El Nou govern de Mariano Rajoy s’estrenà a finals de l’any passat prenent mesures molt contundents en l’àmbit econòmic i social. Així, la supressió de la renda bàsica d’emancipació que ajudà a 50.000 joves catalans a poder començar el seu projecte de vida, o el fet que es congelés el salari mínim interprofessional, que encara limita més el poder adquisitiu.
Però aquestes accions serien “normals” per un govern de caire conservador i de dretes, però hi va haver unes altres que són digne d’un cert debat. Concretament em refereixo a la pujada de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques, el IRPF. El govern espanyol ha decidit una pujada d’aquest impost, que afecta tots els que tenen nòmina, principalment classes mitges, d’una manera “progressiva”, és a dir qui té més paga més. La justificació és que “no hi ha més remei”, “situació crítica, mesures excepcionals”.
Fins aquí tot “bé”, només un detall. El mateix Rajoy mesos abans, no gaires, simplement abans de les eleccions del 20 de novembre del 2011, feia gala que el seu lema era “+ Empleo, - Impuestos”. I reiterava el missatge que el PP baixaria els impostos. Però no només això, sinó que el Ministri d’Hisenda, el sr. Montoro també mesos abans de les eleccions afirmava que apujar impostos era perjudicial per l’economia i destruïa llocs de treball. Afirmacions semblants també ens feia l’actual Ministra de la Presidència i portaveu Soraya Saenz de Santamaria. I tants altres dirigents del PP.
Considero que és de frau democràtic prometre d’una manera tant clara que no s’apujaran els impostos, no cal rebuscar gaire per què els cartells electorals del PP deien que els baixarien, i en ben pocs dies dir i fer tot el contrari. Evidentment, el govern governa (el president no sé), però com a ciutadà em sento mentit, tot i no haver-los votat, a més de faltat de confiança amb aquest govern. Crec que aquest tipus d’accions desprestigien la política d’una manera ferotge, estenent-se allò del “mai cumpleixen el que diuen” o “no ens els podem creure per què menteixen tots”.
I paguen justos per pecadors, per què no tots són iguals, de la mateixa manera que no totes les persones actuem de manera igual.
Ara bé, quan s’estila una certa manera de fer política és normal que es menteixi o s’incumpleixi la paraula, per què es creu que és la manera de funcionar.
Així, dimarts dèiem adéu a les zones blaves de l’hospital (que mantinc eren necessàries)... i ben aviat direm hola a les noves zones blaves del Passeig Verdaguer, ja les estan pintant. Recordo encara com l’actual alcalde, i algun dels seus fervents seguidors, que llavors era regidor a l’oposició deia que les zones blaves de l’hospital només tenien afany recaptatori, que al passeig no eren necessàries més zones blaves per què les existents no funcionaven... i al ple municipal va dir que era inadmissible aquesta ampliació amb el nivell d’atur existent. I prometia treure-les totes les noves i algunes existents.
Vaja, mentre “treien” (despintaven) les zones blaves de l’Hospital l’alcalde hi era present, amb convidats, fent-se fotos i videos. Suposo que no el veurem ni fent-se fotos ni videos, ni amb convidats en les noves zones blaves del Passeig, que per cert recaptaran més que les de l’hospital. Apart que no existeix CAP ESTUDI tècnic que avali la seva decisió. Amb actuacions així, Espanya s’ha omplert d’aeroports fantasmes i tonteries vàries sens cap base sòlida. I els problemes no han tardat a sorgir. Ens calen governants amb seny i visió de futur, i ara no s’ha estat a l’alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada