1,2, tisores -24/11/11-

El dimarts, encara amb els resultats electorals del diumenge encara ben presents, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anunciava diverses mesures d’ajustament, com la pujada de les tarifes de l’aigua, del transport públic, impostos a la benzina, les taxes universitàries, l’embrió d’un copagament, i baixada de sou dels funcionaris.

És a dir, 2 dies i ens diuen que hem d’estalviar 1.000 milions d’euros, mentre aquest any ja hem regalat 400 milions d’euros en impost de successions (que només pagaven els rics). Certament no són les mesures que prendria si hagués de decidir ajustos, ja que precisament afecten directament les classes mitjanes, les mateixes que amb la seva força aixequen el país.

Però sí que em ve al cap una reflexió. O vàries.

El govern d’Artur Mas porta un any al govern, realitzant “ajustos” que estan afectant de manera directa els serveis públics, entre ells la sanitat i l’educació. Aquests “ajustos”, que considero canvis estructurals encoberts, suposen menys serveis sanitaris i educatius, ja que hi ha menys operacions i menys hores lectives. Però tot i això, diumenge la ciutadania catalana va optar per donar el seu vot majoritari al Congrés al mateix color polític de la Generalitat. Cap vot de càstig. En canvi, una part important dels votants del PSC el 2008 van decidir quedar-se a casa, tot i ser el perfil de persones més afectades per les retallades o “ajustos”, i havent fet una campanya electoral avisant que arribarien ajustos.

Per què? Aquesta és la pregunta que molts socialistes ens preguntem, i la resposta fàcil és queixar-se del cartell electoral (que era molt gris), la candidata, la direcció del partit, ... obviant una cosa, l’autocrítica. És la tercera derrota electoral severa del PSC i l’autocrítica brilla per la seva absència, a tots nivells. Crec que cal fer un anàlisi sincer de la situació, veure on i per què hem baixat, i això cal fer-ho obrint-se a la ciutadania, la mateixa que s’ha quedat a casa o no ha votat PSC, per què ens expliqui les seves raons.

Potser el PSC s’ha quedat sense bases? No crec, però cada vegada són menys. Crec que no està responent a la demanda d’un sector progressista de la societat que li està demanant maneres diferents de fer, més perfil catalanista, sense perdre el compartir projecte amb els progressistes espanyols,  renovació de persones i de projecte. És a dir un canvi de fer política progressista i catalanista, que sigui més pròxima per conèixer de primera mà els problemes actuals, compromesa i implicada, flexible i adaptable als temps, sense perdre l’esperit essencial del PSC. I sobretot que sigui creïble, i això ho han d’aconseguir els que surten més als mitjans, com també els dirigents locals i militants de base, des de les agrupacions fins a dalt de tot.

Per què no ens podem resignar al “les coses són com són i van com van”, per què aquesta és una actitud immobilista que encara ens portarà a una situació pitjor, a més de no contribuir a la millora de la qualitat de la democràcia del nostres país. Els canvis socials del país no han vingut de la resignació, sinó dels anhels d’aspirar a una societat on tothom visqui millor, més cohesionada socialment, on l’igualtat d’oportunitats sigui present a tot arreu. I segurament és una part de l’esperit que ha mogut a milers de joves de tot el món a sortir al carrer a protestar contra un món que no els agrada, que no els representa. I que no volen ni per ells ni pels que vinguin.

Al desembre el PSC celebrarà un congrés on analitzarà tot i això i espero que emergeixi de nou aquest esperit, amb una profunda renovació, però no serà suficient. Han de ser totes les persones que participen del projecte qui assumeixin el seu paper, que participin, i s’impliquin de debò. S’ha acabat moure’s només cada 4 anys. Així que l’aventura tot just comença, i animo a participar-hi!

Quan els retrovisors fan nosa -28/01/09, l'EXTRA-

La Generalitat ha emprès les últimes setmanes un impuls molt important a la xarxa de transport públic de Catalunya, amb l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari, de la línia Orbital ferroviària, el Pla de Transports de Viatgers 2008-12 i el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, tots quatre amb especial incidència a l’Anoia, Penedès, Garraf i Baix Llobregat Nord.

Aquest important impuls per alguns és una molèstia, ja que quan miren al “retrovisor” i veuen allò que van fer quan governaven, s’adonen del poc o gens que feien per millorar el transport públic, però sobretot del poc interès en la millora de la situació econòmica de comarques com l’Anoia, on la crisi en diversos sectors industrials l’anava fent més pobre. I això fa vergonya, i per això no els hi agraden els retrovisors. I posaré alguns exemples.

Durant molt de temps Igualada i la comarca de l’Anoia ha reclamat l’existència d’una connexió ferroviària més enllà de la capital comarcal, que permetés arribar a les comarques de ponent. Aquesta reivindicació que la societat civil demanava, va ser recollida per l’alcalde de la ciutat, que la va traslladar al Govern de la Generalitat. La resposta d’aquell govern va ser la burla, ridiculització, considerar-ho una bestiesa i un “fer volar coloms”. Tornada a fer la petició al govern actual, la petició ha estat recollida i actualment el tren Gran, l’Eix Transversal Ferroviari és un projecte que es mou, que farà que Catalunya sigui més forta amb un territori més fort, i que situarà Igualada al món, amb noves possibilitats de desenvolupament econòmic molt importants. Però hi ha qui, com el diputat Josep Rull de CiU, que encara no sap que el territori vol un tren gran, i per això s’oblida d’Igualada a l’hora de parlar de millores ferroviàries.

Un altre exemple el tenim amb la Ronda Sud d’Igualada. Un projecte de circumval·lació dels municipis de la Conca d’Òdena que cada 4 anys era presentat en roda de premsa amb la visita del conseller de política territorial de torn, curiosament just abans de les eleccions. Un cop passades les eleccions, el projecte al calaix, no sigui que suposi un benefici electoral per l’alcalde socialista d’Igualada. Un cop arriba el govern tripartit, la Ronda Sud s’engega i avui és una obra real, palpable.

Un tercer exemple el trobem amb el recentment aprovat Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012. El Pla del govern de CiU era l’exemple clar de poc interès en invertir en el transport públic, i sobretot de donar les culpes als demés (per exemple, per millorar el tren de FGC d’Igualada s’havia de reformar les vies de RENFE), contemplant 256 milions d’euros d’inversió en els serveis per carretera, amb menys de 5 actuacions per tota la comarca de l’Anoia. El Pla de Transports aprovat el 2009 contempla 840 milions d’euros d’inversió en autobusos, amb més de 25 actuacions a l’Anoia. Algú diu que és un document només de bones intencions, quan ja té més de 80 actuacions en marxa, com és el cas dels serveis de bus exprés entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona posat en servei el juliol de 2008, el servei de vertebració comarcal entre Vilanova i Cubelles el juliol de 2008, o la millora de d’accés a l’Hospital d’Igualada amb la millora del servei entre Igualada i Santa Coloma de Queralt posat en servei al setembre de 2008 (petició feta per l’Ajuntament d’Igualada i que segons CiU no s’ha aconseguit). Amb tot, Igualada presentà al·legacions que obren la possibilitat de disposar trens semi-directes a Barcelona, ja que el Pla només estableix freqüència de pas, la millora dels serveis amb la Universitat Autònoma i Igualada amb la creació d’un HUB (punt d’intercanvi de línies) a la UAB que alhora facilitarà l’accés al Vallès, o també la millora dels serveis entre Igualada amb Vilafranca del Penedès i Manresa ademés que la Generalitat ha afegit la creació d’un nou servei que segueixi l’Eix Diagonal (Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova).

Per últim exemple, el nou CAP Nord d’Igualada o el nou CEIP Les Comes no van tardar més de 2 anys en estar en obres des de que la ciutat els va reclamar al govern de la Generalitat, quan el nou Hospital es van necessitar anys per què comencessin les obres, per què algú no volia donar els diners per fer-lo. També podria parlar de l’Eix Diagonal adjudicat i aviat en obres, o del Pla de Dinamització comarcal per aquelles comarques que requereixen especial atenció, però crec que l’extensió pot fer entendre per què hi ha qui no vol veure pel retrovisor, per què certament li fa nosa. I es posen nerviosos.

El retrovisor - 05/06/2008 -

A dins un automòvil, el retrovisor et permet controlar l’espai que envolta el cotxe, per tal de poder conèixer com es circula en relació amb l’entorn. A la vida política, però, el retrovisor et permet veure el que tot allò que has realitzat, el camí que has treballat...o no.

Això ho comento per què dissabte al migdia vaig poder veure a Conca TV una part del debat polític dels divendres a Ràdio Igualada, i una de les frases que em va cridar l’atenció va provenir del senyor Castells al dir-li al senyor Xavier Figueres “Deixin de mirar el retrovisor”. En termes de seguretat vial, seria arriscar-se a tenir o produir un accident al no tenir la visió de la resta d’usuaris de la via pública; però en l’àmbit polític, crec que es mostra de vergonya.

Així, sí el portaveu de CiU mira pel retrovisor dels Governs de la Generalitat, veu 23 anys de governs de CiU que sabent que la nostra comarca estava, i se’n preveia, una crisi als seus sectors industrials tradicionals, no va posar ni un euro en intentar resoldre-ho, ni en matèria d’infrastructures, ni en matèria de recolzar projectes de la comarca, ni en justicia, ni en salut, ... i l’actual líder de CiU al Parlament, que va ser Conseller en Cap, tampoc va mostrar cap interès, tot i omplir-se la boca de reequilibri territorial i acusar el PSC de centralistes barcelonins. I això, certament fa vergonya; aquesta, però, augmenta vertiginosament si veiem com el que ells anomenen desastre de Govern Tripartit en quasi 5 anys ha construït un hospital, uns jutjats, té la Ronda Sud en construcció, té els ulls posats en desdoblar la carretera de Piera, més trens per anar a Barcelona, millores als equipaments universitaris, Planifica el territori per poder ubicar més espai industrial, planifica el futur de l’Aeròdrom per potenciar-lo com a pol de desenvolupament, impulsa un Pla de Dinamització comarcal que vol recolzar projectes que facin crèixer la comarca,...en 5 ANYS! Cadascú que valori, però certament crec que algú té por de mirar al retrovisor i per això demana als demés que no ho facin.

El retrovisor, en l’àmbit més personal, et permet mirar tot allò que has estat fent a la teva vida fins aquell moment, amb moments àlgids i moments vall, plens de vivències i aventures. Però crec que el més important, són les persones que al llarg d’aquest camí de turons i valls vas coneixent, que en algun moment comparteixen amb tu un mateix projecte i una mateixa passió per portar-lo a terme, i la seva amistat supera aquest projecte i no es trenca, encara que el temps passi i no poder-se trobar més sovint. No fa pas gaire, vaig tenir una molt grata sorpresa on vàries persones amb les quals he compartit, i comparteixo en alguns casos, projectes, cursos (exàmens...), estius, o xerrades ens vam trobar, i certament el sentiment d’emoció i il·lusió de veure’ls tots junts va ser molt gran, inoblidable. Com a sorpresa, la bona organització i la bona predisposició de tothom en col·laborar per què sortís perfecte va donar els seus fruits, i el resultat va ser l’esperat: felicitat. Des d’aquí donar les gràcies a aquelles i aquells que ho van fer possible, sobretot a la coordinadora de tot plegat. Moltes gràcies.

Ara continua una tasca més difícil, mantenir-se en contacte, que l’amistat no decaigui, i que d’aquí a un temps, potser un PARELL d’anys, poder-nos trobar un altre cop tots junts, i compartir de nou una vetllada d’anècdotes, acudits, i bons moments, però potser serà per algun altre motiu la celebració, ja es veurà...sense presses però sense pausa. Sigui com sigui, que tots estiguem sans, en la mesura que puguem, per poder-nos retrobar i explicar-nos els camins que cadascú està portant a terme, les aspiracions, les fites, les il·lusions. En resum, per poder seguir tenint “25 VAGONS DE RECORDS I UNA LOCOMOTORA QUE NO PARA”.