Diumenge passat es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu on estaven cridats a les urnes més de 350 milions d’electors i ... més de la meitat van decidir quedar-se a casa, tot i que potser en el cas del nostre territori el bon dia i bon sol que brillava convidava més a anar a la platja. La participació a les eleccions europees ha anat a la baixa mentre el poder de decisió del Parlament Europeu ha anat a l’alça... és a dir, mentre allà decideixen més coses que ens afecten al dia a dia aquí es passa del que diuen. L’abstenció és una bossa de motius molt grans, tant volguts com no, però sí que destaca l’augment del nombre de vots en blanc, aquelles persones que volen votar, participar, però que de tots els candidats presentats (35 partits en total en el cas d’Igualada) no n’hi ha cap que el convenç, que li generi la suficient confiança per donar-li el vot. Tot ha de ser analitzat suficientment i debatut per poder esbrinar com es pot invertir aquestes tendències existents.
Però diumenge vaig tenir la ocasió (més ben dit, em van “convidar voluntariosament” –escollir-) de ser president d’una mesa electoral, tot participant en primera línia del funcionament d’un procés electoral. En el moment que se’m va comunicar, i atenent les previsions de participació que es realitzaven, uns auguris d’avorriment immens i de dia soporífer eren molt presents. Amb tot, haig de dir, que no va ser així, tot valorant que és una experiència per la qual tothom hauria de passar (i sense repetir).
La jornada va començar amb uns petits problemes administratius amb una de les vocals suplents, però la mesa es va poder constituir, on vaig compartir mesa amb dues grans dones com la Antònia i la Fuensanta, dues veïnes amb les quals les hores es van fer més curtes. Entre xerrada i xerrada d’anècdotes familiars o d’actualitat, donat que la poca afluència de públic ho permetia, els votants anaven venint i exercien el seu dret (i deure cívic) de votar, encara que el sistema de registre i control no sigui tan propi del segle XXI; a Lleida i Pontevedra ja han provat el vot electrònic amb èxit, de manera que podria ser extensible, encara que no sé fins a quin punt això permetria prescindir dels vocals i presidents de mesa.
Anècdotes durant la votació també succeïen, com aquells que venien directament a la taula per identificar-se i comprovar que estaven al cens, per tot seguit anar a buscar el vot; la típica competició entre meses per veure qui porta més electors que han votat amb el conseqüent càlcul del nivell de participació. O la persona que vol votar amb el carnet de jubilat però la norma es clara, i en un moment torna de casa amb el DNI a la mà. Amb tot, el més destacable va ser una persona d’origen extracomunitari, acompanyat dels seus fills, s’apropà a la taula i preguntà “És el primer cop que vinc, com es fa això?” i didàcticament se li explica el procés, que culmina amb l’emissió del seu vot, el seu primer vot aquí. L’altre mesa tingué també alguns joves que feren la mateixa pregunta. Potser hi haurà qui creu que no serveix per res votar, que les coses no canvien, però quan veiem que les beques no arriben, que el transport públic no es renova o que els cursos de formació professional minven tindrem severes crítiques, però això i molt més es decideix a Europa.
Amb tot, el colofó a la tranquil·la jornada va ser un comptatge de vots també tranquil, tot esperant saber els resultats electorals. Aquests, com sempre, són interpretables des de qualsevol punt de vista, o més ben dit d’interès. Les victòries i derrotes sempre depenen del punt de vista. Amb tot, personalment, un bon resultat en general, felicitant als guanyadors, encara que la poca participació no permet certes extrapolacions a altres eleccions, que ben aviat alguns ja estan fent, sobretot en clau local/nacional...que no eren les eleccions a Europa? Potser els que més pressa tenen en parlar d’altres claus no europees són els que menys els interessa Europa...menys quan es vota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada