dimarts, 29 de setembre del 2009

50-20-30 -24/09/09-

Aquestes xifres no corresponen a les mesures d’una persona, ni és la combinació guanyadora d’algun joc d’atzar, ni una posició de joc d’esport. No. Aquests números són temps, concretament minuts. O si especifiquem més, minuts de transport en autobús. Doncs sí, es tracta del temps utilitzat per un autobús que surti d’Igualada a les 7.00 del matí i que passant pels pobles (és a dir, Castellolí, el Bruc, Collbató, Esparreguera i Abrera) arriba a Barcelona.

Detallant una mica més, els primers 50 minuts de trajecte corresponen al tram just dels pobles, entre Igualada i Abrera, on l’important quantitat de parades apropa el servei al territori, però per als provinents d’Igualada ens allunya de Barcelona. Aquest tram és el que el servei directe que surt a la mateixa hora estalvia als seus usuaris, ja que el redueix a menys de la meitat. Els següents 20 minuts corresponen al tram entre Abrera i l’entrada a Barcelona (poc abans de convertir-se en Ronda Litoral), on ja comencen a arribar cotxes i camions (autobusos també, però menys) i entre tots es va omplint la carretera com si fos una fàbrica de conserves i es van posant sardines a la llauna... fins que la llauna queda plena. Això passa als següents 30 minuts, on una gran processó de vehicles es van dirigint cap a la ciutat comtal, a una velocitat que fa impensable arribar al límit dels 80 km/h. Això sí, comencem a comptar les persones que hi ha dins els cotxes, i.... 1 persona en la majoria de cops, 2 alguna vegada i 3 ja és infreqüent; segurament si es compartís cotxe les xifres de vehicles baixarien a la meitat o a un terç, per tant menys congestió (i nosaltres més ràpids!). I un cop arribats la història es pot allargar 20 o 30 minuts més segons on vagis. I després es sorprenen els companys de feina que els llibres “es devorin”... amb el temps disponible dóna per molt. Si hagués agafat el directe en 60 minuts ja estaria a Barcelona, però com he arribat tard a l’estació ja havia marxat ple.
Aquesta història de ben segur la compartirien moltes persones, inclús generacions, perquè la necessitat d’anar a Barcelona, ja sigui per estudis, feina o simplement oci, ha estat una constant en el temps. El servei ha anat millorant, ja sigui amb la integració tarifària que va abaixar els preus del transport (a més de facilitar el transbord gratuït amb altres mitjans de transport), algunes noves expedicions i/o el canvi cap a vehicles més còmodes i confortables (i més grans alguns). Amb tot, la població creix curs escolar rera curs escolar, i si bé això que comento ha passat la primera setmana oficial de tornada a l’escola, mica en mica s’anirà ajustant l’oferta a la demanda. O així espero.

Però, si entrem de fons en el tema, què podem fer per anar més ràpids a Barcelona? Dels dos serveis que tenim en l’actualitat, el carrilet es descarta pel temps però l’autobús no, sobretot el directe. Ara bé, els temps que he dit es poden millorar en un futur? Sí, arribar en tren en menys de 50 minuts serà possible gràcies a l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura que ja ha iniciat el seu camí amb la reserva de terrenys. Però mentre aquesta potent línia, el Tren Gran que es va deixar perdre fa més de 100 anys, arriba hi ha d’haver alguna solució... i hi és, en dos aspectes. Un primer, l’augment de serveis directes, previst al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 per primer cop, i un segon aspecte seria la construcció del carril Bus-VAO a la B-23, que reduiria de manera important el temps d’entrada a Barcelona a les hores punta; aquest últim ja disposa d’estudis informatius que estan en consultes amb els ajuntaments per on passarà la nova infraestructura. Plans i projectes que ens auguren un futur millor que l’actual, ens esperancen que si hi ha voluntat per moure les coses aquestes es mouen, encara que algunes tardin més del que voldríem en fer-se realitat.

Tot i el temps utilitzat, el fet que aquest el pugui “utilitzar” (llegint, trucant, escrivint o descansant) permet aprofitar-lo, a diferència de si anés en cotxe, on el temps seria una conducció estressant de pas de tortuga. Qüestió de valoracions.

dijous, 17 de setembre del 2009

Democràcia a mida pròpia -17/09/09-

Aquests dies el tema del referèndum a Arenys ha omplert pàgines i hores als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals i telemàtics. La “participació” dels tribunals, una manifestació falangista enmig d’una mar d’independentistes, la jornada festiva organitzada al voltant de l’acte i els resultats amb un 40% de participació i més d’un 90% a favor. Però certament una de les paraules que més s’ha dit és democràcia i participació, amb acusacions de falta de democràcia a l’Estat. Una bona mescla que ha generat també un important debat.

No crec que hagi falta de democràcia ni al nostre estat i ni al nostre país, ja que gaudim de plena llibertat dins un marc jurídic que busca l’harmonia en la convivència de les persones. És evident que les lleis poden o no agradar, que ens poden caure més o menys simpàtiques, i és per això que cada 4 anys s’escullen els representants electes a les administracions locals, autonòmiques i estatals, i seran aquests els que tindran la potestat de canviar aquestes lleis. Lleis que són les que decideixen quins tipus d’accions es poden fer, com és el cas de les consultes populars; la Generalitat, per exemple, ha elaborat una llei de consultes populars que vol donar cabuda a aquestes possibilitats de participació de la ciutadania.
Un cop aclarit això, voldria comentar un altre aspecte. El debat ha donat peu a que alguns es donin la llibertat de llançar acusacions cap a d’altres partits amb els quals no coincideixen, en una certa falta de respecte. L’exemple, el debat que hi va haver aquest dimarts passat al ple de l’ajuntament d’Igualada al voltant d’una moció presentada per ERC sobre la consulta popular d’Arenys de Munt. Enmig del debat, el portaveu de CiU, Marc Castells, va anomenar falangistes a les persones del PSC, IC-V i el PP, al no recolzar la independència. Em vaig quedar astorat en sentir les paraules, a part d’una certa repugnància, però un cop calmat no em sorprèn que faci aquest tipus de declaracions vistes les intervencions al mateix ple hagudes fins ara. No és el primer cop que comento com alguns són curts de mires, acabant essent un “amb mi o contra mi”, i els que no són amb mi són uns fatxes i antidemòcrates... En veritat, diu molt del tarannà “democràtic” d’aquesta persona, i per extensió, del grup municipal.

Aquesta falta de respecte per uns partits amb persones que han lluitat contra el feixisme des de la clandestinitat, que han lluitat des de les fàbriques per aconseguir millorar els drets dels treballadors/es, han lluitat pels barris per aconseguir els serveis necessaris que es mereixen com a ciutadans, però sobretot algunes persones que van sofrir a les seves pròpies pells el pes de la guerra en defensa d’un estat democràtic escollit. El fet de governar vol dir fer-ho per a tothom, i una persona que no és capaç de respectar la diferència ideològica i les persones que la representen és un mal governant, sectari, però sobretot mostra l’incapacitat de treballar pel bé de la ciutat, de tota la ciutat.
Seguint l’exemple anterior, el mateix regidor ha acusat l’ajuntament de poc democràtic, per no facilitar informació o per no permetre presentar algunes mocions. Sobre el primer aspecte, altres ajuntaments de Catalunya realitzen comissions informatives (on els regidors del govern i oposició debaten temes municipals) un cop al mes, quan en el cas d’Igualada es realitzen una al dia i cada dia, amb la clara voluntat de donar tota la informació i estar oberts a tots els dubtes i preguntes dels regidors i regidores; amb tot, hi haurà qui hi va a treballar i hi ha qui va a fer d’estàtua... Respecte el segon aspecte, l’ajuntament disposa de serveis jurídics que són els que garanteixen la legalitat de tots els actes que es fan, però hi ha qui es creu estar per sobre la llei, de la legalitat, i acaben amb rebequeries infantils quan saben que no tenen raó.

La joventut és símbol de vida, revolució, canvi... però hi ha qui encara que l’edat el situï jove les idees són de segles anteriors. Per sort, no tots els joves són així i hi ha qui treballa per fer una ciutat millor, i s’hi implica. L’esperança creix.

Sense parar -04/09/09-

Exacte, això és el que fem cada dia, moure’ns sense parar. Podria ser que el títol portés a lleugeres interpretacions íntimes, però no és el cas. El mes d’agost, tot i una certa aturada de la maquinària comercial i industrial, a la ciutat hi ha hagut una certa activitat continuada, sobretot pel que es refereix a les obres.

Així, començàvem el mes d’agost amb les primeres imatges del reformat edifici de l’Escorxador, la futura Fàbrica de les Arts, convertit en un espai polivalent per acollir concerts, exposicions, xerrades o altres, i que vam poder visitar durant la seva inauguració durant la Festa Major. Però durant el mes d’agost altres obres han seguit camí, com és el cas de la nova Escola Bressol, amb un edifici energèticament eficient i amb una forma que recorda un llapis, la reforma i ampliació de l’IES i Institut de Formació Professional Milà i Fontanals, així com el complex de piscines del Puigcornet, el nou gimnàs de l’Espai Cívic Centre, el nou enllumenat de l’avinguda Pau Casals, i la urbanització del projecte de l’avinguda Catalunya a la zona nord de l’Hospital amb un nou parc.

Però aquest setembre les obres no paren, i en comencen de noves. La urbanització del carrer Joaquima Vedruna ha parat uns dies i ara es reprèn, a la vegada que continua el nou enllaç entre la Ronda de Fàtima i l’avinguda Gaudí, les obres de les piscines, l’avinguda Catalunya i del Milà i Fontanals. Ara començaran les obres de construcció del nou pont de vianants cap al complex esportiu del Puigcornet per facilitar-hi l’accés a peu, la urbanització del carrer Covadonga per millorar-ne l’aspecte i serveis, així com la reforma de diverses places del carrer de Sant Agustí i del carrer Sant Ignasi del mateix barri. A més, s’inicien les obres de reforma del CEIP Garcia Fosses, unes obres que es realitzaran sense la necessitat de traslladar ningú cap a barracons, ja que s’ha construït un edifici escolar nou a les Comes que realitzarà les seves funcions provisionalment; un cop acabades les obres, i retornats els alumnes al Garcia Fosses, el nou CEIP de Les Comes suposarà una ampliació del nombre de places escolars disponibles a la ciutat.

En definitiva, déu n’hi do d’obres. Amb tot, a finals d’agost també s’han rebut bones notícies que donen “ritme”. Així, s’ha produït un acord històric per tal de poder fusionar els serveis de transport públic de la ciutat d’Igualada amb els existents a Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, de manera que es desdoblarà la línia actual que uneix aquests municipis arribant fins l’Hospital comarcal i les línies urbanes d’Igualada tindran alguns canvis de recorregut amb menys temps d’espera; aquests canvis començaran a partir de principis de l’any 2010. A més, començaran les obres de l’Eix Diagonal en el tram que queda per fer de carretera de Manresa a Igualada, s’inicien els tràmits del futur aeroport corporatiu de Catalunya, la Ronda Sud en el seu tram oest avança en tràmits i ja es té la solució al pas a nivell d’Igualada, una solució que permet evitar la fractura urbana que suposa el tren a la vegada que possibilita el perllongament del seu recorregut per la ciutat arribant fins l’Hospital Comarcal. Buff!

Així, tot i ser agost, no s’ha parat, i l’exhaustiu llistat n’és un bon exemple. Ara cal posar-hi unes certes dosis de paciència i anar esperant l’acabament de les obres, per tal que els nous serveis i les noves infraestructures puguin complir eficientment les funcions encomanades. Com diuen, no es pot fer una truita sense trencar ous, i les obres, que en un principi poden suposar un problema, el resultat final val la pena i per tant les molèsties no són en va.

Ara que ja és setembre, als que ja han retornat a la feina ànims i els que encara no (quina sort!) que les gaudeixin, encara que sigui passejant per la ciutat, que dia a dia guanya més espais per poder-ho fer.

dimecres, 9 de setembre del 2009

Balanços estivals -30/07/2009-

El final del juliol es sol associar amb el final de curs, i per tant l’inici de les vacances. És per tant el moment de fer balanç del curs, valorant els esdeveniments per extreure’n unes conclusions.

A Igualada la crisi ha impactat, com ha ocorregut a la resta de ciutats catalanes, afectant també a les finances municipals. La paraula crisi, que ja era coneguda de fa temps per aquestes contrades, està començant a esvair-se. Però no em refereixo a la crisi econòmica, sinó a una crisi anímica de la ciutat i la comarca. El lema que érem terra oblidada està començant a desaparèixer a base de les actuacions que des dels diferents governs s’està portant a terme. Així, la Generalitat ha atorgat a l’aeròdrom Igualada-Òdena el futur aeroport corporatiu de Catalunya, un nou pol de dinamisme i diversificació econòmica (és a dir, obrir la comarca a nous sectors industrials o de serveis). També, el tren gran, l’Eix Transversal Ferroviari ha passat de ser una línia en un plànol de Catalunya a una reserva de terrenys per fer-lo realitat. La Ronda Sud d’Igualada segueix el seu camí d’obres, i el riu Anoia s’està girant per donar la cara i oferir una bona imatge. Nous CAP’s a Igualada, Piera i Vilanova i la construcció i posades en servei de noves escoles a Igualada o Masquefa són altres exemples d’aquesta especial atenció. Amb tot, caldrà pressionar perquè les obres siguin realitat el més aviat possible, i a la vegada evitar que certs interessos partidistes locals bloquegin importants projectes estratègics, com és el World Trade Center Igualada.

Seguint el fil, a nivell més local, hi ha hagut diversos temes interessants, com el debat de les zones blaves, les finances municipals, els nous equipaments municipals i els projectes estratègics municipals. Així, els mateixos que van implantar les zones blaves es posicionaven contraris a les mateixes amb arguments en contra de la racionalitat i de les idees quan les van implantar, tot barrejant-hi debats i mentides per confondre la gent. Les finances municipals han estat titllades de greus quan el deute més alt en la història democràtica s’ha tingut amb CiU al govern municipal; potser per solucionar-ho, CiU optaria per crear nous impostos, com ha fet sobre l’aigua el govern del Vendrell, quan el govern municipal ja ha anunciat la congelació de les taxes fiscals (impostos) per a l’any 2010. És a dir, aquells que diuen que s’incrementa la pressió fiscal no atenen a la veritat. Recuperant el tema del deute, amb una diferència de 10 punts respecte el rècord assolit per CiU, Igualada disposa de suficient patrimoni per vendre per eixugar-lo tot. Però es prefereix augmentar els serveis públics, com és la nova escola bressol actualment en construcció, la primera fase de l’Escorxador avui ja acabada, el bloc de pisos per a joves de lloguer assequible al barri Montserrat i les obres de l’Espai Cívic Centre per construir-hi un gimnàs, entre d’altres. També, el nou complex de pisos tutelats “Residencial Viure bé” al costat de la Residència Pare Vilaseca ha de suposar seguir augmentant els serveis a la gent gran, utilitzant el Consorci Sociosanitari d’Igualada que alguns voldrien eliminar del mapa... conjuntament amb el World Trade Center, perquè els interessa més la poltrona que donar als igualadins uns bons serveis públics i oportunitats de desenvolupament futur. Però aquest curs també ha estat la confirmació que CiU i ERC a Igualada segueixen una estratègia de mentides “tu digues que alguna cosa queda”, ja sigui amb les subvencions (on la Presidència de la Diputació va haver de desmentir les dades de CiU), amb els refinançaments (on ERC va inflar les xifres multiplicant-les per 5), o amb l’increment de pressió fiscal per al 2010 (que no hi serà). La divergència d’idees, l’existència de la diversitat de criteris enriqueix el debat polític i social, sempre i quan es tingui clar l’objectiu comú: millorar la ciutat. Quan aquest objectiu s’esvaeix, per a alguns el suposat debat queda empobrit, hi surt perdent, tots hi sortim perdent. Però la ciutat no para, i encara que alguns vulguin, no ho farà.

dilluns, 7 de setembre del 2009

I ARA, EL FINANÇAMENT LOCAL -23/07/09-

Si la setmana anterior es comentava que el tema del finançament de Catalunya havia arribat a bon port, ara toca que ho faci el finançament municipal. Al llarg d’aquests anys els ajuntaments han estat els germans pobres de les administracions tot i que les responsabilitats i els serveis que havien d’oferir augmentaven els recursos econòmics no ho feien amb el mateix ritme. Tot i que els últims anys, amb el govern tripartit, els recursos destinats als ajuntaments des de la Generalitat han augmentat d’una forma considerable (citar com exemple les subvencions per les places d’escola bressol) encara no són suficients per encarar amb garanties els serveis que la societat actual requereix.

Aquest “mal” finançament local no pot ser una barrera per augmentar els serveis a la ciutadania, i és per això que els governs municipals busquen les millors maneres per trobar aquest finançament. Si ens situem a la capital de l’Anoia, l’important dispositiu d’atenció a la gent gran que suposa el Consorci Sociosanitari d’Igualada (Residència, Pisos tutelats, centres de dia) suposa un important volum de recursos municipals, però que gràcies a la fòrmula de Consorci està essent una realitat viva i en expansió com ho mostra el nou bloc de pisos tutelats al costat de la Residència Pare Vilaseca o els múltiples projectes a municipis de la comarca i de fora, com la Llacuna, Masquefa o Santa Margarida de Montbui. És a dir, qui vol donar més serveis a la ciutadania hi destina més recursos, encara que sigui recorrent al crèdit si la capacitat ho permet.

L’últim ple municipal es va debatre el refinançament d’una part del deute de l’Ajuntament d’Igualada, concretament un 30 % d’aquest deute que es retornarà en 10 anys, una operació que múltiples ajuntaments estan realitzant i que permet augmentar el marge de maniobra existent davant possibles imprevistos. L’oposició de CiU i ERC, que ara ja es copien el discurs sense miraments, llançaren algunes mentides com que la ciutat és el 13è ajuntament més endeutat d’Espanya (a la pàgina web del ministeri d’hisenda es pot comprovar la falsedat), o que l’any 2010 augmentarien els impostos un 2 % quan en veritat el refinançament suposarà la congelació de les ordenances fiscals, o traduït, el 2010 no augmentaran els impostos municipals. El refinançament permetrà dotar de recursos la construcció d’un nou centre cívic al barri de Set Camins – Les Comes, el 4t de la ciutat i el 3r municipal, destinar més recursos per la gratuïtat de llibres (la nova llei d’educació ja diu que l’educació pública ha de ser efectivament gratuíta), més recursos pel Banc d’aliments de Càrites o per les ajudes per la creació d’empreses. Tot això, però, va tenir el vot contrari d’ERC i de CiU; en certa manera, de CiU no sorprèn ja que la seva oposició destructiva i partidista ja marca aquest camí de reduir serveis públics i qui pugui que s’ho pagui deixant fora a molta gent, però d’ERC sí que sorprèn aquest tacticisme continu de joc amb els interessos de la ciutat en una força que en teoria aspira al govern municipal. Un tacticisme que la porta a rebutjar l’augment de serveis que suposa un nou Centre Cívic, més recursos per l’educació, més recursos per l’atenció als més afectats per la crisi, en definitiva, polítiques que es podrien considerar d’esquerres. Una renúncia per apropar-se a la CiU que no l’interessen els centres cívics, ni més serveis socials (per això van votar en contra la Llei de la Dependència), ni l’educació (l’inversió actual en educació supera en 10 vegades en època de CiU).

Amb tot, la responsabilitat davant la ciutadania, per sort, mou altres partits a arribar a acords, a negociar i d’aquí extreure’n allò que es creu que és millor per la ciutat. No crec que a ningú l’interessi que el govern municipal quedi paralitzat...bé, alguns sí i heus aquí el vot que emeten. Ni Igualada, ni país, només el futur personal d’alguns candidats i això precisament no és el més prioritari.

dijous, 3 de setembre del 2009

Sense parar -03/09/09-

Exacte, això és el que fem cada dia, moure’ns sense parar. Podria ser que el títol portés a lleugeres interpretacions íntimes, però no és el cas. El mes d’agost, tot i una certa aturada de la maquinària comercial i industrial, a la ciutat hi ha hagut una certa activitat continuada, sobretot pel que es refereix a les obres.
Així, començàvem el mes d’agost amb les primeres imatges de el reformat edifici de l’Escorxador, la futura Fàbrica de les Arts, convertit en un espai polivalent per acollir concerts, exposicions, xerrades o altres, i que vam poder visitar durant la seva inauguració durant la Festa Major. Però durant el mes d’agost altres obres han seguit camí, com és el cas de la nova Escola Bressol, amb un edifici energèticament eficient i amb una forma que recorda un llapis, la reforma i ampliació de l’IES i Institut de Formació Professional Milà i Fontanals, així com el complex de piscines del Puigcornet, el nou gimnàs de l’Espai Cívic Centre, el nou enllumenat de l’avinguda Pau Casals, i la urbanització del projecte de l’Avinguda Catalunya a la zona nord de l’Hospital amb un nou parc.
Però aquest setembre les obres no paren, i en comencen de noves. La urbanització del carrer Joaquima Vedruna ha parat uns dies i ara es reprèn, a la vegada que continua el nou enllaç entre la Ronda de Fàtima i l’Avinguda Gaudí, les obres de les piscines, l’Avinguda Catalunya i del Milà i Fontanals. Ara començaran les obres de construcció del nou pont de vianants cap al Complex esportiu del Puigcornet per facilitar-hi l’accés a peu, la urbanització del carrer Covadonga per millorar-ne l’aspecte i serveis, així com la reforma de diverses places del carrer de Sant Agustí i del carrer Sant Ignasi del mateix Barri. A més, s’inicien les obres de reforma del CEIP Garcia Fosses, unes obres que es realitzaran sense la necessitat de traslladar ningú cap a barracons ja que s’ha construït un edifici escolar nou a les Comes que realitzarà les seves funcions provisionalment; un cop acabades les obres, i retornats els alumnes al Garcia Fosses, el nou CEIP de Les Comes suposarà una ampliació del nombre de places escolars disponibles a la ciutat.
En definitiva deu ni do d’obres. Amb tot, a finals d’agost també s’han rebut bones notícies que donen “ritme”. Així, s’ha produït un acord històric per tal de poder fusionar els serveis de transport públic de la ciutat d’Igualada amb els existents a Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, de manera que es desdoblarà la línia actual que uneix aquests municipis arribant fins l’Hospital comarcal i les línies urbanes d’Igualada tindran alguns canvis de recorregut amb menys temps d’espera; aquesta canvis començaran a partir de principis de l’any 2010. A més, començaran les obres de l’Eix Diagonal en el tram que queda per fer de carretera de Manresa a Igualada, s’inicien els tràmits del futur aeroport corporatiu de Catalunya, la Ronda Sud en el seu tram oest avança en tràmits i ja es té la solució al pas a nivell d’Igualada, una solució que permet evitar la fractura urbana que suposa el tren a la vegada que possibilita el perllongament del seu recorregut per la ciutat arribant fins l’Hospital Comarcal. Buff!
Així, tot i ser agost, no s’ha parat, i l’exhaustiu llistat n’és un bon exemple. Ara cal posar-hi unes certes dosis de paciència i anar esperant l’acabament de les obres, per tal que els nous serveis i les noves infraestructures puguin complir eficientment les funcions encomanades. Com diuen, no es pot fer una truita sense trencar ous, i les obres, que en un principi poden suposar un problema, el resultat final val la pena i per tant les molèsties no són en va.
Ara que ja és setembre, als que ja han retornat a la feina ànims i els que encara no (quina sort!) que les gaudeixin, encara que sigui passejant per la ciutat, que dia a dia guanya més espais per poder-ho fer.