Aquest mes de gener Catalunya estrenava dues importants
infraestructures de transport. Per una banda, aquell eix transversal petit,
perillós i inaugurat més d’una quinzena de vegades és ara una autovia més
segura i confortable (un d’aquells projectes del tripartit que per CiU
trinxaven el país i li feien mal...), i per una altra banda la connexió en alta
velocitat entre Barcelona i Girona (Figueres), que suposa quasi la finalització
del projecte d’alta velocitat entre Madrid i la frontera. Felicitem-nos doncs
per aquestes dues obres que ja són una realitat.
Ara bé, en la inauguració de la primera el President de la
Generalitat afirmava que quan de nosaltres (referint-se als catalans) en depèn
una obra es fa ràpid i bé; el mateix argument l’utilitzava dies després per
denunciar el retard de l’arribada de l’alta velocitat.
I em preguntava, n’està segur President? Fer aquesta
afirmació inaugurant l’ampliació d’una carretera que tothom afirmava que naixia
petita, ja que suposava un estalvi important de temps pels vehicles pesats que
volguessin creuar Catalunya, i que quan ell era conseller en cap de la
Generalitat abans del 2003 no va fer res per solucionar-ho, em sembla una mica
desencertat; i més encara quan qui ha buscat, promogut i iniciat l’obra és el
govern d’esquerres que tant mal ha fet el país. Per cert, és el segon cop que
diu maravelles de les grans obres viàries del tripartit; poc més d’un any
abans, ho va fer amb l’Eix Diagonal.
Però deixant aquesta consideració circumstancial a banda,
em venia al cap el tren a Igualada, concretament el carrilet i el Tren Gran.
Als anys vuitanta la Generalitat va “salvar” el Carrilet del tancament previst
pel govern de l’Estat, fet celebrat per tothom. I un cop salvat, què en fem?
Aquesta pregunta té resposta des de llavors: el disseny actual del trajecte del
tren no permet millores substancials de velocitat comercial, i les
modificacions de traçat necessàries per tal de fer-lo competitiu (recordo que
ens situem als vuitanta, sense l’autovia A-2 completa) tindrien un cost tant o
més elevat que fer un trajecte nou, i per tant el Carrilet hauria de
direccionar-se per ser un servei òptim de comunicació intracomarcal i
intercomarcal amb el Baix Llobregat. És a dir, per connectar-nos amb Barcelona
amb temps òptims el Carrilet no serveix, ni servirà. I així ha estat, hem
comprovat que en vora més de 30 anys de la reinstaurada Generalitat el Carrilet
no ens ha servit per anar ràpid a Barcelona, ni sense Metro Comarcal, ni amb
Metro Comarcal complet ni amb Metro Comarcal retallat (el que tenim ara). I
això ho sabíem fa 30 anys, i també sabíem que la solució ferroviària passava
per un nou traçat. El 2004 el govern impulsa el projecte de l’Eix Transversal
Ferroviari (ETF) que suposa crear una malla ferroviària a Catalunya tant per
mercaderies com per passatgers, dotar el centre de Catalunya d’una connexió
ferroviària potent i donava a Igualada un nou traçat ferroviari que permetia
que els temps de viatge entre Barcelona i Igualada fossin competitius (menys de
1 hora). Però aquest projecte va anar agafant embranzida, lentament però a pas
ferm, tenint fins i tot terrenys reservats. Fins que l’any 2011, amb el govern
del President Mas, el projecte s’atura, comença a tirar enrera, a fer-se petit
(ja no volem tot l’Eix Transversal Ferroviari, només una part),... i acaba
desapareixent.
Quan el President va dir que les coses que depenen de
nosaltres (els catalans) es fan ràpid i bé no va pensar en Igualada ni l’Anoia,
que ha tingut sempre la reivindicació històrica de tenir una bona connexió
ferroviària amb Barcelona. Portem més de 30 anys esperant la solució i més de
100 esperant deixar de ser un cul de sac ferroviari. I em venen al cap altres
casos com la Ronda Sud, l’Hospital (30 anys no però més de 20 segur), l’Eix
Diagonal,... potser l’Anoia som l’excepció. O no!! Una cosa fem “ràpid i bé”:
entrar en una crisi sense sortir d’una altra. Fins quan?