tag:blogger.com,1999:blog-24071228262295512492024-03-05T15:51:33.347-08:00Joc de CartesEls articles que em publiquen al diari l'Enllaç dels anoiencs cada dijous (http://www.latossa.com).Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.comBlogger156125tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-55659664278869752782013-01-23T04:24:00.002-08:002013-01-23T04:24:50.779-08:00N'està segur President?<br />
<div class="MsoBodyText">
Aquest mes de gener Catalunya estrenava dues importants
infraestructures de transport. Per una banda, aquell eix transversal petit,
perillós i inaugurat més d’una quinzena de vegades és ara una autovia més
segura i confortable (un d’aquells projectes del tripartit que per CiU
trinxaven el país i li feien mal...), i per una altra banda la connexió en alta
velocitat entre Barcelona i Girona (Figueres), que suposa quasi la finalització
del projecte d’alta velocitat entre Madrid i la frontera. Felicitem-nos doncs
per aquestes dues obres que ja són una realitat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
Ara bé, en la inauguració de la primera el President de la
Generalitat afirmava que quan de nosaltres (referint-se als catalans) en depèn
una obra es fa ràpid i bé; el mateix argument l’utilitzava dies després per
denunciar el retard de l’arribada de l’alta velocitat. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
I em preguntava, n’està segur President? Fer aquesta
afirmació inaugurant l’ampliació d’una carretera que tothom afirmava que naixia
petita, ja que suposava un estalvi important de temps pels vehicles pesats que
volguessin creuar Catalunya, i que quan ell era conseller en cap de la
Generalitat abans del 2003 no va fer res per solucionar-ho, em sembla una mica
desencertat; i més encara quan qui ha buscat, promogut i iniciat l’obra és el
govern d’esquerres que tant mal ha fet el país. Per cert, és el segon cop que
diu maravelles de les grans obres viàries del tripartit; poc més d’un any
abans, ho va fer amb l’Eix Diagonal.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
Però deixant aquesta consideració circumstancial a banda,
em venia al cap el tren a Igualada, concretament el carrilet i el Tren Gran.
Als anys vuitanta la Generalitat va “salvar” el Carrilet del tancament previst
pel govern de l’Estat, fet celebrat per tothom. I un cop salvat, què en fem?
Aquesta pregunta té resposta des de llavors: el disseny actual del trajecte del
tren no permet millores substancials de velocitat comercial, i les
modificacions de traçat necessàries per tal de fer-lo competitiu (recordo que
ens situem als vuitanta, sense l’autovia A-2 completa) tindrien un cost tant o
més elevat que fer un trajecte nou, i per tant el Carrilet hauria de
direccionar-se per ser un servei òptim de comunicació intracomarcal i
intercomarcal amb el Baix Llobregat. És a dir, per connectar-nos amb Barcelona
amb temps òptims el Carrilet no serveix, ni servirà. I així ha estat, hem
comprovat que en vora més de 30 anys de la reinstaurada Generalitat el Carrilet
no ens ha servit per anar ràpid a Barcelona, ni sense Metro Comarcal, ni amb
Metro Comarcal complet ni amb Metro Comarcal retallat (el que tenim ara). I
això ho sabíem fa 30 anys, i també sabíem que la solució ferroviària passava
per un nou traçat. El 2004 el govern impulsa el projecte de l’Eix Transversal
Ferroviari (ETF) que suposa crear una malla ferroviària a Catalunya tant per
mercaderies com per passatgers, dotar el centre de Catalunya d’una connexió
ferroviària potent i donava a Igualada un nou traçat ferroviari que permetia
que els temps de viatge entre Barcelona i Igualada fossin competitius (menys de
1 hora). Però aquest projecte va anar agafant embranzida, lentament però a pas
ferm, tenint fins i tot terrenys reservats. Fins que l’any 2011, amb el govern
del President Mas, el projecte s’atura, comença a tirar enrera, a fer-se petit
(ja no volem tot l’Eix Transversal Ferroviari, només una part),... i acaba
desapareixent.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoBodyText">
Quan el President va dir que les coses que depenen de
nosaltres (els catalans) es fan ràpid i bé no va pensar en Igualada ni l’Anoia,
que ha tingut sempre la reivindicació històrica de tenir una bona connexió
ferroviària amb Barcelona. Portem més de 30 anys esperant la solució i més de
100 esperant deixar de ser un cul de sac ferroviari. I em venen al cap altres
casos com la Ronda Sud, l’Hospital (30 anys no però més de 20 segur), l’Eix
Diagonal,... potser l’Anoia som l’excepció. O no!! Una cosa fem “ràpid i bé”:
entrar en una crisi sense sortir d’una altra. Fins quan?<o:p></o:p></div>
Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-25490729581677885712012-10-03T11:16:00.001-07:002012-10-03T11:21:33.543-07:00Fracàs Nacional<br />
<div class="MsoBodyText">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi099bt2ghcu2mk9De3F0q9sQ4Ul9ZNSZ_P8cDRajdEH-LV88kSvnA9ryJMDMteOwUnxQ_DTYDyGCpYjR7R4mLx7ZSFbbM-ATP9YTk5BYFQPDaSEjp5EQ2IKu0eY1F2tYtK1YeBcnBlKw/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi099bt2ghcu2mk9De3F0q9sQ4Ul9ZNSZ_P8cDRajdEH-LV88kSvnA9ryJMDMteOwUnxQ_DTYDyGCpYjR7R4mLx7ZSFbbM-ATP9YTk5BYFQPDaSEjp5EQ2IKu0eY1F2tYtK1YeBcnBlKw/s1600/images.jpg" /></a></div>
Sempre he cregut que abans de la plenitud nacional calia
la plenitud social de Catalunya, per què crec que no es pot construir una nació
lliure si les seves persones no ho són; això sí, Catalunya ha de decidir el seu
futur igual que crec que s’hauria de fer un referèndum sobre la forma d’estat i
dirigir-nos cap a una república ... o reformar la constitució. I amb aquest
pensament vaig assistir a la famosa manifestació de l’11 de setembre a
Barcelona, amb una bandera catalana, i amb ganes de demanar més respecte pel
meu país i que pugui decidir que vol ser.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El mateix dia 11 al matí, i dies
abans i després, havia anat a visitar un familiar a l’hospital d’Igualada. I la
seva preocupació principal era si havia de pagar l’ambulància que l’havia portat
a l’hospital; per què? Arrel de l’euro per recepta, amb vàries pastilles i
sobres a rebre, i el repagament de l’estat espanyol, l’ombra del “pagar”
planeja sobre el sistema sanitari. Aquesta era la seva preocupació. Però a la
tarda, a Barcelona, no la vaig escoltar. Ni protestes contra el fet que
l’endemà, primer dia d’escola, els nens i nenes que portessin carmanyola
paguessin 3 euros o que ara el transport escolar a l’Anoia costi 1,5 euros dia
per nen. Cap protesta sobre això.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Vaig tornar a casa amb una
sensació agridolça: content d’haver participat en un dia històric i haver
reivindicat més respecte per Catalunya però no tant content per què això primer
no és cap solució als problemes citats de sanitat i educació, entre d’altres.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però cada dia que ha passat m’ha
crescut aquesta sensació de descontent veient com el President del país s’ha
anat aprofitant dels sentiments que reclamaven a la manifestació, amb un simple
interès electoral basat en la possibilitat de tenir una majoria absoluta ...
una majoria que li permeti fer retallades i continuar retallant l’estat del
benestar i tot això ben embolicat amb la bandera catalana. I la mostra final ha
estat la convocatòria d’eleccions el pròxim dia 25 de novembre.</div>
<div class="MsoBodyText">
La convocatòria de les eleccions són la constatació d’un
fracàs nacional, i personal del president, en aquells reptes que s’havia marcat
per aquesta legislatura: treure Catalunya de la Crisi, reduir l’atur i pacte
fiscal. En dos anys de govern Mas l’atur s’ha incrementat a Catalunya i a
l’Anoia gràcies a les retallades i a una austeritat mal entesa. Catalunya no
sembla estar més aprop de sortir de la crisi quan amb les citades retallades
hem reduït l’atenció a les polítiques d’ocupació i les inversions per millorar
la competitivitat de la nostra comarca, i per tant estem menys preparats i
tenim menys oportunitats per poder sortir de la crisi. I per últim el Pacte
Fiscal, la panacea a les solucions del país, amb cop de porta del govern Rajoy.
Un fracàs de govern i de president. I de tots els fracassos ens quedem amb
l’últim, oblidant els dos primers.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fa pocs dies algú em deia, la
ciutat ho aguanta tot, els ciutadans no. Sortir de la crisi i reduir l’atur són
necessaris per aconseguir la plenitud social de Catalunya, i per això calen
diners, SÍ, i valentia. <b>Si som capaços de plantar cara a l’estat espanyol
celebrant un referèndum sobre l’independència, serem capaços també de plantar
cara i deixar de ser els primers en fer retallades a la sanitat i educació? Per
què el govern no s’ha plantat i ha dit PROU i ha deixat de fer les retallades
“imposades” per Espanya? Per què no ha tingut aquest patriotisme social que
beneficia a tothom? Sembla molt valent el President posant per davant
l’estelada ... però deixant enrere estudiants, gent gran, joves i famílies. Per
què no li interessen. </b>S’ha fet el gran xou amb el pacte fiscal, però NO quan
l’Estat redueix recursos per què les 12.074 persones registrades a les oficines
de l’atur de l’Anoia puguin trobar feina o entitats que afavoreixen l’inserció
laboral de discapacitats a la nostra comarca veuen perillar els seus projectes.
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="color: red;">Estic a favor de consultar,
preguntar, DIALOGAR i explicar. Però no d’un president que porta la població
del seu país a la misèria; això si, estarem en pilotes davant la crisi tapats
amb la bandera (els que se la puguin pagar). Però no sé si servirà per
salvar-nos del fosc i fred hivern que ens espera.</span></b></div>
Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-19856686559133327292012-03-15T10:04:00.000-07:002012-03-15T10:04:24.016-07:00I MANTENIM EL SOMRIURE -15/03/2012-<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:DoNotOptimizeForBrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--> <br />
<div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com saben, o deuen haver llegit als mitjans de comunicació locals, el director general de transports de la Generalitat de Catalunya va venir recentment a Igualada, i ens va donar la bona nova: el projecte d’Eix Transversal Ferroviari, el Tren Gran, quedava aparcat. Tant és que no fa ni 5 mesos el ple d’Igualada aprovés per UNANIMITAT que Igualada reclamés el ramal de connexió entre Igualada i Martorell, per tal de facilitar la connexió amb el Corredor Mediterrani. Tant és que els agents socials i econòmics el reclamessin. Tant és tot.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">O no? Doncs sembla ser que hi ha somriures, alegries per què la solució real i viable per la connexió ferroviària amb Barcelona es queda guardat dins un calaix, gaudint del son al qual altres projectes van ser sotmesos com la Ronda Sud o l’Eix Diagonal. Somriures, i també silencis, que vénen de les autoritats locals dels dos municipis més afectats a la Conca d’Òdena, i mostren com alguns suposats lemes electorals i de govern simplement han estat paper mullat, apart de ser una evidència de falta de coneixement i ambició de futur per la comarca.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El Tren Gran és una infrastructura que situaria Igualada, i comarca, al mapa, i per tant el nostre territori seria més conegut i atractiu per rebre inversions d’empreses, per atraure activitat econòmica que generi ocupació. Repeteixo, OCUPACIÓ. A la vegada les empreses ubicades al nostre territori i que lluiten cada dia per mantenir-se obertes millorarien el seu posicionament i competitivitat. I paral·lelament a l’activitat econòmica, la connexió en transport públic amb Barcelona, eterna reivindicació, veuria millorats de manera brusca els temps d’accés. </span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara bé, quina és l’excusa? Els diners, com no, i derivat d’això el deute i l’herència del govern anterior. L’altre excusa és que si l’Eix Diagonal ha costat quasi 400 milions d’euros i al final seran poc més de 1000, imagineu-vos un projecte de 6.000 milions d’euros.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’herència del govern anterior ha estat que ARA disposem d’estudis previs, tant de viabilitat com trànsit, i una reserva de sòl per fer possible el projecte. I pel que fa a l’Eix Diagonal, es tracta d’una concessió on l’empresa concessionària es dedica a construir, mantenir i explotar tota la carretera durant 40 anys, i aquesta rep recursos de la Generalitat segons el nombre de vehicles que hi circulen. ARA el tenim complet i les empreses el poden aprofitar estalviant temps als seus recorreguts per portar mercaderies als clients. Per exemple, en el trajecte entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca l’estalvi de 15 min en el recorregut suposen més de 800 milions d’euros d’estalvi en els 40 anys de concessió; si s’hi suma l’estalvi de temps als recorreguts entre Vilafranca i Manresa, és evident que sumen molt més que la despesa realitzada. Per tant, el benefici per tota la societat supera amb escreix l’inversió que la societat hi ha destinat.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En el cas del Tren Gran, hi ha qui es justifica dient que és inviable i no té sentit construir d’Igualada a Barcelona. Per què no mirem més enllà? Connectant amb Lleida i amb el Port de Barcelona, suposa un by-pas a la congestionada xarxa ferroviària de la costa, facilitant l’accés de les mercaderies del centre peninsular amb el renovat i ampliat Port de Barcelona. Renunciem a aquesta posició estratègica? Estem disposats a renunciar a ser més grans?</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Doncs crec que no estem en situació de renunciar a ser més grans. No es tracta d’un somni, es tracta del nostre futur. Ens ho mereixem.</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-3076580121372686862012-03-15T10:03:00.000-07:002012-03-15T10:03:02.411-07:00AnoiaVegas? -01/03/2012-<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:DoNotOptimizeForBrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquests dies hi ha un senyor nordamericà de molts diners que es passeja pel pont aeri Madrid - Barcelona a veure si pot implantar una mini ciutat de les Vegas. Tant en el cas madrileny com el català, hi ha hagut reunions a alt nivell sobre la qüestió, tant per trobar una ubicació com per les condicions que posa l’inversor, excessivament orientades a crear una “illa fiscal” per afavorir o atraure clients. Es tracta d’una inversió molt milionària, que crearia molts llocs de treball, i que segons el President Mas, ens consolidaria com a referència turística del sud d’Europa. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En la búsqueda de “solars” on ubicar-hi el macrocomplex de joc, a una certa distància del port i aeroport de Barcelona, va aparèixer l’Anoia, i la seva Conca d’Òdena particularment. Gairebé es situava com una nova proposta a la zona prevista pel nou Polígon de la Zona Franca. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Personalment, proposaria d’ubicació a prop de Port Aventura, complex d’oci turístic que actualment funciona bé, l’únic parc temàtic de l’estat amb beneficis, si estigués d’acord amb la seva construcció. Qualsevol altre ubicació dins el territori català em semblaria més a la creació d’un enorme bolet artificial que seria ben bé el paradigma de la disbauxa i sobretot de la no sostenibilitat, i per tant, de la no eficiència energètica, entre d’altres.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El nostre petit país, però gran nació, ha de cuidar molt bé a que dedica el seu sól, i en aquest cas crec que iniciaríem un model econòmic que dista de ser el turisme cultural o familiar al qual es pretén arribar, continuant el turisme barat i de borratxera que tants mal de caps ens porta en temes de seguretat, particularment la vial, a més de l’imatge. L’imatge de país de pandereta.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, és cert que el nombre de llocs de treball que s’anuncien és molt elevat, que inclou la construcció i després el personal necessari per treballar dins el complex. I això seria el motiu que podria donar a tòrcer el braç a les administracions, però crec que no hem d’anar cap aquí. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ja fa uns mesos que el president Obama va dient que cada vegada vol més productes que diguin MADE IN USA (Fet als Estats Units). I és aquí on hem d’anar. Catalunya ha de recuperar el pes del seu sector industrial, però amb una nova mentalitat empresarial. La primera cosa, entendre que l’innovació és clau per ser punters o simplement diferents i atractius al mercat. La segona, noves formes d’organització empresarial que facilitin una major participació dels treballadors i sobretot que facilitin la conciliació familiar (aquí la reforma laboral recentment aprovada va en sentit contrari). La tercera, dinamisme, saber adaptar-se als nous temps que cada dia canvien més ràpid. I segurament n’hi hauria més.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">La nostre comarca també ha de recuperar aquest protagonisme industrial, en nous sectors, però crec que falta una aposta per la renovació profunda dels sectors existents. Aquí entra en joc l’urbanisme que faciliti aquesta renovació, que requeriran nous espais o l’utilització d’alguns existents, fent compatible els usos urbans i rurals del territori. Això sí, no caiguem en la melancol·lia de quan al Rec sonaven els timbres de les fàbriques tots alhora, sinó abordem una renovació que encaixi amb un model de Conca que permeti Viure i Treballar al territori, i que sigui eficient i sostenible. Ja hem tingut prous bolets que han estat verinosos, cal que la planificació feta rigurosament es cumpleixi. No perdem més temps en mirar-nos el melic.</span>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-63223571239458433732012-03-15T10:00:00.000-07:002012-03-15T10:00:35.402-07:00El nou PSOE -16/02/2012-<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:DoNotOptimizeForBrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--> <br />
<div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Aquest cap de setmana he tingut l’ocasió de viure i participar al 38è Congrés Federal del “Partido Socialista Obrero Español” a Sevilla. Si bé fa unes setmanes participava al Congrés del PSC a Barcelona, les sensacions han estat ben diferents. Abans però recordar que el Congrés és el màxim òrgan de decisió d’ambdós partits, cadascú té el seu per què són partits diferents, i el responsable d’escollir la direcció i el projecte del partits pels pròxims anys.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Com saben, el tema de debat que més polseguera aixecava era l’elecció del que seria el pròxim Secretari General del PSOE així com també l’informe de gestió del president Zapatero i secretari general del PSOE fins dissabte. En aquest últim cas, el president va fer un anàlisi dels aconteixements dels últims anys, l’evolució d’Espanya i també aquells possibles errors comesos, entonant un cert mea culpa. Ovacionat, i aprovat el seu informe de gestió amb més del 90 % de vots favorables, començava la tarda – nit – matinada abans de votar el nou secretari general. Aquí, segons la premsa es diu que hi va haver pressions d’un bàndol cap a l’altre, trucades a delegats (els que voten) per tal que dipositin el seu vot a favor d’uns o altres. Però crec el més interessant va ser el debat generat al públic en general, tant entre els assisstents al Congrés com els que el seguien a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials. Expectació i debat màxim. Vaig poder debatre sobre quina era la millor opció amb companys i amics de diversos territoris de l’estat espanyol, des de Múrcia a Astúries, passant per Madrid o Extremadura. Cadascú amb la seva visió, la seva posició, però el que considero més important, la seva il·lusió. Molta il·lusió.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">I al matí vingueren els discursos intensos, emotius, valents en alguns aspectes. I després un llarg temps de votacions i comptatges, des de prop de les 14.00 fins prop de les 18.00. Aquí tots els assisstents pendents dels resultats, rumors que corrien amunt i avall sobre qui seria el guanyador, a les xarxes socials la gent preguntant si sabia alguna cosa, les televisions i la premsa a les expectatives, companys que estaven als despatxos dels dos candidats informant que no sabien el resultat. El hall del centre de convencions ple de persones, nervioses, tenses, intrigades. </span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">I de cop se senten uns crits, a dalt a l’esquerra. El despatx del Rubalcaba. Sabem el guanyador. Des de l’altre despatx ens arriba la informació i les dades.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">I aplaudiments per un costat, cares llargues per un altre. Aquella il·lusió en alguns transformada en realitat, en d’altres en decepció. Però no pas resignació.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2dW4GX8ry5rjHDGI1c9zWvQKxUp4TE0NRpNUtpl03bmuyilUnUUzfxsD23-6IoCGfElwelANwC4rOo1hm720cF7qhvuKUacldXNmXX_KOInn8ziiccLUJA2XNXkFAP8T3rGoIZWi4Hg/s1600/IMAG0240.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2dW4GX8ry5rjHDGI1c9zWvQKxUp4TE0NRpNUtpl03bmuyilUnUUzfxsD23-6IoCGfElwelANwC4rOo1hm720cF7qhvuKUacldXNmXX_KOInn8ziiccLUJA2XNXkFAP8T3rGoIZWi4Hg/s320/IMAG0240.jpg" width="192" /></a></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">A qui vaig votar? A ningú, no era delegat. A qui hagués votat? Doncs tot i l’experiència d’un, em donava més sensació de renovació Chacón, m’il·lusionava més i crec que seria capaç de portar més idees noves. És a dir, Renovar, Il·lusionar, i idees era el que crec que necessitava el PSOE, i podria estendre-ho al socialisme en general, també al català o al més local. Però no em refereixo a renovar i il·lusionar a la babalà, sinó amb continguts, amb ganes de treballar, de donar el màxim de cadascú per fer possible una nova majoria social que confiï en aquestes sigles. Una nova majoria que ens trobi útils com instrument de transformació, de canvi, de millora de la societat, de solució dels problemes i reptes de cada poble, ciutat o país. Segurament caldrà tornar a unes certes essències dels orígens, d’honestedat i de treball, però adaptant-les als nous temps i necessitats. És quelcom necessari que es faci, per què els ciutadans ens ho demanen. No ens tornem a equivocar.</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-18293739056811561862012-02-02T07:45:00.000-08:002012-02-02T07:45:57.914-08:00Comptables -02/02/12-<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:DoNotOptimizeForBrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEFyZCbbLuN8Y4BTLKTvaoT9ALq4xfrIDgNncJtHaVSz44IJEMvJ40HeUOMtiddHbf0eM0b4poGA4_XRCqHHD-ZXmQ9G06GPw06VjMJ1H1KcLcAkxVM2qY1ekcsAqaUsdzMHK9U869vw/s1600/pressupost.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEFyZCbbLuN8Y4BTLKTvaoT9ALq4xfrIDgNncJtHaVSz44IJEMvJ40HeUOMtiddHbf0eM0b4poGA4_XRCqHHD-ZXmQ9G06GPw06VjMJ1H1KcLcAkxVM2qY1ekcsAqaUsdzMHK9U869vw/s1600/pressupost.jpg" /></a></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Aquests dies s’ha parlat molt de pressupostos, tant a nivell nacional, estatal com municipal. I al costat dels pressupostos surten les paraules austeritat, retallades, forats i herències, endeutaments... I curiositats vàries per deixar el govern anterior en una situació de vergonya. Però sobretot, escolto justificacions per fer retallades.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Per exemple, el govern municipal d’Igualada, el del fil directe amb Mas, diu que té una càrrega pesada de nom deute municipal que ha d’arrossegar. Curiós que si ara estem al 112 % d’endeutament i la càrrega és pesada, com debia ser-ho el 1999 quan CiU va deixar el govern municipal amb un deute del 119 % (llavors per sobre el límit legal)? Molt més pesada, no? Però amb la justificació d’aquesta càrrega diuen que es veuen obligats a reduir despesa, entre elles subvencions a entitats; és curiós, també que els actuals governants diguin que no es paga la llum quan el govern anterior no va deixar cap factura de llum per pagar. Però és més, l’any 1999 el govern de CiU portava 1 ANY de retard en el pagament de la llum, cosa que el govern de l’Entesa va aconseguir solventar i fer els pagaments al dia. I respecte això últim, recordaran que la Generalitat va fer al nadal una jugada al nadal amb la paga extra dels funcionaris, pagant-la a terminis per què no tenien diners; poc després es va descobrir que no era pas cert, i que “algú” va voler fer-ho així per mostrar una situació financera que no és certa. I es va fer fora un tècnic. És curiós que passés el mateix a l’Ajuntament d’Igualada, governat pel mateix color. Per això serveix el fil directe amb el President Mas?</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Apart de tot això, he pogut escoltar les exposicions dels pressupostos de la Generalitat, d’Òdena i Igualada, feta pels membres dels governs respectius. En comptes d’estar escoltant un polític que explica idees o projectes, és a dir, l’objectiu pel qual ens presenten aquelles xifres, m’he trobat en tots tres casos davant de comptables que et donen una quantitat infinita de xifres, sense temps de visualitzar-les i entendre-les, i un cop acaben la seva intervenció magistral, suposada, el públic oient espera que expliqui que vol fer amb els diners, per què els aporta a un lloc o a un altre. Però aquesta explicació no arriba. Això si, ens ventem d’haver reduït el pressupost ... suposo que això també ho diran igual de contents quan visitin les entitats, i aquestes els hi respondran amb un somriure encara més gran dient “gràcies per haver fet tantes retallades”. </span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">En el cas d’Igualada, el que sorprèn és un altre fet. El pressupost baixa principalment per què el govern municipal de CiU se li redueixen les subvencions d’ens superiors com la Generalitat, la del fil directe, i la Diputació de Barcelona, on se suposa que l’alcalde d’Igualada hi participa al govern. A això se li afegeix que les escoles bressol els hi retallen els recursos, l’escola de música també, la llei de barris del Barri de Sant Agustí parada,... i ni amb el fil directe ni estant present al govern de la Diputació resulta que l’alcalde Castells no aconsegueix recursos per la ciutat. I això que governen els seus, però ja sabem que els seus mai han estimat l’Anoia, com ho demostra el fet que el pressupost de la Generalitat pel 2012 redueixi l’inversió a mínims mai vistos des de l’any 1997. Però, tot i la baixada general dels recursos inversors de la Generalitat a tot Catalunya, a l’Anoia la retallada és quasi tres vegades més. I serà que anem sobrats d’inversions... doncs es veu que per CiU, SÍ. El més greu, és que la gent de CiU del territori no hagi fet res per redreçar la situació, i més aviat opti per justificar aquest atac cap al futur de la comarca.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però no podem esperar més de qui entén la política com una mera gestió comptable i no hi posa força, empenta, idees i discurs. Vaja, en certa manera és el “pecat” en el qual van caure les esquerres quan estaven al govern. Doncs seria el moment que les esquerres recuperessin la il·lusió, les idees i renovant maneres i persones de nou la política tingui ànima, ambició de país, i projecte transformador de la societat.</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-92148782480760417432012-02-02T07:42:00.000-08:002012-02-02T07:42:26.801-08:00Auditoria -19/01/12- No publicat<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:DoNotOptimizeForBrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZMHuC_fRXPCZTe6m41-w12_lNN9XcTv2qHWBrKDLK_DFL7PpOt1wY7pI99ympLstdVHxobL0OFNGdLrEleHQBQ2X1i418ncmri45w7GIi8qYq3pzuua0kd5i89jaED-NdpT3F1oC37Q/s1600/auditoria.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZMHuC_fRXPCZTe6m41-w12_lNN9XcTv2qHWBrKDLK_DFL7PpOt1wY7pI99ympLstdVHxobL0OFNGdLrEleHQBQ2X1i418ncmri45w7GIi8qYq3pzuua0kd5i89jaED-NdpT3F1oC37Q/s1600/auditoria.jpg" /></a></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">La setmana passada, la qual es van ampliar les zones blaves del Passeig, el govern municipal d’Igualada va presentar la tan esperada auditoria de les finances municipals. Haig de dir que tenia moltes esperances en la mateixa, vist que l’alcalde l’havia reclamat i aconseguit que es portés a terme, i més encara després que comentés que portaria “molt carbó” al govern municipal anterior; a més, per poder identificar alguna irregularitat nova o il·legalitat, vist que l’alcalde i el seu govern han repetit que existien... I els seus seguidors i escriptors de blogs recolzaven aferrissavament.</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Un cop presentada, i un cop l’he pogut llegir i consultar, només tinc una paraula. DECEPCIÓ. El fet que l’auditoria la presentés el regidor d’Hisenda i el 1r Tinent d’alcalde, amb tots els respectes, i no pas l’alcalde, cosa la qual ja m’indica que les seves expectatives de trobar-hi “coses” s’han esfumat. I la segona, a mi també se m’han esfumat les expectatives, per què no han descobert RES, ABSOLUTAMENT RES que no fos públic anteriorment. És a dir, qui segueix l’actualitat política de la ciutat ja coneixia les xifres que van presentar, i em refereixo a les reals, no les inventades i les sumes de pomes i peres per què surtin malament els números. Ja vaig comentar fa uns mesos que les xifres són interpretables però la realitat és la que és. I l’auditoria un nou exemple d’això. La realitat que reflecteix l’auditoria era pública, per tant no ha aportat res de nou, cap novetat. Si això se li afegeix que l’auditoria analitza l’any 2010, que feia el cap de l’oposició i ara alcalde? que no fiscalitzava el govern i controlava el que feia? Vaja, com el seu company ideològic Mariano Rajoy, que ni treballava abans i ara no dóna la cara, l’alcalde el copia fidedignament. Ah! Com no hi ha trobat res, el govern no pot denunciar res respecte el govern anterior. Ara bé, com a ciutadà sí que puc denunciar que hem perdut el temps i diners (encara que sigui finançada per la Diputació, com el cotxe oficial de l’alcalde, els diners són recursos públics).</span></div><div class="MsoBodyText"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">L’altre paraula que em ve al cap després de llegir l’auditoria és POR. Amb l’imaginari enclavat en un “ens han deixat una herència” similar al del sr. Mas, portaran a terme retallades i justificaran les mateixes en les xifres de la citada auditoria. I això justificarà que baixin les inversions, la quantitat de serveis públics, subvencions a entitats, entre d’altres. I aquí és on es podria descobrir l’autèntic motiu de la mateixa, intentar justificar unes polítiques conservadores del “que tot es quedi quiet” i poc ambicioses. I la poca ambició col·lectiva ens portarà a la paràl·lisi, o el que és el mateix, no ens en sortirem del túnel. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Igualada ha fet passos per sortir del túnel, des dels pisos tutelats per la gent gran que han permès garantir la bona atenció a la gent gran, fins el Tecnoespai que ha possibilitat la creació de noves empreses aprofitant l’estructura feta amb el trasllat de l’antic ajuntament. O també el fet de cedir l’antic hospital i buscar les subvencions per fer possible el Centre de Simulació en salut, equipament que ens ha de fer referència en aquest àmbit a nivell d’estat i europeu. O les polítiques urbanístiques que han premiat el derogat nou POUM o que els eixos de vianants siguin reconeguts com a bones pràctiques per afavorir la mobilitat de les persones. O els centres cívics com equipaments dinamitzadors de les entitats. Tot això el deute ho ha fet possible, i ho fem servir. Però vénen temps on a falta de model de ciutat perdrem l’ambició, les ganes i el futur.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Són moment de pujar al tren, al capdavant i accelerar cap a la prosperitat, però estem esperant a l’estació pacientment somniant en el que érem i amb els braços plegats. I la prosperitat ens passa de llarg.</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-8224730243927719192012-01-18T05:19:00.000-08:002012-01-18T05:19:56.103-08:00Estafa demcràtica -10/01/12-<div class="MsoBodyText"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUxvcMcKGehhf_keBb8cWwWJ4rirymZ3DIVfwozXCDT0znMWi0qIjyi03YlNjnta5ZmbEyV-D3f_y0KKqyXEXCblK7GspeI9QYjN409_vboRcW8nwhTP0L5x9n3MBduJxk5_TFD9D9Vg/s1600/estafa1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUxvcMcKGehhf_keBb8cWwWJ4rirymZ3DIVfwozXCDT0znMWi0qIjyi03YlNjnta5ZmbEyV-D3f_y0KKqyXEXCblK7GspeI9QYjN409_vboRcW8nwhTP0L5x9n3MBduJxk5_TFD9D9Vg/s320/estafa1.jpeg" width="308" /></a><span lang="CA"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Nou govern de Mariano Rajoy s’estrenà a finals de l’any passat prenent mesures molt contundents en l’àmbit econòmic i social. Així, la supressió de la renda bàsica d’emancipació que ajudà a 50.000 joves catalans a poder començar el seu projecte de vida, o el fet que es congelés el salari mínim interprofessional, que encara limita més el poder adquisitiu.</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Però aquestes accions serien “normals” per un govern de caire conservador i de dretes, però hi va haver unes altres que són digne d’un cert debat. Concretament em refereixo a la pujada de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques, el IRPF. El govern espanyol ha decidit una pujada d’aquest impost, que afecta tots els que tenen nòmina, principalment classes mitges, d’una manera “progressiva”, és a dir qui té més paga més. La justificació és que “no hi ha més remei”, “situació crítica, mesures excepcionals”. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fins aquí tot “bé”, només un detall. El mateix Rajoy mesos abans, no gaires, simplement abans de les eleccions del 20 de novembre del 2011, feia gala que el seu lema era “+ Empleo, - Impuestos”. I reiterava el missatge que el PP baixaria els impostos. Però no només això, sinó que el Ministri d’Hisenda, el sr. Montoro també mesos abans de les eleccions afirmava que apujar impostos era perjudicial per l’economia i destruïa llocs de treball. Afirmacions semblants també ens feia l’actual Ministra de la Presidència i portaveu Soraya Saenz de Santamaria. I tants altres dirigents del PP. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Considero que és de frau democràtic prometre d’una manera tant clara que no s’apujaran els impostos, no cal rebuscar gaire per què els cartells electorals del PP deien que els baixarien, i en ben pocs dies dir i fer tot el contrari. Evidentment, el govern governa (el president no sé), però com a ciutadà em sento mentit, tot i no haver-los votat, a més de faltat de confiança amb aquest govern. Crec que aquest tipus d’accions desprestigien la política d’una manera ferotge, estenent-se allò del “mai cumpleixen el que diuen” o “no ens els podem creure per què menteixen tots”.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">I paguen justos per pecadors, per què no tots són iguals, de la mateixa manera que no totes les persones actuem de manera igual.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ara bé, quan s’estila una certa manera de fer política és normal que es menteixi o s’incumpleixi la paraula, per què es creu que és la manera de funcionar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Així, dimarts dèiem adéu a les zones blaves de l’hospital (que mantinc eren necessàries)... i ben aviat direm hola a les noves zones blaves del Passeig Verdaguer, ja les estan pintant. Recordo encara com l’actual alcalde, i algun dels seus fervents seguidors, que llavors era regidor a l’oposició deia que les zones blaves de l’hospital només tenien afany recaptatori, que al passeig no eren necessàries més zones blaves per què les existents no funcionaven... i al ple municipal va dir que era inadmissible aquesta ampliació amb el nivell d’atur existent. I prometia treure-les totes les noves i algunes existents.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Vaja, mentre “treien” (despintaven) les zones blaves de l’Hospital l’alcalde hi era present, amb convidats, fent-se fotos i videos. Suposo que no el veurem ni fent-se fotos ni videos, ni amb convidats en les noves zones blaves del Passeig, que per cert recaptaran més que les de l’hospital. Apart que no existeix CAP ESTUDI tècnic que avali la seva decisió. Amb actuacions així, Espanya s’ha omplert d’aeroports fantasmes i tonteries vàries sens cap base sòlida. I els problemes no han tardat a sorgir. Ens calen governants amb seny i visió de futur, i ara no s’ha estat a l’alçada.<o:p></o:p></span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-71850282268811981632012-01-18T05:16:00.000-08:002012-01-18T05:16:32.551-08:00Horitzó 2012 -29/12/11-<div class="MsoBodyText"><span lang="CA">La diada de Sant Esteve és festiva a Catalunya, però no a la resta de l’Estat Espanyol. Amb això, el traspàs de poders del govern espanyol està en marxa, i els ministres nous comencen a mostrar les seves línies, previsions, idees pels pròxims ... direm dies. El ministre d’economia ja ens preveu que Espanya tindrà creixements negatius, és a dir recessió, els pròxims mesos; serà el resultat de començar-se a notar les retallades dels governs autonòmics i dels nous consistoris dominats per la dreta catalana, CiU, i l’espanyola, PP.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A la vegada, com estem a final d’any es parla de futur. I recentment un diari de tirada estatal feia un reportatge sobre l’immigració. Però no la que ve a Espanya, que ha baixat molt, sinó que la va al Regne Unit, a Alemanya, ... en veritat serà l’emigració cap a l’estranger. I no són persones sense estudis, ni gent del camp, no... són joves, amb carrera i/o experiència laboral que no troben treball aquí i marxen a fer el seu projecte de vida fora. Això ens portarà a que els pròxims anys Espanya perdi població. I molt talent que ens marxa per què aquí no se’l valora.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I recentment també una adoberia del barri del Rec d’Igualada era enderrocada davant la passivitat d’un govern municipal format per partits que abraçaven la bandera de la protecció del Rec. Sí, l’abraçaven fins a les eleccions municipals d’enguany.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I amb aquest compendi de final d’any, que ens espera el 2012? </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Doncs ens espera decepció, en part. Veurem com els “ajustos” que parla Rajoy, quan diu alguna cosa, són retallades directes als serveis públics, igual que ha passat a Catalunya. Amb la paradoxa que tindrem menys serveis pagant més, com passarà en el cas del transport públic, on s’han apujat exageradament les tarifes però en canvi els serveis baixen, com passarà a la xarxa de transport públic de la Conca d’Òdena. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Veurem com els canvis polítics es materialitzaran en pura gestió de l’administració, la tecnocràcia al poder a tots nivells, igual que ja ha arribat a Grècia i Itàlia. I la tecnocràcia diuen que no té ideologia ... però les persones que l’administren sí, i de marcat caràcter conservador. Que suposa això? Deixar els valors i sentiments a un costat i una gestió estrictament econòmicament, de dretes, dels recursos públics. Per tant, el valor de la nostre història, com podria ser el barri del Rec o la Cotonera d’Igualada, no tindrà cap pes ni consideració i com a mostra un botó: als que abans de les eleccions deien “Si a tu no t'importa cap historia, a mi i a molta altre gent si que ens importa” ara justifiquen enderrocar patrimoni arquitectònic amb un “No és econòmicament viable”.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així, el 2012 serà el clímax del neoliberalisme, els mercats i les finances dominaran absolutament tot. Des dels estats fins als ajuntaments.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Quin panorama, quina decepció ... o no. L’any 2011 s’ha marcat per què els joves, principalment, s’adonen que la societat no va en bona direcció, i això s’ha materialitzat en un moviment 15-M que ha despertat consciències. Consciències i esperances. Però no ens podem quedar només en el despertar, que el sol gira i la terra també. Hem de passar al compromís, a l’acció. Per tant, hi ha esperança que neix un sentiment col·lectiu que no està d’acord amb el futur que alguns dissenyen asseguts al sofà. I l’any 2012 continuarà creixent. I a l’Anoia també ho farà, si ho fem possible.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’Anoia s’ha anat posant al dia en infrastructures, com l’Eix Diagonal recentment, i l’any vinent li començarà a treure el suc pertinent per tal que pugui aportar riquesa a la comarca. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Crec que sí que hi ha futur, perspectiva i horitzons pels quals treballar i lluitar el pròxim any. Molts somnis i il·lusions que es podran materialitzar, i que ens han de servir per millorar el món on tenim i tindrem la nostre vida. Res acaba el 31 de desembre de 2011, però tot pot començar qualsevol dia del 2012. Molt bon any i molta sort!</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-15962897787624171742012-01-18T05:13:00.000-08:002012-01-18T05:13:49.962-08:00Deixant de ser invisibles -31/11/11-<div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Durant una campanya electoral, i més si ets candidat, et fan arribar múltiples i variats argumentaris per poder explicar-te millor i defensar-te en cas que tinguis algun debat. Aquests argumentaris són documents, generalment amb moltes pàgines, amb xifres, dades, comentaris, observacions i aclariments sobre allò que ha fet el govern i allò que es proposa fer en campanya, comparant també amb el que volen fer els demés partits. En el meu cas, me’ls vaig llegir i, apart de suposar un bon recolzament, personalment també serveix per aprofundir en temes que no estic habituat a llegir. I això és el que m’ha passat. Concretament la violència de gènere.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Era, i sóc, conscient que la violència de gènere era un tema molt important per garantir la llibertat de les dones, de totes les dones, i que hem de fer tot el possible per lluitar contra aquest tipus de violència en tots els seus vessants (física, psíquica, económica). El que no era tant conscient era de les xifres. A tot Espanya enguany han estat 55 dones mortes, i els últims anys la mitjana anual ha estat de 64. Esgarrifós. Encara espanta més quan 570.000 dones han presentat denúncia des del 2007, havent més de 94.000 dones que compten amb protecció policial activa. Certament unes xifres que espanten ja que fan visible un problema que té la nostre societat i que fins ara no l’afrontàvem de manera decidida. I fem visible el problema alhora que les víctimes deixen de ser invisibles.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Aquesta sensació és la mateixa que m’explicaven algunes persones membres d’associacions de dones. Quan elles van començar a parlar del tema, els hi comentaven que no era important, que això era un tema de cada casa. Però poc a poc, i sobretot quan la violència de gènere va entrar a l’agenda política i es va aprovar la llei el 2004, ens hem anat conscienciant que és un problema que ens afecta a tots i totes, que és un problema que destrossa vides i famílies, i per tant tota la nostre societat.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">El divendres passat es va commemorar el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, i s’han diversos actes, com encesa d’espelmes i lectura de manifest el divendres, presentació d’un llibre el dissabte, o una conferència institucional el dilluns, amb una jove, experta i preparada, psicòloga igualadina. Però érem pocs, i dic pocs ciutadans i pocs homes. Pocs ciutadans per què és un tema suficientment important, ja sigui per les xifres com per l’impacte social que suposa cada cas. I pocs homes, com si el problema només fos de les dones o mostrar-se contrari a la violència de gènere ens restés punts de masculinitat. Aquesta observació fa pensar que ens falta encara més conscienciació social sobre la problemàtica.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">La solució? A la conferència de dilluns s’apuntava a l’educació com a pilar bàsic per tal de fer un canvi a la societat, ja que és des de petits que hem de crèixer aprenent en l’igualtat, el respecte i la llibertat. Però com sempre he dit, l’educació no s’acaba a dins les quatre parets de l’escola, l’educació dels nostres infants i joves la fem cada dia, i hem de fer l’esforç de fer-la cada dia. Per què de la formació de les noves generacions en provindran els valors que en el futur regiran el món. Si som capaços d’educar en l’igualtat, el respecte i la llibertat n’estic segur que la societat del demà serà diferent, millor que l’actual, i podrem deixar de celebrar per commemorar víctimes. Aquest és l’objectiu, on tots hi tenim un paper. Juguem-lo bé.</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-49634364570939505432011-11-30T00:22:00.000-08:002011-11-30T00:22:54.055-08:001,2, tisores -24/11/11-<div class="MsoBodyText"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN-FhxO4U2FmXplhMYi7NdaAoE2e7mmmFhwodm7Ori5zYy41DNWSqbc5VR3iTfEel-MCNXB8OdI7VbL-q-9ZEE_q8XAMy9eHkpoiE2GSZGoXot7-7Z6-RJfdzYfoBpOU4rAG29_qW5Og/s1600/logo_psc_anoia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN-FhxO4U2FmXplhMYi7NdaAoE2e7mmmFhwodm7Ori5zYy41DNWSqbc5VR3iTfEel-MCNXB8OdI7VbL-q-9ZEE_q8XAMy9eHkpoiE2GSZGoXot7-7Z6-RJfdzYfoBpOU4rAG29_qW5Og/s320/logo_psc_anoia.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">El dimarts, encara amb els resultats electorals del diumenge encara ben presents, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anunciava diverses mesures d’ajustament, com la pujada de les tarifes de l’aigua, del transport públic, impostos a la benzina, les taxes universitàries, l’embrió d’un copagament, i baixada de sou dels funcionaris.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">És a dir, 2 dies i ens diuen que hem d’estalviar 1.000 milions d’euros, mentre aquest any ja hem regalat 400 milions d’euros en impost de successions (que només pagaven els rics). Certament no són les mesures que prendria si hagués de decidir ajustos, ja que precisament afecten directament les classes mitjanes, les mateixes que amb la seva força aixequen el país.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però sí que em ve al cap una reflexió. O vàries. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El govern d’Artur Mas porta un any al govern, realitzant “ajustos” que estan afectant de manera directa els serveis públics, entre ells la sanitat i l’educació. Aquests “ajustos”, que considero canvis estructurals encoberts, suposen menys serveis sanitaris i educatius, ja que hi ha menys operacions i menys hores lectives. Però tot i això, diumenge la ciutadania catalana va optar per donar el seu vot majoritari al Congrés al mateix color polític de la Generalitat. Cap vot de càstig. En canvi, una part important dels votants del PSC el 2008 van decidir quedar-se a casa, tot i ser el perfil de persones més afectades per les retallades o “ajustos”, i havent fet una campanya electoral avisant que arribarien ajustos.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per què? Aquesta és la pregunta que molts socialistes ens preguntem, i la resposta fàcil és queixar-se del cartell electoral (que era molt gris), la candidata, la direcció del partit, ... obviant una cosa, l’autocrítica. És la tercera derrota electoral severa del PSC i l’autocrítica brilla per la seva absència, a tots nivells. Crec que cal fer un anàlisi sincer de la situació, veure on i per què hem baixat, i això cal fer-ho obrint-se a la ciutadania, la mateixa que s’ha quedat a casa o no ha votat PSC, per què ens expliqui les seves raons.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Potser el PSC s’ha quedat sense bases? No crec, però cada vegada són menys. Crec que no està responent a la demanda d’un sector progressista de la societat que li està demanant maneres diferents de fer, més perfil catalanista, sense perdre el compartir projecte amb els progressistes espanyols, renovació de persones i de projecte. És a dir un canvi de fer política progressista i catalanista, que sigui més pròxima per conèixer de primera mà els problemes actuals, compromesa i implicada, flexible i adaptable als temps, sense perdre l’esperit essencial del PSC. I sobretot que sigui creïble, i això ho han d’aconseguir els que surten més als mitjans, com també els dirigents locals i militants de base, des de les agrupacions fins a dalt de tot.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per què no ens podem resignar al “les coses són com són i van com van”, per què aquesta és una actitud immobilista que encara ens portarà a una situació pitjor, a més de no contribuir a la millora de la qualitat de la democràcia del nostres país. Els canvis socials del país no han vingut de la resignació, sinó dels anhels d’aspirar a una societat on tothom visqui millor, més cohesionada socialment, on l’igualtat d’oportunitats sigui present a tot arreu. I segurament és una part de l’esperit que ha mogut a milers de joves de tot el món a sortir al carrer a protestar contra un món que no els agrada, que no els representa. I que no volen ni per ells ni pels que vinguin.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Al desembre el PSC celebrarà un congrés on analitzarà tot i això i espero que emergeixi de nou aquest esperit, amb una profunda renovació, però no serà suficient. Han de ser totes les persones que participen del projecte qui assumeixin el seu paper, que participin, i s’impliquin de debò. S’ha acabat moure’s només cada 4 anys. Així que l’aventura tot just comença, i animo a participar-hi!</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-812219507812024872011-11-30T00:19:00.000-08:002011-11-30T00:19:44.244-08:00Mentim al futur? -04/11/2011-<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgav3mTeCdmqHLCznTz4UJZBRj1ESWXbQGOSxhVRq-HDmPfgXvR-bRHCpOmOYRZHNSmLlJIdw6Emk6P7xKDiOi0DuFoPl9G9QRNHVGcvPZ6nnJNyEIFE0rR3pQxVD5RJ9ItLlO2KqdXHg/s1600/RELLOTGE.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgav3mTeCdmqHLCznTz4UJZBRj1ESWXbQGOSxhVRq-HDmPfgXvR-bRHCpOmOYRZHNSmLlJIdw6Emk6P7xKDiOi0DuFoPl9G9QRNHVGcvPZ6nnJNyEIFE0rR3pQxVD5RJ9ItLlO2KqdXHg/s320/RELLOTGE.gif" width="257" /></a></div><br />
<div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Com saben, els números són els que són, però l’interpretació dels mateixos poden ser moltes. O el got pot estar mig ple o mig buit, segons com es miri ... bé, més aviat segons qui el miri. I això també passa amb les lleis, que sempre tenen un forat on alguns s’hi posen i canvien la visió; o això intenten. Ara bé, el fet real és el que és, i la llei diu el que diu.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I tot això ve al cas sobre l’informe que la Generalitat ha fet sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Òdena, on la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat diu “Suspendre la resolució definitiva de l’expedient de Pla d’ordenació Urbanística municipal d’Òdena, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins que s’esmeni el document de memòria ambiental i es sotmeti a l’òrgan ambiental per a la seva conformitat”. És a dir, mentre no hi hagi la memòria ambiental aprovada no s’aprova el POUM. Ni es tira a terra tot el document, ni queda inservible. És una pausa fins que es solucioni el tràmit ambiental, important, però no impossible de superar.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, si el govern municipal d’Òdena decideix declarar el POUM aprovat provisionalment inservible serà ell qui haurà llençat els 400.000 euros que ha costat el POUM, únicament en serà responsable qui decideix llançar-lo, per què es pot arreglar, ho diu la mateixa Generalitat. El problema és que aquells que no saben què és guanyar-se el sou cada dia treballant fort no valoren prou que suposen aquests diners, i els que no valoren l’administració pública tampoc ... des de la poltrona del xalet es veu diferent tot. Suposo.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Arrel de tot el citat anteriorment, sembla ser que el govern municipal odenenc està obsessionat en voler llençar 400.000 euros a la brossa, encara que sigui utilitzant la mentida del “no hi ha res a fer”, “per força s’ha de fer de nou”, entre d’altres. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I de nou, estic indignat. I no per que em vulguin prendre el pèl, ja que cada polític té la seva manera de fer les coses i de tractar la ciutadania. Estic indignat per què alguns no tenen prou amb mentir a la ciutadania present que ja s’avancen a mentir els del futur. Sí als del futur. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El POUM suspès temporalment incloïa una reserva de terrenys per encabir el Polígon Industrial de la Zona Franca, element reclamat pels sindicats i empresaris de la comarca com a una de les esperances per crear llocs de treball. A diferència d’altres polígons, la Zona Franca ja té empreses en cartera per situar als polígons que planeja, i el d’Òdena no era una excepció, i per això és tant important.. A més de ser el reclam per aconseguir el tren que ens portés ràpid a Barcelona. Per tant, es tracta d’un polígon clau pel futur de la Conca i de la comarca, pels joves actuals que busquin feina i pels que surtin de l’escola, la formació professional o la universitat d’aquí a uns anys. Pels treballadors actuals però sobretot pels futurs. I el futur dels nostres treballadors i treballadores és el futur de l’Anoia.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però veiem que hi ha qui opta per mentir als actuals i futurs ciutadans. Després ens lamentarem 50 anys o 100 o més que vam tenir l’oportunitat de tenir un polígon industrial de la Zona Franca a Òdena. I ens creurem responsables tots. Doncs NO. De responsables n’hi ha, i són els que volen decidir tirar-lo enrere; i jo no estic entre ells. I n’estic segur que n’hi ha molts que pensant en ells mateixos, en el seu propi futur, en el futur dels seus fills o el futur dels seus nèts, no volen perdre més oportunitats. O ens podem resignar, per què precisament no estem per llençar diners ni oportunitats sòlides de crear llocs de treball.</span></div><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Amb tot, ja els avanço el problema, és un problema d’alçada. Bé dos problemes. Alguns governs no saben estar a l’alçada de les necessitats immediates i futures de la Conca i comarca, i dels seus propis ciutadans. El segon, des de la poltrona del xalet els arbres del jardí no et permeten mirar més enllà dels murs de casa teva.</span>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-73267723236594218562011-11-30T00:14:00.000-08:002011-11-30T00:14:14.943-08:00Piulades que s’emporta el vent -13/10/2011-<div class="MsoBodyText"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijXDzMSPFiQL77XCSEAOZYF52ueoe7HYraAXJbFgh-eJcwjBDC6d18POR3X6I9jLyaVXH9kvMydRT67S4R2qcbxCz7Oq13QZxIFMxMEzQgWsfdDJZQxnPcO4MEMIwXpvauUjFLIK-XrA/s1600/twitter-follow-me-post.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijXDzMSPFiQL77XCSEAOZYF52ueoe7HYraAXJbFgh-eJcwjBDC6d18POR3X6I9jLyaVXH9kvMydRT67S4R2qcbxCz7Oq13QZxIFMxMEzQgWsfdDJZQxnPcO4MEMIwXpvauUjFLIK-XrA/s320/twitter-follow-me-post.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Una de les avantatges de viure a un territori com el nostre és que a ben poca distància, i fent un passeig a peu, sortim dels nuclis urbans i arribem a espais naturals o agraris. Certament això és un dels punts a favor de la nostre qualitat de vida, poder gaudir de l’espai natural a poca distància de casa.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">I dins aquest espai, si t’hi desplaces a peu o en bicicleta, seràs capaç d’escoltar els sons del camp o del bosc, segons on estiguis, destacant el poder escoltar els ocells com piulen, i com omplen d’una música especial l’espai.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">A les ciutats també hi ha espais públics on es poden escoltar els ocells i les seves piulades, ja que cada vegada les nostres ciutats han ampliat els seus espais verds. Amb tot, tot sovint les piulades són tapades pels sorolls dels vehicles que circulen pel carrer, de manera que ens perdem aquesta música.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Però no em vull referir a aquestes piulades, sinó les digitals. Per aquells que no ho coneguin, hi ha una xarxa social a internet que té de nom Twitter, i que la seva mascota és un ocell; cada vegada que algú diu alguna cosa a través de twitter, es diu que fa un twit o una piulada. </span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Saben que això de les xarxes socials està molt de moda, fins el punt que està canviant les relacions socials en el sentit de aproximar més les empreses als seus clients o els polítics i les institucions als ciutadans i ciutadanes. Ara bé, com en tot en la vida, l’ús excessiu d’aquesta xarxa social pot desviar l’objectiu pel qual va ser concebuda, però sobretot algunes persones que l’utilitzen podrien acabar agafant una enfermetat, la titulitis o búsqueda permanent del titular.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Aquesta enfermetat és àmpliament estesa als polítics, no essent dolenta en la seva totalitat però que l’ús excessiu és mostra d’alguna debilititat o feblesa a ocultar. O més aviat d’una cortina de fum.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">I m’he trobat el cas d’alguns polítics locals, del mateix partit però en institucions diferents, que tenen una activitat piuladora important ... i es queda aquí. Més enllà d’enviar twits o piulades al vol no hi ha res al darrera, no hi ha feina al darrera, de manera que la seva intensa activitat piuladora sembla ben bé una cortina de fum per ocultar la poca feina que fan. I en algun cas poden veure l’activitat real a la pàgina web de l’institució en concret i emportar-se una gran desil·lusió sobre una suposada imatge de feina feta que en veritat no existeix.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Amb tot, la titulitis comença a passar factura a aquells que en el passat la van utilitzar de manera vil i intencionada i que un cop arribats al poder han hagut de menjar-se les seves paraules.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Sincerament, no són moments de buscar només titulars ni fotos per sortir a la premsa, sinó de donar missatges clars, d’explicar bé les coses, i no de vendre fum. No sóc partidari de llençar cortines de fum, per què no serveixen a ningú, generen falses il·lusions, i per tant més grans decepcions. </span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Els polítics no generaran confiança ni tindran credibilitat si només es dediquen a llençar piulades a l’aire i això no es tradueix en canvis, en millores en el dia a dia de la ciutadania. Sinó es tradueix en feina pel benefici de la ciutat o del país. Potser hi ha a qui li interessa, o no li importa, donar aquesta imatge, per què no té una autèntica vocació de servei públic i per tant només està a la política exercint un càrrec per aprofitar-se’n econòmicament o per unes ànsies de poder.</span></div><div class="MsoBodyText"><span lang="CA">Ara no ens podem permetre polítics que perdin el temps així. La comunicació és vital i necessària. Però la feina també.</span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-3994820367302421502011-10-26T11:29:00.000-07:002011-10-26T11:29:20.288-07:00"Igualada no pot tornar a perdre el tren"<a href="http://anoia.socialistes.cat/noticia/el-diputat-joan-canongia-diu-que-igualada-no-pot-tornar-a-perdre-el-tren#.TqhRF1wowYw.blogger">Carles Cuerva diu que</a>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-35933927929277800422011-10-15T11:21:00.001-07:002011-10-15T11:22:12.400-07:00El Rec, quo vadis? -04/10/11-Des de fa un temps visc a Igualada, però la major part de la meva vida (quasi un terç de segle) he viscut al municipi del costat, Santa Margarida de Montbui. Cada vegada que m’havia de desplaçar a peu a la capital tenia dues possibilitats, anar pel pont gran o anar pel pont petit; en el primer cas, anava per Igualada. En el segon travessava el Rec, no pel carrer del Rec nou, i pujant per la baixada del Calot arribava al Passeig de les Cabres, és a dir, a Igualada. Entre la Igualada urbana, residencial i comercial i el riu Anoia existia una zona anomenada Rec, descuidada, fosca, insegura. Fins i tot, com ningú s’hi fixava, el patrimoni històric era “desplaçat a l’oblit”, entre ells elements arquitectònics característics del Rec com a infraestructura hidràulica.<br />
<br />
<br />
En definitiva, la ciutat va viure d’esquena al barri, encara que aquest tingués al seu interior una important bossa d’empreses que generaven ocupació, és a dir, feina per Igualada.<br />
<br />
Però des de llavors fins ara hi ha hagut dos canvis substancials al barri. El primer, la construcció del carrer del Rec, el qual vorejant el barri pel sud permet tenir una panoràmica important del mateix, a més de donar sortida, i entrada, de llum i espai a molts dels carrers foscos, estrets i perduts. I el segon, la recuperació de la llera del riu Anoia, convertint-se en un espai de passeig i esport per molta gent, però també en símbol que la sensibilitat ambiental ha arribat per acabar amb la “claveguera a cel obert de colors diversos” que s’havia convertit el nostre riu. <br />
<br />
I que han aconseguit aquests dos canvis? Primer, facilitar l’activitat econòmica dels industrials de la zona. Però segon, i potser tant important com el primer, circulant pel carrer del Rec en cotxe o pel parc del riu a peu o en bici la ciutat s’ha adonat que existeix un barri més avall del Passeig de les Cabres, que té edificis nous i horrorosos però també edificis fabrils de principis de segle que són dignes d’admirar. Entre ells la Igualadina Cotonera, la qual ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional pel govern de la Generalitat anterior.<br />
<br />
I un cop descobert el barri del Rec? Vull dir, saber que hi és, no què és. El POUM aprovat inicialment el 2009 i retirat el 2010 n’era una solució. Ara bé, que en fem del patrimoni històric del Rec? N’hi ha, i molt. Realitzar un catàleg del mateix, valorant el valor històric per avaluar si conservar-lo o no. I ja els avanço que la conservació són molts diners, però val la pena? Potser abans ens preguntem si tenim diners, no?<br />
<br />
I aquestes preguntes no me les fan sobre el barri, sinó sobre la Igualadina Cotonera, que com saben, el govern municipal li ha retirat una subvenció per poder iniciar la rehabilitació; l’argument, és que la rehabilitació costa molts diners i total, 100.000 euros no són res. Bé, que 100.000 euros no són res ... donaria per una tesi, ara bé sobre que la rehabilitació costa molts diners sí que voldria fer un apunt. L’antic Escorxador és un edifici d’estil modernista que actualment té rehabilitades la nau central, dues laterals i els dos edificis de l’entrada, amb un cost total del conjunt del projecte (del fet i del pendent) superior als 18 milions d’euros, on s’hi traslladava l’Escola de Música, d’Arts centre d’entitats, i altres usos com un alberg de joventut. I ara té una part feta, utilitzable i ja utilitzada, com l’espai d’exposició de la imatgeria festiva de la ciutat. Per què sinó es comença mai estarà rehabilitat l’Escorxador.<br />
<br />
Ara és el moment de prioritzar, i aquells projectes que ens poden fer singulars, i per tant atraure l’atenció, atraure visitants, potencials compradors o consumidors de serveis a Igualada i comarca, i el Museu de la Premsa de Catalunya que es preveia situar a la Igualadina Cotonera n’és un d’ells. <br />
<br />
Aquesta decisió és la punta d’iceberg d’un govern municipal amb “poques intencions”. I si la Igualadina Cotonera no té l’atenció merescuda, que es prepari el barri del Rec. <br />
<br />
Comença l’amnèsia històrica que arrassa ments. I ciutats.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-65859001635867779922011-10-15T11:20:00.001-07:002011-10-15T11:20:34.557-07:00Menjant zones blaves? -29/09/11-Hi ha un capítol de la sèrie “Sí Ministre” on al ministre protagonista se li comunica la voluntat del primer ministre (recordar que està ambientada al Regne Unit) de suprimir el seu ministeri. Poc després es reuneix amb els seus secretaris i es van preguntant els uns als altres “Com estàs?” i la resposta de cadascun és “Estic horroritzat”. <br />
<br />
<br />
I jo també. I no per la supressió del ministeri de la sèrie, sinó pel rumb d’aquest vaixell anomenat Igualada i la direcció que marca el capità del mateix. Si fa pocs dies hem passat de veure com fa 4 anys l’alcalde actual deia que l’Hospital d’Igualada naixia petit i ara es redueix l’activitat del mateix (deu ser que anem molt lleugers de llistes d’espera...), ara toca a les zones blaves. <br />
<br />
Si fem un breu repàs d’hemeroteca, el govern municipal anterior va ampliar les zones blaves a la ciutat, situant 39 de les 210 noves places aprop de l’Hospital. Això va tenir una resposta important, la qual va ser recolzada amb una recollida de signatures, i l’actual alcalde va abanderar aquesta oposició ... bé, en veritat direm oposicions, ja que va dir que va passar de demanar la supressió les noves places (210) i les existents (211) a només SUPRIMIR algunes d’aprop de l’hospital; pel camí, més de 150 places, principalment al passeig Verdaguer, les quals va dir en ple que perquè ampliar si les actuals “no funcionaven”, que l’ampliació no era necessària. El debat sobre les zones blaves de l’hospital va continuar, on el govern anterior va defensar la necessitat de les places a més d’afegir que la seva supressió suposaria un greuge econòmic per l’empresa municipal SIMA; la resposta de l’actual alcalde va ser, l’octubre de 2010, “és inacceptable que es mantinguin les zones blaves per garantir la viabilitat econòmica d’una empresa municipal” i es reafirmava en el compromís de SUPRIMIR les zones blaves de l’Hospital.<br />
<br />
I ara ... patates? Dimecres passat el govern municipal anunciava que les zones blaves de l’Hospital ES MOUEN al Passeig Verdaguer, vorera nord entre carrer Santa Caterina i Carrer Òdena i al carrer Joan Maragall (Estació vella vorera sud) entre el carrer Santa Caterina i carrer Sebastià Artès. Ah! L’argument de moure les places de zones blaves és que “la supressió suposaria un desequilibri econòmic per l’empresa municipal SIMA”.<br />
<br />
Sí, comparin, les frases són de la mateixa persona. La vara d’alcalde deu tenir un poder increïble per fer canviar les ments de les persones ... o més aviat que algunes assumeixin responsabilitats. Fora bo que investiguessin el tema, encara que amb les retallades del senyor Mas crec que la investigació no començarà mai.<br />
<br />
Així, el govern municipal amplia les zones blaves al Passeig Verdaguer, al mateix lloc on van fer campanya en contra de l’ampliació i on deien que les zones blaves no funcionaven. Clar, m’oblidava l’argument “a l’Hospital no s’hi va per gust” ... bé, doncs ara no pateixin per anar a Hisenda, que tindran més zona blava, per què hi vagin més a gust.<br />
<br />
Sóc partidari de regular l’aparcament, amb zones blaves i aparcaments soterrats, per què Igualada té poc espai per anar-lo desaprofitant. Ara bé, per solucionar els problemes de la mobilitat (circulació i aparcament) de la ciutat cal seny, responsabilitat i coherència, per què difícilment convencerem que són necessàries unes mesures si poc abans hem repetit ininterrompudament que no ho són.<br />
<br />
I tornant al principi, per què estic horroritzat? No pas per aquest moviment de zones blaves sinó per aquest rumb balancejat del govern i el seu capità, i m’apareixen dubtes sobre si seguirà estant a favor de la fibra òptica, de si continuarà l’interès pels serveis a la gent gran o si mantindrà la subvenció per les escoles bressol,... tots són aspectes vitals per la competitivitat econòmica i social d’Igualada, per tenir més qualitat de vida i atraure més empreses. Però és poc fiable un govern que li comença ser habitual empassar-se les paraules promeses. Ves no agafem un empatx de promeses incomplertes.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-82919093891440942412011-09-21T13:26:00.000-07:002011-09-21T13:26:32.107-07:00Marc Castells als jutjats?L'alcalde d'Igualada ha comentat avui dia 21 de setembre que traslladen les places de zones blaves de l'Hospital al Passeig per evitar el desequilibri econòmic de SIMA.<br />
<br />
Quantes voltes fa el món sobre els argumentaris de CiU sobre les zones blaves, SIMA, i ... I sinó, mireu el comentari següent aparegut a la noticia<br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #242626; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 16px;"><h1 style="color: #33383a; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><a class="vermell" href="http://www.anoiadiari.cat/noticia/8188/jordi-riba-recorda-que-les-modificacions-a-les-zones-blaves-poden-agreujar-el-deficit-de-s" style="border-bottom-color: rgb(187, 64, 62); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; color: #bb403e; cursor: pointer; text-decoration: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Jordi Riba recorda que les modificacions a les zones blaves poden agreujar el dèficit de SIMA</span></a></h1><div style="font-size: 12px;">per part d'un conegut militant de CiU. Portarà Marc Castells als jutjats?</div><div style="font-size: 12px;"><br />
</div></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #242626; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">"josep ma. torras payerol</span><div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #242626; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">Interessants declaracions,<br />
Gestionar menys Zones Blaves, produeix pèrdues a SIMA.<br />
Podem els ciutadans que la nostra empresa pública ens ensenyi el contracte que te amb l'Ajuntament per “gestionar” les Zones Blaves” i veure d'on surten aquestes pèrdues.<br />
No sé si el ciutadà sap, que quan s'ocupen les Zones Blaves, per Reis, Tres tombs o altres actes, l'Ajuntament “beneficia” a l'empresa SIMA, pagant les Zones Blaves a plena ocupació (cosa que mai passa) i per la totalitat del temps que no és poden fer servir, però no per la gestió del servei sinó per la totalitat del preu, ambdues coses molt irregulars.<br />
Dir que si es treuen Zones Blaves hi hauran pèrdues, és com dir que si ni poessin més hi haurien beneficis per SIMA, per tant s'està prioritzant els beneficis d'una empresa mercantil, que no te res a veure que sigui pública o privada, per sobre els drets del ciutadà, creant un servei de pagament que abans no existia.<br />
<b>Això a casa meva se'n diu prevaricació, que vol dir que és fan “prevaldre” els drets de SIMA per sobre dels dels ciutadans i això està penat per la llei. Crear uns serveis de pagament, per poder tirar endavant l'empresa.</b> Evidentment els beneficis serien enormes si és pogués cobrir la ciutat de Zones Blaves, però l'Ajuntament no hi està per fer beneficis a base de taxes, sinó per solucionar i gestionar els problemes dels ciutadans de la millor manera i lo menys onerosa possible.<br />
Per últim, SIMA, no és pot quedar amb el muntant total de les Zones Blaves, simplement només pot cobrar per fer una gestió, la propietat de atorgar l'ocupació del carrer no pot ser adjudicada a cap empresa (pública o privada), perquè és de tots els ciutadans. Una empresa pot recaptar una taxa com a servei, mai quedar-se la taxa.<br />
Si el Sr. Riba te la amabilitat de publicar el contracte, s'aclaririen tots el dubtes, o potser hauríem d'anar directament al jutjat."</span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #242626; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 16px;"><div style="font-size: 12px;"><br />
</div><div style="font-size: 12px;">No faré la meva valoració encara, però ... serà interessant...</div></span></div>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-2052980200400522702011-09-15T23:11:00.000-07:002011-09-15T23:11:27.758-07:00El sou de l'alcalde -15/09/2011-Com bé saben, he defensat sempre la funció dels polítics, ja que crec fermament en la democràcia i que els polítics tenen un paper clau en la mateixa. Per això, aquelles persones que tenen com a tasca temporal un càrrec públic crec que han de ser adequadament remunerats, ara bé, tampoc vull justificar alguns sous que són desorbitats per les responsabilitats que es tenen, cosa la qual no hi estic a favor.<br />
<br />
Partint d’aquesta premissa voldria fer una apreciació a una noticia apareguda fa uns dies sobre la renúncia, per part de l’alcalde d’Igualada, a les remuneracions de l’ajuntament de manera que només tingui el sou de Diputat a la Diputació de Barcelona. Primer de tot, crec que ha estat una decisió encertada ja que crec que els temps així ho requereixen, i per tant felicitar l’alcalde per la decisió; fora bo que no fos l’únic, ja que sóc partidari que algunes sumes de sous i indemnitzacions per assistències superen, i molt, els sous de la majoria de la ciutadania. <br />
L’alcalde afirma que és una mostra de l’afany d’austeritat, posant per exemple la renúncia de CiU als càrrecs administratius dels grups municipals al mandat anterior, o la reducció del cost polític del govern actual. I aquí voldria aprofundir, ja que em sembla que el representant en cap de la ciutat busca un titular. <br />
<br />
Com saben, la crisi econòmica comença al final del 2008 i ... fins ara continua. L’actual alcalde era vicepresident del Consell Comarcal, i a partir del 2009 en va ser president fins el juliol de 2011. Amb això, i essent regidor a l’ajuntament d’Igualada, ingressava més de 40.000 euros per ser president del Consell Comarcal i més de 16.000 per ser regidor a l’oposició, donant una suma molt propera als 60.000 euros anuals. I ara l’alcalde renuncia a l’ingrés de prop de 20.000 euros de part de l’ajuntament, tenint prop de 80.000 euros bruts anuals de sou de la Diputació de Barcelona. Apart que això de les diputacions (i consells comarcals) són qüestionables, crec que la crisi no ha començat ara i per tant els gestos simbòlics en reverència a la deessa austeritat no haurien de venir ARA, sinó abans. I l’alcalde en el seu moment no ho va fer. <br />
<br />
D’aquesta manera, voldria posar sobre la taula aquestes xifres no per menysvalorar el gest sinó per situar-lo on toca, afegint un altre detall: <b>el fet que l’alcalde actual tindrà un sou que és més del doble del que tenia l’alcalde anterior, Jordi Aymamí</b>. <br />
<br />
Amb tot, recupero el fil del que he comentat al principi, on defensava que els càrrecs polítics tinguin un sou adequat per les responsabilitats que ostenten, ja que, en el cas d’un alcalde, el càrrec t’acompanya 24 hores del dia els 365 dies de l’any, des de que et voten alcalde fins que ho deixes de ser (i a vegades ni això). I això té un cost, econòmic però sobretot personal ja que suposa renúncies a la vida familiar. I això últim no té preu. I tot això s’agreuja encara més en el cas dels municipis petits, on els minvats pressupostos fa que els alcaldes i alcaldesses no percebien RES per tenir la funció ... però la feina hi era igualment, i el temps invertit també. Per això el govern de la Generalitat anterior va establir un sou mínim pels alcaldes d’aquests municipis, de manera que la tasca de ser la primera autoritat municipal tingués el mateix estatus de dignitat que els seus homòlegs dels municipis mitjans i grans.<br />
<br />
Fa pocs dies un diari digital comentava també la mateixa noticia que esmento, apel·lant al fet que l’alcalde ha de cobrar per fer la seva tasca, afirmació que comparteixo. Ara bé, el debat va vinculat a un replantejament del paper de les diputacions, dels consells comarcals, de l’acumulació de càrrecs, i d’un establiment d’una escala de sous: no pot ser que el president del govern espanyol tingui un sou menor al d’algun alcalde, presidents autonòmics o del diputats de la diputació de Barcelona. <b>És totalment incoherent que el màxim responsable polític d’un estat de més de 40 milions d’habitants cobri menys pel seu càrrec que l’alcalde-diputat d’un municipi de prop de 40.000 habitants. No pot ser.</b>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-39374372162055787032011-09-13T00:46:00.000-07:002011-09-13T00:46:29.510-07:00Cohesió social, confrontació lingüística? -08/09/11-Fa quasi una setmana que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava una interlocutòria que aixecava una polseguera important, compartint l’aire amb la polseguera aixecada per l’aprovació de la reforma de la Constitució Espanyol per part del Congrés espanyol.<br />
<br />
Des de llavors s’han produït una sèrie de reaccions a tots nivells i per tots els costats. Em referiré a aquelles que considero més significatives. Una primera, és per part dels partits favorables a la sentència que obliga a la Generalitat a situar el castellà com a llengua vehicular de l’educació, apel·lant a una certa igualtat de drets, però la seva eufòria va derivar en anomenar “talibans nacionalistes” (paraules textuals d’un diputat del Parlament de Catalunya) a aquelles persones que estiguessin a favor que el català fos llengua vehicular de l’escola. El més sorprenent però, és que per internet fins i tot hi havia alguns favorables a la sentència que opinaven, la immensa majoria de fora de Catalunya, amb algunes frases com “que salga el ejérciton a invadir Cataluña”... i no n’explico de més forts.<br />
<br />
Una segona reacció va ser dels partits catalans, que unànimement, excepte PP i Ciutadans, es van posicionar a favor de l’ Immersió Lingüística. Entre les reaccions dels partits destaca el fet que l’actual ministra de Defensa del govern espanyol, la catalana Carme Chacón, fes unes declaracions a favor del model educatiu actual; això li va costar, però, crítiques furibundes dels sectors més rancis de la dreta espanyola, acompanyats de la premsa del sector, amb especial protagonisme pel diari El Mundo.<br />
<br />
La tercera reacció és la ciutadania en general, que també d’una manera immensament majoritària, es va situar a favor del model educatiu actual, en alguns casos apel·lant a la cohesió social, altres al fet distintiu com a nació, i d’aquest últim se’n deriva l’enèssima petició d’independència. Per cert, reaccions de totes les edats, sexes i territoris.<br />
<br />
Personalment, i com a persona i estudiant que ha cursat els seus estudis bàsics de primària i secundària utilitzant el català com a llengua vehicular, considero que no s’ha de canviar el model educatiu per què ens ha permès construir una societat més cohesionada, sense distincions de comunitats lingüístiques segons l’escola. I això, ens ha fet més forts, però no em refereixo en termes nacionalistes, sinó com a col·lectiu de persones que viuen a un mateix territori, comparteixen un mateix espai públic. A més el model educatiu català no ha suposat cap menyspreu cap a la llengua castellana, com mostra el fet que tothom utilitza ambdues llengües sense cap problema, i alumnes surten de l’escola amb nivells similars o superiors de castellà respecte les comunitats autònomes de l’estat espanyol. <br />
<br />
Tony Judt, al seu llibre “Algo va mal”, comenta que la confiança és bàsic per un garantir una societat cohesionada, i aquesta confiança augmenta com més coses tinguin en comú. Això ha de permetre compartir unes perspectives de futur comunes, i treballar tots en benefici de les mateixes, evitant que unes minories ens vulguin imposar res.<br />
<br />
Crec que hem de lluitar pel català com a llengua vehicular, deixant altres missatges al marge, i a la vegada continuar reclamant que no es facin retallades en educació. Evitant ambdues coses estarem construint el futur, un bon futur. El ministre d’Educació espanyol, el senyor Gabilondo, deia recentment que “Si invertir en educación sale caro, no hacerlo sale carísimo”. I això ho entenem tots.<br />
<br />
<iframe src="http://player.vimeo.com/video/28829444?title=0&byline=0&portrait=0&color=0a7390" width="400" height="225" frameborder="0" webkitAllowFullScreen allowFullScreen></iframe><p><a href="http://vimeo.com/28829444">Som Escola</a> from <a href="http://vimeo.com/globalproduction">globaproduction.tv</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-80429521599538158462011-09-13T00:40:00.000-07:002011-09-13T00:40:32.804-07:00Ja hi som -01/09/11-Doncs sí, ja hi som, a l’inici del nou curs, sigui escolar, polític, laboral (aquells que poden), després d’un estiu ben atípic, per què la calor ha arribat tard, i no em refereixo a l’escalfament de l’ambient polític per la reforma de la constitució. Amb tot, com sempre, les festes majors han omplert carrers i places de les viles i ciutats del nostre país, i encara els hi queden, aportant gens d’alegria i optimisme que tant anem necessitats.<br />
<br />
Com cada any, intento anar a més d’una festa major, per què cada municipi té una festa personalitzada al tarannà dels seus ciutadans i ciutadanes, i per tant tenen una varietat diferent d’actes, gustos, i això t’aporta diferents visions d’un mateix objectiu: passar-s’ho bé.<br />
<br />
Amb tot, el temps és el que és i no dóna per tot, així que aquest any he repetit les mateixes de l’any passat, La Llacuna i Igualada, però molt satisfet d’haver-ho fet. <br />
<br />
En el cas de La Llacuna, que és el primer cap de setmana d’agost, ja fa uns 10 anys que la visito, des de que hi vaig fer de monitor. I l’esperit no ha canviat, la gent sí, sobretot els nens i nenes als quals vaig fer de monitor, els quals ara ja són més que adolescents; certament, ser monitor de lleure et permet aquest tipus de coses, fixar-se en com creixen els nens per convertir-se en ciutadans, en persones, i saber que en alguna cosa, per petita que sigui, els vas ajudar a crèixer durant un temps. Bé, doncs és una festa major que atrau molt jovent de fora el municipi a les nits, però que de dia també té activitats interessants o que es mereixen atenció, com la cercavila, que tot i ser un municipi petit té una riquesa d’entitats culturals molt important ... i això ben mesclat fa que els joves, impulsors d’aquestes entitats, siguin pluriempleats culturalment i tant en puguis trobar vestits de dimoni un matí com jugant a futbol a la tarda com a la nit ... a la nit és un altre tema potser. Aquest any, però, amb l’afegit de la visita d’uns castellers, la festa ha pujat de nivell. Es tracta d’una festa molt familiar, però d’una gran qualitat, a la qual t’hi enganxes.<br />
<br />
I l’altre festa major, Igualada. L’he gaudit poc per motius personals (positius!), però les activitats que he pogut veure o assistir sí que han estat molt satisfactòries en general. Diuen que el pregó va ser molt emotiu, i un cop l’he pogut llegir, el text d’emotiu i engrescador ho és, i els moixiganguers van fer bona feina. Les cercavila del dissabte a la tarda ben sorollosa (crec que ens falten figures que no siguin de foc), que acompanyat de la familia encara va ser més diverit veure algunes cares a l’escoltar l’esclat d’algun petard. Les 5 places, el plat fort ben exitós, i un castell de focs artificials i terrenals molt bo (curt se’m va fer). Amb tot, només hi situo una objecció. El dia de Sant Bartomeu aquest any quedava fora de la setmana de la festa, però igualment es va celebrar amb actes. Un d’ells una nova cercavila, la qual abans de començar ja està envoltada de polèmica, per què l’entrada d’entitats a la mateixa ha estat “limitada” atenent raons històriques. I aquí marco la diferència entre aquesta festa i l’anterior. Mentre a un poble es convida a participar al màxim, per fer una festa que sigui de tothom, amb tothom, i per tothom, aquí unes “raons històriques” discriminen. És per mi sorprenent que amb el precedent del pas de gegant que es va fer quan les dones van poder ser patgesses a Igualada, que poguessin participar també d’aquesta festa nostrada com és l’arribada dels Reis, aquest pas de superació de la història, a la festa major fem un pas de gegant enrere. Sense opinar sobre la qualitat de la cercavila en qüestió, que segur va ser molt alta, però el fet que hi faltés una part d’Igualada a participar em sembla poc adequat, per què la festa som tots i totes, i és de tots i totes, ni d’alguns ni d’algunes “raons històriques”.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-9178879333166979182011-09-13T00:39:00.000-07:002011-09-13T00:39:16.622-07:00Vergonya, senyor Castells -28/07/11-Aquest cap de setmana tenia clar el tema del qual volia parlar a l’article setmanal, i em volia referir als tràgics i menyspreables successos ocorreguts a Noruega, els qual aprofito de nou per condemnar de manera enèrgica.<br />
<br />
Però dimarts dia 26 de juliol vaig assisstir a la manifestació contra les retallades de la sanitat i posteriorment, bé, vora les 20.10 vaig entrar al ple municipal. Per cert, amb l’única credencial de ... ser un ciutadà anònim que té el dret a assisstir al ple municipal del seu ajuntament, concretament sóc ciutadà d’Igualada i vull assisstir al seu ple. Segons comenten els convocants, la policia i la premsa, entre 1.500 i 3.000 persones es van sumar a la manifestació, xifres històriques per una ciutat com Igualada, amb persones provinents d’altres municipis de la comarca. Joves, grans, dones i homes, metges, infermeres, pacients, ... tots junts a favor de la sanitat pública i en contra de les retallades a la mateixa. Entre ells, cito l’Associació de veïns La Coraza, del barris Sant Pere, Pla de la Masia, i Sant Ramon d’Òdena, que em van fer arribar una carta on exigeixen que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat, tot reclamant prou retallades. Un cop tothom va ser a la plaça de l’Ajuntament una primera sorpresa es van trobar: s’havien instal·lat valles davant la casa consistorial marcant un espai ampli de seguretat, com si els que es manifestaven tinguessin armes o volguessin agredir, amb mossos d’esquadra vigilant; alguns “igualadins veterans” em deien que això no ho havien vist mai. Totalment injustificat el dispositiu, semblava ben bé una barrera per protegir algú, algú que no és suficientment valent per afrontar els reptes que la ciutat necessita.<br />
Es va llegir el manifest, va ser aplaudit, i ... els ciutadans i ciutadanes demanaven que l’alcalde de la ciutat sortís, ... i va sortir, sí, quan acabà el ple a quarts d’una de la matinada amb la plaça buida.<br />
<br />
Vaig ser un dels privilegiats que van deixar accedir al ple, que per cert, estava més que mig buit de ciutadans escoltant, així que si amb algú li van dir que no s’hi cabia no era cert. Un cop allà, l’alcalde defensà les retallades (per cert, el seu soci de govern, ERC, també), titllà la manifestació de “soroll de la plaça”, va pujar els sous dels seus companys de govern, apart, evident, de no fer cas del carrer. Finalment, passades les 10 del vespre, recordem que des de les 20.00 estaven a la plaça, l’alcalde rep els representants de la Plataforma per la sanitat pública que li donen les 18.000 signatures recollides en una setmana; ah! Els rep a porta tancada, quan es proposava que intervinguessin al ple municipal. I vist tot això, el grup municipal socialista s’aixeca del ple i l’abandona.<br />
<br />
Certament, Marc Castells va ser escollit alcalde per una àmplia majoria ciutadana, que crec confiaven en el fil directe que deia tenir amb l’Artur Mas, President de la Generalitat, i en l’afirmació que Igualada per sobre de tot; així, creien que era la millora eina per evitar les retallades de la Generalitat. Doncs personalment crec que està essent la millor eina perquè les retallades es facin possibles, perquè l’hospital, la Ronda Sud, La Cotonera són equipaments i projectes que tindran retallades, i alguns tardarem en veure’ls fets. I l’alcalde mostra com està més a favor de defensar el President i la seva acció que defensar Igualada davant el President. O potser el fil directe ha fallat, és problema de la telefònica?.<br />
<br />
Ahir vaig sentir vergonya quan l’alcalde Castells impedia l’accés al ple, i recordava els plens de les zones blaves o del POUM que van tenir molt públic, majoritàriament en contra del govern municipal, però no per això se’ls impedia l’accés al ple municipal. I menys, que ho expressessin en públic al mateix ple. <br />
<br />
Vergonya de tenir un alcalde poc valent, dialogant, democràtic i transparent.<br />
<br />
Per cert, que algú truqui al lampista o a la companyia de telèfons. El fil directe està trencat. I comencem a patir els problemes d’incomunicació.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-7842454058744173352011-09-13T00:38:00.000-07:002011-09-13T00:38:03.309-07:00Menys pals a les persones -20/07/2011-El govern municipal ha anunciat que reduirà el nombre de pilones (aquells pals que eviten l’aparcament il·legal) al centre de la ciutat, per què creu que hi ha un excés, i així facilitar la parada de vehicles i transports.<br />
<br />
Respecte les pilones, ja fa un cert temps que no m’agraden ni m’apassionen les pilones, tinguin la forma que tinguin, per què crec que és la constatació del nostre incivisme; si fóssim més cívics, els recursos que s’hi destinen podrien dedicar-se a altres fons, justament ara que els recursos públics han minvat. <br />
<br />
Ara bé, respecte la proposta del govern municipal igualadí, voldria fer algunes observacions. Pel que fa a l’excés de pilones, això és una visió subjectiva, ja que solen haver-hi recomanacions tècniques sobre les distàncies entre elles, que bàsicament seria evitar l’entrada d’un vehicle. Per tant, no és un criteri “segons em llevi aquell dia”, sinó tècnic. Així, si se’n situen menys de les necessàries les pilones poden perdre la funció per la qual estan concebudes, de manera que esdevindrien una despesa inútil, però suposo que el govern municipal no ho vol això. <br />
<br />
Les últimes pilones instal·lades a la ciutat pel govern anterior, com és el cas de les que es troben a la cruïlla del carrer Sant Josep amb carrer Òdena, ja són rodones, complint les noves normatives d’elements de mobiliari urbà. I actualment ja se’n comencen a veure al Passeig Verdaguer a la vorera nord, un cop acabades les obres de millora d’accessibilitat iniciades pel govern anterior. Per tant, en això no es fa cap canvi.<br />
<br />
Ara bé, caldrà estar atents, per què com he dit abans les pilones són per evitar estacionaments il·legals, i si no es posen les necessàries perden aquesta funció. Per tant, ens dirigim perillosament a permetre l’estacionament il·legal de manera continua, i això no es beneficiós ni pel comerç ni per les persones. Pot semblar que així els vehicles podran arribar millor, cert, però els cotxes no compren, ni paguen, qui compra i paga són les persones, aquestes són les que han d’arribar de manera còmode, segura i accessible als comerços. Si les persones no caminen còmodament és difícil que estiguin predisposades a parar atenció als aparadors, per què estaran més atentes, molt més, a si vénen cotxes, o si hi ha un cotxe aparcat a la vorera, vigilar de baixar a la calçada i tornar-hi. Això pot semblar una minúcia, un granet de sorra. Ara bé, quan es tracta d’un avi o àvia que porti bastó i li costi caminar, una persona que vagi en cadira de rodes o algú que porti un cotxes de nadó el tema adapta una altre dimensió; baixar i pujar d’una vorera per aquestes persones es pot convertir en una opció impossible, però el que més em preocupa és que es pot convertir en una acció perillosa si han de vorejar un vehicle mal aparcat i passar per la calçada, amb el perill que això representa. Una ciutat comercial, que vulgui ser agradable per comprar, ha de ser agradable pel passeig, per l’anar a peu, en definitiva, accessible per les persones. <br />
<br />
Així, espero que aquesta decisió municipal no vagi dirigida només a acontentar alguna persona de l’entorn del govern municipal, però per tot l’exposat abans em vec a venir que els pals que es trauran dels carrers seran per baixar la qualitat dels desplaçaments de les persones, per posar “pals” a que les persones es puguin moure de manera còmode i segura pels carrers de la ciutat.<br />
Caldrà estar atents a aquesta mesura, per què anunciada en plena efervescència electoral em sona molt que respon a algun interès ocult, i no pas a l’interès de ciutat, com crec que hauria de ser tota decisió municipal. Ara no estem en temps de malbaratar recursos ni de aplicar mesures que podrien suposar més aviat un perjudici que un benefici pel nostre sector comercial, i això tampoc estem en temps per fer-ho.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-25721803725441831602011-09-13T00:36:00.000-07:002011-09-13T00:36:47.635-07:00Obeir Ordres -06/07/2011-Dilluns passat es va celebrar el primer ple municipal a Igualada de la legislatura, amb nous regidors i regidores i nou alcalde. I noves maneres de fer, per que cada alcalde, cada persona, és diferent. Amb tot, això no justifica certes actituds.<br />
<br />
El ple tractava els punts de repartiment del cartipàs municipals, representants a les comissions, cost de l’organigrama polític, entre d’altres. Primer de tot, em va sobtar que la transparència i consens de la qual vol fer gala el nou alcalde hagi quedat en ... simplement això, un vestit de gala que ha quedat guardat a l’armari, no pas una actitud normal i habitual. I per què ho comento? Doncs tota l’oposició, fins a 4 partits diferents, van coincidir en el fet que no se’ls havia consultat res del ple amb anterioritat. I el resultat d’això va ser que van quedar 9 punts sobre la taula, sense ser aprovats i a l’espera del pròxim ple municipal, arrel de les peticions de l’oposició de debatre els mateixos, per què el govern dubtava de la seva pròpia decisió ... d’això se’n diu improvització ... però si fa 22 dies que hi ha al alcalde, per tant 22 dies per decidir els punts, més aviat en diria desordre i desorganització.<br />
Respecte els càrrecs de confiança vam tenir una espècie de debat de Barrio Sésamo, on si el govern sortint tenia 2 càrrecs de confiança l’entrant ... també, per tant amb això cap canvi. Inclús algun membre de l’oposició, concretament el PP, va acusar que Castells igual a Aymamí. I aquí faig una parada. Al llarg de tot el ple, observant les cares, expressions, gestos, i paraules, vaig percebre un fet. Castells no és Aymamí, per sort del segon, però el primer s’hi vol apropar, per què creient-se tots els improperis que li havien atorgat a l’anterior alcalde el nou alcalde els vol aplicar. I així, certs tics de prepotència van estar ben presents, i ben escoltats; crec que s’equivoca, però deixem temps per avaluar si ha estat només un principi erroni.<br />
<br />
Apart de l’increment de les dietes d’assistència a plens i comissions per part dels regidors del govern, destacaria un punt, per mi cabdal. El portaveu del PSC va preguntar sobre quin era el parer de l’alcalde d’Igualada sobre les retallades anunciades en els serveis sanitaris de l’Anoia, citant el cas explícit d’una anunciada retallada de personal a l’Hospital d’Igualada. La meva sorpresa, i decepció, és que el meu alcalde va repetir com un disc gravat el discurs del seu partit, justificant que eren necessàries les retallades per què algú havia gastat massa abans .... ja vaig comentar la setmana passada que en penso de les retallades, però això de “gastar massa”, i parlant de salut, em sembla una falta de respecte vers la ciutat i territori d’influència de l’hospital. Així, l’alcalde ja ha mostrat quina és la seva prioritat, CiU. Per davant de la salut de la població s’anteposa el model de retallades sanitàries, i el nostre alcalde, utilitzarà el fil directe amb el President Mas per ... defensar les retallades; potser més aviat qui tiva del fil és el President cap als interessos de CiU i no pas l’alcalde cap als interessos d’Igualada. <br />
<br />
No voldria acabar sense esmentar que és el primer ple, per tant, cal deixar rodar el govern però aquests gestos d’opacitat, cap consens, prepotència i submissió a les ordres de CiU (de Barcelona), suposen un inici crec que erroni. Ara bé, i a tot això ERC-Rcat no diu res, al ple no van dir res. Potser també estan sotmesos, als de CiU Igualada, i als de Barcelona indirectament. I això que es deien sobiranistes!Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-77864239771027237832011-07-01T04:12:00.000-07:002011-07-01T04:12:01.256-07:00Retallades indignants -30/06/2011-Aquest cap de setmana de Sant Joan he pogut llegir el llibre “Indigneu-vos” de Stephane Hessel. Certament no és llarg, molt amè, clar. I mereix més d’una lectura per entendre el gran rerefons que té, allò que es reivindica. Molt recomanable.<br />
I arrel del llibre i del debat del qual en vaig fer algunes pinzellades la setmana passada, em ve al cap un comentari que es va dir. Els joves que van acampar a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, i que ells van rebatejar com plaça del poble, tenien entre les seves reclamacions el demanar que no hi haguessin retallades. Un dels assisstents al debat, que és militant actiu del partit que governa el país, va dir “Això passa per què algú va gastar abans”. Amb algunes de les persones que tenia al meu voltant vaig comentar que podria sortir i dir que Sí, que hem gastat en allò, allò altre... i fer un llistat de les actuacions, i entrar amb un debat que no està en la línia del que, crec, reivindiquen els joves acampats.<br />
I això em venia al cap per què a l’octubre del 2010, concretament el dia 27, moria a l’Argentina l’ex-president Néstor Kirchner. Apart que la passió política es viu d’una altre manera, vaig poder llegir varis articles en premsa sobre les seves accions quan estava al govern, tant en positiu com negatiu. I de totes elles, la premsa en general en destacava una com a positiva. Haver plantat el Fons Monetari Internacional, FMI, en el sentit de no aplicar les receptes econòmiques que aquest organisme imposava al país, ja que consideraven que estava demostrat que aquestes receptes obeeixen al neoliberalisme econòmic i que castigaven de manera severa les classes mitjanes i populars del país (i totalment ineficients com s’ha demostrat als països africans on s’han aplicat), tot just quan aquest surtia del seu Corralito. I això ho destacaven tant i amb tant d’èmfasi que un dels diaris deia que “Argentina se negó a aplicar las medidas del FMI que ahora este organismo obliga a realizar a los paises europeos” i afegia que suposaven el creixement de les desigualtats socials a través de les retallades socials. Vaja, el missatge és “que els europeus provin la seva pròpia medicina en matèria econòmica i ataquin el seu propi estat del benestar”.<br />
<br />
I això és el que crec que es reivindica. No és per les retallades de Mas, ni les de Cameron, ni Merkel, sinó el rerefons ideològic, el fonament de les mateixes: retallades per què les institucions financeres (FMI) opinen que tenim massa estat del benestar i això no és bo per l’economia ... no es bo per què els rics segueixin (i creixen) essent rics i ningú més hi arribi. No és bo que creixin els serveis sanitaris i socials per què no hi ha un benefici directe per les empreses privades, i això no interessa. <br />
<br />
Si ens quedem en el debat que si alguns gasten massa i altres retallen encara més no haurem entès allò que s’està reclamant. Hem d’anar al debat de fons, quines són les metes que com a societat ens plantegem per quan siguem grans. No vull les retallades per què crec que la salut està per davant de tot, sigui l’estat físic, mental o social. I si volem un món millor per demà crec que aquesta hauria de ser la prioritat màxima d’aquest país. No avançarem amb bases sòlides sinó som capaços d’entendre-ho; podem avançar com l’escuma, pujar molt, però ... al final desapareix i es torna a la base, molt més avall. Ara bé, si aconseguim fer passos i crear una bona base, forta, ferma, una societat cohesionada, serem imparables. En això hem d’estar.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2407122826229551249.post-77377922007385625692011-07-01T04:10:00.000-07:002011-07-01T04:10:21.344-07:00Indignats i implicats -23/06/2011-Dimarts al vespre vaig poder assistir a un debat sobre els indignats, el moviment del 15M, i tot el que s’ha generat. Tot i que no em vaig poder quedar a tot, precisament perquè estic implicat a un moviment polític juvenil i teníem una trobada, però sí que vaig poder escoltar algunes intervencions, algunes d’elles molt interessants. Els joves que van acampar a la plaça de l’Ajuntament van explicar les seves motivacions per fer-ho, la seva visió sobre el 15M: volen una democràcia més participativa i que no només sigui votar cada 4 anys. Durant el debat que vaig poder seguir, sortien les discrepàncies sobre el paper dels mitjans de comunicació, sobre si les revolucions són per copiar el que havia passat als països àrabs o no, les maneres com s’ha fet, les retallades... . I això que només hi vaig poder estar 1 hora!<br />
<br />
Com ja he dit en altres ocasions, el fet que alguns ciutadans demanin una democràcia més real, participativa, és bo, però afegiria necessari. El sistema democràtic que tenim, com tot, és millorable, només falta que hi hagi gent amb voluntat de portar a terme aquests canvis a millor. El moviment del 15M és una revolució ciutadana pacífica, que té com objectiu clar canvis en la democràcia, i d’aquí a l’economia. A diferència, però, dels moviments als països àrabs i en general de les revolucions anteriors, aquesta és diferent per un fet gens menyspreable: no hi ha una figura-enemic, no hi ha una figura-líder. Començant pel primer, la demanda de més democràcia no neix per derrocar a un dictador, ni un president, ni un primer ministre. L’enemic és efímer, existeix, però no té rostre, ... o sí. L’indignació per l’atur, pel funcionament de l’economia (els famosos “mercats” als quals “hem” de fer contents), els salaris baixos, o el poc increment dels mateixos, ... no té una persona enemic clara, més aviat són estats anímics, personals. L’atur no té rostre, però la persona aturada sí; els baixos salaris no tenen rostre, però un jove que el tingui sí; les hipoteques dels bancs no tenen rostre, però una persona a la qual volen desnonar sí. És a dir, igual que passa a les xarxes socials d’internet, l’enemic contra el qual es lluita no és un rostre, són milers. Una revolució social en tota regla. <br />
Pel que fa al segon aspecte, la falta d’una figura-líder de la lluita. Seguint l’última frase que he dit abans, no hi ha un líder, n’hi ha milers. Certament és una diferència important amb altres revolucions històriques, però que troba punts en comú amb les revolucions dels països àrabs. Aquest fet provoca que els poder fàctics tinguin més difícil controlar el moviment, per què no saben a qui controlar, estan perduts. I això encara fa més fort el 15M.<br />
<br />
Alguns ahir comentaven que semblava que els joves estiguessin endormiscats, que no protestessin per res. Ja s’ha vist que no és així. Davant la falta de perspectives laborals, l’alt índex d’atur juvenil, la sobreformació (tindrem generacions amb moltes titulacions universitàries), les dificultats d’accedir a una vivenda, ... però sobretot, crec, és les dificultats de poder tirar endavant el teu propi projecte de vida el que indigna més. Simplement el fet de viure sotmès i que no et deixin viure, i no em refereixo a ser rics, sinó simplement tenir dret a ser persones amb una vida digne.<br />
<br />
Per últim. Ahir algú ben conegut recomanava llegir “Rebelión en la granja”, d’Orson Wells, argumentant que el llibre explica que les revolucions acaben on han començat, basant-se en la revolució comunista. Jo m’atreveixo a recomanar un altre llibre, “El petit príncep”, d’Antoine de Saint-Exupéry. Crec que necessitem recuperar la humanitat, no en el ciutat de ciutadania sinó en el seu conjunt, sinó l’esperit. Però sobretot, hem de fer com el petit príncep, qüestionar-nos les coses, preguntar “per què?”, sense intencions d’emular un famòs entrenador de futbol. En el moment que no ens qüestionem res és quan ens resignem, i és llavors quan perdem l’esperit de lluita per un món millor.Carles Cuervahttp://www.blogger.com/profile/13540886910683531610noreply@blogger.com0