Ulls més eficients -13/01/2011-

Era un dilluns i la Maria havia anat a buscar el seu fill Miquel a l’escola Garcia Fosses, el qual aquell dia estrenava la seva reforma. Vaja, que després de Reis el Miquel havia rebut un regal tant gran com una escola, estrenava escola. Tots dos es van dirigir al centre d’Igualada a peu, i per això van anar caminant cap al carrer de Sant Magí i d’aquí al centre.

Passades les escales mecàniques, el nen comença a córrer avall i poc abans d’arribar al Passeig es para, es queda quiet. Hi ha un semàfor, i li fan respecte per què són alts, tot i que aquest no tant. Es gira i amb un somriure mira la mare que està venint i espera que arribi. Mentrestant, els cotxes passen davant d’ell, alguns molt ràpid, i es fixa que quan arriba la mare es posa en verd el semàfor i passen tranquil·lament fins al Passeig. Aquí es tornen a trobar un semàfor, però aquest cop no hi ha sort i el vermell els fa aturar-se.

Al cap d’un moment, via verda i poden continuar el seu camí cap al centre.

Al Miquel li agrada anar al centre per què pot jugar al carrer amb altres nens, pot anar en bicicleta, cosa que no pot fer al carrer de casa seva; a més la mare li deixa fer-ho per què no hi ha perill que un cotxe l’atropelli ... bé, és segur això que creu?

Tot creuant la plaça de Cal Font arriben al carrer Aurora i escolten un cotxe. S’aturen, miren i veuen que un cotxe s’apropa, que tot seguit aparca al Cercle Mercantil. El cotxe anava molt lent, de manera que podia sortejar bé els vianants.

I d’aquí passen davant dels cinemes, i xino-xano arriben a la Rambla. En Miquel encara recorda que fa dos dies estava saludant els reis d’Orient i mostrava les mans als patges i patgesses per què li donessin algun caramel. Es troben de nou un semàfor, però l’espera és curta, i en pocs minuts arriben a la Plaça de la Creu. No és com la Plaça de Cal Font, hi passen cotxes al centre, però el nen pot còrrer igualment per què l’espai és ampli. La mare observa els cartells de les rebaixes molt recentment situats als aparadors de les botigues, però sense perdre de vista el Miquel, que un dia entrà a una botiga de roba íntima de dona i es començà a posar calces al cap.

Tots dos a l’arribar a la cruïlla amb el carrer Argent viren cap al mateix en direcció a la plaça de l’Ajuntament. El nen es fixa en el terra ... la pilona no hi és i aixeca la mirada i hi veu una càmera que l’observa. En aquell moment estira de la mà a la seva mare, que es gira i mira l’infant, el qual li indica la càmera. Llavors la Maria mira a terra buscant la pilona, i no la troba.

Somriu.

Fa just uns mesos estaven al mateix lloc però la càmera no, i la pilona hi era, però com si no hi fos per què fallava molt (i repara-la costava molts diners). I recorda que acompanyada també del Miquel no podia caminar tranquil·la pel carrer Argent per què hi passaven cotxes que no els hi tocava, de manera que havia d’estar molt pendent que no atropellessin al Miquel i no podia comprar, per estar excessivament pendent dels vehicles.

Ara, sabia que molta menys gent passaria conduint, per què el fet que si no tens l’autorització per passar et multen de ben segur farà tirar enrere molts que abans hi circulaven indiscriminadament. És a dir, hi passaran els que necessiten fer-ho.

La Maria podia ara comprar tranquil·lament i passejar millor per aquest carrer, i sense treure-li l’ull al Miquel, que de costat a costat de carrer es fixa, mira, observa i content va corrent per tot arreu. Ella sap que hi circularà algun cotxe, però es sent més segura al conèixer que hi ha un millor i més eficient control dels accessos a les zones de vianants. I en això hi surt guanyant el nen per jugar, per conèixer ciutat i ella per comprar, passejar, o anar a treballar a peu.

A 1 metre d'alçada -01/10/09-

Un dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura va ser la presentació
del Pla de Seguretat Viària d’Igualada, on es feia un recull de les dades referents a la seguretat vial a la ciutat (número de vehicles, accidents, víctimes...), fent-ne una anàlisi per edats i causes; destaca, per exemple, que en la majoria d’accidents està implicat un cotxe i que el 66% d’atropellaments es dóna fora dels passos de vianants senyalitzats, a més que per edats els joves tenen més accidents en proporció al volum de població que són. Amb tot, cal destacar que el nombre d’accidents ha anat baixant, tot i que cada dia hi ha més cotxes alcarrer circulant. Un cop feta l’anàlisi, es marca la fita del 2012 per reduir els accidents un 25% respecte els del 2007, i això a través de diverses mesures com són una major formació als infants i joves, millora de la senyalització viària, reforma d’algunes interseccions (punts on hi ha més accidents), com també la millora dels itineraris peatonals i en bicicleta.
Entre les accions destacaria una de les línies d’actuació, que és la continuació del programa Camí Segur, amb l’objectiu que es pugui anar als centres escolars a peu evitant els tradicionals embussos i estacionaments il·legals a les hores punta propers a les escoles, amb els conseqüents perills per als mateixos escolars com pel
funcionament del trànsit de la ciutat. Anar a peu a l’escola des de casa suposa donar una major autonomia als infants, alhora que es converteix en un passeig matiner per la ciutat i es dóna un entorn de més tranquillitat al voltant de les escoles. En aquesta línia, ja s’han emprès algunes actuacions, com és l’ampliació de la vorera del carrer Comarca al costat del CEIP Ramon Castelltort i els semàfors que regulen la cruïlla propera, l’ampliació de voreres al carrer del Vidre al costat de les Escolàpies, o també la cruïlla propera a l’escola Monalco. Però no només a peu, sinó que també existeix una tarificació especial per infants al transport públic
(una específica a Igualada i la targeta T-12), per tal que també sigui una alternativa al cotxe. Amb tot, els camins segurs no només és el voltant de les escoles, sinó també els itineraris per arribar-hi, i això queda més lluny de l’escola. En el cas del CEIP Ramon Castelltort la reforma del carrer Comarca ha servit per consolidar el carrer com a via d’accés a peu segura a l’escola, ja que les àmplies voreres i senyalització semafòrica ho permeten. Per què? Per saber-ho t’has de situar a l’alçada dels infants, a 1 metre del terra aproximadament, i comprovar que es veu; a aquesta alçada els cotxes són bastant més grans, a més que tapen el camp de visió (que a més en el cas dels infants és encara més reduït) i per tant obliguen els infants a treure el cap per poder veure si ve algun cotxe. Per tant, necessiten voreres que a l’arribar a les cruïlles els permetin veure bé si arriba un cotxe; en això ja s’hi ha actuat en alguns carrers com els citats, o l’avinguda Andorra i el carrer de Sant Magí, però encara resten alguns carrers per anar transformant en espais més agradables per tal que els infants s’hi sentin còmodes al passar cap a l’escola i els pares reconeixin aquell espai com a segur
i així poder-s’hi desplaçar. En certa manera, es tracta de recuperar l’espai que hem perdut al carrer com a punt de trobada entre persones que en alguns pobles encara es conserva; no confondre amb tornar enrere, al passat sense cotxes a la ciutat, sinó una millor utilització. Un exemple del resultat del model antiquat, que mica en mica es va canviant, és el fet que els infants no juguen al carrer, ja sigui perquè tenen por ells mateixos o perquè els pares no els deixen per la massiva presència de cotxes, de manera que només poden jugar als parcs, tancats, controlats. Però com dic, en alguns punts comença a canviar, i ja he pogut veure infants jugant a pilota amb l’avi al carrer de Sant Magí, un espai peatonal lliure de cotxes (excepte els dels garatges); potser un altre dia serà el jugar al “pilla-pilla”, però no a un parc, sinó davant de casa. El carrer va
recuperant vida, humanitat, en definitiva, ciutat.

Sense parar -03/09/09-

Exacte, això és el que fem cada dia, moure’ns sense parar. Podria ser que el títol portés a lleugeres interpretacions íntimes, però no és el cas. El mes d’agost, tot i una certa aturada de la maquinària comercial i industrial, a la ciutat hi ha hagut una certa activitat continuada, sobretot pel que es refereix a les obres.
Així, començàvem el mes d’agost amb les primeres imatges de el reformat edifici de l’Escorxador, la futura Fàbrica de les Arts, convertit en un espai polivalent per acollir concerts, exposicions, xerrades o altres, i que vam poder visitar durant la seva inauguració durant la Festa Major. Però durant el mes d’agost altres obres han seguit camí, com és el cas de la nova Escola Bressol, amb un edifici energèticament eficient i amb una forma que recorda un llapis, la reforma i ampliació de l’IES i Institut de Formació Professional Milà i Fontanals, així com el complex de piscines del Puigcornet, el nou gimnàs de l’Espai Cívic Centre, el nou enllumenat de l’avinguda Pau Casals, i la urbanització del projecte de l’Avinguda Catalunya a la zona nord de l’Hospital amb un nou parc.
Però aquest setembre les obres no paren, i en comencen de noves. La urbanització del carrer Joaquima Vedruna ha parat uns dies i ara es reprèn, a la vegada que continua el nou enllaç entre la Ronda de Fàtima i l’Avinguda Gaudí, les obres de les piscines, l’Avinguda Catalunya i del Milà i Fontanals. Ara començaran les obres de construcció del nou pont de vianants cap al Complex esportiu del Puigcornet per facilitar-hi l’accés a peu, la urbanització del carrer Covadonga per millorar-ne l’aspecte i serveis, així com la reforma de diverses places del carrer de Sant Agustí i del carrer Sant Ignasi del mateix Barri. A més, s’inicien les obres de reforma del CEIP Garcia Fosses, unes obres que es realitzaran sense la necessitat de traslladar ningú cap a barracons ja que s’ha construït un edifici escolar nou a les Comes que realitzarà les seves funcions provisionalment; un cop acabades les obres, i retornats els alumnes al Garcia Fosses, el nou CEIP de Les Comes suposarà una ampliació del nombre de places escolars disponibles a la ciutat.
En definitiva deu ni do d’obres. Amb tot, a finals d’agost també s’han rebut bones notícies que donen “ritme”. Així, s’ha produït un acord històric per tal de poder fusionar els serveis de transport públic de la ciutat d’Igualada amb els existents a Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, de manera que es desdoblarà la línia actual que uneix aquests municipis arribant fins l’Hospital comarcal i les línies urbanes d’Igualada tindran alguns canvis de recorregut amb menys temps d’espera; aquesta canvis començaran a partir de principis de l’any 2010. A més, començaran les obres de l’Eix Diagonal en el tram que queda per fer de carretera de Manresa a Igualada, s’inicien els tràmits del futur aeroport corporatiu de Catalunya, la Ronda Sud en el seu tram oest avança en tràmits i ja es té la solució al pas a nivell d’Igualada, una solució que permet evitar la fractura urbana que suposa el tren a la vegada que possibilita el perllongament del seu recorregut per la ciutat arribant fins l’Hospital Comarcal. Buff!
Així, tot i ser agost, no s’ha parat, i l’exhaustiu llistat n’és un bon exemple. Ara cal posar-hi unes certes dosis de paciència i anar esperant l’acabament de les obres, per tal que els nous serveis i les noves infraestructures puguin complir eficientment les funcions encomanades. Com diuen, no es pot fer una truita sense trencar ous, i les obres, que en un principi poden suposar un problema, el resultat final val la pena i per tant les molèsties no són en va.
Ara que ja és setembre, als que ja han retornat a la feina ànims i els que encara no (quina sort!) que les gaudeixin, encara que sigui passejant per la ciutat, que dia a dia guanya més espais per poder-ho fer.

Ara hi passen tots tres!

Fa alguns dies vaig poder passar per les obres que es feien al carrer del Vidre, al costat de l'Escola Escolàpies. Un certs records dels 2 anys que hi vaig estar, entre ells que llavors era més puntual... . Amb tot, i tornant al tema, les obres que comento són les que s'estan fent al carrer del vidre tot ampliant les voreres d'ambdós costats per tal de facilitar la circulació tant dels vehicles com dels vianants, sobretot d'aquests últims. Per què la foto?? Doncs com bé poso al títol, ARA hi passen els tres, quan abans l'amplada de vorera no ho permetia i això suposa uns equilibris que poden portar problemes de seguretat viària.

Es tracta d'una actuació inclosa dins les millores d'accessibilitat i seguretat al voltant dels centres educatius dins el Pograma "Camí Segur"; aquest programa ha possibilitat aquestes millores (com també en el cas del Ramon Castelltort amb el carrer Comarca, el Monalco amb les obres de l'Avinguda Andorra, el Mowgli amb l'ampliació de voreres i aparcament de bicicletes, i el sector oest -Pere Vives- amb el pas de vianants elevat, el Pont de l'Estadi), així com l'existència de certes expedicions en transport públic al matí que amb un monitor a bord recullen els nens per portar-los a l'escola. També s'hi ha afegit una tarifació especial per escolars que ha abaratit de manera important el cost del transport públic pels infants i joves. Però això continuarà amb el nou semàfor entre l'Avinguda Emili Vallès i Àngel Guimerà per facilitar l'accés més segur a la zona educativa del Pere Vives, que s'amplia amb l'escola bressol actualment en obres.

N'hi ha prou amb tot això? Cal fer més? Doncs sí, però, on?

UN PLE BLAU -30/04/09-

Aquest dimarts el ple municipal ha aprovat la modificació del reglament municipal que otorgava la potestat a l’alcalde de la creació de noves zones blaves. Aquesta potestat, havia estat otorgada a l’alcalde en un ple de fa poc menys de 4 anys, aprovat per unanimitat (és més, els portaveus de l’oposició alguns són els mateixos). Per què es va fer llavors? És de suposar que tothom entenia que el mecanisme de les zones blaves comporta un desgast polític, per què no és una cosa que agradi però necessària sí, de manera que era cosa del governant decidir la seva ubicació i nombre.

Alguns, ara que s’ha fet servir aquesta potestat, han titllat que això és antidemocràtic, de manera que aquest adjectiu seria aplicable a tots els que hi van votar a favor llavors a fer la modificació...llavors no era antidemocràtic per què ho votava el partit i ara sí que ho és per què no s’hi està d’acord? No he hagut de lluitar a una guerra, ni contra cap dictadura, però la paraula Democràcia en altres llocs tan buscada no pot utilitzar-se d’aquesta manera tan bruta només per què no obeeix els interessos propis...els interessos de partit més ben dit.

Les conseqüències d’aquesta aprovació són que la potestat per crear noves zones blaves és del ple municipal. Vist que els interessos dels partits de l’oposició, principalment del primer, han passat davant dels de la ciutat, serà molt difícil arribar a acords sobre aquest tema, ja que tant podrien treure places com demanar-ne 50 més, depenent de la demanda de cada grup. En un tema tant important per la ciutat com Igualada, de terme municipal petit, l’aparcament no hauria d’ésser tant manipulat, i menys mentint a la població quan existeix un estudi rigorós de tècnics; una de les coses que té la política és el fet que s’encarreguen multitud d’estudis per múltiples coses, i que la seva aplicació seria molt positiva per la ciutadania però que en un principi tindria un rebuig. Aquest rebuig, fa que molts alcaldes es tirin enrere, o el que és el mateix, es “caguin a les calces” i per por al desgast polític, a perdre les eleccions, no portin a terme reformes o actuacions que passat el temps es veu com la seva aplicació ha estat positiva o molt positiva. Igualada ja n’ha tingut d’alcaldes d’aquests, que deixaven la ciutat tranquil-la, dormint,...i passant dies i anys, que emprendre les reformes necessàries per la ciutat pot suposar problemes. I les ciutats necessiten gent que es mogui bé, que s’espavili sense anar a demanar caritats per què la ciutat se’n pot sortir si sap aprofitar els seus punts forts, i mica en mica els ha anat aprofitant, i els seguirà aprofitant per què la millor feina no es busca a fora, se la fa un mateix. I hi ha gent que només busca a fora allò que no sap com fer a dins, mostra de poca confiança en un mateix i en la ciutat.

Per últim, no tot bé sol, i una millor gestió de l’aparcament ha d’anar acompanyada d’altres mesures com millorar les voreres i fer-les accessibles (com ara es completarà la millora de l’accessibilitat a tota la vorera sud del Passeig Verdaguer, gràcies a un conveni amb la ONCE i el Ministeri d’Afers Socials), nous carrils bicicleta o la millora del transport públic tant urbà com interurbà. Tot forma part del mateix. Com sempre he dit, no és un tema flower power, sinó vagint mirant com cada vegada hi ha més cotxes (tot i que baixin vendes)que circulen pel carrer...on els posarem?

COTXES ELÈCTRICS A IGUALADA

S'ha parlat moltes vegades dels vehicles elèctrics, i de la seva difícil implantació entre els vehicles utilitaris que circulen per la ciutat.

Al reportatge que TV3 va fer a Igualada en motiu de la signatura del Pacte d'Alcaldes pel Canvi Climàtic, es destacava el fet que entre els vehicles que donen serveis municipals hi ha vehicles híbrids o elèctrics, a més de patrulles de la policia local que es desplacen en bicicleta.

Doncs dissabte mateix, a la Plaça de Cal Font vaig poder trobant una brigada de neteja en feina, la qual disposava del vehicle de la foto. Certament, un encert utilitzar vehicles d'aquest tipus en espais on la presència del vianant és majoritària, a més del benefici mediambiental per la ciutat (menys contaminació atmosfèrica).

Iniciatives que sovint passen desapercebudes, però que sumades a la resta d'iniciatives integrades al projecte global de millora del medi urbà de la ciutat, esdevenen un model de ciutat plenament adaptat al futur.

Pas sense fums

PONTS -19/02/09-

Des de sempre l’humanitat ha volgut saltar els desnivells que l’orografia del terreny li ha presentat, i això s’ha fet principalment a través dels ponts. Des del simple pas de troncs fins el gran pont romà d’Alcántara, els ponts han marcat les possibilitats de desplaçaments dels exèrcits i de la població en general.

Els ponts romans han estat els primers a donar categoria de monument a aquesta infraestructura. Així, quan hom veu un pont romà generalment s’hi aprecia el pes dels anys, l’important amplada de les piles, però sobretot aquells detalls que el fan una joia de l’arqueologia. Com he dit abans, el Pont d’Alcántara, situat al municipi del mateix nom, és un exemplar molt important d’una obra majestuosa i alhora impressionant. Situat sobre el riu Tajo, al costat d’una presa hidràulica, salva una distància de 214 metres, i té una alçada màxima de 48 metres als arcs centrals. Aquest pont, que actualment dóna nom a un premi a la millor obra d’enginyeria civil iberoamericana, és un símbol de la dominació humana sobre les dificultats que el terreny o la natura li dóna, però és una obra que està plenament integrada al medi, com si la mateixa naturalesa l’hagués fet seva.

Però els ponts han anat evolucionant, a vegades perdent aquesta funció de monument que li donaven els romans, i tenint més un aspecte funcional, o a vegades esdevenint verdaderes obres d’enginyeria dignes d’admiració per entesos i els que no ho són. Un exemple d’això el tenim al viaducte de Millau, a França, inaugurat el 2004, i és un pont amb una alçada màxima sobre el riu Tarn de 343 metres, i la seva longitud s’extén 2.460 metres. Aquesta magnífica d’obra d’enginyeria civil, és un element tant de servei, que permet un estalvi important de temps, com de monumentalitat, ja que és un dels ponts més alts del món i alhora el seu disseny, que ha d’aguantar la força del vent de manera molt intensa, és d’una important el·legància.

Aquest més que breu resum dels ponts i els dos exemples citats, volen ser una aproximació a aquesta obra que segur que cada dia en fem servir algun, entre Igualada i Montbui, Igualada i Vilanova o l’Institut Pere Vives i el Passeig Verdaguer. Els ponts són punts de connexió, d’unió, de cohesió, i és per això que a les guerres són dels primers punts a atacar, per què simbolitzen aquest nexe entre persones. El territori català, i especialment l’anoienc pel seu caràcter de pas, disposen d’un gran nombre de ponts de totes les edats i etapes històriques, els quals han possibilitat que el nostre pais s’hagi anat fent més gran. Cal no perdre’ls per què són la mostra del pas de la nostra història.

Parlem de Mobilitat i Zones Blaves

ZONES BLAVES -04/02/09-

Les zones blaves són un instrument de regulació de l’ús de la via pública en el moment d’escassetat de l’espai públic. Aquesta seria la definició tècnica d’aquest tipus d’estacionament que ha de facilitar una major rotació dels vehicles, i això possibilita que hi hagi major disponibilitat de places d’aparcament, evitant voltes i voltes buscant, amb els conseqüents fums i sorolls que el cotxe realitza.

La història de les zones blaves a Igualada comença l’any 1997, amb l’acord entre el govern municipal de CiU i l’empresa privada SABA, amb l’implantació d’un conjunt de places que s’han mantingut en nombre fins l’actualitat. L’evolució de la ciutat fins l’actualitat, essent Igualada una de les ciutats amb índex de motorització més alts, fa necessari que es disposin de nous aparcaments soterrats i una major regulació de les places en superfície. Si l’any 1996 la ciutat tenia 17.000 vehicles, l’any 2007 supera els 23.000 o si l’any 1996 accedien a Igualada 10.493 persones amb vehicle privat l’any 2007 la xifra ascendeix a més de 17.450. Es fa prou evident que si no s’actua d’una manera global sobre aquest “petit” problema, acabarem tenint una ciutat ben plena de cotxes, i on sortir al carrer sigui impossible sense una mascareta de la contaminació que els cotxes aniran deixant anar. És més, la Unió Europea ja ha alertat que els nivells de contaminació atmosfèrica de l’estat espanyol no són adequats, i l’ha instat a prendre mesures de manera immediata; recordar que els problemes respiratoris degut a la contaminació estan provocant la mort de milers de persones a Europa cada any.

A diferència de l’any 1997, aquesta vegada la gestió de les zones blaves la realitzarà l’empresa municipal SIMA, de manera que tot aquell ingrés que tingui anirà dirigit a seguit construint aparcaments per residents com de rotació, no pas a les butxaques dels accionistes d’una empresa privada. És a dir, si hi haguessin beneficis, es queden a la ciutat, per la ciutat.

L’ubicació de les zones blaves ha estat estudiat per una consultora, una empresa que ha el·laborat un estudi on estudia les necessitats i dèficits d’aparcament, i proposa diverses solucions, que fonamentalment passen per la regulació de l’aparcament en superfície al voltant d’aquells punts on hi hagi una concentració d’equipaments i serveis. És bo dir que ha estat una empresa que ho ha estudiat, i no pas que els polítics locals s’ho han tret del barret. La major part de les noves zones blaves van destinades a la zona centre, on existeix una gran quantitat de serveis administratius i comercials, i la resta al costat del Nou Hospital, un equipament que ben aviat disposarà al costat d’un nou Centre d’Atenció Primària, que elevarà encara més la pressió sobre les places d’aparcament existents. Cal comentar que altres ciutats com Vic, o Sant Cugat del Vallès, governades per CiU, tenen un nombre de zones blaves proporcionalment majors que en el cas d’Igualada.

Però regular l’aparcament no és l’única solució per dirigir-nos cap a un model més sostenible (que no pas yupiguai) de mobilitat, i és per això que l’hospital disposa d’uns servei d’autobús cada 10 minuts, un dels quals connecta amb l’estació de tren i autobusos on arriba gent d’arreu de la comarca, i també té un eix de vianants que el connecta amb el centre de la ciutat, facilitant l’accés tant a peu com en bicicleta. És a dir, cada dia la ciutat disposa de més alternatives per moure’s, i dic moure’s, per què caminar no és només per passejar, també pot servir per anar a la feina (si no està fora el municipi), acompanyar els nens a l’escola, o anar a comprar.

Per últim, propostes de zones blaves gratuïtes poden funcionar en municipis petits, però tot i això segueix essent un greuge comparatiu per aquells que no utilitzen el cotxe i que a sobre els hi paguen l’aparcament gratuït. I més si ens volem considerar una ciutat verda, o ecològica.

APARCAMENT IGUALADA NORD -21/02/2008-

No fa pas gaires dies es va procedir a la inauguració del primer aparcament construït, i gestionat per l’empresa municipal d’aparcaments SIMA; si al desembre ja va començar amb força la seva activitat amb l’assumpció de la gestió de les zones d’estacionament regulat, o zones blaves, ara s’inicia una nova etapa amb la gestió d’un aparcament.

La creació de l’empresa municipal SIMA, igual que la resta d’empreses municipals, busca dotar la ciutat d’aquells equipaments i serveis que necessiti en un termini breu de temps, ja que si es fessin via ordinària a través dels pressupostos de l’Ajuntament aquests serveis i equipaments no estarien disponibles fins terminis de temps molt llargs. Així, SIMA busca dotar la ciutat de places d’aparcament subterrànies, per tal de facilitar l’aparcament en aquelles zones on hi ha concentració de serveis i afavorir una major rotació dels vehicles i en altres zones l’objectiu dels aparcaments de SIMA serà poder resoldre el dèficit de places d’aparcament atenent que certs barris, per la seva configuració urbanística, no en disposen, de manera que els residents no estiguin donant voltes buscant una plaça d’aparcament.

Actuar a l’aparcament és una de les línies bàsiques d’actuació per potenciar un ús més racional del vehicle privat, però no l’única, ja que al construir-se aquests aparcaments s’allibera espai públic, que recordem és de tothom i no dels cotxes, i es permet ampliar voreres, el que suposa que els vianants tinguin espais més segurs per poder-se desplaçar, alhora que el transport públic millora la seva velocitat comercial, ja que els cotxes passen menys estona circulant i buscant aparcament.

L’Aparcament Igualada Nord és un equipament de mobilitat que dóna servei a l’Hospital d’Igualada que té molt aprop, però també al Nou Centre d’Atenció Primària que s’està construint i que disposarà del Servei d’Atenció a la Salut Mental, als Mossos d’Esquadra, i en previsió, a la delegació d’Hisenda, la Guardia Civil, i la Policia Nacional; una concentració tan alta de serveis necessitava l’ubicació d’un aparcament que permetés un accés ràpid a aquests equipaments, alhora que disminuir la circulació de cotxes al seu voltant. Però per accedir a tota aquesta zona no és necessari el cotxes, ja que les tres línies d’autobús d’Igualada disposen de parada a l’hospital, i una d’elles, la línia transversal, fa una connexió ràpida entre l’estació de tren i autobús interurbà amb el Nou Hospital; cal recordar que el servei de transport públic col·lectiu urbà d’Igualada circula tots els dies de l’any, exceptuant la línia transversal que els diumenges no, i això hi ha capitals de comarca que no he tenen. A més del transport públic, també es pot arribar anant a peu, ja que l’any 2007 es van acabar les obres de l’últim tram de l’Eix de vianants del Carrer Sant Magí - Avinguda Andorra, que permeten un accés segur a tot el conjunt de serveis i equipaments citats; a més, cal comentar que amb l’acabament del primer tram urbanitzat de l’Avinguda Catalunya que actualment s’està construint davant de l’hospital en forma de Rambla disposarà també de voreres amples, places d’aparcament i un primer tram de carril bicicleta que ha de transcórrer al llarg de tota l’Avinguda Catalunya.

Amb la construcció del Nou Hospital l’eix de dinamisme de la ciutat s’està ampliant cada vegada més cap al Nord, un efecte que el futur World Trade Center Igualada farà encara més gran, i és per aquesta raó que s’està dotant la zona Nord de la ciutat d’uns equipaments i infrastructures de mobilitat com els aparcaments, eixos de vianants, carrils bicicleta, o el servei de transport públic col·lectiu urbà que permeten cobrir aquesta demanda que la població de desplaçar-se, alhora que s’intenta que aquesta sigui amb menys circulació de cotxes, per què com més cotxes més fum, i com més fum pitjor ciutat. Cadascú que esculli.

EL RESULTAT D’AMPLIAR VORERES -19/03/08-

Aquesta fotografia es va fer durant la primavera del 2007, uns mesos després d’acabar les obres de reforma del carrer Sant Josep, unes obres que van permetre ampliar les voreres tot creant un nou eix Nord-Sud que es pot fer a peu de manera més còmode i segura. La fotografia, però, és una mostra d’un resultat important d’ampliar voreres: les persones, totes les persones, recuperen l’espai públic, per què l’espai públic és de tothom, és per comunicar-se amb els demés, per moure’s. Un temps abans, un dels dos cotxets hagués hagut de baixar de la vorera, amb el conseqüent perill d’atropellament; però aquesta situació de perill entre cotxets podria haver passat amb dues persones que portessin bosses o carros de la compra, o simplement dues persones que haguessin volgut passar per la mateixa vorera. Ara hi poden passar dos cotxets, dues persones, tranquil·lament i d’una manera segura; això és democratitzar la mobilitat.
No fa gaires setmanes que els infants d’un carrer de Barcelona li van demanar a la seva regidora de districte que els diumenges els hi tanqués el carrer on viuen perquè poguessin jugar-hi tranquil·lament, ja que només els hi tancaven el carrer els dies de festa major. I la regidora de districte va acceptar la proposta i els hi va fer cas, essent un èxit; ells ja han entès que el carrer no és dels cotxes.

Potenciar els desplaçaments a peu, bicicleta o transport públic no és només un objectiu del govern municipal d’Igualada, és un objectiu recollit a la Llei de la Mobilitat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, és un dels principals objectius de la Unió Europea i dels seus països membres, i és una de les principals solucions per reduir el consum energètic del sector del transport, o el que és el mateix, per combatre el Canvi Climàtic. “Les ciutats que es preparin per quan arribi el moment de pujada dels preus del petroli, es trobaran en una situació avantatjosa econòmicament parlant. A més del recolzament a formes d’energia alternativa, la promoció del canvi en la distribució modal (més viatges a peu o en bicicleta) serà una estratègia adequada.” (COMPETENCE, Unió Europea).