Va home va, Oriol! -17/11/2010-

Diuen que la campanya electoral és capaç d’aconseguir l’increïble, allò que normalment no passa. Per tant, si normalment veus al teu marit (o esposa) que comparteix les feines de casa no ho trobes increïble, si normalment el teu govern et proposa un projecte i l’executa no trobes increïble que et presenti d’altres, ... ara bé, si CiU ve a l’Anoia i diu que està a favor de l’Eix Transversal Ferroviari i que arreglar el carrilet no serveix de res, AIXÒ SÍ QUE ÉS INCREÏBLE! És a dir, NO CREÏBLE!

Doncs sí, la miraculosa campanya electoral ha tornat a situar CiU a favor de l’Eix Transversal Ferroviari. Personalment estic content que si sumin, com més serem més força per aconseguir-lo, però clar, se’m fa una mica impossible creure’m-ho i explicaré per què. Primer, si fem un pèl de memòria, recordarem com l’any 2000 el conseller de política territorial de la Generalitat Pere Macias responia amb un “això es fer volar coloms” a la proposta de Jordi Aymamí d’un tren d’Igualada a Lleida; i no fa pas gaire, la mateixa persona en la seva visita a Igualada tampoc en semblava gaire favorable. Segon, per què Flora Sanabra, candidata a l’alcaldia d’Igualada, el 2003 també estava a favor del tren en campanya electoral, després se’n va oblidar; vaja com el cap de llista actual. Tercer, l’any 2006 Felip Puig i Josep Rull declaren que l’Eix Transversal Ferroviari “no deixa de ser una proposta sense fonament que mai no hagués hagut de ser plantejada pel govern de Catalunya.”, a més que si arriben al govern i la línia no està realitzada NO s’executarà; així de clar. Quart, en els diversos passos administratius que s’han realitzat el responsable d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha mostrat desconfiança i incredulitat respecte el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari. I Cinquè (podent-ne ser més), CiU no van signar el Pacte Nacional d’Infrastructures que incloïa el projecte, CiU no inclou el compromís al programa electoral, i ... no s’ho creuen ni ells.

Aquest tipus d’actituds són les que desprestigien la politica, per què es prometen realitzar coses que després no compliran, com mostra l’experiència del nostre territori respecte CiU. I sinó fixem-nos en la Ronda Sud, que per fer 6 km CiU va estar més de 10 anys marejant estudis, en canvi el govern de la Generalitat d’esquerres ha estat 4 anys consensuant el projecte i 3 en obres. Ara, la Ronda Sud és una realitat palpable.

No puc amagar que el tema dels trens m’apassiona per què crec que és el mitjà de transport terrestre que ha de tenir un paper estructural a la nostra xarxa de comunicacions, el pal de paller del país. Sempre que he pogut he defensat l’Eix Transversal on he pogut, tant en actes professionals com de partit, però la batalla més dura no l’he tingut a Barcelona, ni a Girona, ni a Mollet del Vallès. La batalla dialèctica més intensa l’he tingut aquí, sobretot amb els companys de partit d’Oriol Pujol, els quals no es creuen el projecte del tren, ni abans (com he demostrat) ni ara. 

Jugar amb els anhels de tantes persones que porten anys lluitant per aquest projecte, el somni d’aquest territori d’estar connectat al món, de ser un nus important de comunicacions, això és d’irresponsables, o d’aquells que són capaços de vendre’s el seu cor catalanista en forma de Palau de la Música per guanyar eleccions.

Només alguns, des de sempre, s’han compromès amb el tren gran d’Igualada, i són els creïbles per fer-lo una realitat. Ara cal decidir si tornem a deixar-lo al calaix com fa 7 anys enrere o tirar-lo endavant com alguns s’han compromès explícitament. Ho tenim a les nostres mans.

PONTS -19/02/09-

Des de sempre l’humanitat ha volgut saltar els desnivells que l’orografia del terreny li ha presentat, i això s’ha fet principalment a través dels ponts. Des del simple pas de troncs fins el gran pont romà d’Alcántara, els ponts han marcat les possibilitats de desplaçaments dels exèrcits i de la població en general.

Els ponts romans han estat els primers a donar categoria de monument a aquesta infraestructura. Així, quan hom veu un pont romà generalment s’hi aprecia el pes dels anys, l’important amplada de les piles, però sobretot aquells detalls que el fan una joia de l’arqueologia. Com he dit abans, el Pont d’Alcántara, situat al municipi del mateix nom, és un exemplar molt important d’una obra majestuosa i alhora impressionant. Situat sobre el riu Tajo, al costat d’una presa hidràulica, salva una distància de 214 metres, i té una alçada màxima de 48 metres als arcs centrals. Aquest pont, que actualment dóna nom a un premi a la millor obra d’enginyeria civil iberoamericana, és un símbol de la dominació humana sobre les dificultats que el terreny o la natura li dóna, però és una obra que està plenament integrada al medi, com si la mateixa naturalesa l’hagués fet seva.

Però els ponts han anat evolucionant, a vegades perdent aquesta funció de monument que li donaven els romans, i tenint més un aspecte funcional, o a vegades esdevenint verdaderes obres d’enginyeria dignes d’admiració per entesos i els que no ho són. Un exemple d’això el tenim al viaducte de Millau, a França, inaugurat el 2004, i és un pont amb una alçada màxima sobre el riu Tarn de 343 metres, i la seva longitud s’extén 2.460 metres. Aquesta magnífica d’obra d’enginyeria civil, és un element tant de servei, que permet un estalvi important de temps, com de monumentalitat, ja que és un dels ponts més alts del món i alhora el seu disseny, que ha d’aguantar la força del vent de manera molt intensa, és d’una important el·legància.

Aquest més que breu resum dels ponts i els dos exemples citats, volen ser una aproximació a aquesta obra que segur que cada dia en fem servir algun, entre Igualada i Montbui, Igualada i Vilanova o l’Institut Pere Vives i el Passeig Verdaguer. Els ponts són punts de connexió, d’unió, de cohesió, i és per això que a les guerres són dels primers punts a atacar, per què simbolitzen aquest nexe entre persones. El territori català, i especialment l’anoienc pel seu caràcter de pas, disposen d’un gran nombre de ponts de totes les edats i etapes històriques, els quals han possibilitat que el nostre pais s’hagi anat fent més gran. Cal no perdre’ls per què són la mostra del pas de la nostra història.

Quan els retrovisors fan nosa -28/01/09, l'EXTRA-

La Generalitat ha emprès les últimes setmanes un impuls molt important a la xarxa de transport públic de Catalunya, amb l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari, de la línia Orbital ferroviària, el Pla de Transports de Viatgers 2008-12 i el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, tots quatre amb especial incidència a l’Anoia, Penedès, Garraf i Baix Llobregat Nord.

Aquest important impuls per alguns és una molèstia, ja que quan miren al “retrovisor” i veuen allò que van fer quan governaven, s’adonen del poc o gens que feien per millorar el transport públic, però sobretot del poc interès en la millora de la situació econòmica de comarques com l’Anoia, on la crisi en diversos sectors industrials l’anava fent més pobre. I això fa vergonya, i per això no els hi agraden els retrovisors. I posaré alguns exemples.

Durant molt de temps Igualada i la comarca de l’Anoia ha reclamat l’existència d’una connexió ferroviària més enllà de la capital comarcal, que permetés arribar a les comarques de ponent. Aquesta reivindicació que la societat civil demanava, va ser recollida per l’alcalde de la ciutat, que la va traslladar al Govern de la Generalitat. La resposta d’aquell govern va ser la burla, ridiculització, considerar-ho una bestiesa i un “fer volar coloms”. Tornada a fer la petició al govern actual, la petició ha estat recollida i actualment el tren Gran, l’Eix Transversal Ferroviari és un projecte que es mou, que farà que Catalunya sigui més forta amb un territori més fort, i que situarà Igualada al món, amb noves possibilitats de desenvolupament econòmic molt importants. Però hi ha qui, com el diputat Josep Rull de CiU, que encara no sap que el territori vol un tren gran, i per això s’oblida d’Igualada a l’hora de parlar de millores ferroviàries.

Un altre exemple el tenim amb la Ronda Sud d’Igualada. Un projecte de circumval·lació dels municipis de la Conca d’Òdena que cada 4 anys era presentat en roda de premsa amb la visita del conseller de política territorial de torn, curiosament just abans de les eleccions. Un cop passades les eleccions, el projecte al calaix, no sigui que suposi un benefici electoral per l’alcalde socialista d’Igualada. Un cop arriba el govern tripartit, la Ronda Sud s’engega i avui és una obra real, palpable.

Un tercer exemple el trobem amb el recentment aprovat Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012. El Pla del govern de CiU era l’exemple clar de poc interès en invertir en el transport públic, i sobretot de donar les culpes als demés (per exemple, per millorar el tren de FGC d’Igualada s’havia de reformar les vies de RENFE), contemplant 256 milions d’euros d’inversió en els serveis per carretera, amb menys de 5 actuacions per tota la comarca de l’Anoia. El Pla de Transports aprovat el 2009 contempla 840 milions d’euros d’inversió en autobusos, amb més de 25 actuacions a l’Anoia. Algú diu que és un document només de bones intencions, quan ja té més de 80 actuacions en marxa, com és el cas dels serveis de bus exprés entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona posat en servei el juliol de 2008, el servei de vertebració comarcal entre Vilanova i Cubelles el juliol de 2008, o la millora de d’accés a l’Hospital d’Igualada amb la millora del servei entre Igualada i Santa Coloma de Queralt posat en servei al setembre de 2008 (petició feta per l’Ajuntament d’Igualada i que segons CiU no s’ha aconseguit). Amb tot, Igualada presentà al·legacions que obren la possibilitat de disposar trens semi-directes a Barcelona, ja que el Pla només estableix freqüència de pas, la millora dels serveis amb la Universitat Autònoma i Igualada amb la creació d’un HUB (punt d’intercanvi de línies) a la UAB que alhora facilitarà l’accés al Vallès, o també la millora dels serveis entre Igualada amb Vilafranca del Penedès i Manresa ademés que la Generalitat ha afegit la creació d’un nou servei que segueixi l’Eix Diagonal (Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova).

Per últim exemple, el nou CAP Nord d’Igualada o el nou CEIP Les Comes no van tardar més de 2 anys en estar en obres des de que la ciutat els va reclamar al govern de la Generalitat, quan el nou Hospital es van necessitar anys per què comencessin les obres, per què algú no volia donar els diners per fer-lo. També podria parlar de l’Eix Diagonal adjudicat i aviat en obres, o del Pla de Dinamització comarcal per aquelles comarques que requereixen especial atenció, però crec que l’extensió pot fer entendre per què hi ha qui no vol veure pel retrovisor, per què certament li fa nosa. I es posen nerviosos.