i comparteixo en alguns casos, projectes, cursos (exàmens...), estius, o xerrades ens vam trobar, i certament el sentiment d’emoció i il·lusió de veure’ls tots junts va ser molt gran, inoblidable. Com a sorpresa, la bona organització i la bona predisposició de tothom en col·laborar per què sortís perfecte va donar els seus fruits, i el resultat va ser l’esperat: felicitat. Des d’aquí donar les gràcies a aquelles i aquells que ho van fer possible, sobretot a la coordinadora de tot plegat. Moltes gràcies.
Ara continua una tasca més difícil, mantenir-se en contacte, que l’amistat no decaigui, i que d’aquí a un temps, potser un PARELL d’anys, poder-nos trobar un altre cop tots junts, i compartir de nou una vetllada d’anècdotes, acudits, i bons moments, però potser serà per algun altre motiu la celebració, ja es veurà...sense presses però sense pausa. Sigui com sigui, que tots estiguem sans, en la mesura que puguem, per poder-nos retrobar i explicar-nos els camins que cadascú està portant a terme, les aspiracions, les fites, les il·lusions. En resum, per poder seguir tenint “25 VAGONS DE RECORDS I UNA LOCOMOTORA QUE NO PARA”.
dimecres, 17 de setembre del 2008
Noves tecnologies, quina por? - 18/09/2008 -
Internet, ordinadors, càmeres, digitals, DVD, telèfons mòbils,...i un munt d’aparells més formen part d’aquesta era digital que ha entrat amb força al carrer, a les escoles, a la feina, en definitiva, a les nostres vides. I com si nasquessin amb els manuals d’instruccions al cervell, els joves són els que més les utilitzen o les saben utilitzar, i això fa que es considera un tema de joves.
Vàries vegades, xerrant sobre noves tecnologies amb persones més grans i preguntant-los-hi per què no les aprofiten, la resposta sol ser semblant a “Això és cosa de joves”, “Això és molt difícil”, “Això és una xorrada”, “I això, de que em serveix?” entre d’altres. Però un cop s’aconsegueix que entrin, utilitzin, disfrutin, d’una d’aquestes noves tecnologies en queden encantats, meravellats, o més ben dit, entusiasmats.
Certament, les noves tecnologies és un món que avança a la velocitat de la llum, de manera que mai es pot estar a la última moda, i això pot crear una certa recança a pujar al carro. “Si em compro l’últim ordinador que ha sortit i ens dos dies s’ha fet vell”. I és cert. Però això no ens ha de fer por, per què les noves tecnologies no és només tenir la última virgueria digital, sinó saber utilitzar i aprofitar les que tens, o aquelles que en pots disposar. És a dir, pujar al carro i saber-lo conduir molt bé.
Com podem pujar al carro? Si ens centrem en la informàtica, els ajuntaments ofereixen un gran nombre de cursos als seus centres cívics o altres equipaments on aprendre aquesta matèria, que van des de els passos més bàsics com conèixer que és i com funciona un ordinador (a nivell d’usuari, no de tècnic) fins a crear documents de text, o fins i tot pàgines web. Altres cursos permeten aprendre a treballar amb la càmera fotogràfica digital, navegar per internet o utilitzar el telèfon mòbil. Un cop aquí, el següent pas seria adquirir-ne algun d’aparell; aquí, cal mirar molt i saber que es busca, i quan es sap buscar el preu més baix. El fet que hagi dit que s’ha de saber que es busca és un detall que no s’ha de passar per sobre; si només volem el telèfon mòbil per trucar, l’agafem senzill (tot i que serà difícil que no porti algun “extra”). Si volem una càmera digital, no escollim una amb milers i milers de Mega píxels, per què les fotografies que fem, en general, no les hem d’imprimir a mida de camp de futbol!!!!
Però un dels temes més importants és Internet, la gran xarxa d’informació de tot, sobre tot, i en tot moment. Una font d’informació, d’intercanvi, de coneixement que no té límits, però que té molt poder. Com em deia un amic fa uns dies, el gran buscador Google ha fet 10 anys a internet, i de ben segur que cap empresa al món en 10 anys ha aconseguit el poder, publicitat, ressò, importància i pes en la societat com ho ha fet Google. I internet, permet també contactar amb altres persones del món, però no només per lligar (que alguns/es ho fan), sinó per establir amistats i conèixer altres realitats, compartir idees, debatre idees, és a dir, saber més enllà d’allò que en els mitjans de comunicació clàssics ens arriba.
Abans d’acabar, i sense deixar el tema internet, actualment s’està accentuant aquesta interacció entre els usuaris d’internet amb l’aparició d’eines com el Facebook, que permeten una ràpida difusió d’idees a més de majors possibilitats de debats i relacions.
Per últim, animar a tothom a endinsar-se en el món de les noves tecnologies, ja sigui de la mà dels cursos dels centres cívics, com de la mà dels fills, nets, nebots o familiars propers. S’ha de perdre la por, per què les noves tecnologies no mosseguen, ni piquen. És més, solen facilitar moltes coses, com per exemple les càmeres digitals: abans 24, 36, 48 fotos....i no les podies escollir. Ara potser realitzar més de 500 fotografies, sense miraments, i escollir aquelles que t’agradin més per poder-les imprimir a la botiga o a casa; i les que no t’agradin les borres, i les que no vols imprimir les guardes. Tant fàcil com això. Així, que endavant!
Vàries vegades, xerrant sobre noves tecnologies amb persones més grans i preguntant-los-hi per què no les aprofiten, la resposta sol ser semblant a “Això és cosa de joves”, “Això és molt difícil”, “Això és una xorrada”, “I això, de que em serveix?” entre d’altres. Però un cop s’aconsegueix que entrin, utilitzin, disfrutin, d’una d’aquestes noves tecnologies en queden encantats, meravellats, o més ben dit, entusiasmats.
Certament, les noves tecnologies és un món que avança a la velocitat de la llum, de manera que mai es pot estar a la última moda, i això pot crear una certa recança a pujar al carro. “Si em compro l’últim ordinador que ha sortit i ens dos dies s’ha fet vell”. I és cert. Però això no ens ha de fer por, per què les noves tecnologies no és només tenir la última virgueria digital, sinó saber utilitzar i aprofitar les que tens, o aquelles que en pots disposar. És a dir, pujar al carro i saber-lo conduir molt bé.
Com podem pujar al carro? Si ens centrem en la informàtica, els ajuntaments ofereixen un gran nombre de cursos als seus centres cívics o altres equipaments on aprendre aquesta matèria, que van des de els passos més bàsics com conèixer que és i com funciona un ordinador (a nivell d’usuari, no de tècnic) fins a crear documents de text, o fins i tot pàgines web. Altres cursos permeten aprendre a treballar amb la càmera fotogràfica digital, navegar per internet o utilitzar el telèfon mòbil. Un cop aquí, el següent pas seria adquirir-ne algun d’aparell; aquí, cal mirar molt i saber que es busca, i quan es sap buscar el preu més baix. El fet que hagi dit que s’ha de saber que es busca és un detall que no s’ha de passar per sobre; si només volem el telèfon mòbil per trucar, l’agafem senzill (tot i que serà difícil que no porti algun “extra”). Si volem una càmera digital, no escollim una amb milers i milers de Mega píxels, per què les fotografies que fem, en general, no les hem d’imprimir a mida de camp de futbol!!!!
Però un dels temes més importants és Internet, la gran xarxa d’informació de tot, sobre tot, i en tot moment. Una font d’informació, d’intercanvi, de coneixement que no té límits, però que té molt poder. Com em deia un amic fa uns dies, el gran buscador Google ha fet 10 anys a internet, i de ben segur que cap empresa al món en 10 anys ha aconseguit el poder, publicitat, ressò, importància i pes en la societat com ho ha fet Google. I internet, permet també contactar amb altres persones del món, però no només per lligar (que alguns/es ho fan), sinó per establir amistats i conèixer altres realitats, compartir idees, debatre idees, és a dir, saber més enllà d’allò que en els mitjans de comunicació clàssics ens arriba.
Abans d’acabar, i sense deixar el tema internet, actualment s’està accentuant aquesta interacció entre els usuaris d’internet amb l’aparició d’eines com el Facebook, que permeten una ràpida difusió d’idees a més de majors possibilitats de debats i relacions.
Per últim, animar a tothom a endinsar-se en el món de les noves tecnologies, ja sigui de la mà dels cursos dels centres cívics, com de la mà dels fills, nets, nebots o familiars propers. S’ha de perdre la por, per què les noves tecnologies no mosseguen, ni piquen. És més, solen facilitar moltes coses, com per exemple les càmeres digitals: abans 24, 36, 48 fotos....i no les podies escollir. Ara potser realitzar més de 500 fotografies, sense miraments, i escollir aquelles que t’agradin més per poder-les imprimir a la botiga o a casa; i les que no t’agradin les borres, i les que no vols imprimir les guardes. Tant fàcil com això. Així, que endavant!
LIDERATGES DE CELOFAN - 14/05/2008 -
Crec fermament que la política és un important instrument de transformació de la societat, de millora del benestar dels ciutadans i ciutadanes, i és des d’aquesta convicció d’utilitat de la política que els debats que certes persones volen obrir em resulten inútils, o si més no, innecessaris.
Un exemple el tenim l’últim dimecres del mes d’abril, fa dues setmanes. L’Ajuntament d’Igualada va acollir els alcaldes i alcaldesses de Prats de Rei, Piera, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí i Igualada, vora les 12 del migdia, l’hora que setmana rera setmana el govern municipal d’Igualada es troba amb la premsa i els fa arribar les informacions de les accions de govern. Així, es va aprofitar aquesta trobada amb la premsa per fer la presentació pública d’un projecte, el projecte VIVEX, que vol aprofitar les potencialitats dels municipis participants, de quatre colors polítics diferents, per tal de crear espais on assessorar el naixament i creixement d’empreses locals. VIVEX vol aprofitar les sinèrgies que es creen a l’unir l’esforç de diversos municipis, ajudant aquelles persones que vulguin crear la seva empresa, a través de cedir-los un espai, i gràcies a les diferents característiques dels municipis, els camps d’activitat són molt amplis: des d’empreses que treballin en un àmbit més rural com és el cas de Prats de Rei, com empreses que treballin en àmbits més urbans com a Piera o Igualada. Aquest projecte serà presentat al Pla de Dinamització comarcal que el Govern de la Generalitat catalanista i d’esquerres ha endegat, per tal de rebre’n subvencions. Això és un exemple clar de voluntats polítiques que treballen per millorar el benestar dels ciutadans/es, però més concretament, per dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de la comarca de l’Anoia.
Curiosament, el mateix dimecres, una hora abans de la compareixença a l’Ajuntament d’Igualada, el que televisivament s’anomena “contra – programació” (emetre un programa per treure audiència a un altre), des del Consell Comarcal compareixen el president i vice-presidents, presentant els seus projectes pel Pla de Dinamització comarcal, on només hi intervé el Consell Comarcal. Però abans de fer-ne la presentació, es van realitzar declaracions intentant acusar, sense esmentar, l’Ajuntament d’Igualada de falta de lideratge i alhora de poc interès en intentar unir esforços.
Si bé crec que és molt positiu que les administracions s’hagin mogut per elaborar projectes que busquin dinamitzar la comarca de l’Anoia, aprofitant l’oportunitat que dóna el Pla de Dinamització Comarcal, dedicar-se a crear polèmiques falses, i inútils, es mostra de molt temps lliure per pensar-les, o de no creure de veritat en els projectes presentats, i només utilitzar els projectes per criticar al govern igualadí. Llàstima, era un bon moment per sumar projectes i exigir més recursos a la Generalitat per què els ajudi a fer realitat; en tot cas no em sorprèn, si cert algun ex – regidor de l’oposició municipal es dedica a desprestigiar el projecte VIVEX només per què el presenta el govern d’Igualada, encara que un dels alcaldes del seu partit s’hagi sumat a aquest projecte engrescador.
Respecte el tema del lideratge, se’n podria parlar àmpliament, però el fet que el Consorci Sociosanitari d’Igualada, liderat per l’Ajuntament d’Igualada, exerceix el lideratge de la capital de l’Anoia amb la prestació de serveis és un exemple clar, amb projectes i equipaments a Santa Coloma de Queralt, Calaf, i la Pobla de Claramunt entre d’altres.El lideratge només per ser el primer no serveix per res, però si aquest lideratge es fa a través de serveis com l’atenció a la gent gran esdevé útil, i per tant fa realitat l’objectiu pel qual ha de servir la política, ser un instrument de millora de la societat.
Un exemple el tenim l’últim dimecres del mes d’abril, fa dues setmanes. L’Ajuntament d’Igualada va acollir els alcaldes i alcaldesses de Prats de Rei, Piera, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí i Igualada, vora les 12 del migdia, l’hora que setmana rera setmana el govern municipal d’Igualada es troba amb la premsa i els fa arribar les informacions de les accions de govern. Així, es va aprofitar aquesta trobada amb la premsa per fer la presentació pública d’un projecte, el projecte VIVEX, que vol aprofitar les potencialitats dels municipis participants, de quatre colors polítics diferents, per tal de crear espais on assessorar el naixament i creixement d’empreses locals. VIVEX vol aprofitar les sinèrgies que es creen a l’unir l’esforç de diversos municipis, ajudant aquelles persones que vulguin crear la seva empresa, a través de cedir-los un espai, i gràcies a les diferents característiques dels municipis, els camps d’activitat són molt amplis: des d’empreses que treballin en un àmbit més rural com és el cas de Prats de Rei, com empreses que treballin en àmbits més urbans com a Piera o Igualada. Aquest projecte serà presentat al Pla de Dinamització comarcal que el Govern de la Generalitat catalanista i d’esquerres ha endegat, per tal de rebre’n subvencions. Això és un exemple clar de voluntats polítiques que treballen per millorar el benestar dels ciutadans/es, però més concretament, per dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de la comarca de l’Anoia.
Curiosament, el mateix dimecres, una hora abans de la compareixença a l’Ajuntament d’Igualada, el que televisivament s’anomena “contra – programació” (emetre un programa per treure audiència a un altre), des del Consell Comarcal compareixen el president i vice-presidents, presentant els seus projectes pel Pla de Dinamització comarcal, on només hi intervé el Consell Comarcal. Però abans de fer-ne la presentació, es van realitzar declaracions intentant acusar, sense esmentar, l’Ajuntament d’Igualada de falta de lideratge i alhora de poc interès en intentar unir esforços.
Si bé crec que és molt positiu que les administracions s’hagin mogut per elaborar projectes que busquin dinamitzar la comarca de l’Anoia, aprofitant l’oportunitat que dóna el Pla de Dinamització Comarcal, dedicar-se a crear polèmiques falses, i inútils, es mostra de molt temps lliure per pensar-les, o de no creure de veritat en els projectes presentats, i només utilitzar els projectes per criticar al govern igualadí. Llàstima, era un bon moment per sumar projectes i exigir més recursos a la Generalitat per què els ajudi a fer realitat; en tot cas no em sorprèn, si cert algun ex – regidor de l’oposició municipal es dedica a desprestigiar el projecte VIVEX només per què el presenta el govern d’Igualada, encara que un dels alcaldes del seu partit s’hagi sumat a aquest projecte engrescador.
Respecte el tema del lideratge, se’n podria parlar àmpliament, però el fet que el Consorci Sociosanitari d’Igualada, liderat per l’Ajuntament d’Igualada, exerceix el lideratge de la capital de l’Anoia amb la prestació de serveis és un exemple clar, amb projectes i equipaments a Santa Coloma de Queralt, Calaf, i la Pobla de Claramunt entre d’altres.El lideratge només per ser el primer no serveix per res, però si aquest lideratge es fa a través de serveis com l’atenció a la gent gran esdevé útil, i per tant fa realitat l’objectiu pel qual ha de servir la política, ser un instrument de millora de la societat.
En el moment de les decisions - 17/07/2008 -
Davant d’un problema, busquem solucions, generalment les més ràpides i eficients. En el moment que se’ns presenta un dilema per què creiem que dues, o més, solucions són molt semblants, llavors es presenta un problema més gran que l’original: prendre decisions.
Heus ací on es vol que estiguin els polítics: prenen decisions, per escollir les millors opcions de les possibles per poder solucionar els problemes de la societat, o si més no, marcar les estratègies per poder solucionar aquestes dificultats. Però aquelles actuacions, accions, que afecten a més d’una persona tenen un alt grau de possibilitats de no complir al 100 % les expectatives dels destinataris, per què cadascú vol la seva solució; aquí tornen a aparèixer els polítics per buscar el consens, però el consens no hi serà mai si algú no vol participar en la seva búsqueda.
El famós Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, del qual n’esperem la versió definitiva ben aviat, ha estat aixecant un debat des de que el 2006 fou mostrat a l’opinió pública. Aquest Pla, que ha d’ordenar el creixement de la zona d’influència de la Conca d’Òdena pels pròxims 20 anys, establia previsions d’establiment d’habitatge i indústries si el creixement econòmic i demogràfic de la Conca ho requereix; sinó ho requereix, doncs res, però l’important és que estableix un creixement més sostenible que l’actual, evitant que apareguin, per exemple, urbanitzacions de gust qüestionable al costat de nuclis rurals. Però la nostra comarca, porta bastants anys immers en un canvi estructural de la seva economia, i un dels interessos principals del Pla era possibilitar l’aparició de nous Polígons industrials, com per exemple el Polígon de la Zona Franca a Òdena.
El Consorci de la Zona Franca és un organisme que gestiona el sól proper al Port de Barcelona, i que a diferència dels promotors immobliaris habituals, busca i promociona sól industrial per què s’hi desenvolupin empreses. I busca les empreses. Però no ens hem de creure aquells que diuen que es creen pocs llocs de treball, i citaré un exemple. El famós Mercabarna, el mercat central que abasteix bona part de Catalunya, està situat a la Zona Franca de Barcelona, i cada dia hi treballen 25.000 persones, amb 800 empreses en 90 ha. Evidentment, a la Conca no es traslladaria aquest mastodòntic equipament, però és un exemple d’empresa que genera llocs de treball a les zones logístiques. I no és l’únic.
El tema està que hi ha qui disposa d’un doble discurs, i a certs llocs reclama Polígons, i a d’altres no s’afegeix al consens per poder-los fer realitat, no sé si per intencions electoralistes o no, desitjo que no, per què la comarca no està per bajanades d’aquest tipus. Amb tot, la decisió valenta que ha pres el Ple de l’Ajuntament d’Òdena suposa un pas per desencallar un projecte estratègic molt important per la comarca, i per què no, pel país, ja que així ho preveu la Generalitat. El fet que el Consorci de la Zona Franca vingui a la nostra comarca és mostra d’un interès per part de les administracions, en aquest cas de l’Estat, per dinamitzar la nostre comarca. Evidentment tota decisió té els seus pros i els seus contres, però n’estic segur que es sortirà guanyant molt més que no pas perdent, sobretot vista la creixent necessitat de possibilitar espais de creació de llocs de treball.El Polígon de la Zona Franca, el World Trade Center Igualada, l’Aeròdrom, el Parcmotor, altres polígons de la Conca, el famós Outlet, el nou Palau Firal Polivalent d’Igualada, són projectes que busquen diversificar la nostre economia, fer-nos crèixer econòmicament a tots i totes, i que aquesta riquesa es tradueixi en major qualitat i quantitat de serveis públics, de manera que tinguem un territori amb una major qualitat de vida. Per què això ens mou, o ens hauria de moure. Mal pesi a alguns.
Heus ací on es vol que estiguin els polítics: prenen decisions, per escollir les millors opcions de les possibles per poder solucionar els problemes de la societat, o si més no, marcar les estratègies per poder solucionar aquestes dificultats. Però aquelles actuacions, accions, que afecten a més d’una persona tenen un alt grau de possibilitats de no complir al 100 % les expectatives dels destinataris, per què cadascú vol la seva solució; aquí tornen a aparèixer els polítics per buscar el consens, però el consens no hi serà mai si algú no vol participar en la seva búsqueda.
El famós Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, del qual n’esperem la versió definitiva ben aviat, ha estat aixecant un debat des de que el 2006 fou mostrat a l’opinió pública. Aquest Pla, que ha d’ordenar el creixement de la zona d’influència de la Conca d’Òdena pels pròxims 20 anys, establia previsions d’establiment d’habitatge i indústries si el creixement econòmic i demogràfic de la Conca ho requereix; sinó ho requereix, doncs res, però l’important és que estableix un creixement més sostenible que l’actual, evitant que apareguin, per exemple, urbanitzacions de gust qüestionable al costat de nuclis rurals. Però la nostra comarca, porta bastants anys immers en un canvi estructural de la seva economia, i un dels interessos principals del Pla era possibilitar l’aparició de nous Polígons industrials, com per exemple el Polígon de la Zona Franca a Òdena.
El Consorci de la Zona Franca és un organisme que gestiona el sól proper al Port de Barcelona, i que a diferència dels promotors immobliaris habituals, busca i promociona sól industrial per què s’hi desenvolupin empreses. I busca les empreses. Però no ens hem de creure aquells que diuen que es creen pocs llocs de treball, i citaré un exemple. El famós Mercabarna, el mercat central que abasteix bona part de Catalunya, està situat a la Zona Franca de Barcelona, i cada dia hi treballen 25.000 persones, amb 800 empreses en 90 ha. Evidentment, a la Conca no es traslladaria aquest mastodòntic equipament, però és un exemple d’empresa que genera llocs de treball a les zones logístiques. I no és l’únic.
El tema està que hi ha qui disposa d’un doble discurs, i a certs llocs reclama Polígons, i a d’altres no s’afegeix al consens per poder-los fer realitat, no sé si per intencions electoralistes o no, desitjo que no, per què la comarca no està per bajanades d’aquest tipus. Amb tot, la decisió valenta que ha pres el Ple de l’Ajuntament d’Òdena suposa un pas per desencallar un projecte estratègic molt important per la comarca, i per què no, pel país, ja que així ho preveu la Generalitat. El fet que el Consorci de la Zona Franca vingui a la nostra comarca és mostra d’un interès per part de les administracions, en aquest cas de l’Estat, per dinamitzar la nostre comarca. Evidentment tota decisió té els seus pros i els seus contres, però n’estic segur que es sortirà guanyant molt més que no pas perdent, sobretot vista la creixent necessitat de possibilitar espais de creació de llocs de treball.El Polígon de la Zona Franca, el World Trade Center Igualada, l’Aeròdrom, el Parcmotor, altres polígons de la Conca, el famós Outlet, el nou Palau Firal Polivalent d’Igualada, són projectes que busquen diversificar la nostre economia, fer-nos crèixer econòmicament a tots i totes, i que aquesta riquesa es tradueixi en major qualitat i quantitat de serveis públics, de manera que tinguem un territori amb una major qualitat de vida. Per què això ens mou, o ens hauria de moure. Mal pesi a alguns.
dimarts, 16 de setembre del 2008
EL POUM -31/07/2008
No fa gaires dies l’Ajuntament d’Igualada ha tret a informació pública l’Avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, o més conegut com Pla general, d’Igualada. El POUM és el document que defineix el model de ciutat del futur a través de la planificació del seu creixement i els usos del sòl. És a dir, es tracta de situar les noves zones de creixement residencial, les zones industrials, noves zones verdes, nous punts de centralitat urbana,...que donen com a resultat la ciutat de futur.
Com ja he explicat alguna altre vegada, la planificació urbanística és una eina molt positiva per poder endreçar el territori alhora que preveure’n les necessitats de serveis, de manera que no es produeixin creixements en forma de bolets en punts sense serveis, i que posteriorment s’hi hagin de fer arribar, el que suposa un sobrecost per la societat. El Pla general del 1988 preveia una ciutat de 78.000 habitants, i ara se’n preveu una de 90.000; que no s’hagi arribat als 78.000 habitants no és cap desastre, simplement la ciutat no ha tingut la necessitat d’utilitzar aquesta capacitat màxima de població, utilitzant el creixement que li era necessari. Tampoc serà un desastre si no arribem als 90.000, però l’important és que s’hi arribaria amb els serveis i equipaments necessaris que aquest volum de població requereix.
El nou POUM d’Igualada treballa en vàries direccions. Una primera, densificar el territori ordenadament, a través de la renovació dels habitatges del Nucli Antic i Barri de les Adoberies, i amb un canvi de tipus de zones residencial, a més de situar noves zones verdes; el terme municipal és petit, per tant la ciutat creix en alçada, però amb límits, encara que cert creixement d’Igualada no es farà dins el terme municipal sinó als municipis del voltant, però això el POUM d’Igualada no en parla (el Pla Director Urbanístic de la Conca sí). Una segona línia d’actuació es la creació de noves centralitats urbanes, arreu de la ciutat, com la Fàbrica de les Arts a l’antic Escorxador o el World Trade Center Igualada, que han de ser motors de dinamització de la ciutat i del barri on estan situats. Una tercera línia d’actuació és la creació dels eixos comercials o de barri, seguint amb l’objectiu que cada barri disposi d’un carrer central amb comerços i serveis on s’hi pugui passejar, i que sigui un instrument de cohesió social del barri així com de potenciació del comerç. Una quarta línia de treball és seguir promovent un model de mobilitat més sostenible, amb itineraris segurs i còmodes pels vianants arreu de la ciutat, amb nous eixos de vianants o carrers amb àmplies voreres, l’implantació de més carrils bici, major cobertura del transport públic, i uns marcats eixos viaris que permetran ajustar millor el trànsit a les vies per on circula.
Els grans projectes del POUM són el World Trade Center Igualada amb oficines i Palau Firal, la Reconversió del Barri de les Adoberies amb canvi d’usos d’industrial a residencial, i que les noves zones residencials incloguin comerços, per així evitar desplaçaments amb cotxe quan aprop de casa podem anar a comprar.
Això són algunes pinzellades del POUM, que es pot consultar a l’Ajuntament als matins, i que està penjat a la pàgina web de l’Ajuntament d’Igualada. Per poder-hi fer observacions, suggeriments o queixes fins el 30 de setembre es poden fer arribar. Ja s’han fet dues reunions per explicar el Pla a la ciutadania, la primera amb els consellers/es de districte i entitats, i la segona al Museu comarcal oberta a tots els ciutadans i ciutadanes el passat dijous. Seria molt positiu fer una ullada al document per saber cap on anem, quina ciutat volem tenir en el futur, per què ara és el moment de definir-la, i entre tots/es ho podem fer.Per últim, voldria felicitar els redactors del Pla per la feina feta i agrair-los per endavant la paciència davant els suggeriments i observacions que arribin, que esperem siguin en la línia de marcar un model de ciutat de millor futur col·lectiu.
Com ja he explicat alguna altre vegada, la planificació urbanística és una eina molt positiva per poder endreçar el territori alhora que preveure’n les necessitats de serveis, de manera que no es produeixin creixements en forma de bolets en punts sense serveis, i que posteriorment s’hi hagin de fer arribar, el que suposa un sobrecost per la societat. El Pla general del 1988 preveia una ciutat de 78.000 habitants, i ara se’n preveu una de 90.000; que no s’hagi arribat als 78.000 habitants no és cap desastre, simplement la ciutat no ha tingut la necessitat d’utilitzar aquesta capacitat màxima de població, utilitzant el creixement que li era necessari. Tampoc serà un desastre si no arribem als 90.000, però l’important és que s’hi arribaria amb els serveis i equipaments necessaris que aquest volum de població requereix.
El nou POUM d’Igualada treballa en vàries direccions. Una primera, densificar el territori ordenadament, a través de la renovació dels habitatges del Nucli Antic i Barri de les Adoberies, i amb un canvi de tipus de zones residencial, a més de situar noves zones verdes; el terme municipal és petit, per tant la ciutat creix en alçada, però amb límits, encara que cert creixement d’Igualada no es farà dins el terme municipal sinó als municipis del voltant, però això el POUM d’Igualada no en parla (el Pla Director Urbanístic de la Conca sí). Una segona línia d’actuació es la creació de noves centralitats urbanes, arreu de la ciutat, com la Fàbrica de les Arts a l’antic Escorxador o el World Trade Center Igualada, que han de ser motors de dinamització de la ciutat i del barri on estan situats. Una tercera línia d’actuació és la creació dels eixos comercials o de barri, seguint amb l’objectiu que cada barri disposi d’un carrer central amb comerços i serveis on s’hi pugui passejar, i que sigui un instrument de cohesió social del barri així com de potenciació del comerç. Una quarta línia de treball és seguir promovent un model de mobilitat més sostenible, amb itineraris segurs i còmodes pels vianants arreu de la ciutat, amb nous eixos de vianants o carrers amb àmplies voreres, l’implantació de més carrils bici, major cobertura del transport públic, i uns marcats eixos viaris que permetran ajustar millor el trànsit a les vies per on circula.
Els grans projectes del POUM són el World Trade Center Igualada amb oficines i Palau Firal, la Reconversió del Barri de les Adoberies amb canvi d’usos d’industrial a residencial, i que les noves zones residencials incloguin comerços, per així evitar desplaçaments amb cotxe quan aprop de casa podem anar a comprar.
Això són algunes pinzellades del POUM, que es pot consultar a l’Ajuntament als matins, i que està penjat a la pàgina web de l’Ajuntament d’Igualada. Per poder-hi fer observacions, suggeriments o queixes fins el 30 de setembre es poden fer arribar. Ja s’han fet dues reunions per explicar el Pla a la ciutadania, la primera amb els consellers/es de districte i entitats, i la segona al Museu comarcal oberta a tots els ciutadans i ciutadanes el passat dijous. Seria molt positiu fer una ullada al document per saber cap on anem, quina ciutat volem tenir en el futur, per què ara és el moment de definir-la, i entre tots/es ho podem fer.Per últim, voldria felicitar els redactors del Pla per la feina feta i agrair-los per endavant la paciència davant els suggeriments i observacions que arribin, que esperem siguin en la línia de marcar un model de ciutat de millor futur col·lectiu.
Tornem-hi! -04/09/2008-
Dilluns 1 de setembre, inici de setmana, inici de mes, i per molts significa la tornada a la feina, o si més no, a la vida quotidiana, després d’un temps de descans o vacances, segons les possibilitats de cadascú.
Aquest estiu ha estat certament mogudet, amb vàries notícies que han estat portada durant dies. Una guerra a Geòrgia amb Rússia com a participant, però que les seves conseqüències sobrepassen totalment les fronteres d’aquesta ex - república soviètica, amb la participació de l’OTAN i de la UE en el debat polític; es parla que Rússia vol recuperar el paper de potència mundial, competint pel lideratge, i fins i tot tornant a instaurar una guerra freda. Esperem que tot quedi en un interessant debat polític de posicions i estratègies i que el tema no vagi més enllà.
S’han celebrat uns jocs olímpics a Pekin (Beijing), a la nova Xina emergent, amb instal·lacions espectaculars, una posada en escena impressionant, amb èxits i fracassos inesperats dels esportistes catalans i espanyols, però amb un debat latent sobre l’estat dels Drets humans en aquest estat asiàtic, essent la repressió al Tibet un dels ítems més simbòlics.
Un accident d’avió amb multitud de víctimes a Madrid, del qual n’estan fent la investigació, tot volent que no s’acabi convertint en un espectacle de circ per alguns mitjans de comunicació, i que es converteixi en un aprofitament del dolor humà que suposa la pèrdua d’una persona estimada.
A Catalunya, i Espanya, un intens debat sobre el finançament autonòmic ha estat present a les planes de la secció de política de la premsa. La fermesa del President de la Generalitat, i del seu partit, està sorprenent a moltíssima gent, a alguns coneixedors no, que no s’acabaven de creure que el PSC no és el PSOE . . . que tot i ser partits germans, el primer està demostrant una valentia que anteriors presidents de la Generalitat de signe diferent no van tenir mai, sobretot aplicant la pedagogia sobre el per què del finançament, fugint de simbolismes i abstraccions que confonen el personal i acaben sent de poca utilitat.
A Igualada, una participada Festa Major, amb els seus errors i èxits, i una ciutat que segueix transformant-se amb diverses obres en marxa com les noves piscines al Complex de Puigcornet, la Fàbrica de les Arts a l’antic Escorxador, el nou CAP Igualada Nord, el nou edifici escolar a les Comes, la renovació de diversos carrers, la recuperació del Riu Anoia, entre d’altres. A més, s’ha inaugurat el nou bulevard del carrer Josep Galtés, que ha suposat una millora pel barri del Sant Crist amb la plantació d’arbres, contenidors soterrats, voreres àmplies, i millor il·luminació.
Així, ara comença un nou curs ple de nous reptes i fites, que esperem que per tothom siguin existoses, complint en la mesura del possible les expectatives marcades; aquí voldria comentar que en una negociació tots han de sortir guanyant i tots han de cedir, per què sinó la negociació es converteix en una imposició, i aquí sí que una part guanya i una altre perd.
Respecte la crisi, desacceleració, baixada, crec que el nom és el menys important del tema, com no entenc d’economia no em posaré a parlar de conceptes que no sé, però sí que la força i empenta de tothom farà que ens en sortim d’aquest esvoranc; ja hi ha polítics que hi estan treballant mentre d’altres es dediquen a pregonar una certa unitat que a l’hora de la veritat ni la creuen ni la practiquen.Abans d’acabar, afegir-me al rebuig als fets ocorreguts a Esparreguera, i no pel fet que sigui el marit de l’alcaldessa, sinó per un home que va voler defensar el civisme i va patir les conseqüències de la intolerància i covardia.
Aquest estiu ha estat certament mogudet, amb vàries notícies que han estat portada durant dies. Una guerra a Geòrgia amb Rússia com a participant, però que les seves conseqüències sobrepassen totalment les fronteres d’aquesta ex - república soviètica, amb la participació de l’OTAN i de la UE en el debat polític; es parla que Rússia vol recuperar el paper de potència mundial, competint pel lideratge, i fins i tot tornant a instaurar una guerra freda. Esperem que tot quedi en un interessant debat polític de posicions i estratègies i que el tema no vagi més enllà.
S’han celebrat uns jocs olímpics a Pekin (Beijing), a la nova Xina emergent, amb instal·lacions espectaculars, una posada en escena impressionant, amb èxits i fracassos inesperats dels esportistes catalans i espanyols, però amb un debat latent sobre l’estat dels Drets humans en aquest estat asiàtic, essent la repressió al Tibet un dels ítems més simbòlics.
Un accident d’avió amb multitud de víctimes a Madrid, del qual n’estan fent la investigació, tot volent que no s’acabi convertint en un espectacle de circ per alguns mitjans de comunicació, i que es converteixi en un aprofitament del dolor humà que suposa la pèrdua d’una persona estimada.
A Catalunya, i Espanya, un intens debat sobre el finançament autonòmic ha estat present a les planes de la secció de política de la premsa. La fermesa del President de la Generalitat, i del seu partit, està sorprenent a moltíssima gent, a alguns coneixedors no, que no s’acabaven de creure que el PSC no és el PSOE . . . que tot i ser partits germans, el primer està demostrant una valentia que anteriors presidents de la Generalitat de signe diferent no van tenir mai, sobretot aplicant la pedagogia sobre el per què del finançament, fugint de simbolismes i abstraccions que confonen el personal i acaben sent de poca utilitat.
A Igualada, una participada Festa Major, amb els seus errors i èxits, i una ciutat que segueix transformant-se amb diverses obres en marxa com les noves piscines al Complex de Puigcornet, la Fàbrica de les Arts a l’antic Escorxador, el nou CAP Igualada Nord, el nou edifici escolar a les Comes, la renovació de diversos carrers, la recuperació del Riu Anoia, entre d’altres. A més, s’ha inaugurat el nou bulevard del carrer Josep Galtés, que ha suposat una millora pel barri del Sant Crist amb la plantació d’arbres, contenidors soterrats, voreres àmplies, i millor il·luminació.
Així, ara comença un nou curs ple de nous reptes i fites, que esperem que per tothom siguin existoses, complint en la mesura del possible les expectatives marcades; aquí voldria comentar que en una negociació tots han de sortir guanyant i tots han de cedir, per què sinó la negociació es converteix en una imposició, i aquí sí que una part guanya i una altre perd.
Respecte la crisi, desacceleració, baixada, crec que el nom és el menys important del tema, com no entenc d’economia no em posaré a parlar de conceptes que no sé, però sí que la força i empenta de tothom farà que ens en sortim d’aquest esvoranc; ja hi ha polítics que hi estan treballant mentre d’altres es dediquen a pregonar una certa unitat que a l’hora de la veritat ni la creuen ni la practiquen.Abans d’acabar, afegir-me al rebuig als fets ocorreguts a Esparreguera, i no pel fet que sigui el marit de l’alcaldessa, sinó per un home que va voler defensar el civisme i va patir les conseqüències de la intolerància i covardia.
Tramvia per la Diagonal -10/09/2008-
Dilluns El Periódico de Catalunya va publicar una entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, on aquest anunciava que la futura connexió dels dos tramvies actuals, el Trambaix, que circula per municipis del Baix Llobregat, i el Trambesòs, que circula al costat del riu Besòs, a través de la superficie, o més ben dit, a través de l’Avinguda Diagonal. Tot i que al principi aquesta connexió es preveia soterrada, ja que per superfície els beneficis serien múltiples però les molèsties també, al final ha pesat fer l’obra seguint el model de ciutat que mica en mica es va implantant, i on la figura important, clau, central és el vianant, és a dir, les persones.
Si anem uns quants anys enrere, a principis del segle XX, la ciutat de Barcelona disposava d’una gran xarxa de tramvies de circulaven per tota la ciutat, i que estaven en mans d’empreses privades. Aquesta xarxa, però, va sucumbir a la pressió del cotxe, que alhora va provocar menys usuaris al tramvia, i les empreses privades això no ho aguantaven, i anaven tancant línies, essent substituïdes per línies d’autobús (algunes de les línies actuals d’autobús de TMB segueixen els antics recorreguts dels tramvies), fins que al final van desaparèixer. Aquest procés es va repetir en quasi totes les capitals europees, tot i que algunes van aguantar i ara disposen de potents xarxes de tramvies. El 2004 el President Maragall va inaugurar el Trambaix, posant la data d’inici de la recuperació d’aquest mitjà de transport a l’Àrea Metropolitana, primera amb un grup de línies que connecten els municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, i Sant Feliu de Llobregat, formant el Trambaix i posteriorment un altre grup de línies que connecten la zona del Fòrum de Barcelona amb Sant Adrià del Besòs, i Badalona, formant el Trambesòs. I els dos grups de línies tenen un punt en comú, que entren a Barcelona per l’Avinguda Diagonal.
La decisió de connectar aquests dos grups a través de la Diagonal tindrà un alt cost econòmic per la gran quantitat de serveis a desviar, però serà una profunda reforma de la concepció d’aquesta artèria viària de la capital. Així, dels 50 metres d’ample que fa aquest carrer més de la meitat es destinaran a mitjans de transport sostenibles com l’anar a peu, carrils bici, carril bus, i tramvia, reduint el viari a 4 carrils de circulació. Es pot pensar que es tracta d’una bogeria dels polítics, però sindicats i associacions de veïns ja han aplaudit la decisió; a més recordar que quan es posà en marxa el Trambaix molts deien que era una joguineta, un tren de joguina, i dels 7,3 milions de passatgers actualment en porta 20 milions anualment, uns 55.000 per dia laborable, i això no són xifres menors...és com si tota la població dels 4 municipis de la Conca agafessin el tramvia.
Ara comença l’etapa de debat de la proposta amb els afectats, i altres agents socials, per què la reforma de la Diagonal afectarà molt més territori del que aquesta ocupa. Màrius Carol, a un article a la Vanguardia, ja llançava una forta crítica a l’obra anunciant talls d’arbres i altres desastres, i només s’havia anunciat el projecte sense entrar en detalls constructius. Crec que aquesta actitud no és gens positiva per afrontar una obra de tant envergadura territorial com temporal, a més d’aventurar-se a realitzar afirmacions sobre temes que ni s’han començat a discutir.Amb tot, esperem que del procés de debat surti un bon resultat i doni més força a aquesta valenta decisió política, que ara tots s’afanyaran a dir que ells van ser els primers, però a l’hora de crear molèsties per obres ben pocs s’atreveixen a assumir-les, a ser-ne responsables, i així provoquen l’adormiment de les seves ciutats...com li va passar a Igualada. Per sort, algú la va despertar i cada dia té els ulls més oberts al món per anar-se transformant, canviant, i adaptant millora a les noves realitats.
Si anem uns quants anys enrere, a principis del segle XX, la ciutat de Barcelona disposava d’una gran xarxa de tramvies de circulaven per tota la ciutat, i que estaven en mans d’empreses privades. Aquesta xarxa, però, va sucumbir a la pressió del cotxe, que alhora va provocar menys usuaris al tramvia, i les empreses privades això no ho aguantaven, i anaven tancant línies, essent substituïdes per línies d’autobús (algunes de les línies actuals d’autobús de TMB segueixen els antics recorreguts dels tramvies), fins que al final van desaparèixer. Aquest procés es va repetir en quasi totes les capitals europees, tot i que algunes van aguantar i ara disposen de potents xarxes de tramvies. El 2004 el President Maragall va inaugurar el Trambaix, posant la data d’inici de la recuperació d’aquest mitjà de transport a l’Àrea Metropolitana, primera amb un grup de línies que connecten els municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, i Sant Feliu de Llobregat, formant el Trambaix i posteriorment un altre grup de línies que connecten la zona del Fòrum de Barcelona amb Sant Adrià del Besòs, i Badalona, formant el Trambesòs. I els dos grups de línies tenen un punt en comú, que entren a Barcelona per l’Avinguda Diagonal.
La decisió de connectar aquests dos grups a través de la Diagonal tindrà un alt cost econòmic per la gran quantitat de serveis a desviar, però serà una profunda reforma de la concepció d’aquesta artèria viària de la capital. Així, dels 50 metres d’ample que fa aquest carrer més de la meitat es destinaran a mitjans de transport sostenibles com l’anar a peu, carrils bici, carril bus, i tramvia, reduint el viari a 4 carrils de circulació. Es pot pensar que es tracta d’una bogeria dels polítics, però sindicats i associacions de veïns ja han aplaudit la decisió; a més recordar que quan es posà en marxa el Trambaix molts deien que era una joguineta, un tren de joguina, i dels 7,3 milions de passatgers actualment en porta 20 milions anualment, uns 55.000 per dia laborable, i això no són xifres menors...és com si tota la població dels 4 municipis de la Conca agafessin el tramvia.
Ara comença l’etapa de debat de la proposta amb els afectats, i altres agents socials, per què la reforma de la Diagonal afectarà molt més territori del que aquesta ocupa. Màrius Carol, a un article a la Vanguardia, ja llançava una forta crítica a l’obra anunciant talls d’arbres i altres desastres, i només s’havia anunciat el projecte sense entrar en detalls constructius. Crec que aquesta actitud no és gens positiva per afrontar una obra de tant envergadura territorial com temporal, a més d’aventurar-se a realitzar afirmacions sobre temes que ni s’han començat a discutir.Amb tot, esperem que del procés de debat surti un bon resultat i doni més força a aquesta valenta decisió política, que ara tots s’afanyaran a dir que ells van ser els primers, però a l’hora de crear molèsties per obres ben pocs s’atreveixen a assumir-les, a ser-ne responsables, i així provoquen l’adormiment de les seves ciutats...com li va passar a Igualada. Per sort, algú la va despertar i cada dia té els ulls més oberts al món per anar-se transformant, canviant, i adaptant millora a les noves realitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)