La Diputació de Barcelona disposa de la pàgina web http://xarxamobal.diba.cat que és un punt de difusió d'informacions sobre mobilitat, així com formació, actualitat, entre d'altres temes.
Recentment, va publicar la noticia que reprodueix-ho més avall, on a través del seguiment de la premsa (la mateixa pàgina web té disponible el recull de premsa) local ha fet un breu resum, i valoració de la polèmica de les zones blaves.
És interessant observar aquest punt de vista extern, per tal de poder tenir una opinió suficientment extern però alhora suficientment informada:
Igualada: zones blaves necessàries però polèmiques
L’ampliació de la zona blava d’Igualada desperta una forta oposicó política i social, però l’equip de govern la tirarà endavant ja que la considera necessària per a la gestió de la mobilitat al centre de la ciutat.
La tendència actual de la planificació i gestió de la mobilitat a les ciutats es caracteritza per actuacions orientades a assolir un model de mobilitat sostenible i no tant lligat al transport en vehicle privat. Per aconseguir-ho les propostes fan incidència en dos grans aspectes de la mobilitat: 1) Potenciar la mobilitat en mitjans de transport sostenibles, és a dir, anar a peu, en bicicleta o en transport públic. 2) Limitar i dissuadir de l’ús del vehicle privat, per la qual cosa una de les millors estratègies és la regulació de l’aparcament en destí. Són molts els municipis que han desenvolupat i incrementat les polítiques de gestió de l’aparcament amb zones blaves o verdes. Passant per l’Àrea verda de Barcelona, la majoria de municipis mitjans i grans de la província de Barcelona han anat augmentant el nombre de places d’aparcament en zona blava.El passat mes de febrer de 2009 l’Ajuntament d’Igualada va decidir incrementar el nombre de places de zona blava passant de les 211 a les 421, és a dir, amb un increment de 210 places. Aquest increment es va decidir gràcies a un estudi encarregat a l’empresa Doymo i que va determinar la creació de 299 noves places de zona blava. Finalment, però, l’equip de govern de l’Ajuntament va limitar la creació de les noves places a 211.La mesura va rebre fortes crítiques per part dels partits polítics de l’oposició (CIU, ERC i PP), així com d’un determinat nombre de ciutadans que van iniciar una campanya de recollida de firmes i que ha obtingut fins al moment 8.000 adhesions. Els contraris a la zona blava consideren que és una mesura que només persegueix un afany recaptador. Tot i les fortes crítiques l’equip municipal de govern ha decidit mantenir la zona blava argumentant que es tracta d’una mesura necessària per a la regulació del trànsit al centre de la ciutat i per afavorir-ne l’activitat comercial. De fet l’increment de places que proposa l’Ajuntament d’Igualada no és gens desproporcionat si fem la comparació amb d’altres ciutats de característiques similars a Igualada. En la següent taula es pot observar la ratio de places de zona blava per cada mil habitants i s’observa que la ratio d’Igualada és similar a municipis com Vilafranca o Granollers o Manresa.
http://xarxamobal.diba.cat/XGMSV/actualitat/actualitat_noticia.asp?codi=78
Els articles que em publiquen al diari l'Enllaç dels anoiencs cada dijous (http://www.latossa.com).
diumenge, 29 de març del 2009
IGUALADA, GAS, GAS, ENDURO!
El món del motor a Igualada, i comarca, està d’important enhorabona. Fa pocs dies era la noticia de l’inauguració de l’instal·lació del Parc Motor, un circuit de proves i campeonats per tal que les marques del sector del motor puguin estudiar millores dels seus vehicles a través de la realització de recorreguts pel circuit.
Amb tot, crec que hi ha un esdeveniment de similar o major importància que es celebrarà a la comarca a finals del mes de març, i es tracta del MUNDIAL ENDURO. Aquest nom segurament sonarà a estrany, desconegut, però es tracta d’un important esdeveniment del món del motor a nivell mundial, que en aquest cas tindrà com a punt de partida la ciutat d’Igualada. És una prova de resistència a l’aire lliure, amb recorreguts superiors a 70 km arreu de la comarca, trams cronometrats, que també tindrà un espectacle de sortida divendres dia 27 de març força interessant.
Més de 180 pilots, 400 mecànics, i 150 persones d’organització estaran participant de les proves, podent arribar a atraure més de 40.000 persones a la ciutat, que deixaran una petjada econòmica prevista de 550.000 euros a la comarca en els 4 dies de funcionament, una xifra gens menyspreable amb els temps que corren.
Aquesta prova ha estat aconseguida per la tenacitat i voluntat dels membres del Moto Club Igualada, una important entitat de la ciutat que enguany celebra el seu 50è aniversari, i certament la celebració de l’Enduro n’és un gran premi. Com ja vaig dir en un altre article, darrera dels grans esdeveniments sempre hi ha un volum de feina elevat, que creix encara més quan més important és l’esdeveniment, però que sovint no surt a la llum pública i en canvi és la que suposa més maldecaps i jornades intempestives de trucades i reunions. Així, els membres del Moto Club Igualada han treballat molt intensament durant mesos, i m’atreviria a dir anys, per poder-la aconseguir, encara que és ben reconeguda arreu del món del motor la gran experiència del MCI en l’organització de proves i curses. Amb tot, vàries empreses de la ciutat s’han afegit a donar suport a aquest esdeveniment esportiu, afegint-hi la casa consistorial de la capital de l’Anoia, que ha donat un destacat suport econòmic i administratiu.
Així, Igualada i l’Anoia seran durant uns dies referència del món del motor, amb retransmissions televisives arreu del món, i vista la petjada econòmica en comerços, restaurants, bars, serveis diversos, hotels, que deixarà a la comarca hem de celebrar que s’hagi pogut acollir aquí i agrair a aquells que l’han fet possible que arribi i tots aquells que faran possible la seva organització.
Com vaig comentar fa unes setmanes, tot i que la comarca de l’Anoia pugui ser líder en aspectes tant poc agradables com l’atur, tenim altres aspectes que a vegades passen desapercebuts però que en canvi ens ubiquen en el mapa del món, i el Mundial Enduro n’és un exemple d’aquestes coses que ens haurien de fer sentir orgullosos de nosaltres mateixos a la vegada que veure que podem sortir del moments de crisi amb iniciatives tant importants com aquestes. Com no, recordar que a Igualada també s’han celebrat les curses de resistència com l’Eternal Running Igualada que també van congregar a la nostra ciutat una gran quantitat de gent, o també la celebració de la Final de la Copa de Rei de Hoquei, un esport molt estimat i practicat a la ciutat.
De nou, felicitar a Moto Club Igualada pel seu 50è aniversari i per haver portat aquest important esdeveniment esportiu a la ciutat i comarca, tot desitjant-los que el temps acompanyi els dies de cursa, i que esperem que sigui un èxit de públic. Bé, això últim depèn de tots nosaltres, així que no podem fallar a aquesta important iniciativa sorgida d’una entitat de la ciutat, i apropar-nos a veure’l. Com diuen en aquest món, GAS, GAS!
Amb tot, crec que hi ha un esdeveniment de similar o major importància que es celebrarà a la comarca a finals del mes de març, i es tracta del MUNDIAL ENDURO. Aquest nom segurament sonarà a estrany, desconegut, però es tracta d’un important esdeveniment del món del motor a nivell mundial, que en aquest cas tindrà com a punt de partida la ciutat d’Igualada. És una prova de resistència a l’aire lliure, amb recorreguts superiors a 70 km arreu de la comarca, trams cronometrats, que també tindrà un espectacle de sortida divendres dia 27 de març força interessant.
Més de 180 pilots, 400 mecànics, i 150 persones d’organització estaran participant de les proves, podent arribar a atraure més de 40.000 persones a la ciutat, que deixaran una petjada econòmica prevista de 550.000 euros a la comarca en els 4 dies de funcionament, una xifra gens menyspreable amb els temps que corren.
Aquesta prova ha estat aconseguida per la tenacitat i voluntat dels membres del Moto Club Igualada, una important entitat de la ciutat que enguany celebra el seu 50è aniversari, i certament la celebració de l’Enduro n’és un gran premi. Com ja vaig dir en un altre article, darrera dels grans esdeveniments sempre hi ha un volum de feina elevat, que creix encara més quan més important és l’esdeveniment, però que sovint no surt a la llum pública i en canvi és la que suposa més maldecaps i jornades intempestives de trucades i reunions. Així, els membres del Moto Club Igualada han treballat molt intensament durant mesos, i m’atreviria a dir anys, per poder-la aconseguir, encara que és ben reconeguda arreu del món del motor la gran experiència del MCI en l’organització de proves i curses. Amb tot, vàries empreses de la ciutat s’han afegit a donar suport a aquest esdeveniment esportiu, afegint-hi la casa consistorial de la capital de l’Anoia, que ha donat un destacat suport econòmic i administratiu.
Així, Igualada i l’Anoia seran durant uns dies referència del món del motor, amb retransmissions televisives arreu del món, i vista la petjada econòmica en comerços, restaurants, bars, serveis diversos, hotels, que deixarà a la comarca hem de celebrar que s’hagi pogut acollir aquí i agrair a aquells que l’han fet possible que arribi i tots aquells que faran possible la seva organització.
Com vaig comentar fa unes setmanes, tot i que la comarca de l’Anoia pugui ser líder en aspectes tant poc agradables com l’atur, tenim altres aspectes que a vegades passen desapercebuts però que en canvi ens ubiquen en el mapa del món, i el Mundial Enduro n’és un exemple d’aquestes coses que ens haurien de fer sentir orgullosos de nosaltres mateixos a la vegada que veure que podem sortir del moments de crisi amb iniciatives tant importants com aquestes. Com no, recordar que a Igualada també s’han celebrat les curses de resistència com l’Eternal Running Igualada que també van congregar a la nostra ciutat una gran quantitat de gent, o també la celebració de la Final de la Copa de Rei de Hoquei, un esport molt estimat i practicat a la ciutat.
De nou, felicitar a Moto Club Igualada pel seu 50è aniversari i per haver portat aquest important esdeveniment esportiu a la ciutat i comarca, tot desitjant-los que el temps acompanyi els dies de cursa, i que esperem que sigui un èxit de públic. Bé, això últim depèn de tots nosaltres, així que no podem fallar a aquesta important iniciativa sorgida d’una entitat de la ciutat, i apropar-nos a veure’l. Com diuen en aquest món, GAS, GAS!
dilluns, 23 de març del 2009
MAQUILLATGE, MENTIDES I ALTRES DEMÈNCIES
1) El passat ple del mes de març es va aprovar la Liquidació del Pressupost del 2008, o el que és el mateix, es van tancar els números de l'Ajuntament a data 31 de desembre de 2008. Aquest punt, el.laborat per l'interventor municipal, va acompanyat de dues xifres principals, que són el Resultat pressupostari ajustat i el Romanent de Tresoreria:
- Resultat pressupostari ajustat: Resultat de deutes i cobraments gestionats des de les regidories, allò que directament ha gestionat l'equip de govern.
- Romanent de Tresoreria: El romanent de tresoreria, segons l’article 101 del Reial decret 500/90, es determina pel resultat següent: fons líquids de tresoreria més drets pendents de cobrament menys obligacions reconegudes pendents de pagament, o el que és el mateix, el resultat d'allò que es deu amb allò que deuen a l'Ajuntament (impostos, multes, subvencions).
Enguany, el resultat ha estat positiu tant en un punt com l'altre en el Patronat Municipal d'Esport, l'Institut Municipal de Cultura, i l'Organisme d'Arts i Música (aquests dos últims no havia passa encara).
En el cas de l'Ajuntament, el resultat del primer punt ha estat 400.000 euros positius i del segon -800.000 euros.
El cap de l'oposició Marc Castells va començar la seva intervenció amb un "Aquests números estan maquillats" fent una espècie de classe d'economia, que a falta de base acadèmica, va resultar ser incorrecte, difícil d'entendre en algú que s'encarrega dels comptes del Consell Comarcal...si no és l'intent de confondre els ciutadans. És més, si de veritat creu que els números estan maquillats, endavant, que posi una denúncia al jutjat ja que això és delicte. Però ho farà? Més aviat, si no ho fa ens mentirà per segon cop...o tercer.
2) La Diputació de Barcelona ha hagut de desmentir les xifres de CiU sobre les subvencions rebudes per diversos ajuntaments, ja que curiosament estaven inflades (multiplicades per 2 o 4). I encara no ha dit que no eren correctes, o un error, ... o sigui ha mentit amb coneixement de causa.
3) Un ciutadà comentava a l'Anoia Diari .cat com no es sentia respectat per donar les seves opinions en aquest fòrum (inclús afirmant que podria estar en contra de les zones blaves), com si a algú li molestés donar opinions fora l'oficial contrària a les zones blaves, i segon comentava el fet que el sr. Castells digui que quan sigui alcalde treurà les zones blaves de l'hospital quan el seu partit recull firmes per treure-les totes... o només les noves? O les antigues també? En definitiva, el ciutadà es sentia ENGANYAT.
Entre el maquillatge dels números (al qual potser estar acostumat a fer al Consell Comarcal),les mentides, i el enganys UN ESTIL INNOVADOR de governar ...
- Resultat pressupostari ajustat: Resultat de deutes i cobraments gestionats des de les regidories, allò que directament ha gestionat l'equip de govern.
- Romanent de Tresoreria: El romanent de tresoreria, segons l’article 101 del Reial decret 500/90, es determina pel resultat següent: fons líquids de tresoreria més drets pendents de cobrament menys obligacions reconegudes pendents de pagament, o el que és el mateix, el resultat d'allò que es deu amb allò que deuen a l'Ajuntament (impostos, multes, subvencions).
Enguany, el resultat ha estat positiu tant en un punt com l'altre en el Patronat Municipal d'Esport, l'Institut Municipal de Cultura, i l'Organisme d'Arts i Música (aquests dos últims no havia passa encara).
En el cas de l'Ajuntament, el resultat del primer punt ha estat 400.000 euros positius i del segon -800.000 euros.
El cap de l'oposició Marc Castells va començar la seva intervenció amb un "Aquests números estan maquillats" fent una espècie de classe d'economia, que a falta de base acadèmica, va resultar ser incorrecte, difícil d'entendre en algú que s'encarrega dels comptes del Consell Comarcal...si no és l'intent de confondre els ciutadans. És més, si de veritat creu que els números estan maquillats, endavant, que posi una denúncia al jutjat ja que això és delicte. Però ho farà? Més aviat, si no ho fa ens mentirà per segon cop...o tercer.
2) La Diputació de Barcelona ha hagut de desmentir les xifres de CiU sobre les subvencions rebudes per diversos ajuntaments, ja que curiosament estaven inflades (multiplicades per 2 o 4). I encara no ha dit que no eren correctes, o un error, ... o sigui ha mentit amb coneixement de causa.
3) Un ciutadà comentava a l'Anoia Diari .cat com no es sentia respectat per donar les seves opinions en aquest fòrum (inclús afirmant que podria estar en contra de les zones blaves), com si a algú li molestés donar opinions fora l'oficial contrària a les zones blaves, i segon comentava el fet que el sr. Castells digui que quan sigui alcalde treurà les zones blaves de l'hospital quan el seu partit recull firmes per treure-les totes... o només les noves? O les antigues també? En definitiva, el ciutadà es sentia ENGANYAT.
Entre el maquillatge dels números (al qual potser estar acostumat a fer al Consell Comarcal),les mentides, i el enganys UN ESTIL INNOVADOR de governar ...
diumenge, 22 de març del 2009
COTXES ELÈCTRICS A IGUALADA
S'ha parlat moltes vegades dels vehicles elèctrics, i de la seva difícil implantació entre els vehicles utilitaris que circulen per la ciutat.
Al reportatge que TV3 va fer a Igualada en motiu de la signatura del Pacte d'Alcaldes pel Canvi Climàtic, es destacava el fet que entre els vehicles que donen serveis municipals hi ha vehicles híbrids o elèctrics, a més de patrulles de la policia local que es desplacen en bicicleta.
Doncs dissabte mateix, a la Plaça de Cal Font vaig poder trobant una brigada de neteja en feina, la qual disposava del vehicle de la foto. Certament, un encert utilitzar vehicles d'aquest tipus en espais on la presència del vianant és majoritària, a més del benefici mediambiental per la ciutat (menys contaminació atmosfèrica).
Iniciatives que sovint passen desapercebudes, però que sumades a la resta d'iniciatives integrades al projecte global de millora del medi urbà de la ciutat, esdevenen un model de ciutat plenament adaptat al futur.
dilluns, 16 de març del 2009
Inversió en temps de crisi
Ara més que mai, treballant per la Catalunya de futur
Inversió en temps de crisi
View more presentations from Socialistes_ Cat.
dijous, 12 de març del 2009
DONES, AIXECANT EL PAIS -12/03/09-
El 8 de març d’uns quants anys enrere un grup de dones va protestar per les seves condicions laborals tancant-se a la fàbrica que treballaven. El propietari, davant la reclamació, va optar per barrar les sortides de l’edifici i cremar la fàbrica...amb les dones dins.
Ara, en commemoració de la gesta i valentia d’aquelles dones i de moltes altres que han lluitat pels drets del col·lectiu femení, cada 8 de març celebrem el dia de les Dones, encara que en l’actualitat es fan activitats al llarg de la setmana...i...ben bé, hauria de ser el Dia de les Dones cada dia, o no?
Des de la menyspreable acció d’aquell fabricant fins l’actualitat la societat ha anat evolucionant positivament, i la igualtat de la llei, dels manifestos, dels eslògans, està cada vegada més present entre nosaltres, començant per l’educació, amb més dones universitàries i ampliant la seva presència a les carreres tradicionalment masculines, per l’accés al mercat laboral on cada vegada hi ha més dones directives, i en la cura dels infants amb el permís de paternitat. D’aquell nenes juguen amb nines i nens a cotxes, a dones que juguen a futbol i homes que fan dansa,...i cada vegada ens és menys estrany.
Però, encara persisteix un cert “sentiment” d’alguns homes que creuen que la dona no és persona, i que simplement és un objecte personal, intransferible i protegit de mirades “no autoritzades”. Algú podria pensar que em refereixo a alguna religió, però no, no cal anar tant lluny. Si alguna cosa ens ha fet adonar l’aflorament a la llum pública de la violència de gènere és el fet que no només les dones de “classe” pobre sofreixen, sinó que també dones amb carrera universitària o simplement amb estudis sofreixen silenciosament aquest mal, un mal que es pot convertir en la mort si l’home en qüestió està més malalt del que es creu.
En aquesta societat on la comunicació té més que infinits camins per poder-se produir, hi ha dones que no poden explicar el seu cas per por, per por a la reacció del marit (atribut que se li hauria de treure), a la família, a les amistats. Ara més que mai, les dones disposen d’una llei que les protegeix d’aquesta violència, a elles i als fills, per què en solen sortir la part més malparada o compartir la violència domèstica. La familia i les amistats de ben segur faran costat, i han de fer costat, per què la violència va acompanyada d’humiliacions, avergonyiments, sentiments de culpabilitat, que l’agressor ha creat i produït per seguir mantenint la seva dominació sobre el seu “objecte preciós”.
El futur dirà si tots els programes i lleis que s’han posat en marxa aconsegueixen l’objectiu de la igualtat entre homes i dones, però crec que encara ens queden alguns anys on les dones seran les principals protagonistes de l’aixecament del pais. Des de les treballadores del tèxtil que omplien les fàbriques d’Igualada, fins les venedores de cosmètics a domicili, mestres, cuidadores,...però sobretot a les professions més difícils que existeixen, i les quals no tenen una escola o carrera universitària per saber-ne, que són LA MARE i L’ÀVIA (aquesta doblement mare), les quals han estat carregant les tasques de la casa i ara se’ls ha afegit la feina fora de casa, una doble jornada, i sense possibilitat de posar-se malalta. De ben segur les noves generacions d’homes que arribin a edat adulta ja coneixen, o coneixeran, i valoren la feina feta per les mares, el dur que suposa portar endavant una família, una casa, una feina, i en la mesura del possible faran que la casa i la familia es converteixi en cosa de dos. Ara, també hem d’educar les noves generacions en que segueixin aquest model. El canvi no serà a curt termini, però mica en mica s’aconseguirà.
Per últim, el meu sincer homenatge a totes les dones anònimes que amb els seus gestos, accions, o treballs no han defallit en buscar un món millor per tots. I totes.
Ara, en commemoració de la gesta i valentia d’aquelles dones i de moltes altres que han lluitat pels drets del col·lectiu femení, cada 8 de març celebrem el dia de les Dones, encara que en l’actualitat es fan activitats al llarg de la setmana...i...ben bé, hauria de ser el Dia de les Dones cada dia, o no?
Des de la menyspreable acció d’aquell fabricant fins l’actualitat la societat ha anat evolucionant positivament, i la igualtat de la llei, dels manifestos, dels eslògans, està cada vegada més present entre nosaltres, començant per l’educació, amb més dones universitàries i ampliant la seva presència a les carreres tradicionalment masculines, per l’accés al mercat laboral on cada vegada hi ha més dones directives, i en la cura dels infants amb el permís de paternitat. D’aquell nenes juguen amb nines i nens a cotxes, a dones que juguen a futbol i homes que fan dansa,...i cada vegada ens és menys estrany.
Però, encara persisteix un cert “sentiment” d’alguns homes que creuen que la dona no és persona, i que simplement és un objecte personal, intransferible i protegit de mirades “no autoritzades”. Algú podria pensar que em refereixo a alguna religió, però no, no cal anar tant lluny. Si alguna cosa ens ha fet adonar l’aflorament a la llum pública de la violència de gènere és el fet que no només les dones de “classe” pobre sofreixen, sinó que també dones amb carrera universitària o simplement amb estudis sofreixen silenciosament aquest mal, un mal que es pot convertir en la mort si l’home en qüestió està més malalt del que es creu.
En aquesta societat on la comunicació té més que infinits camins per poder-se produir, hi ha dones que no poden explicar el seu cas per por, per por a la reacció del marit (atribut que se li hauria de treure), a la família, a les amistats. Ara més que mai, les dones disposen d’una llei que les protegeix d’aquesta violència, a elles i als fills, per què en solen sortir la part més malparada o compartir la violència domèstica. La familia i les amistats de ben segur faran costat, i han de fer costat, per què la violència va acompanyada d’humiliacions, avergonyiments, sentiments de culpabilitat, que l’agressor ha creat i produït per seguir mantenint la seva dominació sobre el seu “objecte preciós”.
El futur dirà si tots els programes i lleis que s’han posat en marxa aconsegueixen l’objectiu de la igualtat entre homes i dones, però crec que encara ens queden alguns anys on les dones seran les principals protagonistes de l’aixecament del pais. Des de les treballadores del tèxtil que omplien les fàbriques d’Igualada, fins les venedores de cosmètics a domicili, mestres, cuidadores,...però sobretot a les professions més difícils que existeixen, i les quals no tenen una escola o carrera universitària per saber-ne, que són LA MARE i L’ÀVIA (aquesta doblement mare), les quals han estat carregant les tasques de la casa i ara se’ls ha afegit la feina fora de casa, una doble jornada, i sense possibilitat de posar-se malalta. De ben segur les noves generacions d’homes que arribin a edat adulta ja coneixen, o coneixeran, i valoren la feina feta per les mares, el dur que suposa portar endavant una família, una casa, una feina, i en la mesura del possible faran que la casa i la familia es converteixi en cosa de dos. Ara, també hem d’educar les noves generacions en que segueixin aquest model. El canvi no serà a curt termini, però mica en mica s’aconseguirà.
Per últim, el meu sincer homenatge a totes les dones anònimes que amb els seus gestos, accions, o treballs no han defallit en buscar un món millor per tots. I totes.
dijous, 5 de març del 2009
ACOLLINT -05/03/09-
Una de les coses que més ha influenciat la societat dels nostres temps és la possibilitat de desplaçar-nos, de moure’ns, de manera relativament fàcil. Però no em refereixo al fet de anar a Madrid i tornar el mateix dia, o volar a Moscú, o arribar fins la masia més recondita de la serralada dels Pirineus. Em refereixo a un moviment més transcendent, de major importància diguem-ne, com és el cas d’anar a viure a un altre municipi, país, o continent.
De ben segur que més d’una persona ha tingut la necessitat vital de canviar el seu lloc de residència per poder trobar un lloc de treball, i així poder garantir un bon futur a la familia. També hi hauria el cas d’aquells que s’aventuren a viure a d’altres llocs per descobrir noves experiències, conèixer i aprendre idiomes, o simplement millorar la seva formació acadèmica.
Però sigui quin sigui el motiu, aquestes persones quan arriben a la seva nova llar, al seu nou barri, a la seva nova ciutat, en general es troben que tot és nou, estrany, desconegut, i sovint no entenen res del que passa al seu voltant ni el per què passa. És a dir, arriben perduts i es troben perduts. Tot i que les noves tecnologies han afavorit una major fluïdesa de la informació, a vegades aquesta està tan dispersa que la seva utilitat cau, és a dir, es converteix en inútil; o n’hi ha tanta que li passa el mateix, s’acaba convertint en informació que no rendeix.
No fa gaires dies vaig poder assistir a una sessió d’acollida, un acte que es celebra al saló de plens de l’Ajuntament, on es convida a les persones que s’han empadronat recentment a Igualada; en aquest cas, van participar persones de Senegal, Xile, Madrid i de Santa Margarida de Montbui entre d’altres origens. La trobada va començar amb una presentació de fotografies de la ciutat, tot donant la benvinguda d’aquests ciutadans i ciutadanes a Igualada, i donant-los informació de la ciutat, tan turística, sanitària, de transports, com temes de reciclatge o cultura. Respecte cultura, comentar que tot i que dels assisstents alguns no entenien el català, es va fer incís en el fet que s’intentés aprendre la llengua, ja que la ciutadania igualadina, i diria per extensió la catalana, valora molt positivament l’esforç d’aquelles persones nouvingudes que intenten aprendre el català.
A l’acabar la presentació, s’obrí un torn de paraules on algunes persones explicaren per què havien vingut a Igualada a viure; entre els motius, temes laborals i familiars principalment, però també un senyor que comentà que la ciutat és més accessible que el seu municipi. Per últim, una persona preguntà el per què de les xemeneies de maó...alguna vegada ens ho hem preguntat? Ben segur que no, però si convidem a algú a venir a Igualada li expliquem el per què de les xemeneies? Potser ja ho sap, és força comú a Catalunya trobar aquests elements de patrimoni arqueològic industrial, però el fet de no valorar aquestes esbeltes figures arquitectòniques potser ens fa perdre el valor d’aquests elements, així com el pes de la història que tenen al darrera.
Aquesta iniciativa, que aquell dia va tenir la presència de una regidora de Berga com espectadora, és un bon punt d’entrada a la ciutat, a gaudir-la suficientment però ser-ne també responsable i cívic, com es va insistir sobretot en el cas de les escombraries, per què l’espai públic és de tots i entre tots el podem cuidar...o embrutar.
Per últim, en aquests moments de crisi l’immigració és vista amb una lupa contínuament, ja sigui pel fet que és un col·lectiu també afectat per la pèrdua de llocs de treball, com per altres motius. Com bé van dir els mossos d’esquadra, la crisi no ha augmentat la presència de casos de delinqüència, com que també cal valorar que la ciutat no ha tingut problemes de convivència. Si entre tots s’ha aconseguit, és un bon punt de partida per mantenir-ho en un futur. Tots hi guanyarem.
De ben segur que més d’una persona ha tingut la necessitat vital de canviar el seu lloc de residència per poder trobar un lloc de treball, i així poder garantir un bon futur a la familia. També hi hauria el cas d’aquells que s’aventuren a viure a d’altres llocs per descobrir noves experiències, conèixer i aprendre idiomes, o simplement millorar la seva formació acadèmica.
Però sigui quin sigui el motiu, aquestes persones quan arriben a la seva nova llar, al seu nou barri, a la seva nova ciutat, en general es troben que tot és nou, estrany, desconegut, i sovint no entenen res del que passa al seu voltant ni el per què passa. És a dir, arriben perduts i es troben perduts. Tot i que les noves tecnologies han afavorit una major fluïdesa de la informació, a vegades aquesta està tan dispersa que la seva utilitat cau, és a dir, es converteix en inútil; o n’hi ha tanta que li passa el mateix, s’acaba convertint en informació que no rendeix.
No fa gaires dies vaig poder assistir a una sessió d’acollida, un acte que es celebra al saló de plens de l’Ajuntament, on es convida a les persones que s’han empadronat recentment a Igualada; en aquest cas, van participar persones de Senegal, Xile, Madrid i de Santa Margarida de Montbui entre d’altres origens. La trobada va començar amb una presentació de fotografies de la ciutat, tot donant la benvinguda d’aquests ciutadans i ciutadanes a Igualada, i donant-los informació de la ciutat, tan turística, sanitària, de transports, com temes de reciclatge o cultura. Respecte cultura, comentar que tot i que dels assisstents alguns no entenien el català, es va fer incís en el fet que s’intentés aprendre la llengua, ja que la ciutadania igualadina, i diria per extensió la catalana, valora molt positivament l’esforç d’aquelles persones nouvingudes que intenten aprendre el català.
A l’acabar la presentació, s’obrí un torn de paraules on algunes persones explicaren per què havien vingut a Igualada a viure; entre els motius, temes laborals i familiars principalment, però també un senyor que comentà que la ciutat és més accessible que el seu municipi. Per últim, una persona preguntà el per què de les xemeneies de maó...alguna vegada ens ho hem preguntat? Ben segur que no, però si convidem a algú a venir a Igualada li expliquem el per què de les xemeneies? Potser ja ho sap, és força comú a Catalunya trobar aquests elements de patrimoni arqueològic industrial, però el fet de no valorar aquestes esbeltes figures arquitectòniques potser ens fa perdre el valor d’aquests elements, així com el pes de la història que tenen al darrera.
Aquesta iniciativa, que aquell dia va tenir la presència de una regidora de Berga com espectadora, és un bon punt d’entrada a la ciutat, a gaudir-la suficientment però ser-ne també responsable i cívic, com es va insistir sobretot en el cas de les escombraries, per què l’espai públic és de tots i entre tots el podem cuidar...o embrutar.
Per últim, en aquests moments de crisi l’immigració és vista amb una lupa contínuament, ja sigui pel fet que és un col·lectiu també afectat per la pèrdua de llocs de treball, com per altres motius. Com bé van dir els mossos d’esquadra, la crisi no ha augmentat la presència de casos de delinqüència, com que també cal valorar que la ciutat no ha tingut problemes de convivència. Si entre tots s’ha aconseguit, és un bon punt de partida per mantenir-ho en un futur. Tots hi guanyarem.
diumenge, 1 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)