A 1 metre d'alçada -01/10/09-

Un dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura va ser la presentació
del Pla de Seguretat Viària d’Igualada, on es feia un recull de les dades referents a la seguretat vial a la ciutat (número de vehicles, accidents, víctimes...), fent-ne una anàlisi per edats i causes; destaca, per exemple, que en la majoria d’accidents està implicat un cotxe i que el 66% d’atropellaments es dóna fora dels passos de vianants senyalitzats, a més que per edats els joves tenen més accidents en proporció al volum de població que són. Amb tot, cal destacar que el nombre d’accidents ha anat baixant, tot i que cada dia hi ha més cotxes alcarrer circulant. Un cop feta l’anàlisi, es marca la fita del 2012 per reduir els accidents un 25% respecte els del 2007, i això a través de diverses mesures com són una major formació als infants i joves, millora de la senyalització viària, reforma d’algunes interseccions (punts on hi ha més accidents), com també la millora dels itineraris peatonals i en bicicleta.
Entre les accions destacaria una de les línies d’actuació, que és la continuació del programa Camí Segur, amb l’objectiu que es pugui anar als centres escolars a peu evitant els tradicionals embussos i estacionaments il·legals a les hores punta propers a les escoles, amb els conseqüents perills per als mateixos escolars com pel
funcionament del trànsit de la ciutat. Anar a peu a l’escola des de casa suposa donar una major autonomia als infants, alhora que es converteix en un passeig matiner per la ciutat i es dóna un entorn de més tranquillitat al voltant de les escoles. En aquesta línia, ja s’han emprès algunes actuacions, com és l’ampliació de la vorera del carrer Comarca al costat del CEIP Ramon Castelltort i els semàfors que regulen la cruïlla propera, l’ampliació de voreres al carrer del Vidre al costat de les Escolàpies, o també la cruïlla propera a l’escola Monalco. Però no només a peu, sinó que també existeix una tarificació especial per infants al transport públic
(una específica a Igualada i la targeta T-12), per tal que també sigui una alternativa al cotxe. Amb tot, els camins segurs no només és el voltant de les escoles, sinó també els itineraris per arribar-hi, i això queda més lluny de l’escola. En el cas del CEIP Ramon Castelltort la reforma del carrer Comarca ha servit per consolidar el carrer com a via d’accés a peu segura a l’escola, ja que les àmplies voreres i senyalització semafòrica ho permeten. Per què? Per saber-ho t’has de situar a l’alçada dels infants, a 1 metre del terra aproximadament, i comprovar que es veu; a aquesta alçada els cotxes són bastant més grans, a més que tapen el camp de visió (que a més en el cas dels infants és encara més reduït) i per tant obliguen els infants a treure el cap per poder veure si ve algun cotxe. Per tant, necessiten voreres que a l’arribar a les cruïlles els permetin veure bé si arriba un cotxe; en això ja s’hi ha actuat en alguns carrers com els citats, o l’avinguda Andorra i el carrer de Sant Magí, però encara resten alguns carrers per anar transformant en espais més agradables per tal que els infants s’hi sentin còmodes al passar cap a l’escola i els pares reconeixin aquell espai com a segur
i així poder-s’hi desplaçar. En certa manera, es tracta de recuperar l’espai que hem perdut al carrer com a punt de trobada entre persones que en alguns pobles encara es conserva; no confondre amb tornar enrere, al passat sense cotxes a la ciutat, sinó una millor utilització. Un exemple del resultat del model antiquat, que mica en mica es va canviant, és el fet que els infants no juguen al carrer, ja sigui perquè tenen por ells mateixos o perquè els pares no els deixen per la massiva presència de cotxes, de manera que només poden jugar als parcs, tancats, controlats. Però com dic, en alguns punts comença a canviar, i ja he pogut veure infants jugant a pilota amb l’avi al carrer de Sant Magí, un espai peatonal lliure de cotxes (excepte els dels garatges); potser un altre dia serà el jugar al “pilla-pilla”, però no a un parc, sinó davant de casa. El carrer va
recuperant vida, humanitat, en definitiva, ciutat.