dimecres, 1 d’octubre del 2008

La política amb més lupa -02/10/2008-

Aquesta setmana he cregut que, amb els dos dies que haurem portat de debat de política general al Parlament de Catalunya, seria interessant fer una breu reflexió sobre la política. Amb tot, abans respondre al company articulista Senserrich sobre una de les seves frases al seu últim article, on afirmava que els governs actuals han permès la crisi financera mundial actual, i que no ens oblidéssim dels governs que són; com no, si ens fixem en la crisi de l’Anoia, de caràcter estructural, no va ser pas la Generalitat de CiU qui va invertir a la comarca per evitar-la, i és el Tripartit que hi ha de corregir en 6 anys la falta d’atenció de 23. Respecte la crisi de la construcció, el boom immobiliari, el PP recolzat per CiU, va ser el que aprovar una llei del sòl que en liberalitzava milions de metres quadrats “per abaratir-lo”...i tant! I respecte la crisi mundial, crec que a les nostres mans no està, però sí que paliar-ne en part (moure’s més sosteniblement per no dependre del petroli, reciclar,...).

Fet aquest petit retrocés, entrem en matèria. La política té un nivell de valoració molt baix entre la ciutadania, que sovint es dirigeix cap al fet que els polítics no escolten, no treballen, no toquen de peus a terra, que només pensen en ells mateixos, ... que és un argument bastant fàcil, ràpid, i molt entenedor; massa. Però crec que és generalitzar d’una manera tan bàrbara a un col·lectiu de gent molt ampli, i que crec que moltes de les persones que es dediquen a la política no s’ho mereixen. La gent que es dedica a la política hi dedica hores, sobretot hores de la vida personal (la qual se’n ressenteix), i això és quelcom a valorar, i crec a respectar. Igual que valoro, i molt, totes aquelles persones que decideixen assumir una responsabilitat dins una associació, per què de ben segur els hi requereix molt de temps, feina associada, però sobretot, feina que no es veu, que no es palpa en el seu volum, sinó el seu resultat. Des d’aquí desitjar sort a totes aquells que ja estiguin en aquests llocs i animar els demés a participar-hi, també per què a vegades són necessàries renovacions de persones per donar projectes nous, o continuar el vigent amb altres estils.

Però, com en tot, hi ha qui no ho entén, i veu el seu propi prestigi personal com a objectiu; legítim, però crec que innecessari i impropi, sobretot de persones que ostenten càrrecs de responsabilitat política. Per exemple, el protagonisme de cert regidor de l’oposició, del grup majoritari concretament, de tancar els parlaments en presència d’un regidor/a del govern municipal; per protocol, qui tanca els actes són els regidors/es del govern municipal, per què són els que representen l’Ajuntament, és a dir, tota la ciutadania d’Igualada, i per tant el fet que no sigui així és una falta de respecte cap a la ciutat, a més de la voluntat de tenir un afany de protagonisme d’aquells que posen el seu partit per davant de la ciutat. Potser l’exemple és cursi, però d’altres serien les excessives acumulacions de càrrecs, que no es positiu per les administracions representades per aquella persona, bàsicament per què mai hi és per poder-hi treballar bé, de manera que s’acaben repetint les idees, els projectes,...és a dir, que no s’avança, no es progressa, i això és el pitjor que ens pot passar a la Conca d’Òdena, a la comarca de l’Anoia, a la nostre economia. Crec que es bo que el polític es centri en un o dos càrrecs per donar el màxim de si mateix en aquests, exprimint i aportant moltes idees i projectes sobre els camps que se li encomani; l’acumulació no permet pensar clar en tot, i per això alguns codis ètics de partits, entre ells el PSC, recullen la recomanació d’evitar l’acumulació de càrrecs com a bona pràctica en el govern de les administracions.Per últim, se’n podrien explicar moltes bones i males pràctiques més, però crec que seria massa extens (i avorrit també), i no és l’objectiu.

Simplement fer una valoració general d’alguns aspectes que es poden canviar i han de canviar pel bé de la ciutat, de la Conca i del món en general.