La setmana passada, la qual es van ampliar les zones blaves del Passeig, el govern municipal d’Igualada va presentar la tan esperada auditoria de les finances municipals. Haig de dir que tenia moltes esperances en la mateixa, vist que l’alcalde l’havia reclamat i aconseguit que es portés a terme, i més encara després que comentés que portaria “molt carbó” al govern municipal anterior; a més, per poder identificar alguna irregularitat nova o il·legalitat, vist que l’alcalde i el seu govern han repetit que existien... I els seus seguidors i escriptors de blogs recolzaven aferrissavament.
Un cop presentada, i un cop l’he pogut llegir i consultar, només tinc una paraula. DECEPCIÓ. El fet que l’auditoria la presentés el regidor d’Hisenda i el 1r Tinent d’alcalde, amb tots els respectes, i no pas l’alcalde, cosa la qual ja m’indica que les seves expectatives de trobar-hi “coses” s’han esfumat. I la segona, a mi també se m’han esfumat les expectatives, per què no han descobert RES, ABSOLUTAMENT RES que no fos públic anteriorment. És a dir, qui segueix l’actualitat política de la ciutat ja coneixia les xifres que van presentar, i em refereixo a les reals, no les inventades i les sumes de pomes i peres per què surtin malament els números. Ja vaig comentar fa uns mesos que les xifres són interpretables però la realitat és la que és. I l’auditoria un nou exemple d’això. La realitat que reflecteix l’auditoria era pública, per tant no ha aportat res de nou, cap novetat. Si això se li afegeix que l’auditoria analitza l’any 2010, que feia el cap de l’oposició i ara alcalde? que no fiscalitzava el govern i controlava el que feia? Vaja, com el seu company ideològic Mariano Rajoy, que ni treballava abans i ara no dóna la cara, l’alcalde el copia fidedignament. Ah! Com no hi ha trobat res, el govern no pot denunciar res respecte el govern anterior. Ara bé, com a ciutadà sí que puc denunciar que hem perdut el temps i diners (encara que sigui finançada per la Diputació, com el cotxe oficial de l’alcalde, els diners són recursos públics).
L’altre paraula que em ve al cap després de llegir l’auditoria és POR. Amb l’imaginari enclavat en un “ens han deixat una herència” similar al del sr. Mas, portaran a terme retallades i justificaran les mateixes en les xifres de la citada auditoria. I això justificarà que baixin les inversions, la quantitat de serveis públics, subvencions a entitats, entre d’altres. I aquí és on es podria descobrir l’autèntic motiu de la mateixa, intentar justificar unes polítiques conservadores del “que tot es quedi quiet” i poc ambicioses. I la poca ambició col·lectiva ens portarà a la paràl·lisi, o el que és el mateix, no ens en sortirem del túnel.
Igualada ha fet passos per sortir del túnel, des dels pisos tutelats per la gent gran que han permès garantir la bona atenció a la gent gran, fins el Tecnoespai que ha possibilitat la creació de noves empreses aprofitant l’estructura feta amb el trasllat de l’antic ajuntament. O també el fet de cedir l’antic hospital i buscar les subvencions per fer possible el Centre de Simulació en salut, equipament que ens ha de fer referència en aquest àmbit a nivell d’estat i europeu. O les polítiques urbanístiques que han premiat el derogat nou POUM o que els eixos de vianants siguin reconeguts com a bones pràctiques per afavorir la mobilitat de les persones. O els centres cívics com equipaments dinamitzadors de les entitats. Tot això el deute ho ha fet possible, i ho fem servir. Però vénen temps on a falta de model de ciutat perdrem l’ambició, les ganes i el futur.
Són moment de pujar al tren, al capdavant i accelerar cap a la prosperitat, però estem esperant a l’estació pacientment somniant en el que érem i amb els braços plegats. I la prosperitat ens passa de llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada