Desplaçant-me a peu per la ciutat el dilluns em va destacar o cridar l’atenció un fet. Entremig de les branques i les fulles verdes dels arbres del Passeig Verdaguer destacaven uns colors, uns vermells, uns carbasses, amb dibuixos, i la curiositat m’ha conduït a apropar-m’hi un instant. Es tracta de les banderoles que anuncien la celebració de la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil, “La Mostra”, la nostre fira de teatre, encara que aquest últim nom no és del tot l’adequat.
Igualada es submergirà del 14 al 18 de maig en el món del teatre infantil i juvenil, amb espectacles al carrer, als Teatres de la ciutat, a l’Espai Cívic Centre, a l’Escola de Música, al Museu Comarcal entre d’altres espais. Una important quantitat de professionals i d’alta qualitat faran MOSTRA dels seus arts, de les seves obres, actuacions, tot esperant aixecar l’interès del públic que s’ho estigui mirant, i si pot ser treure’n algun somriure encara millor.
Com cada any, de ben segur que infants i joves de la ciutat, comarca i més enllà vindran, degudament acompanyats pels pares, mares o familiars, i ompliran de públic totes les actuacions, per què la ciutat es volca durant la Mostra, hi participa, en gaudeix, la frueix, i com es sol fer en primavera, on la calor comença a apretar, la gent sol vestir amb màniga més curta i colors més vius, amb més varietat, deixant enrere el “gris” hivern (més aviat diria sec), i que sumats als colors que de per si ja solen porten les obres de teatre infantil i juvenil, es produeix una explosió de colors que alegra la vista, i l’ànima de rebot.
Cada any la mostra va millorant, essent de caràcter més professional però alhora més oberta a la ciutat, amb l’objectiu de seguir esdevenint un punt de referència d’aquesta branca de teatre arreu de Catalunya i d’Espanya. Els últims anys, han suposat un pas endavant, no només pel fet que les fires de teatre infantil i juvenil que es feien a Cerdanyola del Vallès i a Igualada es van concentrar en una sola i que es va quedar a Igualada, sinó pel fet d’introduir professionals en la gestió de la Mostra que han permès millorar-la, i alhora ser-ne un motor intern de dinamització de la fira. Amb tot, sense la voluntat i esforç dels voluntaris de les entitats Xarxa i Rialles les mostres celebrades, i amb aquesta ja en portem 18, no haguessin estat possible.
Així que només em queda convidar a tothom, grans i petits, a assistir a alguna de les representacions que es proposen i deixar-se portar per la màgia de la il·lusió del teatre, de la màgia de les arts escèniques.
Abans d’acabar l’article de la setmana, i canviant radicalment de tema, no em puc estar de comentar l’emissió del programa Polònia del dijous dia 1 de maig passat. Tot i no estar d’acord amb la primera part, on es diu que el Govern de la Generalitat no està fent res, tot el gag referent al projecte de Pont entre Igualada i Cornellà és força encertat, sobretot pel que es refereix a les reaccions ciutadanes: els ciutadans/es d’Igualada diuen no al Pont, els ciutadans/es de Manresa diu no al Pont per què passa per Igualada, Vilafranca en vol un ramal, un municipi es queixa que el pont li tapa l’ermita romànica (i el pont no està dissenyat encara), els de CiU critiquen el pont només per què el fan els socialistes (encara que part de l’idea hagi pogut ser seva), determinats col·legis d’enginyers queixant-se que no els hagin consultat i proposant solucions molt cares ... em faltava la creació d’una Plataforma en contra, encara que els ciutadans/es d’Igualada ja s’hi hagin manifestat en contra...i per últim, un cop superades les traves, polítiques i ciutadanes, quan el projecte està ben encarrilat arriben les eleccions i es para tot. Això m’ha fet pensar que a alguns que els hi agradava portar el projecte de la Ronda Sud cada any electoral els hi passava això, i feien dormir el projecte al calaix 4 anys més. Com he dit, l’actual Govern de la Generalitat ha passat d’aquesta tàctica, i tot el projecte de la Ronda Sud està en marxa, la meitat en construcció i l’altre ha sortit a exposició pública. I això són altres ponts. Reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada