dijous, 2 de febrer del 2012

Comptables -02/02/12-


Aquests dies s’ha parlat molt de pressupostos, tant a nivell nacional, estatal com municipal. I al costat dels pressupostos surten les paraules austeritat, retallades, forats i herències, endeutaments... I curiositats vàries per deixar el govern anterior en una situació de vergonya. Però sobretot, escolto justificacions per fer retallades.

Per exemple, el govern municipal d’Igualada, el del fil directe amb Mas, diu que té una càrrega pesada de nom deute municipal que ha d’arrossegar. Curiós que si ara estem al 112 % d’endeutament i la càrrega és pesada, com debia ser-ho el 1999 quan CiU va deixar el govern municipal amb un deute del 119 % (llavors per sobre el límit legal)? Molt més pesada, no? Però amb la justificació d’aquesta càrrega diuen que es veuen obligats a reduir despesa, entre elles subvencions a entitats; és curiós, també que els actuals governants diguin que no es paga la llum quan el govern anterior no va deixar cap factura de llum per pagar. Però és més, l’any 1999 el govern de CiU portava 1 ANY de retard en el pagament de la llum, cosa que el govern de l’Entesa va aconseguir solventar i fer els pagaments al dia. I respecte això últim, recordaran que la Generalitat va fer al nadal una jugada al nadal amb la paga extra dels funcionaris, pagant-la a terminis per què no tenien diners; poc després es va descobrir que no era pas cert, i que “algú” va voler fer-ho així per mostrar una situació financera que no és certa. I es va fer fora un tècnic. És curiós que passés el mateix a l’Ajuntament d’Igualada, governat pel mateix color. Per això serveix el fil directe amb el President Mas?

Apart de tot això, he pogut escoltar les exposicions dels pressupostos de la Generalitat, d’Òdena i Igualada, feta pels membres dels governs respectius. En comptes d’estar escoltant un polític que explica idees o projectes, és a dir, l’objectiu pel qual ens presenten aquelles xifres, m’he trobat en tots tres casos davant de comptables que et donen una quantitat infinita de xifres, sense temps de visualitzar-les i entendre-les, i un cop acaben la seva intervenció magistral, suposada, el públic oient espera que expliqui que vol fer amb els diners, per què els aporta a un lloc o a un altre. Però aquesta explicació no arriba. Això si, ens ventem d’haver reduït el pressupost ... suposo que això també ho diran igual de contents quan visitin les entitats, i aquestes els hi respondran amb un somriure encara més gran dient “gràcies per haver fet tantes retallades”. 

En el cas d’Igualada, el que sorprèn és un altre fet. El pressupost baixa principalment per què el govern municipal de CiU se li redueixen les subvencions d’ens superiors com la Generalitat, la del fil directe, i la Diputació de Barcelona, on se suposa que l’alcalde d’Igualada hi participa al govern. A això se li afegeix que les escoles bressol els hi retallen els recursos, l’escola de música també, la llei de barris del Barri de Sant Agustí parada,... i ni amb el fil directe ni estant present al govern de la Diputació resulta que l’alcalde Castells no aconsegueix recursos per la ciutat. I això que governen els seus, però ja sabem que els seus mai han estimat l’Anoia, com ho demostra el fet que el pressupost de la Generalitat pel 2012 redueixi l’inversió a mínims mai vistos des de l’any 1997. Però, tot i la baixada general dels recursos inversors de la Generalitat a tot Catalunya, a l’Anoia la retallada és quasi tres vegades més. I serà que anem sobrats d’inversions... doncs es veu que per CiU, SÍ. El més greu, és que la gent de CiU del territori no hagi fet res per redreçar la situació, i més aviat opti per justificar aquest atac cap al futur de la comarca.

Però no podem esperar més de qui entén la política com una mera gestió comptable i no hi posa força, empenta, idees i discurs. Vaja, en certa manera és el “pecat” en el qual van caure les esquerres quan estaven al govern. Doncs seria el moment que les esquerres recuperessin la il·lusió, les idees i renovant maneres i persones de nou la política tingui ànima, ambició de país, i projecte transformador de la societat.

Auditoria -19/01/12- No publicat


La setmana passada, la qual es van ampliar les zones blaves del Passeig, el govern municipal d’Igualada va presentar la tan esperada auditoria de les finances municipals. Haig de dir que tenia moltes esperances en la mateixa, vist que l’alcalde l’havia reclamat i aconseguit que es portés a terme, i més encara després que comentés que portaria “molt carbó” al govern municipal anterior; a més, per poder identificar alguna irregularitat nova o il·legalitat, vist que l’alcalde i el seu govern han repetit que existien... I els seus seguidors i escriptors de blogs recolzaven aferrissavament.

Un cop presentada, i un cop l’he pogut llegir i consultar, només tinc una paraula. DECEPCIÓ. El fet que l’auditoria la presentés el regidor d’Hisenda i el 1r Tinent d’alcalde, amb tots els respectes, i no pas l’alcalde, cosa la qual ja m’indica que les seves expectatives de trobar-hi “coses” s’han esfumat. I la segona, a mi també se m’han esfumat les expectatives, per què no han descobert RES, ABSOLUTAMENT RES que no fos públic anteriorment. És a dir, qui segueix l’actualitat política de la ciutat ja coneixia les xifres que van presentar, i em refereixo a les reals, no les inventades i les sumes de pomes i peres per què surtin malament els números. Ja vaig comentar fa uns mesos que les xifres són interpretables però la realitat és la que és. I l’auditoria un nou exemple d’això. La realitat que reflecteix l’auditoria era pública, per tant no ha aportat res de nou, cap novetat. Si això se li afegeix que l’auditoria analitza l’any 2010, que feia el cap de l’oposició i ara alcalde? que no fiscalitzava el govern i controlava el que feia? Vaja, com el seu company ideològic Mariano Rajoy, que ni treballava abans i ara no dóna la cara, l’alcalde el copia fidedignament. Ah! Com no hi ha trobat res, el govern no pot denunciar res respecte el govern anterior. Ara bé, com a ciutadà sí que puc denunciar que hem perdut el temps i diners (encara que sigui finançada per la Diputació, com el cotxe oficial de l’alcalde, els diners són recursos públics).

L’altre paraula que em ve al cap després de llegir l’auditoria és POR. Amb l’imaginari enclavat en un “ens han deixat una herència” similar al del sr. Mas, portaran a terme retallades i justificaran les mateixes en les xifres de la citada auditoria. I això justificarà que baixin les inversions, la quantitat de serveis públics, subvencions a entitats, entre d’altres. I aquí és on es podria descobrir l’autèntic motiu de la mateixa, intentar justificar unes polítiques conservadores del “que tot es quedi quiet” i poc ambicioses. I la poca ambició col·lectiva ens portarà a la paràl·lisi, o el que és el mateix, no ens en sortirem del túnel. 

Igualada ha fet passos per sortir del túnel, des dels pisos tutelats per la gent gran que han permès garantir la bona atenció a la gent gran, fins el Tecnoespai que ha possibilitat la creació de noves empreses aprofitant l’estructura feta amb el trasllat de l’antic ajuntament. O també el fet de cedir l’antic hospital i buscar les subvencions per fer possible el Centre de Simulació en salut, equipament que ens ha de fer referència en aquest àmbit a nivell d’estat i europeu. O les polítiques urbanístiques que han premiat el derogat nou POUM o que els eixos de vianants siguin reconeguts com a bones pràctiques per afavorir la mobilitat de les persones. O els centres cívics com equipaments dinamitzadors de les entitats. Tot això el deute ho ha fet possible, i ho fem servir. Però vénen temps on a falta de model de ciutat perdrem l’ambició, les ganes i el futur.

Són moment de pujar al tren, al capdavant i accelerar cap a la prosperitat, però estem esperant a l’estació pacientment somniant en el que érem i amb els braços plegats. I la prosperitat ens passa de llarg.