dissabte, 29 de novembre del 2008

PARAULES -12/06/08-

Sovint es titlla els polítics de parlar molt i fer poc, sobretot en època electoral on les promeses electoral van corrent com ara corre l’aigua dels rius: en abundància i desbocada. Però un cop passada l’època electoral arriba l’hora de la veritat, l’hora de demostrar que es fa la feina, i que s’aboquen els recursos i forces per fer-ho bé.

El conseller Nadal va venir fa uns dies a un sopar organitzat per la Unió Empresarial de l’Anoia, que es va celebrar a l’Aeròdrom d’Igualada – Òdena. Durant el dia, i també al sopar, el conseller va comentar els projectes que la seva Conselleria tenia en marxa en referència al territori anoienc, tot visitant les obres de la Ronda Sud. Així, parlà de Polígons Industrials, de la Ronda Sud, del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, de l’Eix Diagonal entre d’altres temes destacats. Amb això, alguns van titllar la visita del conseller a una escena semblant a la pel·lícula “Benvingut Mr. Marshall”, o d’altres comentaven que s’havia treballat bé el discurs deixant anar tot allò que el territori volia escoltar, a mode de Font de promeses sense fi i sense fons. Si alguna cosa ha fet canviar el tripartit és el fet que els projectes de la comarca estan en marxa, es mouen, i es mouen bé, i no es queden al calaix esperant que vinguin unes eleccions sortint a la llum cada 4 anys.

Així, el Govern de la Generalitat impulsarà (és dimarts al matí, i això es podrà saber dimarts al migdia) l’Eix Diagonal entre Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa, ja que aquest eix esdevé un projecte estratègic per la comarca i per Catalunya al generar una connexió entre els gran eixos viaris del país ( C-25 o Eix Transversal, Autovia A-2, AP-7, N-340, C-32), millorant la connexió interna del país. Però a diferència dels governs de CiU, el govern ja preveu i planifica el desdoblament dels trams actualment existents de la carretera, com entre Igualada i Vilafranca, i entre Castellfollit i Salelles (Manresa), de manera que si fos necessari els tràmits serien més ràpids i per tant les obres serien més ràpides, a diferència del que ha passat amb l’Eix Transversal que ha costat molt més del necessari poder-la desdoblar per la mala planificació dels governs convergents. Així, el govern preveu iniciar les obres de tot el que resta fer de l’Eix Diagonal a principis del 2009, i finalitzar - les el 2012, però això no vol dir que tots els trams que resten per fer s’acabin el 2012, ja que cadascun podrien acabar abans, segons la dificultat de l’obra.

Com ja vaig dir la setmana passada, el fet que el govern tripartit faci les obres que promet fa ràbia a certs partits polítics de l’oposició municipal d’Igualada, i és per això que cada vegada fan una oposició més destructiva que constructiva, arribant a atacs personals; a falta d’arguments, a falta d’idees, paraules buides, inútils, i això que en teoria es feien els representants de la joventut . . . no és jove tot aquell qui té l’edat, sinó aquell que la porta a terme, i si a sobre té l’edat de jove, encara molt millor.

Amb tot, voldria acabar fent referència al fet que ara s’aproximen varis Congressos de Partits, el primer aquest dissabte el d’ERC i al juliol arribaran els congressos del PSOE i del PSC. Hi haurà gent que creurà que són pantomimes, i que no serveixen per res; però, serveixen, i per vàries coses. Una primera per debatre idees, els fonaments ideològics del partit, que serà el que després hauria de dirigir l’acció del partit tant al govern com a l’oposició. Una segona, escollir les executives, diguem-ne els governs, dels partits, que han de portat a terme l’aprovat anteriorment. I una tercera, poder – se trobar amb d’altres persones interessades en la política, compartint experiències. Els congressos busquen la millor manera per aconseguir que el partit sigui un instrument per millorar la societat, per transformar la realitat; o això crec, personalment.

dijous, 27 de novembre del 2008

MODELANT LA CIUTAT DEL FUTUR -28/11/2008-LaVeu-

Moltes són les veus que diuen que d’aquesta crisi en sortirem més forts, més preparats, més avançats. Potser per què les crisis són acompanyades de reestructuracions, on en teoria s’intenta buscar una millor eficiència del sistema, però aquestes reestructuracions a vegades vénen intencionades per un aprofitament immoral del moment. Amb tot, aquesta crisi mundial ha de suposar la fi del liberalisme desenfrenat, on alguns s’aprofitaven, o més aviat abusaven, del sistema econòmic, i ens han portat a aquesta situació; ha de suposar la recuperació del paper de l’estat com agent econòmic regulador i participador de l’economia (tot i el mèrit de la bona tasca del Banc d’Espanya). És a dir, de mer espectador o actor de tercera, l’estat, el sector públic ha de ser un dels actors principals.

En aquest sentit, Igualada ja va fer el 2006 un primer pas amb la creació de la Societat Igualadina d’Aparcaments, i el 2007 amb un conjunt de noves societats que han de permetre dinamitzar diversos sectors econòmics estratègics, tenint com objectiu clar el servei a la ciutat, i sobretot la seva projecció de futur. Algunes d’aquestes societats, com la destinada a Equipaments i Espais Firals impulsarà la construcció del nou recinte firal, el nou Palau Firal, a l’Eix direccional de l’Avinguda Catalunya, donant més cabuda a l’important activitat firal de la ciutat i quelcom d’activitats més que es puguin generar a arrel de l’aparició d’aquest equipament. La societat d’aparcaments que construirà aparcaments soterrats a diversos barris de la ciutat, alliberant els carrers de trànsit, de manera que esdevinguin espais més saludables, i per tant una ciutat amb un millor medi urbà. La societat de sòl industrial ha de possibilitar l’aparició de noves inversions al territori, essent un punt impulsor. Heus aquí una mostra d’acció directa sobre l’economia que a vegades tan s’ha reclamat, amb aquest doble objectiu de servei públic i de motor econòmic.

Però apart d’aquests instruments, la creació del Consorci Sociosanitari d’Igualada ha possibilitat que la sigui una de les ciutats millor preparades per oferir els serveis que es contemplen a la Llei de la Dependència, els recursos de la qual arriben lents; Pisos tutelats, Residències, centres de dia, són equipaments creats gràcies a aquest consorci que ha dotat la ciutat, i altres municipis de la comarca i més enllà en aquesta idea d’exercir la capitalitat, dels serveis necessaris per atendre adequadament a la gent gran, i en certa manera millorant el benestar de les famílies.

Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà, la que reb cada dia les queixes i les tensions de la societat d’una manera més directe, apareixent la necessitat d’actuar en tots els camps, però la participació de l’administració local en els recursos de l’estat és minsa, i això limita molt la seva capacitat d’actuació. Les societats i els consorcis solventen en part aquest problema i permeten seguir propiciant la creació d’infrastructures i serveis per la ciutat, però un millor finançament pels ajuntaments ha de ser la solució a aquest tema.

Atenent al recent debat d’unes subvencions que es rebran dels pressupostos generals de l’estat, ben rebudes siguin però aquesta font de recursos no garanteix l’aportació necessària per poder portar a terme els projectes de la ciutat; sobretot, però, no permet establir un calendari de la materialització de les idees, dels projectes, és a dir, no permet saber o conèixer el dibuix de la ciutat que es busca, el model de la ciutat que es pretén assolir, o d’una manera més clara, saber quan es disposaran d’aquells serveis que la societat reclama. I ara, no és moment de dubtes, sinó de conviccions i apostes de futur, de projecció, d’entendre la necessària sostenibilitat com la solidaritat entre els pobles i les generacions, les futures generacions que heretaran una ciutat amb serveis i infrastructures de futur o no, segons dissenyem la ciutat ara. Davant el pessimisme paciència optimista, davant la realitat futur esperançador.

dimecres, 26 de novembre del 2008

REPTES DEL SEGLE XX-XXI

A finals de novembre s’ajunten dues dates importants, referents en la lluita social per una societat amb més benestar social: el dia mundial contra la violència de gènere i el dia mundial de la SIDA (tot i que aquest és el 1 de desembre).

La violència de gènere ha estat un problema que ha existit sempre, però això no el fa menys greu ni menys important, i és per això que mica en mica ha anat sortint a la llum. Això ha propiciat una major consciència social sobre aquesta temàtica, i aquesta conscienciació ha arribat a la política, impulsant lleis, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats, que busquen lluitar contra aquesta malaltia social. Aquesta lluita s’ha enmarcat en dues direccions principals. La primera, protegir a la persona i la família que ha estat víctima d’aquesta violència, amb una sèrie de reglamentacions que acceleren els tràmits de divorci, alhora que aporten una sèrie de serveis de recolzament psicòlogic; com sempre, hi ha qui s’ha volgut aprofitar de la llei, i emetre denúncies falses, però per sort no ha estat la majoria i està esdevenint una línia efectiva. La segona tracta la prevenció, que bàsicament és l’educació. Però no només anar a l’escola, sinó possibilitar una educació de la societat. Així, la campanya publicitària de la Generalitat “Talla amb els mals rotllos” busca que els joves vegin quan una suposada actitud d’amor es pugui convertir en una obsessió, i parlar-ne, i si no pot ser, tallar. Un altre exemple és l’aparició del permís per paternitat, on els pares també poden gaudir del seu fill/a quan a nascut, assumint també un paper important aquests primers dies d’existència del seu infant; és a dir, es propicia que les tasques de casa siguin compartides, de manera que l’infant creixi en un entorn on els homes i les dones siguin considerats en la mateixa igualtat. Aquesta xacra social que suposa la violència de gènere és un repte que ha de tenir el suport total de la societat, però sobretot considerar que la plena igualtat entre homes i dones ha de suposar aquest pas necessari per poder erradicar aquest problema.

L’altre tema que comentava, la SIDA, porta uns quants anys estant en portada, i segurament és una malaltia de la qual se n’ha parlat i estudiat molt. Atenent aquest currículum, hom podria creure que tothom està conscienciat sobre la perillositat de la malaltia i les maneres de prevenir-la. Però no és així. Com ja en vaig parlar un dia, l’excés d’informació provoca la seva pròpia nul·litat, i en l’era de l’informació, encara hi ha persones que queden contagiades d’aquest virus, amb les conseqüències familiars i personals que això suposa. Recentment s’ha comentat que unes investigacions han avançat molt en trobar un remei, crec que pastilla, per poder curar aquesta malalatia, però encara s’està lluny de trobar-lo. Així, igual que en el cas anterior, es fa necessària molta educació per conscienciar tothom de les prevencions necessàries per evitar ésser contagiat. Amb tot, evitar el contagi no suposa aïllar els malalts, perquè no es tracta d’extraterrestres, són persones. El fet que el cantant de Queen o tants d’altres actors, actrius o esportistes hagin mort a causa d’aquesta malaltia mostra que aquesta no diferencia edats, ni condicions socials, ni ingressos. Res. És per això que des d’aquí seguir fent una crida a la conscienciació sobre aquesta malaltia, utilizant els mètodes preventius existents i provats científicament (que si dempeus, que si un peu a dalt i l’altre al terra...no funcionen), i sobretot solidaritzar-nos (que no vol dir tenir pena) amb aquelles persones que han estat contagiats de la malalia.

Per acabar, un apunt sobre l’Aeroport corporatiu. Esperem que l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena pugui esdvenir aquest aeròdrom corporatiu que la Generalitat pretèn situar a les Comarques Centrals, i esdevingui un punt de dinamisme econòmic de la comarca, una nova font generadora de llocs de treball, de riquesa pel territori. Un estudi realitzat avala la seva compatibilitat mediambiental. No ens ho deixem perdre!

dissabte, 22 de novembre del 2008

SOCIETATS MUNICIPALS -20/12/07-

Dins les iniciatives de promoció econòmica, l’Ajuntament de la ciutat ha decidit impulsar la constitució de diverses empreses municipals per tal d’actuar en diversos àmbits i dinamitzar-los.

El govern de la ciutat és conscient que s’ha de diversificar l’economia per no haver de dependre únicament de l’estat de salut d’un o altre sector econòmic, i per això està portant a terme iniciatives com el Tecnoespai, un espai on els nostres estudiants d’enginyeria, i altres carreres científico - tècniques, puguin impulsar la creació de les seves pròpies empreses, el que suposa nous llocs de treball, alhora que evitem que per trobar un lloc de treball els diplomats i/o llicenciats universitaris hagin d’anar sempre fora d’Igualada.

Les societats municipals que es crearan han de ser motors de la promoció de l’economia igualadina i anoienca, en àmbits estratègics com les telecomunicacions, les energies renovables, la promoció de sòl logístic i terciari, i els equipaments firals i culturals, a més d’una millora en la gestió del serveis del cementiri.

Algú ha dit que l’Ajuntament no ha de crear empreses, i és cert que crear empreses no ha de ser l’objectiu de l’Ajuntament; les empreses municipals són instruments, no l’objectiu, per arribar a fites importants com disposar d’un nou equipament firal que permeti la celebració de les fires que ja es realitzen actualment o aquelles que puguin aparèixer i també que hi tinguin cabuda grans celebracions culturals o esportives, o també disposar de sòl logístic, terciari, de serveis i industrial per poder captar empreses que es puguin instal·lar al nostre territori i així crear nous llocs de treball. En l’àmbit de les energies renovables l’objectiu és construir un centre productiu d’electricitat mitjançant energies netes com és la solar.

Algú també ha comentat que es perd el control de l’Ajuntament en aquests sectors, quan és precisament l’Ajuntament qui lidera i disposa del capital de les empreses municipals, a més de marcar-ne els objectius de les mateixes; aquest comentari es propi de persones que no confien en el sector públic per resoldre els problemes dels ciutadans, i sí que confien en que el sector privat els resoldrà, de manera que aquell que tingui diners se’ls pugui resoldre i el que no, no. No hem de caure en aquesta idea, per què ha estat des de l’Ajuntament d’Igualada, des del sector públic, que es va liderar la creació del Consorci SocioSanitari d’Igualada que ha permès la construcció de Pisos tutelats per la gent gran (als quals el principal i el segon grup de l’oposició no hi van votar a favor) al costat del Passeig Verdaguer, el Centre de Dia de Malalts d’Alzheimer i altres demències, diversos serveis d’assistència domiciliària, i una nova promoció de pisos tutelats per la gent gran al costat de l’ampliada Residència Pare Vilaseca, el que suposa un complex d’equipaments i serveis d’atenció a la gent gran que sense igual a ciutats de similar mesura a Igualada.

En la dinamització econòmica cal ser responsable, valent, segur, i emprenedor; el govern de la ciutat ho té clar, algú altre crec que no.

Abans d’acabar desitjar a tothom unes felices festes: disfrutar, gaudir, i compartir amb els més estimats els millors moments.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Gestionant el futur

En els moments de crisi (o el nom que es vulgui donar) que els recursos públics han d’estar ben dirigits, i actualment que totes les administracions estan debatent els pressupostos per l’any 2009, és el moment de veure les voluntats, els objectius que els diferents governs volen seguir.

A Catalunya, la Generalitat segueix impulsant les obres de recuperació del riu Anoia i també les de la Ronda Sud. A Espanya, el govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero segueix invertint en serveis i infrastructures, destacant la seva inversió en innovació, esmentant els recursos destinats a l’institució AIICA d’Igualada. I a Igualada, el govern municipal també vol seguir invertint per millorar el medi ambient urbà amb els nous aparcaments, alhora que realitzant habitatge de lloguer en la línia de intentar que sigui un dret accessible a tothom. I com es pot fer? Les administracions es doten de consorcis, empreses públiques, que permeten construir i donar aquests serveis el més aviat possible, ja que l’interès públic per què aquests projectes siguin realitat ara és molt important, o ens estarem eternament esperant les escoles bressol? O el nou CAP Igualada Nord? La nova Ronda Sud? La societat demanda els projectes ara, no demà, i l’obligació dels polítics és que els projectes es facin el més ràpid possible, per què si un pare necessita una plaça a una escola bressol pública no hagi d’esperar ....a que el seu fill el faci avi per poder-la estrenar.

La setmana passada l’alcaldessa de Roses va estar a Igualada per poder visitar les instal·lacions i equipaments que gestiona el Consorci Sociosanitari d’Igualada, el consorci liderat per l’Ajuntament d’Igualada que disposa entre els seus serveis la Residència i Centre de Dia Pare Vilaseca, el centre de Dia de malalts d’alzheimer Sant Jordi, els Pisos Tutelats per la Gnt Gran “Viure Bé”, el centre de dia Arian, i altres equipaments d’atenció a la gent gran arreu de la comarca (Calaf, Santa Coloma de Queralt, Masquefa, La Pobla) tant actuals com futurs. Tot això, segurament amb els recursos ordindaris dels ajuntaments no hagués estat possible en el marge breu de temps que s’ha fet, segurament hagués tardat anys en fer-se realitat aquest conjunt d’equipaments. Però la creació d’aquest consorci ha permès posar en funcionament tot aquest sistema d’atenció a la gent gran que ja ha rebut l’admiració de varis alcaldes com el de Granollers i de Manlleu, i que no seran els últims; és a dir, el consorci, igual que ho seran les empreses municipals en els seus sectors, ha estat un instrument que ha dotat la ciutat d’Igualada d’uns equipaments que la societat requeria, o la nostra gent gran no necessita els pisos tutelats? O la residència? O els centres de dia? I, es necessita ara o d’aquí a 10 o 20 anys? Doncs, com he dit, les empreses municipals persegueixen aquest mateix objectiu, i no pas altres objectius buits i sense contingut.

És així com es planteja el futur, garantint els serveis i les infraestructures avui, per demà tenir una millor societat, més justa i solidària, amb unes generacions amb major benestar social. Construir el futur suposa plantar les bases del que ha de ser la ciutat que ha de venir, i així la seva societat. I no ens hem de deixar entabanar per aquells que ofereixen fum, per què darrera hi ha la manca de voluntat d’una societat millor, i per això no estan gens interessats que els serveis arribin a la ciutat ara i no demà, com la seva animadversió al pisos tutelats per la gent gran, als quals van votar en contra per què...per què...per què no els feien ells, i això es traslladable a totes les obres que es puguin fer des de les empreses municipals. Aquesta actitud obstruccionista fa frenar la ciutat, el seu creixement, el seu desenvolupament, fer-se madura, en definitiva mirar al futur. I ara, en aquest moments de crisi no és moment de posar el faristol a la plaça de l’ajuntament i fer-se una foto; és hora de seguir treballant de veritat, que Igualada, i la comarca ho necessiten. Ho exigeixen.

dimecres, 12 de novembre del 2008

UNA SETMANA

Doncs fa poc més d’una setmana el món tenia els ulls, les orelles, i quelcom més orientat cap als Estats Units d’Amèrica, on els resultats de les seves eleccions presidencials havien de marcar l’esdevenir del futur del país i de tota la Terra. I els resultats segur que faran canviar el rumb portat fins ara, no sabem si molt o poc, però segur que canviarà.

També fa una setmana s’aprovaren els pressupostos municipals a Igualada, amb un cert debat sobre el deute municipal que s’havia anat reduïnt des de les exagerades xifres del 1999 fins ara.

Amb tot, una setmana pot ser profundament llarga, fent-se eterna, pel nostre desig que arribi el cap de setmana i que tarda molt, o es pot fer curta quan al llarg de la mateixa tenim activitats que ens van entretenint, o si més no la feina no ens deprimeix. Ja diuen que el temps és relatiu, que la mateixa “quantitat” de temps ens pot passar més ràpid o més lent depenent d’allò que estiguem fent o vivint, i de ben segur que tothom té experiències vàries sobre el tema. Però sí que és cert que en una setmana poden canviar moltes coses, més aviat en segons, però la perspectiva d’una setmana et permet fer una valoració global. Sinó, una d’aquestes setmanes d’octubre on les borses tenien pujades i baixades més semblants al circuit del Dragon Khan de Port Aventura, mirant les portades publicades durant la setmana hom veu la línia, el fil continu de la història, i segurament permet entendre millor tots els fets, i per tant comprendre d’una manera més exacta l’actualitat.

Fer aquest exercici de recapitulació, de balanç, de les notícies de la setmana és quelcom positiu, ara que constantment i diàriament ens bombardegen amb informació, tant a la televisió, com a la ràdio, i sobretot internet, mitjà on les notícies “volen”. Però, tot excés és un problema, i l’excés d’informació també ho pot ser, per què al final no ens enterem de res de tanta gent que ens vol explicar coses, i a sobre ho volen fer alhora. Això, que podria ser un problema menor en segons quins temes, no ho és en tots, i concretament voldria comentar el cas de la salut dels joves. Més d’un mite s’ha anat mantenint de generació en generació sobre el sexe i els seus “problemes”, així com de una diversitat infinita de mètodes anticonceptius de més que dubtosa eficiència i utilitat. Però repeteixo, s’han anat mantenint. És a dir, en l’era on l’informació vola, on és accessible per tothom,, a totes hores i en múltiples idiomes, encara es mantenen certs o creences que la seva poca “utilitat” fa que es mantinguin encara els nivells de adolescents embarassades, així com de persones que contrauen malalties infeccioses, tote i que les xifres s’han anat reduint mica en mica, ja sigui per major conscienciació dels “afectats directes”, com dels pares i mares, com de l’escola en explicar les coses com són i les seves conseqüències, o les campanyes publicitàries de l’administració. Però certament, resulta curiós que precisament el col·lectiu que més està lligat a la revolució de les noves tecnologies, a l’impuls de l’era de l’informació, encara caigui en errors que els seus pares, avis i generacions enrere feien, però per falta d’informació, per ignorància, i el dia de casament...sorpresa. Això segueix justificant les tasques que s’estan fent per una major i millor educació, en aquest cas sexual, per intentar anar reduint les xifres d’adolescents embarassades, o també ho podríem traslladar al camp de les drogues, del qual se n’ha fet major difusió, i que a Igualada es pretén treballar amb un Pla de Drogodependències, però potser les ganes de rebel·lar-se al sistema, de “passar” del que diguin els grans, i fer la seva evoca a no fer cas de l’informació que es reb. Però això no ens pot desanimar.

dissabte, 8 de novembre del 2008

De nou, un enrenou

Després d’un cap de setmana plujós, on les castanyes calentes escalfaven les mans fredes i els panallets ocupaven la sobretaula, la setmana ha estat marcada per dos importants fets, l’aprovació dels pressupostos a l’Ajuntament d’Igualada i la victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials als Estats Units.

Si comencem per l’últim, la ciutadania nord-americana ha escollit canviar el rumb de la seva política, injectant optimisme en les perspectives de futur tant econòmiques com socials. Ara que aquesta llarga campanya electoral ja ha arribat a la seva fi, ens hem de felicitar per què una persona de color ha accedit a la màxima representació política dels Estats Units, donant un pas de gegant cap a la normalització social, tot i que encara queda molt per fer per poder acabar amb les diferències socials i econòmiques entre blancs i negres. Amb tot, i crec que el que és el que tots busquem, el canvi més important es produeixi en la política exterior, on es deixi de provocar guerres preventives que han provocat la desestabilització del món, i també en la política econòmica, vist l’enfonsament de diversos bancs nord-americans que han estat rescatats pel govern dels EUA.

Respecte el pressupost de l’Ajuntament, ha estat complexa la seva realització, sobretot pel fet que requeria aplicar certes restriccions de recursos. Així, el pressupost resultant recull un manteniment de les subvencions a les entitats, es segueix reduint el deute de l’Ajuntament, es manté l’esforç inversor en nous serveis, i també s’augmenten les dotacions pressupostàries per les polítiques socials i de promoció econòmica. D’aquests punts, destacar la reducció del deute de l’Ajuntament, que alguns volen fer creure que està pels núvols, quan en veritat estava pels núvols l’any 1999, últim pressupost gestionat per CiU, amb un deute del 118 %; la previsió del 2009 és que el deute estigui al 101 %, molt lluny de la nefasta gestió econòmica dels governs de CiU. També sobre el deute, algú comentava que els interessos havien pujat; és evident que si els prèstecs de l’Ajuntament estan vinculats a l’euríbor, com les hipoteques, i aquest puja, els interessos també pugen. Pel que fa a despeses, s’han reduït aquelles despeses de lliure disposició, o menys importants, però s’han augmentat els recursos per Educació, Cultura, Serveis Socials, i un creixement del 19 % en el pressupost de Promoció Econòmica, a més disposar quasi 19 milions d’euros en inversions, entre les quals destaquen habitatge de protecció oficial al carrer de la Torre, de la Virtut, a Fàtima entre d’altres, oferint un major mercat de vivenda de lloguer per fer accessible el dret a l’habitatge. Una altre part de la inversió va dirigida a la construcció dels aparcaments de veïns del Barri Montserrat, Sant Crist i Pompeu Fabra, així com l’aparcament de la Masuca, dins l’idea global de racionalització d’ús del vehicle privat i millora del medi ambient de la ciutat, alhora que potenciació econòmica dels eixos comercials. Per últim, deplorar el desprestigi que es segueix sembrant a les institucions i empreses de l’Ajuntament que el grup de CiU està realitzant, i en aquest cas amb el gerent d’Igualada en Acció, l’empresa que dirigeix a totes les empreses municipals, i que actualment dirigeix el Consorci Sociosanitari d’Igualada. Ja sabem que a CiU no li agrada el Consorci per què ha fet possible els pisos tutelats per la gent gran (als quals CiU digué no), una ampliació de la residència, un centre de dia per malalts d’alzheimer, més serveis d’atenció a la gent gran a domicili, i un ampli ventall de residències i serveis arreu de la comarca. Suposo que molesta que l’Ajuntament treballi per la gent gran, i ara li ha tocat al gerent. Podríem parlar també, de la llarga crisi de la comarca de l’Anoia, i la “gran” tasca del tècnic de promoció econòmica del Consell Comarcal de l’Anoia...que és el cap de CiU a l’Ajuntament d’Igualada.