Per si algú no ho sabia, aquests dies s’està celebrant el Campionat Mundial de futbol a Sud-àfrica, i en aquests moments s’està en les fases finals del mateix. Entre els equips que hi participen, com a mínim fins a quarts de final, trobem que està la Selecció espanyola de futbol, coneguda també pel sobrenom de la “Roja”.
Personalment el futbol no m’interessa especialment, però de tant en tant, en general aquells partits de futbol més importants (assimilables a finals o els clàssics Barça-Madrid), el segueixo, i en el cas del Mundial també intento veure els partits on juga la selecció espanyola. I m’agrada que guanyi. No es tracta de cap tipus de sentiment patriòtic espanyolista, centralista, ... simplement crec que són els de casa i han de guanyar, i més sabent, per exemple, que al partit amb Portugal hi havia 6 jugadors del Barça alineats, entre els quals hi ha Villa, el qual és el màxim golejador del mundial (empatat amb 2 jugadors més). Serem capaços de animar-los quan vesteixin del Barça i xiular-los quan van vestits amb la samarreta de la selecció espanyola? Doncs sí, s’està essent capaç de fer-ho. O per exemple, si es llencen coets quan el Barça guanya la lliga per què no la selecció espanyola quan guanya un partit important? No entendre per què hi ha persones que estan al costat de la selecció espanyola és no entendre la realitat social del país, i no entendre la realitat social del país és mostra que no es coneix el país on es viu. Ni el país, ni la ciutat. Cadascú és ben lliure d’escollir l’equip de futbol que vol animar, i per tant ha de ser respectable que hi hagi gent que vulgui que guanyi la selecció espanyola i no pas tractar-lo de quelcom “raro”. Però és evident que darrera d’aquestes afinitats futbolístiques hi ha també afinitats polítiques, igual que en altres temes. No crec que algú que animi la selecció de futbol espanyola sigui menys català que algú que no ho faci, simplement és futbol, un esport.
Aquests dies que hem tingut “el fallo” del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut encara s’hi ha barrejat encara més el tema. El dictàmen del TC, amb el qual no estic d’acord però que acato, s’ha venut de diverses maneres, des de l'han retallat poc a l’han retallat molt. I en el cas d’aquests últims, s’intenta fer veure que s’ha acabat la via autonomista, i federal, d’encaix de Catalunya amb Espanya. Però sobretot, s’ha generat un cert sentiment que a Espanya no ens entenen i, com ja he dit abans, si se li barreja el Mundial, no es pot estar a favor de la selecció espanyola.
És perfectament compatible defensar l’Estatut que el poble de Catalunya va aprovar en referèndum, no estar d’acord amb que el TC (i tampoc aquest TC) dicti una sentència sobre una llei que és més que una llei estàndard sinó que és un pacte polític fruït del consens, i futbolísticament seguir “la Roja”. És compatible i no contradictori.
Els pròxims dies s’espera una resposta unitària dels partits que van donar recolzament a l’Estatut amb una massiva i cívica manifestació, i que esperem sigui molt concorreguda per mostra el rebuig a la sentència. Però igual d’èxit reclamo per aquesta manifestació de reconeixement català com que la selecció espanyola de futbol pugui arribar a la final del Mundial i guanyar-lo.
