La Generalitat ha emprès les últimes setmanes un impuls molt important a la xarxa de transport públic de Catalunya, amb l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari, de la línia Orbital ferroviària, el Pla de Transports de Viatgers 2008-12 i el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, tots quatre amb especial incidència a l’Anoia, Penedès, Garraf i Baix Llobregat Nord.
Aquest important impuls per alguns és una molèstia, ja que quan miren al “retrovisor” i veuen allò que van fer quan governaven, s’adonen del poc o gens que feien per millorar el transport públic, però sobretot del poc interès en la millora de la situació econòmica de comarques com l’Anoia, on la crisi en diversos sectors industrials l’anava fent més pobre. I això fa vergonya, i per això no els hi agraden els retrovisors. I posaré alguns exemples.
Durant molt de temps Igualada i la comarca de l’Anoia ha reclamat l’existència d’una connexió ferroviària més enllà de la capital comarcal, que permetés arribar a les comarques de ponent. Aquesta reivindicació que la societat civil demanava, va ser recollida per l’alcalde de la ciutat, que la va traslladar al Govern de la Generalitat. La resposta d’aquell govern va ser la burla, ridiculització, considerar-ho una bestiesa i un “fer volar coloms”. Tornada a fer la petició al govern actual, la petició ha estat recollida i actualment el tren Gran, l’Eix Transversal Ferroviari és un projecte que es mou, que farà que Catalunya sigui més forta amb un territori més fort, i que situarà Igualada al món, amb noves possibilitats de desenvolupament econòmic molt importants. Però hi ha qui, com el diputat Josep Rull de CiU, que encara no sap que el territori vol un tren gran, i per això s’oblida d’Igualada a l’hora de parlar de millores ferroviàries.
Un altre exemple el tenim amb la Ronda Sud d’Igualada. Un projecte de circumval·lació dels municipis de la Conca d’Òdena que cada 4 anys era presentat en roda de premsa amb la visita del conseller de política territorial de torn, curiosament just abans de les eleccions. Un cop passades les eleccions, el projecte al calaix, no sigui que suposi un benefici electoral per l’alcalde socialista d’Igualada. Un cop arriba el govern tripartit, la Ronda Sud s’engega i avui és una obra real, palpable.
Un tercer exemple el trobem amb el recentment aprovat Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012. El Pla del govern de CiU era l’exemple clar de poc interès en invertir en el transport públic, i sobretot de donar les culpes als demés (per exemple, per millorar el tren de FGC d’Igualada s’havia de reformar les vies de RENFE), contemplant 256 milions d’euros d’inversió en els serveis per carretera, amb menys de 5 actuacions per tota la comarca de l’Anoia. El Pla de Transports aprovat el 2009 contempla 840 milions d’euros d’inversió en autobusos, amb més de 25 actuacions a l’Anoia. Algú diu que és un document només de bones intencions, quan ja té més de 80 actuacions en marxa, com és el cas dels serveis de bus exprés entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona posat en servei el juliol de 2008, el servei de vertebració comarcal entre Vilanova i Cubelles el juliol de 2008, o la millora de d’accés a l’Hospital d’Igualada amb la millora del servei entre Igualada i Santa Coloma de Queralt posat en servei al setembre de 2008 (petició feta per l’Ajuntament d’Igualada i que segons CiU no s’ha aconseguit). Amb tot, Igualada presentà al·legacions que obren la possibilitat de disposar trens semi-directes a Barcelona, ja que el Pla només estableix freqüència de pas, la millora dels serveis amb la Universitat Autònoma i Igualada amb la creació d’un HUB (punt d’intercanvi de línies) a la UAB que alhora facilitarà l’accés al Vallès, o també la millora dels serveis entre Igualada amb Vilafranca del Penedès i Manresa ademés que la Generalitat ha afegit la creació d’un nou servei que segueixi l’Eix Diagonal (Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova).
Per últim exemple, el nou CAP Nord d’Igualada o el nou CEIP Les Comes no van tardar més de 2 anys en estar en obres des de que la ciutat els va reclamar al govern de la Generalitat, quan el nou Hospital es van necessitar anys per què comencessin les obres, per què algú no volia donar els diners per fer-lo. També podria parlar de l’Eix Diagonal adjudicat i aviat en obres, o del Pla de Dinamització comarcal per aquelles comarques que requereixen especial atenció, però crec que l’extensió pot fer entendre per què hi ha qui no vol veure pel retrovisor, per què certament li fa nosa. I es posen nerviosos.
Els articles que em publiquen al diari l'Enllaç dels anoiencs cada dijous (http://www.latossa.com).
divendres, 30 de gener del 2009
dimecres, 21 de gener del 2009
MIRANT MÉS ENLLÀ DE LA CONCA -22/01/09-
Si es viatja a qualsevol territori, sigui estat, regió, o comarca s’adonarà que la capital és la ciutat que sol rebre més atenció, ja sigui pel fet de la capitalitat com pel pes demogràfic o econòmic, i això provoca uns certs desequilibris territorials. Però a part d’aquest ítem, l’atenció mediàtica i pública també es centra en la capital, deixant en segon terme la resta del territori, destacant només en els moments de males notícies o grans esdeveniments.
En el cas de l’Anoia, aquesta “disfunció territorial” també existeix en certa mesura, amb una gran Igualada o Conca d’Òdena que rep la major part de l’atenció mediàtica, i la resta del territori de la comarca que no és tant present als mitjans de comunicació. Aquesta poca presència a vegades va acompanyada de desconeixement de les possibles problemàtiques d’aquests territoris, o el que és el mateix amb altres paraules, “es passa” de la vida al Nord i sud de la comarca, només interessant-se pel centre del centre. Però per la resta del territori, diguem-ne el territori “ignorat”, aquest problema suposa la creació de certs recels cap a la capital, que a vegades s’hi suma una certa frustració quan el protagonisme a la premsa és petit.
Però això, mica en mica va canviant. Així, aquest mateix diari publica notícies i actes d’arreu de la comarca, destacant tant els actes d’Igualada com de Piera, o de Calaf, i també la Llacuna o Copons. Aquest fet ens permet obrir-nos a la comarca i que la comarca s’obri al centre, compartir problemàtiques, èxits i facilitar un coneixement mutu que enriqueix a tots. La Fira de Negociants i Traginers a Copons, la Matança del Porc de la Llacuna, la Fira de l’Eix de Calaf o la Fira del Sant Crist de Piera són esdeveniments que dinamitzen el territori i alhora atrauen visites a aquestes poblacions; un altre exemple seria el circuit de les festes majors que cada estiu es posa en marxa.
Però a part d’això, la capital ha de fer moviments per “conciliar-se” amb el territori, i exemples d’això ho tenim en el projecte VIVEX, on diversos municipis de la comarca com Piera, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Prats de Rei i Igualada han unit esforços en aquest projecte de dinamització econòmica.
Un altre exemple d’exerciment de capitalitat en benefici de la comarca és l’ampliació del territori servit pel Consorci Sociosanitari d’Igualada, que ha fet possible l’existència dels Pisos Tutelats per la gent gran a Igualada, amb un nou edifici pel 2009, a més de diversos nous serveis com la Residència de malalts d’Alzheimer i altres demències; a nivell de comarca, a Masquefa s’espera fer un complex que inclogui Residència i pisos tutelats. A La Llacuna un complex sociosanitari amb Residència, apartaments per la gent gran, un casal i un centre dia, tot ben aprop i integrat a la natura. A Calaf, la gestió del Centre de Dia Casa Joan Gimferrer. A Santa Coloma de Queralt s’ha iniciat la construcció de l’ampliació de la Residència Nostra Senyora del Carme.
El darrer exemple, les al·legacions fetes per l’Ajuntament d’Igualada al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya, on es demanava entre d’altres coses la millora de la connexió d’Igualada amb Santa Coloma de Queralt, per les necessitats hospitalàries d’aquesta població. Alguns, més aviat el primer regidor de CiU a Igualada i vice-president del Consell Comarcal, han dit que la Generalitat no ha fet cas d’Igualada i no ha millorat el transport públic amb Santa Coloma; per ser responsable de l’ens que governa la comarca ha demostrat tenir un nul coneixement del que hi passa, per què la mirada només la té al centre del centre . . . ja que al setembre de 2008 la Generalitat va posar en funcionament millores de la connexió en transport públic amb Santa Coloma de Queralt, Calaf i Jorba, ampliant el servei en dia laborable i festiu. Si això no es fer cas, bé, que s’ho faci mirar, però sobretot el fet d’utilitzar el Consell Comarcal només per fer un salt polític a Igualada demostra poca responsabilitat vers la ciutadania representada.
En el cas de l’Anoia, aquesta “disfunció territorial” també existeix en certa mesura, amb una gran Igualada o Conca d’Òdena que rep la major part de l’atenció mediàtica, i la resta del territori de la comarca que no és tant present als mitjans de comunicació. Aquesta poca presència a vegades va acompanyada de desconeixement de les possibles problemàtiques d’aquests territoris, o el que és el mateix amb altres paraules, “es passa” de la vida al Nord i sud de la comarca, només interessant-se pel centre del centre. Però per la resta del territori, diguem-ne el territori “ignorat”, aquest problema suposa la creació de certs recels cap a la capital, que a vegades s’hi suma una certa frustració quan el protagonisme a la premsa és petit.
Però això, mica en mica va canviant. Així, aquest mateix diari publica notícies i actes d’arreu de la comarca, destacant tant els actes d’Igualada com de Piera, o de Calaf, i també la Llacuna o Copons. Aquest fet ens permet obrir-nos a la comarca i que la comarca s’obri al centre, compartir problemàtiques, èxits i facilitar un coneixement mutu que enriqueix a tots. La Fira de Negociants i Traginers a Copons, la Matança del Porc de la Llacuna, la Fira de l’Eix de Calaf o la Fira del Sant Crist de Piera són esdeveniments que dinamitzen el territori i alhora atrauen visites a aquestes poblacions; un altre exemple seria el circuit de les festes majors que cada estiu es posa en marxa.
Però a part d’això, la capital ha de fer moviments per “conciliar-se” amb el territori, i exemples d’això ho tenim en el projecte VIVEX, on diversos municipis de la comarca com Piera, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Prats de Rei i Igualada han unit esforços en aquest projecte de dinamització econòmica.
Un altre exemple d’exerciment de capitalitat en benefici de la comarca és l’ampliació del territori servit pel Consorci Sociosanitari d’Igualada, que ha fet possible l’existència dels Pisos Tutelats per la gent gran a Igualada, amb un nou edifici pel 2009, a més de diversos nous serveis com la Residència de malalts d’Alzheimer i altres demències; a nivell de comarca, a Masquefa s’espera fer un complex que inclogui Residència i pisos tutelats. A La Llacuna un complex sociosanitari amb Residència, apartaments per la gent gran, un casal i un centre dia, tot ben aprop i integrat a la natura. A Calaf, la gestió del Centre de Dia Casa Joan Gimferrer. A Santa Coloma de Queralt s’ha iniciat la construcció de l’ampliació de la Residència Nostra Senyora del Carme.
El darrer exemple, les al·legacions fetes per l’Ajuntament d’Igualada al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya, on es demanava entre d’altres coses la millora de la connexió d’Igualada amb Santa Coloma de Queralt, per les necessitats hospitalàries d’aquesta població. Alguns, més aviat el primer regidor de CiU a Igualada i vice-president del Consell Comarcal, han dit que la Generalitat no ha fet cas d’Igualada i no ha millorat el transport públic amb Santa Coloma; per ser responsable de l’ens que governa la comarca ha demostrat tenir un nul coneixement del que hi passa, per què la mirada només la té al centre del centre . . . ja que al setembre de 2008 la Generalitat va posar en funcionament millores de la connexió en transport públic amb Santa Coloma de Queralt, Calaf i Jorba, ampliant el servei en dia laborable i festiu. Si això no es fer cas, bé, que s’ho faci mirar, però sobretot el fet d’utilitzar el Consell Comarcal només per fer un salt polític a Igualada demostra poca responsabilitat vers la ciutadania representada.
dilluns, 19 de gener del 2009
“POR LA BOCA MUERE EL PEZ” O ELS SALVAPATRIES IMPOTENTS -03/04/08-
Com ja vaig explicar el primer dia, pertanyo a una generació que no ha viscut la dictadura, o si més no, l’ha viscut a través dels llibres i documentals, a l’escola o en videojocs, o en les històries i vivències que ens expliquen els nostres avis/es, o els nostres pares i mares. I que en sé de la dictadura? Doncs una repetició endèmica de la història d’Espanya, on uns quants homes es lleven un dia i creuen que Espanya estar en perill, es trenca, i decideixen engegar una guerra per poder-la governar i poder-la “redreçar”, o més aviat, “conservar”.
La democràcia ha estat l’anestèsia, esperem que per molt de temps, d’aquest tipus de ideal salvapàtries tant clàssic a la història recent, però en veritat la democràcia ens ha salvat dels salvapàtries d’acció de guerra, per què d’orals, aquells que volen salvar la seva “pàtria”, sigui país, ciutat o patrimoni, a través de discursos en tenim molts, però al quedar-se només en paraules i no passar a cap tipus d’acció semblen una mica...impotents, que no pas impertinents ja que tota opinió és benvinguda per debatre.
Aquestes persones només creuen convenients per governar el país, o la ciutat, el seus i els demés són “gran demagogs, mentiders, xiquiliflauticos, llibertins, desgraciats o xarlatants”, i insisteixen en dir-ho, i repetir-ho, posant dubtes i ombres a tot el que fa el govern de torn diferent del que interessa.
A part d’això, desligitimen tot el sistema electoral, dient que els vots no serveixen per governar, amb una curiosa frase de “millor la qualitat que la quantitat”; és un gran principi que va aplicar el general Franco: el meu vot val per 1 i la resta de població 0. O el que és el mateix, el vot als meus val per 2 i els vots als altres val per 1.
En resum, aquests suposats salvapàtries no volen millorar res, simplement volen els seus, i com no els tenen on volen, doncs a l’atac . . . verbal. I d’aquí al ridícul alguns ja han passat la línia, i en suposades denúncies de mala gestió basades en criteris d’ADN . . . no denuncien res, potser per què no poden, potser per què saben que no tenen raó.
Però certament, aquestes persones són un estímul. Un estímul a seguir explicant les coses, a seguir desgranant i detallant les idees per poder-les debatre, en definitiva, un estímul ha seguir parlant i participant de la vida política, ha treballar per la ciutat, o si més no, a donar un altre punt de vista a la visió que aquests “salvapàtries impotents” intenten donar de les coses i que creuen com a veritats absolutes basades en la seves “rumiades”.
El nostre país, estat, ciutat, comarca, en definitiva, territori no necessita salvapàtries inoperants, necessita gent moguda, i que faci moure la ciutat, que cregui de veritat en totes les potencialitats que tenim, com a persones, com a municipi, com a capital de comarca. Aquests salvapàtries impotents embafen de pessimisme, i creuen que com pitjor vagi, millor per ells... i els seus.
No tinc plumero de salvapàtries, ni ganes de ser-ho, i espero en els escrits que han vingut i els que vinguin que no es vegi aquesta idea; en tot cas, sí que sóc la seva part oposada, estimulat a seguir-los donant canya, a seguir explicant idees, a seguir donant aquesta altre visió de les coses que aquestes embafadores veus pessimistes volen establir, i això, a tot arreu on sigui necessari. Per què una cosa tinc clara de la democràcia, i és que hi ha llibertat per pensar, per parlar i per opinar. I tinc anys per seguir-ho tenint clar.
La democràcia ha estat l’anestèsia, esperem que per molt de temps, d’aquest tipus de ideal salvapàtries tant clàssic a la història recent, però en veritat la democràcia ens ha salvat dels salvapàtries d’acció de guerra, per què d’orals, aquells que volen salvar la seva “pàtria”, sigui país, ciutat o patrimoni, a través de discursos en tenim molts, però al quedar-se només en paraules i no passar a cap tipus d’acció semblen una mica...impotents, que no pas impertinents ja que tota opinió és benvinguda per debatre.
Aquestes persones només creuen convenients per governar el país, o la ciutat, el seus i els demés són “gran demagogs, mentiders, xiquiliflauticos, llibertins, desgraciats o xarlatants”, i insisteixen en dir-ho, i repetir-ho, posant dubtes i ombres a tot el que fa el govern de torn diferent del que interessa.
A part d’això, desligitimen tot el sistema electoral, dient que els vots no serveixen per governar, amb una curiosa frase de “millor la qualitat que la quantitat”; és un gran principi que va aplicar el general Franco: el meu vot val per 1 i la resta de població 0. O el que és el mateix, el vot als meus val per 2 i els vots als altres val per 1.
En resum, aquests suposats salvapàtries no volen millorar res, simplement volen els seus, i com no els tenen on volen, doncs a l’atac . . . verbal. I d’aquí al ridícul alguns ja han passat la línia, i en suposades denúncies de mala gestió basades en criteris d’ADN . . . no denuncien res, potser per què no poden, potser per què saben que no tenen raó.
Però certament, aquestes persones són un estímul. Un estímul a seguir explicant les coses, a seguir desgranant i detallant les idees per poder-les debatre, en definitiva, un estímul ha seguir parlant i participant de la vida política, ha treballar per la ciutat, o si més no, a donar un altre punt de vista a la visió que aquests “salvapàtries impotents” intenten donar de les coses i que creuen com a veritats absolutes basades en la seves “rumiades”.
El nostre país, estat, ciutat, comarca, en definitiva, territori no necessita salvapàtries inoperants, necessita gent moguda, i que faci moure la ciutat, que cregui de veritat en totes les potencialitats que tenim, com a persones, com a municipi, com a capital de comarca. Aquests salvapàtries impotents embafen de pessimisme, i creuen que com pitjor vagi, millor per ells... i els seus.
No tinc plumero de salvapàtries, ni ganes de ser-ho, i espero en els escrits que han vingut i els que vinguin que no es vegi aquesta idea; en tot cas, sí que sóc la seva part oposada, estimulat a seguir-los donant canya, a seguir explicant idees, a seguir donant aquesta altre visió de les coses que aquestes embafadores veus pessimistes volen establir, i això, a tot arreu on sigui necessari. Per què una cosa tinc clara de la democràcia, i és que hi ha llibertat per pensar, per parlar i per opinar. I tinc anys per seguir-ho tenint clar.
diumenge, 18 de gener del 2009
ATACANT ELS CASTELLS DEL REEQUILIBRI TERRITORIAL -17/04/08-
Crec que la política ha de ser un instrument de transformació de la societat, al qual se li pot sumar un debat d’idees previ que permeti definir quins són els projectes adequats per transformar la societat, per tota la societat. Però en l’actualitat, i a vegades interessadament, s’enceten debats estèrils amb determinades intencions que acaben, no sé si intencionadament també, atacant a pilars bàsics del funcionament del sistema públic.
Un d’aquests debats s’ha generat la setmana passada amb la publicació de la planificació inicial de les subvencions del PUOSC; el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya és un programa de finançament de la Generalitat cap als ajuntaments i consells comarcals, que beneficia especialment els petits i mitjans municipis, posant els pilars des de la base, per un país més cohesionat i on tothom ha de tenir els mateixos serveis i recursos, independentment d’on visqui. En definitiva, el PUOSC és un instrument de la Generalitat de Catalunya per treballar en la recerca d’un major equilibri territorial.
Hi ha qui, amb celeritat i dades abans de fer-les oficials, ha volgut fer comparatives senzilles només per atacar al govern municipal, sense tenir en compte que s’atacaven les bases de l’equilibri territorial, però venint d’un grup municipal que quan les seves sigles governaven a la Generalitat passava totalment dels ajuntaments no sorprenen. El PUOSC té en compte diferents indicadors socioeconòmics, com ara la població total del municipi, la població dels nuclis, el nombre d’habitatges, l’extensió municipal o la renda per càpita; així és evident que tant en Ajuntaments i Consells Comarcals, els que reben més diners per habitant són aquells que tenen menys població, ja que solen tenir altres problemes com termes municipals grans i amb nuclis dispersats. La gravetat de les declaracions crec que rau en el fet que la persona que les ha fet és vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia, un organisme que hauria de treballar per l’equilibri territorial de la comarca i dels seus municipis; si aquesta persona no entén el concepte de equilibri territorial, dubto que pugui fer bé la seva feina. I això es pot traslladar a la gestió municipal, per què en una ciutat també s’ha treballar l’equilibri territorial.
El segon tema que voldria comentar és el tema que el govern municipal no es mou per aconseguir subvencions, i unes històries sobre portes. Això em fa malpensar; vol dir que CiU es salta, o saltaria, les normes i criteris per adjudicar subvencions segons si li vénen a fer més o menys carantonyes? És a dir, si anem a donar petons a l’Inspector d’Hisenda aquest ens farà descomptes a la declaració de la renda . . . recony! El pasteleig a l’ordre del dia, o el que és el mateix, crear diferències entre els ciutadans segons si tenen menys o més simpatia política, sense uns criteris iguals per tothom.
Per últim, recentment l’IDAE, el “Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía”, va donar gratuïtament a Igualada 1.396 òptiques de semàfors, amb un valor de més de 600.000 euros. El tema és que el govern municipal treballa sense fer soroll, a diferència d’altres que han de fer soroll per què no . . . tenen idees positives, no busquen una millor ciutat. Busquen només atacar al govern, amb una estratègia bàsica, “Tot s’hi val”, i ja es pot posar per davant un benefici per la ciutat, que l’utilitzaran per atacar al govern. Recentment he pogut consultar retalls de premsa local d’altres anys, i hi ha certes frases i declaracions fetes per membres d’aquest grup municipal que s’assemblen a les fetes recentment . . . diuen que tot torna, però Igualada no ha de tornar a ser la ciutat grisa del passat.
Per últim, i canviant totalment de tema, la por no em fa escriure; les motivacions per escriure són explicar les coses i donar punts de vista per poder debatre i tenir més visions sobre els temes de ciutat. I això que faig sí que fa por.
Un d’aquests debats s’ha generat la setmana passada amb la publicació de la planificació inicial de les subvencions del PUOSC; el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya és un programa de finançament de la Generalitat cap als ajuntaments i consells comarcals, que beneficia especialment els petits i mitjans municipis, posant els pilars des de la base, per un país més cohesionat i on tothom ha de tenir els mateixos serveis i recursos, independentment d’on visqui. En definitiva, el PUOSC és un instrument de la Generalitat de Catalunya per treballar en la recerca d’un major equilibri territorial.
Hi ha qui, amb celeritat i dades abans de fer-les oficials, ha volgut fer comparatives senzilles només per atacar al govern municipal, sense tenir en compte que s’atacaven les bases de l’equilibri territorial, però venint d’un grup municipal que quan les seves sigles governaven a la Generalitat passava totalment dels ajuntaments no sorprenen. El PUOSC té en compte diferents indicadors socioeconòmics, com ara la població total del municipi, la població dels nuclis, el nombre d’habitatges, l’extensió municipal o la renda per càpita; així és evident que tant en Ajuntaments i Consells Comarcals, els que reben més diners per habitant són aquells que tenen menys població, ja que solen tenir altres problemes com termes municipals grans i amb nuclis dispersats. La gravetat de les declaracions crec que rau en el fet que la persona que les ha fet és vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia, un organisme que hauria de treballar per l’equilibri territorial de la comarca i dels seus municipis; si aquesta persona no entén el concepte de equilibri territorial, dubto que pugui fer bé la seva feina. I això es pot traslladar a la gestió municipal, per què en una ciutat també s’ha treballar l’equilibri territorial.
El segon tema que voldria comentar és el tema que el govern municipal no es mou per aconseguir subvencions, i unes històries sobre portes. Això em fa malpensar; vol dir que CiU es salta, o saltaria, les normes i criteris per adjudicar subvencions segons si li vénen a fer més o menys carantonyes? És a dir, si anem a donar petons a l’Inspector d’Hisenda aquest ens farà descomptes a la declaració de la renda . . . recony! El pasteleig a l’ordre del dia, o el que és el mateix, crear diferències entre els ciutadans segons si tenen menys o més simpatia política, sense uns criteris iguals per tothom.
Per últim, recentment l’IDAE, el “Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía”, va donar gratuïtament a Igualada 1.396 òptiques de semàfors, amb un valor de més de 600.000 euros. El tema és que el govern municipal treballa sense fer soroll, a diferència d’altres que han de fer soroll per què no . . . tenen idees positives, no busquen una millor ciutat. Busquen només atacar al govern, amb una estratègia bàsica, “Tot s’hi val”, i ja es pot posar per davant un benefici per la ciutat, que l’utilitzaran per atacar al govern. Recentment he pogut consultar retalls de premsa local d’altres anys, i hi ha certes frases i declaracions fetes per membres d’aquest grup municipal que s’assemblen a les fetes recentment . . . diuen que tot torna, però Igualada no ha de tornar a ser la ciutat grisa del passat.
Per últim, i canviant totalment de tema, la por no em fa escriure; les motivacions per escriure són explicar les coses i donar punts de vista per poder debatre i tenir més visions sobre els temes de ciutat. I això que faig sí que fa por.
DÈFICITS ECONÒMICS -24/01/2008-
Des del Ple municipal on es van debatre els pressupostos, seguint amb el ple municipal on es van aprovar la constitució de vàries societats municipals, hi ha qui s’ha queixat que amb l’aprovació d’aquests dos conceptes l’Ajuntament d’Igualada es generava un deute molt important, i referent al cas de les societats municipals hi ha qui no hi estava d’acord per què algunes d’aquestes societats no tindrien beneficis fins més enllà del 2014.
Com ja vaig comentar en un altre article, la falta de confiança en el sector públic i voler que el sector privat, les empreses privades, ho resolguin tot porta a fer certes afirmacions, però en aquest cas dels beneficis econòmics de les noves societats municipals, el tema ja ens porta a conclusions. Aquestes mateixes persones que ara critiquen que les algunes noves societats municipals no tinguin beneficis econòmics a curt termini són del mateix grup polític que governant la Generalitat durant molt anys devien pensar el mateix: “Per què fer un hospital nou a Igualada? Si no ens aportarà beneficis econòmics! No cal, fem-lo esperar uns anys”. I dins aquest model d’arguments hi podríem incloure l’edifici dels Nous Jutjats, o la Ronda Sud d’Igualada. I els anys van passar, una desena o més, fins que un govern tripartit va posar els Beneficis Socials davant els econòmics, injectant diners a aquestes obres, essent el resultat que l’Hospital i els Jutjats s’estrenen el 2007, la Ronda Sud comença la seva construcció el 2007, i a més s’afegeixen un nou CAP al costat dels Mossos d’Esquadra, i un nou CEIP al costat de la llar d’infants la Rossella; d’aquests dos últims equipaments comentar que l’alcalde de la ciutat els va demanar a l’inici del 2005, i alguns deien que la carta als reis potser molt llarga, acostumats a que la Generalitat de CiU no ens fés cas 15 anys després de demanar les coses. El 2007 el nou CEIP i el nou CAP ja estan en plena construcció, el 2008 acabaran les seves obres si tot va bé, i aquests dos equipaments tampoc aporten beneficis econòmics...però Socials sí, i això hi ha qui ho té present i hi posa diners i ganes per portar-ho endavant, i qui no ho té present, i no en vol saber res.
L’important de les noves societats municipals no és si aportaran beneficis econòmics abans o després, sinó si permetran que la ciutat disposi de serveis i equipaments que generin Beneficis Socials, que millorin la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, i que ho faci el més aviat possible, demà i no d’aquí a 15 anys; el Nou Palau Firal a la renovada Avinguda Catalunya al costat del World Trade Center Igualada demà i no d’aquí a 15 anys, o la Fàbrica de les Arts, que inclou la nova Escola de Música, una residència o alberg per joves estudiants, una gran sala-Auditori, Igualada ho vol demà i no d’aquí a 15 anys. Voler transformar ara la ciutat és preparar-la per un futur millor, per uns ciutadans i ciutadanes més ben preparats, més cohesionats, més dinàmics, i això no es mesura amb beneficis econòmics; qui no entén aquest concepte d’ajuntament com a instrument de servei als ciutadans i ciutadanes, com a instrument públic de transformació i progrés de la ciutat no pot estar capacitat per liderar-ne la seva gestió, i aquests que volen tants beneficis econòmics ens són uns.
Per acabar, voldria fer un esment a un comentari sobre la frase “l’ideari “comunista” està entrant fort a Igualada...” que algú va comentar la setmana passada; aquesta frase crec haver-la escoltat als documentals i pel·lícules sobre la Guerra Civil, en boca d’algun general golpista, i substituint Igualada per Espanya. Espero que sigui una pensament fora lloc del seu autor, ja que sinó mostra un cert sentiment de “l’alcaldia d’Igualada és meva i me l’ha robat la ciutadania tres cops seguits”, o com diu un personatge del senyor dels anells “L’alcaldia d’Igualada és el meu tresor” i es va repetint la frase permanentment, acabant boig. Desitjo que no sigui així, el temps dirà.
Com ja vaig comentar en un altre article, la falta de confiança en el sector públic i voler que el sector privat, les empreses privades, ho resolguin tot porta a fer certes afirmacions, però en aquest cas dels beneficis econòmics de les noves societats municipals, el tema ja ens porta a conclusions. Aquestes mateixes persones que ara critiquen que les algunes noves societats municipals no tinguin beneficis econòmics a curt termini són del mateix grup polític que governant la Generalitat durant molt anys devien pensar el mateix: “Per què fer un hospital nou a Igualada? Si no ens aportarà beneficis econòmics! No cal, fem-lo esperar uns anys”. I dins aquest model d’arguments hi podríem incloure l’edifici dels Nous Jutjats, o la Ronda Sud d’Igualada. I els anys van passar, una desena o més, fins que un govern tripartit va posar els Beneficis Socials davant els econòmics, injectant diners a aquestes obres, essent el resultat que l’Hospital i els Jutjats s’estrenen el 2007, la Ronda Sud comença la seva construcció el 2007, i a més s’afegeixen un nou CAP al costat dels Mossos d’Esquadra, i un nou CEIP al costat de la llar d’infants la Rossella; d’aquests dos últims equipaments comentar que l’alcalde de la ciutat els va demanar a l’inici del 2005, i alguns deien que la carta als reis potser molt llarga, acostumats a que la Generalitat de CiU no ens fés cas 15 anys després de demanar les coses. El 2007 el nou CEIP i el nou CAP ja estan en plena construcció, el 2008 acabaran les seves obres si tot va bé, i aquests dos equipaments tampoc aporten beneficis econòmics...però Socials sí, i això hi ha qui ho té present i hi posa diners i ganes per portar-ho endavant, i qui no ho té present, i no en vol saber res.
L’important de les noves societats municipals no és si aportaran beneficis econòmics abans o després, sinó si permetran que la ciutat disposi de serveis i equipaments que generin Beneficis Socials, que millorin la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, i que ho faci el més aviat possible, demà i no d’aquí a 15 anys; el Nou Palau Firal a la renovada Avinguda Catalunya al costat del World Trade Center Igualada demà i no d’aquí a 15 anys, o la Fàbrica de les Arts, que inclou la nova Escola de Música, una residència o alberg per joves estudiants, una gran sala-Auditori, Igualada ho vol demà i no d’aquí a 15 anys. Voler transformar ara la ciutat és preparar-la per un futur millor, per uns ciutadans i ciutadanes més ben preparats, més cohesionats, més dinàmics, i això no es mesura amb beneficis econòmics; qui no entén aquest concepte d’ajuntament com a instrument de servei als ciutadans i ciutadanes, com a instrument públic de transformació i progrés de la ciutat no pot estar capacitat per liderar-ne la seva gestió, i aquests que volen tants beneficis econòmics ens són uns.
Per acabar, voldria fer un esment a un comentari sobre la frase “l’ideari “comunista” està entrant fort a Igualada...” que algú va comentar la setmana passada; aquesta frase crec haver-la escoltat als documentals i pel·lícules sobre la Guerra Civil, en boca d’algun general golpista, i substituint Igualada per Espanya. Espero que sigui una pensament fora lloc del seu autor, ja que sinó mostra un cert sentiment de “l’alcaldia d’Igualada és meva i me l’ha robat la ciutadania tres cops seguits”, o com diu un personatge del senyor dels anells “L’alcaldia d’Igualada és el meu tresor” i es va repetint la frase permanentment, acabant boig. Desitjo que no sigui així, el temps dirà.
divendres, 16 de gener del 2009
METRO COMARCAL -14/02/08-
Dissabte es va posar en funcionament el nou Metro comarcal de l’Anoia, que estableix 3 trens en hora punta i 2 en hora vall, parant a totes les estacions menys 3, i amb un tren acabant a Martorell. És cert que ara en tren es tardarà uns 10 minuts més per arribar a Barcelona, i això és un aspecte que el fa menys atractiu pels potencials usuaris que el poguessin utilitzar, però també té aspectes positius.
El metro comarcal ha aconseguit dues fites importants: la primera, que tenim dos trens per anar i tornar a Igualada, 1 amb transbord inclòs, el que ens permet plantejar-nos el tren a l’hora d’escollir el transport a utilitzar, ja que tenint 1 tren per hora com teníem abans t’havies d’assegurar d’agafar-lo per què si el perdies l’espera s’allargaria 60 minuts. La segona fita és que per anar a ciutats, polígons o centres universitaris de l’Àrea Metropolitana no s’haurà de passar abans per Barcelona, ja que ara tindrem més possibilitats de connexió amb la xarxa de RENFE que ens porta a Vilafranca del Penedès i al Vallès, i amb la xarxa d’autobús interurbà que ens connecta amb ciutats com Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, o Castelldefels. És un petit pas per seguir trencant la radialitat de Barcelona.
Però amb aquestes millores, no n’hi ha prou. Cal que es segueixi plantejant actuacions per millorar la velocitat comercial, que el tren vagi més ràpid, i això pot passar per afegir o canviar expedicions a semi-directes, o per anar realitzant actuacions a l’infraestructura com són rectificacions de traçat, intentant eliminar o suavitzar revolts, i/o desdoblament de vies aquells trams que es pugui.
Amb tot, per moure’s també tenim l’autobús, i la moció demanant un carril bus a la B-23, que l’Entesa per Igualada va presentar al Ple de l’Ajuntament d’Igualada i que el grup comarcal del PSC al Consell Comarcal de l’Anoia, ambdues aprovades per unanimitat, és una iniciativa per reclamar que s’inverteixi en la millora de la velocitat comercial de l’autobús, de manera que es pugui convertir en un mitjà de transport competitiu en temps amb el vehicle privat. El carril bus ens permetria “saltar-nos” les retencions que es generen cada matí a l’entrada de Barcelona per la B-23, formada per l’Autovia A-2 i l’Autopista AP-2, de manera que en ¾ d’hora ens plantem a l’Avinguda Diagonal de la ciutat comtal, i des daquí ens poguem moure a qualsevol punt de la ciutat amb el metro i l’autobús, de manera que el nostre trajecte s’aproxima a 1 hora i no pas a les 2 hores que actualment es pot arribar a tenir si l’entrada de Barcelona es posa molt negre. Cal comentar que la mesura dels 80 km/h ha aconseguit que les cues disminueixin, i això ja és un punt positiu a favor del transport públic.
Cal seguir millorant la freqüència i temps del transport públic, per què sovint les jornades laborals o d’estudis s’allarguen amb els viatges d’anada i tornada a casa, i aquest temps de viatge ha de ser el mínim, per què és temps que es “roba” a la nostre vida personal. És a dir, la millora del transport públic té un aspecte molt positiu en el que es refereix a impacte mediambiental del transport, reduint l’emissió de gasos i de soroll, però alhora porta associada la millora de la qualitat de vida d’aquelles persones que l’utilitzen; arribar al lloc de treball nerviós i histèric per que s’ha vingut amb cotxe fent caravana durant 10 kilòmetres, a velocitat de carro romà, o arribar havent pogut llegir el diari, un llibre, o haver estat navegant pel món dels somnis, són dues maneres ben diferents de començar, o acabar, el dia.
Per últim, ha de ser un esforç de tots fer aquest canvi modal cap al transport públic, de l’administració i de les persones que hem d’exercir el nostre dret a la mobilitat, un compromís de tota la societat. No hi podem perdre més temps.
El metro comarcal ha aconseguit dues fites importants: la primera, que tenim dos trens per anar i tornar a Igualada, 1 amb transbord inclòs, el que ens permet plantejar-nos el tren a l’hora d’escollir el transport a utilitzar, ja que tenint 1 tren per hora com teníem abans t’havies d’assegurar d’agafar-lo per què si el perdies l’espera s’allargaria 60 minuts. La segona fita és que per anar a ciutats, polígons o centres universitaris de l’Àrea Metropolitana no s’haurà de passar abans per Barcelona, ja que ara tindrem més possibilitats de connexió amb la xarxa de RENFE que ens porta a Vilafranca del Penedès i al Vallès, i amb la xarxa d’autobús interurbà que ens connecta amb ciutats com Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, o Castelldefels. És un petit pas per seguir trencant la radialitat de Barcelona.
Però amb aquestes millores, no n’hi ha prou. Cal que es segueixi plantejant actuacions per millorar la velocitat comercial, que el tren vagi més ràpid, i això pot passar per afegir o canviar expedicions a semi-directes, o per anar realitzant actuacions a l’infraestructura com són rectificacions de traçat, intentant eliminar o suavitzar revolts, i/o desdoblament de vies aquells trams que es pugui.
Amb tot, per moure’s també tenim l’autobús, i la moció demanant un carril bus a la B-23, que l’Entesa per Igualada va presentar al Ple de l’Ajuntament d’Igualada i que el grup comarcal del PSC al Consell Comarcal de l’Anoia, ambdues aprovades per unanimitat, és una iniciativa per reclamar que s’inverteixi en la millora de la velocitat comercial de l’autobús, de manera que es pugui convertir en un mitjà de transport competitiu en temps amb el vehicle privat. El carril bus ens permetria “saltar-nos” les retencions que es generen cada matí a l’entrada de Barcelona per la B-23, formada per l’Autovia A-2 i l’Autopista AP-2, de manera que en ¾ d’hora ens plantem a l’Avinguda Diagonal de la ciutat comtal, i des daquí ens poguem moure a qualsevol punt de la ciutat amb el metro i l’autobús, de manera que el nostre trajecte s’aproxima a 1 hora i no pas a les 2 hores que actualment es pot arribar a tenir si l’entrada de Barcelona es posa molt negre. Cal comentar que la mesura dels 80 km/h ha aconseguit que les cues disminueixin, i això ja és un punt positiu a favor del transport públic.
Cal seguir millorant la freqüència i temps del transport públic, per què sovint les jornades laborals o d’estudis s’allarguen amb els viatges d’anada i tornada a casa, i aquest temps de viatge ha de ser el mínim, per què és temps que es “roba” a la nostre vida personal. És a dir, la millora del transport públic té un aspecte molt positiu en el que es refereix a impacte mediambiental del transport, reduint l’emissió de gasos i de soroll, però alhora porta associada la millora de la qualitat de vida d’aquelles persones que l’utilitzen; arribar al lloc de treball nerviós i histèric per que s’ha vingut amb cotxe fent caravana durant 10 kilòmetres, a velocitat de carro romà, o arribar havent pogut llegir el diari, un llibre, o haver estat navegant pel món dels somnis, són dues maneres ben diferents de començar, o acabar, el dia.
Per últim, ha de ser un esforç de tots fer aquest canvi modal cap al transport públic, de l’administració i de les persones que hem d’exercir el nostre dret a la mobilitat, un compromís de tota la societat. No hi podem perdre més temps.
dijous, 15 de gener del 2009
HE CONEGUT EL LLUQUET -15/01/2009-
Les festes de Nadal són marcades per aquelles dates especialment assenyalades, i també els actes que hi van associats, com és el cas de la centenària Cavalcada de Reis, que com sempre ha tingut èxit absolut de públic.
Però les festes han acabat aquest any, en el meu cas, havent conegut a noves persones. Així, el propassat diumenge a la tarda vaig conèixer un pastoret anomenat Lluquet que era molt espavilat, un altre anomenat Rovelló que tenia sempre gana i por, un Jeremies que al pobre porta 50 anys perdent l’esmorzar a l’estòmac del pastoret anterior, un Satanàs i Llucifer que volen escampar el mal pel món i realitzen aparicions enmig del color vermell i de fums, ... doncs sí, he anat a veure l’última sessió d’aquesta temporada de “Els Pastorets Igualada”, temporada on es celebren 50 anys de la seva representació. Així, la representació del diumenge va ser el primer cop que les grans calderes de Pere Botero es van situar davant meu, ben ambientades en el vermell de l’infern, o que Rovelló dormia i dormia despertant-se al seu mateix somni on les figures del pessebre prenien vida. Per cert, el Lluquet tenia una bona veu, com si ja haguès practicat això de parlar en públic ... o per micròfon.
Una genial representació de l’obra de Josep Maria Folch i Torres, que ha estat ben acompanyada de balls del grup de teatre de l’esbart igualadí, com el ball de les bruixes, que més d’una persona va recordar que temps enrere va ser ella qui el feia. Des d’aquí felicitar a totes les persones que van actuar aquest diumenge, així com totes aquelles que al llarg d’aquests 50 anys han anat fent possible aquesta representació; com diu la pàgina web de “Els Pastorets Igualada”:
Els Pastorets. Un somni d'infants. El somni de dos vailets en una nit màgica com és la de Nadal. Un somni que no és res més que un conte. No podia ser res més bell que un conte d'infants. De l'infant que portem tots dintre.
Així, els Pastorets ha marcat aquest final de festes amb nota molt alta, i ara toca tornar a la normalitat laboral, que no es veurà alterada fins el mes d’abril amb la Setmana Santa. Però això, no treu que entremig tinguem festes tan nostrades com els Tres Tombs, que el dia 18 de gener es passejaran pels carrers del centre de la ciutat d’Igualada tot mostrant la seva elegància, tradició, i bellesa, i alhora llençant algun que altre caramel als infants, i no tan infants, que el matí del diumenge els vulgui acompanyar. Cal recordar que els Tres Tombs va ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. Amb tot, haurem de vigilar per què “L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el Dimoni”.
L’altre festivitat més pròxima serà la celebració del Carnestoltes, on les disfresses i la xauxa hauran d’omplir els carrers i espais de la ciutat, a més de la Rua que esperem sigui molt participada. Així, aquestes festes tan properes ens animaran l’ambient durant els pròxims dies, i com sempre animar a tothom a ser-hi actiu.
En un altre ordre de coses, aquest mes de gener es donarà l’obertura oficial del carrer Sant Antoni Maria Claret, situat al barri de Sant Agustí. Un carrer renovat i millorat, amb millor il·luminació, amb l’instal·lació de vegetació, la reforma del paviment havent només un nivell. Un nou carrer que ha millorat de manera substancial el seu paisatge urbà, i s’espera que sigui el camí que possibiliti un canvi social, dins el marc d’actuacions del Barri de Sant Agustí, que ja ha actuat a d’altres carrers com les Travessies que uneixen el carrer de Sant Agustí amb les Rambles, i també amb l’impuls de cursos i activitats cíviques, socials i de formació, com les subvencions per la restauració de façanes o per la millora de les instal·lacions comunes dels edificis (ascensors, instal·lacions energètiques). Una actuació global per millorar aquest barri tan cèntric, tan antic, i per què no, bonic, d’Igualada.
Però les festes han acabat aquest any, en el meu cas, havent conegut a noves persones. Així, el propassat diumenge a la tarda vaig conèixer un pastoret anomenat Lluquet que era molt espavilat, un altre anomenat Rovelló que tenia sempre gana i por, un Jeremies que al pobre porta 50 anys perdent l’esmorzar a l’estòmac del pastoret anterior, un Satanàs i Llucifer que volen escampar el mal pel món i realitzen aparicions enmig del color vermell i de fums, ... doncs sí, he anat a veure l’última sessió d’aquesta temporada de “Els Pastorets Igualada”, temporada on es celebren 50 anys de la seva representació. Així, la representació del diumenge va ser el primer cop que les grans calderes de Pere Botero es van situar davant meu, ben ambientades en el vermell de l’infern, o que Rovelló dormia i dormia despertant-se al seu mateix somni on les figures del pessebre prenien vida. Per cert, el Lluquet tenia una bona veu, com si ja haguès practicat això de parlar en públic ... o per micròfon.
Una genial representació de l’obra de Josep Maria Folch i Torres, que ha estat ben acompanyada de balls del grup de teatre de l’esbart igualadí, com el ball de les bruixes, que més d’una persona va recordar que temps enrere va ser ella qui el feia. Des d’aquí felicitar a totes les persones que van actuar aquest diumenge, així com totes aquelles que al llarg d’aquests 50 anys han anat fent possible aquesta representació; com diu la pàgina web de “Els Pastorets Igualada”:
Els Pastorets. Un somni d'infants. El somni de dos vailets en una nit màgica com és la de Nadal. Un somni que no és res més que un conte. No podia ser res més bell que un conte d'infants. De l'infant que portem tots dintre.
Així, els Pastorets ha marcat aquest final de festes amb nota molt alta, i ara toca tornar a la normalitat laboral, que no es veurà alterada fins el mes d’abril amb la Setmana Santa. Però això, no treu que entremig tinguem festes tan nostrades com els Tres Tombs, que el dia 18 de gener es passejaran pels carrers del centre de la ciutat d’Igualada tot mostrant la seva elegància, tradició, i bellesa, i alhora llençant algun que altre caramel als infants, i no tan infants, que el matí del diumenge els vulgui acompanyar. Cal recordar que els Tres Tombs va ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. Amb tot, haurem de vigilar per què “L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el Dimoni”.
L’altre festivitat més pròxima serà la celebració del Carnestoltes, on les disfresses i la xauxa hauran d’omplir els carrers i espais de la ciutat, a més de la Rua que esperem sigui molt participada. Així, aquestes festes tan properes ens animaran l’ambient durant els pròxims dies, i com sempre animar a tothom a ser-hi actiu.
En un altre ordre de coses, aquest mes de gener es donarà l’obertura oficial del carrer Sant Antoni Maria Claret, situat al barri de Sant Agustí. Un carrer renovat i millorat, amb millor il·luminació, amb l’instal·lació de vegetació, la reforma del paviment havent només un nivell. Un nou carrer que ha millorat de manera substancial el seu paisatge urbà, i s’espera que sigui el camí que possibiliti un canvi social, dins el marc d’actuacions del Barri de Sant Agustí, que ja ha actuat a d’altres carrers com les Travessies que uneixen el carrer de Sant Agustí amb les Rambles, i també amb l’impuls de cursos i activitats cíviques, socials i de formació, com les subvencions per la restauració de façanes o per la millora de les instal·lacions comunes dels edificis (ascensors, instal·lacions energètiques). Una actuació global per millorar aquest barri tan cèntric, tan antic, i per què no, bonic, d’Igualada.
diumenge, 11 de gener del 2009
DE LES VELLES ASPIRACIONS ALS NOUS REPTES -09/01/09-
És ja més que un topic que cada principi d’any es faci un repàs d’allò aconseguit el 2008, així com d’allò que ens proposem aconseguir el 2009. Però es fa necessari a vegades ampliar aquest termini temporal, per tal de veure com aquelles velles aspiracions de fa una dècada han estat o estan essent assolides, donant pas a nous reptes per la ciutat.
Així, el 2009 el nou Hospital d’Igualada, el nou edifici dels Jutjats, una nova escola a les Comes són alguns dels reptes amb els quals Igualada ha entrat assolits. Del Pla de Carreteres de principis dels anys vuitanta la Ronda Sud acabarà les obres del seu primer tram, i l’Eix Diagonal començarà les obres dels trams que falten, amb perspectives d’ampliacions. D’un territori desendreçat i sense rumb, a un Pla Director Urbanístic aprovat que ha de controlar el creixement del territori i alhora possibilitar noves oportunitats com el Polígon industrial de la Zona Franca, el Parc Tecnològic Igualada – Jorba, o el creixement de l’Aeròdrom Igualada – Òdena. El nou Complex esportiu del Parc del Puigcornet es seguirà aixecant a l’oest de la ciutat, al costat del nou pont de vianants i el nou bloc de pisos tutelats per la gent gran. Les obres de recuperació del Riu Anoia seguiran obrint aquest espai natural a la ciutadania, tot desitjant passar dels colors dels tints a un color transparent d’aigua (o si més no, color terra). Les millores a la carretera de Piera – Masquefa han de permetre millorar les comunicacions en aquesta zona de la comarca, així com la millora dels equipaments educatius arreu de la comarca de l’Anoia.
Però el 2009 ha d’esdevenir un nou pas en un repte col·lectiu molt important del nostre territori: El tren Gran. Així, des de que l’any 1847 Igualada va perdre aquell tren que permetía connectar amb Barcelona i Zaragoza, mai s’havia apostat d’una manera tan decidida en situar Igualada al món, obrir-la a noves oportunitats com el Port o l’Aeroport de Barcelona, la connexió amb la resta d’Europa a Girona i la resta de la penínsul·la a Lleida. Certament, diverses associacions, com l’Associació dels Amics del Tren d’Igualada, han estat lluitant i reclamant un tren a Lleida, aquell tren gran que el segle XIX es va deixar escapar. Però aquest reclam que el territori feia va passar durant molt de temps sense novetats; més aviat aquesta petició del territori anava acumulant cert humor i burla del tipus “És una bestiesa” o “Fer volar coloms”, com deia un conseller d’obres públiques de la Generalitat que actualment és diputat al congrés a Madrid . . . esperem que ara que ja no governa no vulgui posar pals a les rodes d’aquest projecte que el govern central recolza.
Des de desembre de 2003 la Generalitat està treballant en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, i aquest any 2009 el seu Pla Director Urbanístic ha de definir exactament el seu recorregut, que inclou, entre d’altres detalls, una connexió en túnel directe amb Martorell on s’unirà a la xarxa de l’AVE, de manera que Igualada – Barcelona en 40 minuts. Un nou futur d’oportunitats que, tot i tenir un temps llarg de gestació, ha de suposar un pas per superar el barcelonisme vergonyant que s’ha anat practicant des de la Generalitat, i que mica en mica es va canviant per un territori fort i dinàmic.
Potser és excessivament optimista, però amb aquest any 2009 que serà marcat per la crisi que no té data de finalització coneguda, el fet de tenir projectes que es mouen per ser noves oportunitats de futur permet afrontar aquests nous temps amb altres expectatives, relativament positives. Aquesta tormenta que tenim a sobre, i que ara s’ha intensificat amb més llamps i trons, esperem que vagi reduint la seva intensitat fins que els núvols s’esvaeixin i el sol torni a sortir. Benvinguts seran aquests rajos de l’astre rei.
Així, el 2009 el nou Hospital d’Igualada, el nou edifici dels Jutjats, una nova escola a les Comes són alguns dels reptes amb els quals Igualada ha entrat assolits. Del Pla de Carreteres de principis dels anys vuitanta la Ronda Sud acabarà les obres del seu primer tram, i l’Eix Diagonal començarà les obres dels trams que falten, amb perspectives d’ampliacions. D’un territori desendreçat i sense rumb, a un Pla Director Urbanístic aprovat que ha de controlar el creixement del territori i alhora possibilitar noves oportunitats com el Polígon industrial de la Zona Franca, el Parc Tecnològic Igualada – Jorba, o el creixement de l’Aeròdrom Igualada – Òdena. El nou Complex esportiu del Parc del Puigcornet es seguirà aixecant a l’oest de la ciutat, al costat del nou pont de vianants i el nou bloc de pisos tutelats per la gent gran. Les obres de recuperació del Riu Anoia seguiran obrint aquest espai natural a la ciutadania, tot desitjant passar dels colors dels tints a un color transparent d’aigua (o si més no, color terra). Les millores a la carretera de Piera – Masquefa han de permetre millorar les comunicacions en aquesta zona de la comarca, així com la millora dels equipaments educatius arreu de la comarca de l’Anoia.
Però el 2009 ha d’esdevenir un nou pas en un repte col·lectiu molt important del nostre territori: El tren Gran. Així, des de que l’any 1847 Igualada va perdre aquell tren que permetía connectar amb Barcelona i Zaragoza, mai s’havia apostat d’una manera tan decidida en situar Igualada al món, obrir-la a noves oportunitats com el Port o l’Aeroport de Barcelona, la connexió amb la resta d’Europa a Girona i la resta de la penínsul·la a Lleida. Certament, diverses associacions, com l’Associació dels Amics del Tren d’Igualada, han estat lluitant i reclamant un tren a Lleida, aquell tren gran que el segle XIX es va deixar escapar. Però aquest reclam que el territori feia va passar durant molt de temps sense novetats; més aviat aquesta petició del territori anava acumulant cert humor i burla del tipus “És una bestiesa” o “Fer volar coloms”, com deia un conseller d’obres públiques de la Generalitat que actualment és diputat al congrés a Madrid . . . esperem que ara que ja no governa no vulgui posar pals a les rodes d’aquest projecte que el govern central recolza.
Des de desembre de 2003 la Generalitat està treballant en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, i aquest any 2009 el seu Pla Director Urbanístic ha de definir exactament el seu recorregut, que inclou, entre d’altres detalls, una connexió en túnel directe amb Martorell on s’unirà a la xarxa de l’AVE, de manera que Igualada – Barcelona en 40 minuts. Un nou futur d’oportunitats que, tot i tenir un temps llarg de gestació, ha de suposar un pas per superar el barcelonisme vergonyant que s’ha anat practicant des de la Generalitat, i que mica en mica es va canviant per un territori fort i dinàmic.
Potser és excessivament optimista, però amb aquest any 2009 que serà marcat per la crisi que no té data de finalització coneguda, el fet de tenir projectes que es mouen per ser noves oportunitats de futur permet afrontar aquests nous temps amb altres expectatives, relativament positives. Aquesta tormenta que tenim a sobre, i que ara s’ha intensificat amb més llamps i trons, esperem que vagi reduint la seva intensitat fins que els núvols s’esvaeixin i el sol torni a sortir. Benvinguts seran aquests rajos de l’astre rei.
dimarts, 6 de gener del 2009
SUBVENCIONS -10/01/2008-
Ja fa força temps que conjuntament amb el debat de les contribucions especials per tal de poder tirar endavant obres de transformació de la ciutat d’Igualada, apareix un comentari sobre que Igualada no reb i no demana subvencions, i que el govern de la ciutat té un afany recaptatori i altres adjectius de caire personal que van dirigits a les persones que el composen.
La ciutat d’Igualada s’ha presentat, es presenta i es presentarà a totes aquelles subvencions que pugui i que siguin beneficioses per la ciutat, com la que s’ha sol·licitat per renovar les llums dels semàfors i instal·lar-hi leds que milloren la seguretat viària i l’eficiència energètica, la que s’ha demanat per la deixalleria mòbil, les diverses subvencions que s’han rebut per tal de finançar la reforma de diversos carrers com el vianalitzat carrer Aurora, els renovats Carrer Sant Agustí i Carrer Pare Tous Soler (subvenció a la qual CiU no hi votà a favor), i actualment estan en tràmit d’altres, tot destacant de les subvencions rebudes les que estan incloses en el Programa d’actuació al Barri de Sant Agustí, que ascendeixen a varis milions d’euros.
Però un dels comentaris més escoltats és que algun municipi veí reb moltes subvencions i que realitzen moltes obres sense cost pels veïns; el municipi al qual es refereixen aquests comentaris és un dels municipis de Catalunya amb la renda per càpita més baixa, i això fa que sigui susceptible de rebre més i majors subvencions de les administracions superiors. Aplaudeixo l’esforç que fa l’Ajuntament d’aquest municipi en aconseguir aquestes subvencions per tal de superar aquesta situació, igual que Igualada també sol·licita totes aquelles subvencions que pot per tal de poder tirar endavant obres i projectes municipals, i seguir millorant el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Això sí, quan s’aconsegueixen i passen per ple, aquelles formacions polítiques que tan en reclamen no hi voten pas a favor...(carrer Sant Agustí, carrer Pare Tous Soler, carrer del Retir, carrer de Sant Magí entre la Torre i Pg. Verdaguer...); i aquestes formacions són les que al juliol votaven en contra les contribucions especials del Carrer Josep Galtés i al desembre no voten en contra de les contribucions especials del carrers Sant Antoni Maria Claret, Travessia Manel Gomis, Travessia del Vallès, Travessia Sant Ferran, Sant Antoni de Baix i carrer la Caritat. Poster volen marcar diferències de classes entre ciutadans i ciutadanes, tot i que el reglament aplicat és el mateix en tots els casos citats.
El govern de la ciutat s’ha bellugat i espavilat per poder aconseguir els grans equipaments de la ciutat ara, i no d’aquí a 20 anys, com alguns volen fer esperar a la ciutat. Així, la creació de les societats municipals ha de suposar una nova via per aconseguir fer realitat aquests grans equipaments com el Nou Palau Firal a la renovada Avinguda Catalunya, o la fàbrica de les Arts a l’Antic Escorxador, a més del camí habitual de les subvencions. Hi ha qui li molesta això: primer per què l’idea no és seva, i segon per què l’Entesa tornarà a fer una gran quantitat d’obres que seguiran transformant la ciutat.
Per acabar, i respecte una subvenció que l’Estat donarà a l’AIICA, celebro que CiU s’adoni que el govern de Zapatero és bo per Catalunya, i en aquest cas, bo per Igualada, a diferència dels governs del PP amb els quals han pactat; més val tard que mai per adonar-se’n.
La ciutat d’Igualada s’ha presentat, es presenta i es presentarà a totes aquelles subvencions que pugui i que siguin beneficioses per la ciutat, com la que s’ha sol·licitat per renovar les llums dels semàfors i instal·lar-hi leds que milloren la seguretat viària i l’eficiència energètica, la que s’ha demanat per la deixalleria mòbil, les diverses subvencions que s’han rebut per tal de finançar la reforma de diversos carrers com el vianalitzat carrer Aurora, els renovats Carrer Sant Agustí i Carrer Pare Tous Soler (subvenció a la qual CiU no hi votà a favor), i actualment estan en tràmit d’altres, tot destacant de les subvencions rebudes les que estan incloses en el Programa d’actuació al Barri de Sant Agustí, que ascendeixen a varis milions d’euros.
Però un dels comentaris més escoltats és que algun municipi veí reb moltes subvencions i que realitzen moltes obres sense cost pels veïns; el municipi al qual es refereixen aquests comentaris és un dels municipis de Catalunya amb la renda per càpita més baixa, i això fa que sigui susceptible de rebre més i majors subvencions de les administracions superiors. Aplaudeixo l’esforç que fa l’Ajuntament d’aquest municipi en aconseguir aquestes subvencions per tal de superar aquesta situació, igual que Igualada també sol·licita totes aquelles subvencions que pot per tal de poder tirar endavant obres i projectes municipals, i seguir millorant el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Això sí, quan s’aconsegueixen i passen per ple, aquelles formacions polítiques que tan en reclamen no hi voten pas a favor...(carrer Sant Agustí, carrer Pare Tous Soler, carrer del Retir, carrer de Sant Magí entre la Torre i Pg. Verdaguer...); i aquestes formacions són les que al juliol votaven en contra les contribucions especials del Carrer Josep Galtés i al desembre no voten en contra de les contribucions especials del carrers Sant Antoni Maria Claret, Travessia Manel Gomis, Travessia del Vallès, Travessia Sant Ferran, Sant Antoni de Baix i carrer la Caritat. Poster volen marcar diferències de classes entre ciutadans i ciutadanes, tot i que el reglament aplicat és el mateix en tots els casos citats.
El govern de la ciutat s’ha bellugat i espavilat per poder aconseguir els grans equipaments de la ciutat ara, i no d’aquí a 20 anys, com alguns volen fer esperar a la ciutat. Així, la creació de les societats municipals ha de suposar una nova via per aconseguir fer realitat aquests grans equipaments com el Nou Palau Firal a la renovada Avinguda Catalunya, o la fàbrica de les Arts a l’Antic Escorxador, a més del camí habitual de les subvencions. Hi ha qui li molesta això: primer per què l’idea no és seva, i segon per què l’Entesa tornarà a fer una gran quantitat d’obres que seguiran transformant la ciutat.
Per acabar, i respecte una subvenció que l’Estat donarà a l’AIICA, celebro que CiU s’adoni que el govern de Zapatero és bo per Catalunya, i en aquest cas, bo per Igualada, a diferència dels governs del PP amb els quals han pactat; més val tard que mai per adonar-se’n.
Una ciutat de colors -08/05/08-
Desplaçant-me a peu per la ciutat el dilluns em va destacar o cridar l’atenció un fet. Entremig de les branques i les fulles verdes dels arbres del Passeig Verdaguer destacaven uns colors, uns vermells, uns carbasses, amb dibuixos, i la curiositat m’ha conduït a apropar-m’hi un instant. Es tracta de les banderoles que anuncien la celebració de la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil, “La Mostra”, la nostre fira de teatre, encara que aquest últim nom no és del tot l’adequat.
Igualada es submergirà del 14 al 18 de maig en el món del teatre infantil i juvenil, amb espectacles al carrer, als Teatres de la ciutat, a l’Espai Cívic Centre, a l’Escola de Música, al Museu Comarcal entre d’altres espais. Una important quantitat de professionals i d’alta qualitat faran MOSTRA dels seus arts, de les seves obres, actuacions, tot esperant aixecar l’interès del públic que s’ho estigui mirant, i si pot ser treure’n algun somriure encara millor.
Com cada any, de ben segur que infants i joves de la ciutat, comarca i més enllà vindran, degudament acompanyats pels pares, mares o familiars, i ompliran de públic totes les actuacions, per què la ciutat es volca durant la Mostra, hi participa, en gaudeix, la frueix, i com es sol fer en primavera, on la calor comença a apretar, la gent sol vestir amb màniga més curta i colors més vius, amb més varietat, deixant enrere el “gris” hivern (més aviat diria sec), i que sumats als colors que de per si ja solen porten les obres de teatre infantil i juvenil, es produeix una explosió de colors que alegra la vista, i l’ànima de rebot.
Cada any la mostra va millorant, essent de caràcter més professional però alhora més oberta a la ciutat, amb l’objectiu de seguir esdevenint un punt de referència d’aquesta branca de teatre arreu de Catalunya i d’Espanya. Els últims anys, han suposat un pas endavant, no només pel fet que les fires de teatre infantil i juvenil que es feien a Cerdanyola del Vallès i a Igualada es van concentrar en una sola i que es va quedar a Igualada, sinó pel fet d’introduir professionals en la gestió de la Mostra que han permès millorar-la, i alhora ser-ne un motor intern de dinamització de la fira. Amb tot, sense la voluntat i esforç dels voluntaris de les entitats Xarxa i Rialles les mostres celebrades, i amb aquesta ja en portem 18, no haguessin estat possible.
Així que només em queda convidar a tothom, grans i petits, a assistir a alguna de les representacions que es proposen i deixar-se portar per la màgia de la il·lusió del teatre, de la màgia de les arts escèniques.
Abans d’acabar l’article de la setmana, i canviant radicalment de tema, no em puc estar de comentar l’emissió del programa Polònia del dijous dia 1 de maig passat. Tot i no estar d’acord amb la primera part, on es diu que el Govern de la Generalitat no està fent res, tot el gag referent al projecte de Pont entre Igualada i Cornellà és força encertat, sobretot pel que es refereix a les reaccions ciutadanes: els ciutadans/es d’Igualada diuen no al Pont, els ciutadans/es de Manresa diu no al Pont per què passa per Igualada, Vilafranca en vol un ramal, un municipi es queixa que el pont li tapa l’ermita romànica (i el pont no està dissenyat encara), els de CiU critiquen el pont només per què el fan els socialistes (encara que part de l’idea hagi pogut ser seva), determinats col·legis d’enginyers queixant-se que no els hagin consultat i proposant solucions molt cares ... em faltava la creació d’una Plataforma en contra, encara que els ciutadans/es d’Igualada ja s’hi hagin manifestat en contra...i per últim, un cop superades les traves, polítiques i ciutadanes, quan el projecte està ben encarrilat arriben les eleccions i es para tot. Això m’ha fet pensar que a alguns que els hi agradava portar el projecte de la Ronda Sud cada any electoral els hi passava això, i feien dormir el projecte al calaix 4 anys més. Com he dit, l’actual Govern de la Generalitat ha passat d’aquesta tàctica, i tot el projecte de la Ronda Sud està en marxa, la meitat en construcció i l’altre ha sortit a exposició pública. I això són altres ponts. Reals.
Igualada es submergirà del 14 al 18 de maig en el món del teatre infantil i juvenil, amb espectacles al carrer, als Teatres de la ciutat, a l’Espai Cívic Centre, a l’Escola de Música, al Museu Comarcal entre d’altres espais. Una important quantitat de professionals i d’alta qualitat faran MOSTRA dels seus arts, de les seves obres, actuacions, tot esperant aixecar l’interès del públic que s’ho estigui mirant, i si pot ser treure’n algun somriure encara millor.
Com cada any, de ben segur que infants i joves de la ciutat, comarca i més enllà vindran, degudament acompanyats pels pares, mares o familiars, i ompliran de públic totes les actuacions, per què la ciutat es volca durant la Mostra, hi participa, en gaudeix, la frueix, i com es sol fer en primavera, on la calor comença a apretar, la gent sol vestir amb màniga més curta i colors més vius, amb més varietat, deixant enrere el “gris” hivern (més aviat diria sec), i que sumats als colors que de per si ja solen porten les obres de teatre infantil i juvenil, es produeix una explosió de colors que alegra la vista, i l’ànima de rebot.
Cada any la mostra va millorant, essent de caràcter més professional però alhora més oberta a la ciutat, amb l’objectiu de seguir esdevenint un punt de referència d’aquesta branca de teatre arreu de Catalunya i d’Espanya. Els últims anys, han suposat un pas endavant, no només pel fet que les fires de teatre infantil i juvenil que es feien a Cerdanyola del Vallès i a Igualada es van concentrar en una sola i que es va quedar a Igualada, sinó pel fet d’introduir professionals en la gestió de la Mostra que han permès millorar-la, i alhora ser-ne un motor intern de dinamització de la fira. Amb tot, sense la voluntat i esforç dels voluntaris de les entitats Xarxa i Rialles les mostres celebrades, i amb aquesta ja en portem 18, no haguessin estat possible.
Així que només em queda convidar a tothom, grans i petits, a assistir a alguna de les representacions que es proposen i deixar-se portar per la màgia de la il·lusió del teatre, de la màgia de les arts escèniques.
Abans d’acabar l’article de la setmana, i canviant radicalment de tema, no em puc estar de comentar l’emissió del programa Polònia del dijous dia 1 de maig passat. Tot i no estar d’acord amb la primera part, on es diu que el Govern de la Generalitat no està fent res, tot el gag referent al projecte de Pont entre Igualada i Cornellà és força encertat, sobretot pel que es refereix a les reaccions ciutadanes: els ciutadans/es d’Igualada diuen no al Pont, els ciutadans/es de Manresa diu no al Pont per què passa per Igualada, Vilafranca en vol un ramal, un municipi es queixa que el pont li tapa l’ermita romànica (i el pont no està dissenyat encara), els de CiU critiquen el pont només per què el fan els socialistes (encara que part de l’idea hagi pogut ser seva), determinats col·legis d’enginyers queixant-se que no els hagin consultat i proposant solucions molt cares ... em faltava la creació d’una Plataforma en contra, encara que els ciutadans/es d’Igualada ja s’hi hagin manifestat en contra...i per últim, un cop superades les traves, polítiques i ciutadanes, quan el projecte està ben encarrilat arriben les eleccions i es para tot. Això m’ha fet pensar que a alguns que els hi agradava portar el projecte de la Ronda Sud cada any electoral els hi passava això, i feien dormir el projecte al calaix 4 anys més. Com he dit, l’actual Govern de la Generalitat ha passat d’aquesta tàctica, i tot el projecte de la Ronda Sud està en marxa, la meitat en construcció i l’altre ha sortit a exposició pública. I això són altres ponts. Reals.
APARCAMENT IGUALADA NORD -21/02/2008-
No fa pas gaires dies es va procedir a la inauguració del primer aparcament construït, i gestionat per l’empresa municipal d’aparcaments SIMA; si al desembre ja va començar amb força la seva activitat amb l’assumpció de la gestió de les zones d’estacionament regulat, o zones blaves, ara s’inicia una nova etapa amb la gestió d’un aparcament.
La creació de l’empresa municipal SIMA, igual que la resta d’empreses municipals, busca dotar la ciutat d’aquells equipaments i serveis que necessiti en un termini breu de temps, ja que si es fessin via ordinària a través dels pressupostos de l’Ajuntament aquests serveis i equipaments no estarien disponibles fins terminis de temps molt llargs. Així, SIMA busca dotar la ciutat de places d’aparcament subterrànies, per tal de facilitar l’aparcament en aquelles zones on hi ha concentració de serveis i afavorir una major rotació dels vehicles i en altres zones l’objectiu dels aparcaments de SIMA serà poder resoldre el dèficit de places d’aparcament atenent que certs barris, per la seva configuració urbanística, no en disposen, de manera que els residents no estiguin donant voltes buscant una plaça d’aparcament.
Actuar a l’aparcament és una de les línies bàsiques d’actuació per potenciar un ús més racional del vehicle privat, però no l’única, ja que al construir-se aquests aparcaments s’allibera espai públic, que recordem és de tothom i no dels cotxes, i es permet ampliar voreres, el que suposa que els vianants tinguin espais més segurs per poder-se desplaçar, alhora que el transport públic millora la seva velocitat comercial, ja que els cotxes passen menys estona circulant i buscant aparcament.
L’Aparcament Igualada Nord és un equipament de mobilitat que dóna servei a l’Hospital d’Igualada que té molt aprop, però també al Nou Centre d’Atenció Primària que s’està construint i que disposarà del Servei d’Atenció a la Salut Mental, als Mossos d’Esquadra, i en previsió, a la delegació d’Hisenda, la Guardia Civil, i la Policia Nacional; una concentració tan alta de serveis necessitava l’ubicació d’un aparcament que permetés un accés ràpid a aquests equipaments, alhora que disminuir la circulació de cotxes al seu voltant. Però per accedir a tota aquesta zona no és necessari el cotxes, ja que les tres línies d’autobús d’Igualada disposen de parada a l’hospital, i una d’elles, la línia transversal, fa una connexió ràpida entre l’estació de tren i autobús interurbà amb el Nou Hospital; cal recordar que el servei de transport públic col·lectiu urbà d’Igualada circula tots els dies de l’any, exceptuant la línia transversal que els diumenges no, i això hi ha capitals de comarca que no he tenen. A més del transport públic, també es pot arribar anant a peu, ja que l’any 2007 es van acabar les obres de l’últim tram de l’Eix de vianants del Carrer Sant Magí - Avinguda Andorra, que permeten un accés segur a tot el conjunt de serveis i equipaments citats; a més, cal comentar que amb l’acabament del primer tram urbanitzat de l’Avinguda Catalunya que actualment s’està construint davant de l’hospital en forma de Rambla disposarà també de voreres amples, places d’aparcament i un primer tram de carril bicicleta que ha de transcórrer al llarg de tota l’Avinguda Catalunya.
Amb la construcció del Nou Hospital l’eix de dinamisme de la ciutat s’està ampliant cada vegada més cap al Nord, un efecte que el futur World Trade Center Igualada farà encara més gran, i és per aquesta raó que s’està dotant la zona Nord de la ciutat d’uns equipaments i infrastructures de mobilitat com els aparcaments, eixos de vianants, carrils bicicleta, o el servei de transport públic col·lectiu urbà que permeten cobrir aquesta demanda que la població de desplaçar-se, alhora que s’intenta que aquesta sigui amb menys circulació de cotxes, per què com més cotxes més fum, i com més fum pitjor ciutat. Cadascú que esculli.
La creació de l’empresa municipal SIMA, igual que la resta d’empreses municipals, busca dotar la ciutat d’aquells equipaments i serveis que necessiti en un termini breu de temps, ja que si es fessin via ordinària a través dels pressupostos de l’Ajuntament aquests serveis i equipaments no estarien disponibles fins terminis de temps molt llargs. Així, SIMA busca dotar la ciutat de places d’aparcament subterrànies, per tal de facilitar l’aparcament en aquelles zones on hi ha concentració de serveis i afavorir una major rotació dels vehicles i en altres zones l’objectiu dels aparcaments de SIMA serà poder resoldre el dèficit de places d’aparcament atenent que certs barris, per la seva configuració urbanística, no en disposen, de manera que els residents no estiguin donant voltes buscant una plaça d’aparcament.
Actuar a l’aparcament és una de les línies bàsiques d’actuació per potenciar un ús més racional del vehicle privat, però no l’única, ja que al construir-se aquests aparcaments s’allibera espai públic, que recordem és de tothom i no dels cotxes, i es permet ampliar voreres, el que suposa que els vianants tinguin espais més segurs per poder-se desplaçar, alhora que el transport públic millora la seva velocitat comercial, ja que els cotxes passen menys estona circulant i buscant aparcament.
L’Aparcament Igualada Nord és un equipament de mobilitat que dóna servei a l’Hospital d’Igualada que té molt aprop, però també al Nou Centre d’Atenció Primària que s’està construint i que disposarà del Servei d’Atenció a la Salut Mental, als Mossos d’Esquadra, i en previsió, a la delegació d’Hisenda, la Guardia Civil, i la Policia Nacional; una concentració tan alta de serveis necessitava l’ubicació d’un aparcament que permetés un accés ràpid a aquests equipaments, alhora que disminuir la circulació de cotxes al seu voltant. Però per accedir a tota aquesta zona no és necessari el cotxes, ja que les tres línies d’autobús d’Igualada disposen de parada a l’hospital, i una d’elles, la línia transversal, fa una connexió ràpida entre l’estació de tren i autobús interurbà amb el Nou Hospital; cal recordar que el servei de transport públic col·lectiu urbà d’Igualada circula tots els dies de l’any, exceptuant la línia transversal que els diumenges no, i això hi ha capitals de comarca que no he tenen. A més del transport públic, també es pot arribar anant a peu, ja que l’any 2007 es van acabar les obres de l’últim tram de l’Eix de vianants del Carrer Sant Magí - Avinguda Andorra, que permeten un accés segur a tot el conjunt de serveis i equipaments citats; a més, cal comentar que amb l’acabament del primer tram urbanitzat de l’Avinguda Catalunya que actualment s’està construint davant de l’hospital en forma de Rambla disposarà també de voreres amples, places d’aparcament i un primer tram de carril bicicleta que ha de transcórrer al llarg de tota l’Avinguda Catalunya.
Amb la construcció del Nou Hospital l’eix de dinamisme de la ciutat s’està ampliant cada vegada més cap al Nord, un efecte que el futur World Trade Center Igualada farà encara més gran, i és per aquesta raó que s’està dotant la zona Nord de la ciutat d’uns equipaments i infrastructures de mobilitat com els aparcaments, eixos de vianants, carrils bicicleta, o el servei de transport públic col·lectiu urbà que permeten cobrir aquesta demanda que la població de desplaçar-se, alhora que s’intenta que aquesta sigui amb menys circulació de cotxes, per què com més cotxes més fum, i com més fum pitjor ciutat. Cadascú que esculli.
EL RESULTAT D’AMPLIAR VORERES -19/03/08-
Aquesta fotografia es va fer durant la primavera del 2007, uns mesos després d’acabar les obres de reforma del carrer Sant Josep, unes obres que van permetre ampliar les voreres tot creant un nou eix Nord-Sud que es pot fer a peu de manera més còmode i segura. La fotografia, però, és una mostra d’un resultat important d’ampliar voreres: les persones, totes les persones, recuperen l’espai públic, per què l’espai públic és de tothom, és per comunicar-se amb els demés, per moure’s. Un temps abans, un dels dos cotxets hagués hagut de baixar de la vorera, amb el conseqüent perill d’atropellament; però aquesta situació de perill entre cotxets podria haver passat amb dues persones que portessin bosses o carros de la compra, o simplement dues persones que haguessin volgut passar per la mateixa vorera. Ara hi poden passar dos cotxets, dues persones, tranquil·lament i d’una manera segura; això és democratitzar la mobilitat.
No fa gaires setmanes que els infants d’un carrer de Barcelona li van demanar a la seva regidora de districte que els diumenges els hi tanqués el carrer on viuen perquè poguessin jugar-hi tranquil·lament, ja que només els hi tancaven el carrer els dies de festa major. I la regidora de districte va acceptar la proposta i els hi va fer cas, essent un èxit; ells ja han entès que el carrer no és dels cotxes.
Potenciar els desplaçaments a peu, bicicleta o transport públic no és només un objectiu del govern municipal d’Igualada, és un objectiu recollit a la Llei de la Mobilitat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, és un dels principals objectius de la Unió Europea i dels seus països membres, i és una de les principals solucions per reduir el consum energètic del sector del transport, o el que és el mateix, per combatre el Canvi Climàtic. “Les ciutats que es preparin per quan arribi el moment de pujada dels preus del petroli, es trobaran en una situació avantatjosa econòmicament parlant. A més del recolzament a formes d’energia alternativa, la promoció del canvi en la distribució modal (més viatges a peu o en bicicleta) serà una estratègia adequada.” (COMPETENCE, Unió Europea).
No fa gaires setmanes que els infants d’un carrer de Barcelona li van demanar a la seva regidora de districte que els diumenges els hi tanqués el carrer on viuen perquè poguessin jugar-hi tranquil·lament, ja que només els hi tancaven el carrer els dies de festa major. I la regidora de districte va acceptar la proposta i els hi va fer cas, essent un èxit; ells ja han entès que el carrer no és dels cotxes.
Potenciar els desplaçaments a peu, bicicleta o transport públic no és només un objectiu del govern municipal d’Igualada, és un objectiu recollit a la Llei de la Mobilitat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, és un dels principals objectius de la Unió Europea i dels seus països membres, i és una de les principals solucions per reduir el consum energètic del sector del transport, o el que és el mateix, per combatre el Canvi Climàtic. “Les ciutats que es preparin per quan arribi el moment de pujada dels preus del petroli, es trobaran en una situació avantatjosa econòmicament parlant. A més del recolzament a formes d’energia alternativa, la promoció del canvi en la distribució modal (més viatges a peu o en bicicleta) serà una estratègia adequada.” (COMPETENCE, Unió Europea).
diumenge, 4 de gener del 2009
COMPLEX ESPORTIU PUIGCORNET -07/02/2008-
A l’últim ple municipal de l’Ajuntament d’Igualada vam veure com hi ha persones que no saben perdre les eleccions, però el que es pitjor, no saben que és la democràcia; la setmana passada, amb la nota de premsa publicada al present setmanari van fer la mostra pública del mateix, a més d’afegir-hi un cert toc de “dic però no dic”.
El grup municipal de CiU es va presentar a les eleccions amb la proposta de canviar l’ubicació del Complex Esportiu de Puigcornet. CiU no va guanyar les eleccions, i afirma que és una decisió i obstinació de l’Entesa per Igualada construir l’equipament on es preveu fer-ho; no déu recordar que va ser el Ple municipal, l’òrgan on estan els representants escollits per la ciutadania, qui va aprovar l’ubicació del complex esportiu amb els únics vots en contra del grup convergent, i no pas una decisió unilateral de l’alcalde, ni del grup municipal de l’Entesa per Igualada. Potser l’estil de govern de CiU sí que és així, i un exemple d’això és arribar a un Ple i ...voler modificar el pla general per què es puguin fer 400 pisos a l’Avinguda Catalunya, i en format de moció d’urgència! Ja diuen que els estils retornen.
Però crec que també és greu el toc “dic i no dic”, i m’explico. Llegint per primer cop la nota de premsa publicada, el lector es queda amb la sensació que l’Ajuntament d’Igualada està a punt de construir un Complex Esportiu il·legal, que s’ha saltat les normes; llegint un segon cop, el lector s’adona que en cap moment hi diu que és il·legal, però l’idea que es vol transmetre és aquesta; si els senyors/es de CiU creuen que és il·legal que ho diguin amb totes les lletres, per què sinó ho diuen és per què no diuen tota la veritat. Com per exemple que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya és la que ha d’autoritzar la construcció del complex esportiu, i sense aquesta autorització el Secretari de l’Ajuntament no hagués permès tirar endavant el projecte, a més que hi ha un club esportiu de la ciutat i una empresa que hi inverteixen més de 8 milions d’euros; no crec que juguin perdre’ls. Certament, s’ha volgut situar una manta d’obscuritat sobre un projecte que compleix la llei; potser l’estil de govern de CiU sí que és no complir la llei. Malament.
Abans d’acabar, voldria fer una reflexió sobre tot plegat. Crec en la política activa, la de presentar propostes, la de debatre idees, però també crec en el respecte a les decisions, encara que no hi sigui favorable, per què la democràcia ha de ser un debat d’idees, i la que tingui un major recolzament serà la que es portarà a terme; certes actituds immovilistes que no accepten que la seva idea no és l’escollida només fan que fer perdre credibilitat als que les porten a terme. Però el que trobo més “lleig” és la voluntat de cert grup municipal de l’oposició d’estendre una manta de dubtes i obscurantisme al funcionament de l’Ajuntament d’Igualada i els seus organismes dependents, posant en dubte la feina que fan els tècnics, la Radio, ...quin serà el pròxim sector? Aquesta actitud es correspon més a maneres de fer política del passat, però també correspon a aquelles persones que a falta d’idees volen guanyar vots a base d’inundar de dubtes l’actuació del govern municipal. I només busquen guanyar vots.
Per últim, voldria fer un esment a uns comentaris del senyor Senserrich; té raó que el projecte de la Ronda Sud ja estava el 2003..i també el 1999, i potser quatre anys abans també. Però ni el 1999 ni el 2003 la Ronda Sud tenia pressupost per executar-se. Més de vuit anys presentant el projecte i ni un euro per construir-la; el Govern d’esquerres i catalanista presenta la Ronda Sud i en 3 anys ja està en obres. El promig de les obres de CiU és de 10 a 12 anys passejant el projecte i en any electoral simular posar-hi diners; el promig del Govern Tripartit és 2-3 anys de debat de projecte i al tercer començar a construir l’obra. Això és treballar per l’Anoia
El grup municipal de CiU es va presentar a les eleccions amb la proposta de canviar l’ubicació del Complex Esportiu de Puigcornet. CiU no va guanyar les eleccions, i afirma que és una decisió i obstinació de l’Entesa per Igualada construir l’equipament on es preveu fer-ho; no déu recordar que va ser el Ple municipal, l’òrgan on estan els representants escollits per la ciutadania, qui va aprovar l’ubicació del complex esportiu amb els únics vots en contra del grup convergent, i no pas una decisió unilateral de l’alcalde, ni del grup municipal de l’Entesa per Igualada. Potser l’estil de govern de CiU sí que és així, i un exemple d’això és arribar a un Ple i ...voler modificar el pla general per què es puguin fer 400 pisos a l’Avinguda Catalunya, i en format de moció d’urgència! Ja diuen que els estils retornen.
Però crec que també és greu el toc “dic i no dic”, i m’explico. Llegint per primer cop la nota de premsa publicada, el lector es queda amb la sensació que l’Ajuntament d’Igualada està a punt de construir un Complex Esportiu il·legal, que s’ha saltat les normes; llegint un segon cop, el lector s’adona que en cap moment hi diu que és il·legal, però l’idea que es vol transmetre és aquesta; si els senyors/es de CiU creuen que és il·legal que ho diguin amb totes les lletres, per què sinó ho diuen és per què no diuen tota la veritat. Com per exemple que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya és la que ha d’autoritzar la construcció del complex esportiu, i sense aquesta autorització el Secretari de l’Ajuntament no hagués permès tirar endavant el projecte, a més que hi ha un club esportiu de la ciutat i una empresa que hi inverteixen més de 8 milions d’euros; no crec que juguin perdre’ls. Certament, s’ha volgut situar una manta d’obscuritat sobre un projecte que compleix la llei; potser l’estil de govern de CiU sí que és no complir la llei. Malament.
Abans d’acabar, voldria fer una reflexió sobre tot plegat. Crec en la política activa, la de presentar propostes, la de debatre idees, però també crec en el respecte a les decisions, encara que no hi sigui favorable, per què la democràcia ha de ser un debat d’idees, i la que tingui un major recolzament serà la que es portarà a terme; certes actituds immovilistes que no accepten que la seva idea no és l’escollida només fan que fer perdre credibilitat als que les porten a terme. Però el que trobo més “lleig” és la voluntat de cert grup municipal de l’oposició d’estendre una manta de dubtes i obscurantisme al funcionament de l’Ajuntament d’Igualada i els seus organismes dependents, posant en dubte la feina que fan els tècnics, la Radio, ...quin serà el pròxim sector? Aquesta actitud es correspon més a maneres de fer política del passat, però també correspon a aquelles persones que a falta d’idees volen guanyar vots a base d’inundar de dubtes l’actuació del govern municipal. I només busquen guanyar vots.
Per últim, voldria fer un esment a uns comentaris del senyor Senserrich; té raó que el projecte de la Ronda Sud ja estava el 2003..i també el 1999, i potser quatre anys abans també. Però ni el 1999 ni el 2003 la Ronda Sud tenia pressupost per executar-se. Més de vuit anys presentant el projecte i ni un euro per construir-la; el Govern d’esquerres i catalanista presenta la Ronda Sud i en 3 anys ja està en obres. El promig de les obres de CiU és de 10 a 12 anys passejant el projecte i en any electoral simular posar-hi diners; el promig del Govern Tripartit és 2-3 anys de debat de projecte i al tercer començar a construir l’obra. Això és treballar per l’Anoia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)