dijous, 2 de febrer del 2012

Comptables -02/02/12-


Aquests dies s’ha parlat molt de pressupostos, tant a nivell nacional, estatal com municipal. I al costat dels pressupostos surten les paraules austeritat, retallades, forats i herències, endeutaments... I curiositats vàries per deixar el govern anterior en una situació de vergonya. Però sobretot, escolto justificacions per fer retallades.

Per exemple, el govern municipal d’Igualada, el del fil directe amb Mas, diu que té una càrrega pesada de nom deute municipal que ha d’arrossegar. Curiós que si ara estem al 112 % d’endeutament i la càrrega és pesada, com debia ser-ho el 1999 quan CiU va deixar el govern municipal amb un deute del 119 % (llavors per sobre el límit legal)? Molt més pesada, no? Però amb la justificació d’aquesta càrrega diuen que es veuen obligats a reduir despesa, entre elles subvencions a entitats; és curiós, també que els actuals governants diguin que no es paga la llum quan el govern anterior no va deixar cap factura de llum per pagar. Però és més, l’any 1999 el govern de CiU portava 1 ANY de retard en el pagament de la llum, cosa que el govern de l’Entesa va aconseguir solventar i fer els pagaments al dia. I respecte això últim, recordaran que la Generalitat va fer al nadal una jugada al nadal amb la paga extra dels funcionaris, pagant-la a terminis per què no tenien diners; poc després es va descobrir que no era pas cert, i que “algú” va voler fer-ho així per mostrar una situació financera que no és certa. I es va fer fora un tècnic. És curiós que passés el mateix a l’Ajuntament d’Igualada, governat pel mateix color. Per això serveix el fil directe amb el President Mas?

Apart de tot això, he pogut escoltar les exposicions dels pressupostos de la Generalitat, d’Òdena i Igualada, feta pels membres dels governs respectius. En comptes d’estar escoltant un polític que explica idees o projectes, és a dir, l’objectiu pel qual ens presenten aquelles xifres, m’he trobat en tots tres casos davant de comptables que et donen una quantitat infinita de xifres, sense temps de visualitzar-les i entendre-les, i un cop acaben la seva intervenció magistral, suposada, el públic oient espera que expliqui que vol fer amb els diners, per què els aporta a un lloc o a un altre. Però aquesta explicació no arriba. Això si, ens ventem d’haver reduït el pressupost ... suposo que això també ho diran igual de contents quan visitin les entitats, i aquestes els hi respondran amb un somriure encara més gran dient “gràcies per haver fet tantes retallades”. 

En el cas d’Igualada, el que sorprèn és un altre fet. El pressupost baixa principalment per què el govern municipal de CiU se li redueixen les subvencions d’ens superiors com la Generalitat, la del fil directe, i la Diputació de Barcelona, on se suposa que l’alcalde d’Igualada hi participa al govern. A això se li afegeix que les escoles bressol els hi retallen els recursos, l’escola de música també, la llei de barris del Barri de Sant Agustí parada,... i ni amb el fil directe ni estant present al govern de la Diputació resulta que l’alcalde Castells no aconsegueix recursos per la ciutat. I això que governen els seus, però ja sabem que els seus mai han estimat l’Anoia, com ho demostra el fet que el pressupost de la Generalitat pel 2012 redueixi l’inversió a mínims mai vistos des de l’any 1997. Però, tot i la baixada general dels recursos inversors de la Generalitat a tot Catalunya, a l’Anoia la retallada és quasi tres vegades més. I serà que anem sobrats d’inversions... doncs es veu que per CiU, SÍ. El més greu, és que la gent de CiU del territori no hagi fet res per redreçar la situació, i més aviat opti per justificar aquest atac cap al futur de la comarca.

Però no podem esperar més de qui entén la política com una mera gestió comptable i no hi posa força, empenta, idees i discurs. Vaja, en certa manera és el “pecat” en el qual van caure les esquerres quan estaven al govern. Doncs seria el moment que les esquerres recuperessin la il·lusió, les idees i renovant maneres i persones de nou la política tingui ànima, ambició de país, i projecte transformador de la societat.