Aquests últims anys, i encara més amb el tràmit de l’Estatut del 2006, a Espanya s’ha creat (o més aviat han alimentat), per part d’algun partit i alguns mitjans de comunicació, un discurs negatiu cap a Catalunya, amb un “a los catalanes se lo dan todo”. Encara que el dèficit històric en inversions és clar i reconegut, que algunes de les mateixes tenen un benefici nítid per als territoris de la resta d’Espanya (com són la millora de les comunicacions viàries i ferroviàries amb França, i en conseqüència amb Europa), certs grups mediàtics i cercles polítics han tingut especial interès en mostrar aquesta imatge d’insolidaritat del govern central, i no pas per interès de país sinó per un simple interès particular, o més ben dit, electoral.
En la distància des d’on es bramava aquest discurs demagògic respecte el nostre país, se’m feia difícil entendre que alguns polítics, que en teoria haurien de tenir com a objectiu impulsar actuacions per cohesionar el país, com ara formar per millorar la qualitat de vida ciutadana, estiguin tan encegats amb els objectius
electorals que passin totalment de la gent a la qual serveixen, o aspiren a servir, i que siguin capaços de construir i mantenir un discurs que divideixi els ciutadans, trencant el clima de cohesió i d’unió social existent, i per tant generant un nou problema virtual quan no era ni existent... ni necessari.
Pensava, però, que aquesta estratègia era pròpia només de la dreta rància espanyola i els seus mitjans afins. No ha estat així, i l’últim ple municipal a l’ajuntament d’Igualada ha estat la mostra. Els grups municipals de CiU i ERC, que cada dia tenen un discurs més semblant i menys social, van fer palès el projecte compartit de ciutat, la qual volen dividir amb l’únic objectiu d’una victòria electoral, passant per sobre de la cohesió social de la ciutat. En comptes de treballar pel conjunt d’Igualada, entenent que una inversió al Rec, a Fàtima, al Barri de les Flors o a Les Comes, és un benefici per a tothom, simplement creuen que intentant
crear problemes de diferències entre zones, entre barris, creant crispació, aconseguiran dividir la ciutadania, desgastar el govern municipal i podran arribar a l’alcaldia.
Un govern que vulgui el millor per a la seva ciutat, explotar tot el potencial que cada zona, que cada barri té, aprofitant les característiques dels mateixos, i a la vegada garantir una igualtat d’accés als serveis, mantenint i millorant la cohesió social i el benestar dels ciutadans i ciutadanes, no pot caure en polítiques
inversores sectàries, on només es fan contents els veïns d’un barri i no a la resta perquè uns ens voten i altres no, creant crispació i odi. Això últim, sembla ser, és la manera de fer dels grups de CiU i ERC, mostrada especialment pel primer en els seus anys de govern municipal, oblidant amb vehemència d’invertir en alguns
barris de la ciutat que no li eren electoralment afins. L’entrada dels governs progressistes a Igualada va permetre l’inici de la correcció del dèficit històric d’inversions en alguns barris, però no ha estat fins als últims 12 anys que les inversions s’han distribuït arreu de la ciutat, perquè igualadins i igualadines són tots els ciutadans, tant els que visquin al nord com al sud, tant al centre com a l’est o l’oest, i tothom té dret a tenir bons serveis, bones infraestructures: del carrer del Rec al carrer Josep Galtés, de l’avinguda Andorra al carrer Sant Josep, de la plaça Pompeu Fabra a la plaça Copons, del parc del Garcia Fosses al parc de Valldaura, del carrer Aurora al nou pont de vianants i bicicletes a Fàtima, del parc de la Solidaritat a la plaça de la Creu, del carrer Sant Magí a la Rambla, de l’avinguda Catalunya... i la mostra que aquest model és vàlid i bo per a la ciutat és que ha tingut cada vegada una major confiança electoral, no només en nombre de vots, sinó també en nombre de meses electorals que validaven i aprovaven aquest model de ciutat que cohesiona, que uneix, que ens fa ser grans.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obres. Mostrar tots els missatges
dijous, 5 d’agost del 2010
dilluns, 7 de setembre del 2009
I ARA, EL FINANÇAMENT LOCAL -23/07/09-
Si la setmana anterior es comentava que el tema del finançament de Catalunya havia arribat a bon port, ara toca que ho faci el finançament municipal. Al llarg d’aquests anys els ajuntaments han estat els germans pobres de les administracions tot i que les responsabilitats i els serveis que havien d’oferir augmentaven els recursos econòmics no ho feien amb el mateix ritme. Tot i que els últims anys, amb el govern tripartit, els recursos destinats als ajuntaments des de la Generalitat han augmentat d’una forma considerable (citar com exemple les subvencions per les places d’escola bressol) encara no són suficients per encarar amb garanties els serveis que la societat actual requereix.
Aquest “mal” finançament local no pot ser una barrera per augmentar els serveis a la ciutadania, i és per això que els governs municipals busquen les millors maneres per trobar aquest finançament. Si ens situem a la capital de l’Anoia, l’important dispositiu d’atenció a la gent gran que suposa el Consorci Sociosanitari d’Igualada (Residència, Pisos tutelats, centres de dia) suposa un important volum de recursos municipals, però que gràcies a la fòrmula de Consorci està essent una realitat viva i en expansió com ho mostra el nou bloc de pisos tutelats al costat de la Residència Pare Vilaseca o els múltiples projectes a municipis de la comarca i de fora, com la Llacuna, Masquefa o Santa Margarida de Montbui. És a dir, qui vol donar més serveis a la ciutadania hi destina més recursos, encara que sigui recorrent al crèdit si la capacitat ho permet.
L’últim ple municipal es va debatre el refinançament d’una part del deute de l’Ajuntament d’Igualada, concretament un 30 % d’aquest deute que es retornarà en 10 anys, una operació que múltiples ajuntaments estan realitzant i que permet augmentar el marge de maniobra existent davant possibles imprevistos. L’oposició de CiU i ERC, que ara ja es copien el discurs sense miraments, llançaren algunes mentides com que la ciutat és el 13è ajuntament més endeutat d’Espanya (a la pàgina web del ministeri d’hisenda es pot comprovar la falsedat), o que l’any 2010 augmentarien els impostos un 2 % quan en veritat el refinançament suposarà la congelació de les ordenances fiscals, o traduït, el 2010 no augmentaran els impostos municipals. El refinançament permetrà dotar de recursos la construcció d’un nou centre cívic al barri de Set Camins – Les Comes, el 4t de la ciutat i el 3r municipal, destinar més recursos per la gratuïtat de llibres (la nova llei d’educació ja diu que l’educació pública ha de ser efectivament gratuíta), més recursos pel Banc d’aliments de Càrites o per les ajudes per la creació d’empreses. Tot això, però, va tenir el vot contrari d’ERC i de CiU; en certa manera, de CiU no sorprèn ja que la seva oposició destructiva i partidista ja marca aquest camí de reduir serveis públics i qui pugui que s’ho pagui deixant fora a molta gent, però d’ERC sí que sorprèn aquest tacticisme continu de joc amb els interessos de la ciutat en una força que en teoria aspira al govern municipal. Un tacticisme que la porta a rebutjar l’augment de serveis que suposa un nou Centre Cívic, més recursos per l’educació, més recursos per l’atenció als més afectats per la crisi, en definitiva, polítiques que es podrien considerar d’esquerres. Una renúncia per apropar-se a la CiU que no l’interessen els centres cívics, ni més serveis socials (per això van votar en contra la Llei de la Dependència), ni l’educació (l’inversió actual en educació supera en 10 vegades en època de CiU).
Amb tot, la responsabilitat davant la ciutadania, per sort, mou altres partits a arribar a acords, a negociar i d’aquí extreure’n allò que es creu que és millor per la ciutat. No crec que a ningú l’interessi que el govern municipal quedi paralitzat...bé, alguns sí i heus aquí el vot que emeten. Ni Igualada, ni país, només el futur personal d’alguns candidats i això precisament no és el més prioritari.
Aquest “mal” finançament local no pot ser una barrera per augmentar els serveis a la ciutadania, i és per això que els governs municipals busquen les millors maneres per trobar aquest finançament. Si ens situem a la capital de l’Anoia, l’important dispositiu d’atenció a la gent gran que suposa el Consorci Sociosanitari d’Igualada (Residència, Pisos tutelats, centres de dia) suposa un important volum de recursos municipals, però que gràcies a la fòrmula de Consorci està essent una realitat viva i en expansió com ho mostra el nou bloc de pisos tutelats al costat de la Residència Pare Vilaseca o els múltiples projectes a municipis de la comarca i de fora, com la Llacuna, Masquefa o Santa Margarida de Montbui. És a dir, qui vol donar més serveis a la ciutadania hi destina més recursos, encara que sigui recorrent al crèdit si la capacitat ho permet.
L’últim ple municipal es va debatre el refinançament d’una part del deute de l’Ajuntament d’Igualada, concretament un 30 % d’aquest deute que es retornarà en 10 anys, una operació que múltiples ajuntaments estan realitzant i que permet augmentar el marge de maniobra existent davant possibles imprevistos. L’oposició de CiU i ERC, que ara ja es copien el discurs sense miraments, llançaren algunes mentides com que la ciutat és el 13è ajuntament més endeutat d’Espanya (a la pàgina web del ministeri d’hisenda es pot comprovar la falsedat), o que l’any 2010 augmentarien els impostos un 2 % quan en veritat el refinançament suposarà la congelació de les ordenances fiscals, o traduït, el 2010 no augmentaran els impostos municipals. El refinançament permetrà dotar de recursos la construcció d’un nou centre cívic al barri de Set Camins – Les Comes, el 4t de la ciutat i el 3r municipal, destinar més recursos per la gratuïtat de llibres (la nova llei d’educació ja diu que l’educació pública ha de ser efectivament gratuíta), més recursos pel Banc d’aliments de Càrites o per les ajudes per la creació d’empreses. Tot això, però, va tenir el vot contrari d’ERC i de CiU; en certa manera, de CiU no sorprèn ja que la seva oposició destructiva i partidista ja marca aquest camí de reduir serveis públics i qui pugui que s’ho pagui deixant fora a molta gent, però d’ERC sí que sorprèn aquest tacticisme continu de joc amb els interessos de la ciutat en una força que en teoria aspira al govern municipal. Un tacticisme que la porta a rebutjar l’augment de serveis que suposa un nou Centre Cívic, més recursos per l’educació, més recursos per l’atenció als més afectats per la crisi, en definitiva, polítiques que es podrien considerar d’esquerres. Una renúncia per apropar-se a la CiU que no l’interessen els centres cívics, ni més serveis socials (per això van votar en contra la Llei de la Dependència), ni l’educació (l’inversió actual en educació supera en 10 vegades en època de CiU).
Amb tot, la responsabilitat davant la ciutadania, per sort, mou altres partits a arribar a acords, a negociar i d’aquí extreure’n allò que es creu que és millor per la ciutat. No crec que a ningú l’interessi que el govern municipal quedi paralitzat...bé, alguns sí i heus aquí el vot que emeten. Ni Igualada, ni país, només el futur personal d’alguns candidats i això precisament no és el més prioritari.
dijous, 3 de setembre del 2009
Sense parar -03/09/09-
Exacte, això és el que fem cada dia, moure’ns sense parar. Podria ser que el títol portés a lleugeres interpretacions íntimes, però no és el cas. El mes d’agost, tot i una certa aturada de la maquinària comercial i industrial, a la ciutat hi ha hagut una certa activitat continuada, sobretot pel que es refereix a les obres.
Així, començàvem el mes d’agost amb les primeres imatges de el reformat edifici de l’Escorxador, la futura Fàbrica de les Arts, convertit en un espai polivalent per acollir concerts, exposicions, xerrades o altres, i que vam poder visitar durant la seva inauguració durant la Festa Major. Però durant el mes d’agost altres obres han seguit camí, com és el cas de la nova Escola Bressol, amb un edifici energèticament eficient i amb una forma que recorda un llapis, la reforma i ampliació de l’IES i Institut de Formació Professional Milà i Fontanals, així com el complex de piscines del Puigcornet, el nou gimnàs de l’Espai Cívic Centre, el nou enllumenat de l’avinguda Pau Casals, i la urbanització del projecte de l’Avinguda Catalunya a la zona nord de l’Hospital amb un nou parc.
Però aquest setembre les obres no paren, i en comencen de noves. La urbanització del carrer Joaquima Vedruna ha parat uns dies i ara es reprèn, a la vegada que continua el nou enllaç entre la Ronda de Fàtima i l’Avinguda Gaudí, les obres de les piscines, l’Avinguda Catalunya i del Milà i Fontanals. Ara començaran les obres de construcció del nou pont de vianants cap al Complex esportiu del Puigcornet per facilitar-hi l’accés a peu, la urbanització del carrer Covadonga per millorar-ne l’aspecte i serveis, així com la reforma de diverses places del carrer de Sant Agustí i del carrer Sant Ignasi del mateix Barri. A més, s’inicien les obres de reforma del CEIP Garcia Fosses, unes obres que es realitzaran sense la necessitat de traslladar ningú cap a barracons ja que s’ha construït un edifici escolar nou a les Comes que realitzarà les seves funcions provisionalment; un cop acabades les obres, i retornats els alumnes al Garcia Fosses, el nou CEIP de Les Comes suposarà una ampliació del nombre de places escolars disponibles a la ciutat.
En definitiva deu ni do d’obres. Amb tot, a finals d’agost també s’han rebut bones notícies que donen “ritme”. Així, s’ha produït un acord històric per tal de poder fusionar els serveis de transport públic de la ciutat d’Igualada amb els existents a Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, de manera que es desdoblarà la línia actual que uneix aquests municipis arribant fins l’Hospital comarcal i les línies urbanes d’Igualada tindran alguns canvis de recorregut amb menys temps d’espera; aquesta canvis començaran a partir de principis de l’any 2010. A més, començaran les obres de l’Eix Diagonal en el tram que queda per fer de carretera de Manresa a Igualada, s’inicien els tràmits del futur aeroport corporatiu de Catalunya, la Ronda Sud en el seu tram oest avança en tràmits i ja es té la solució al pas a nivell d’Igualada, una solució que permet evitar la fractura urbana que suposa el tren a la vegada que possibilita el perllongament del seu recorregut per la ciutat arribant fins l’Hospital Comarcal. Buff!
Així, tot i ser agost, no s’ha parat, i l’exhaustiu llistat n’és un bon exemple. Ara cal posar-hi unes certes dosis de paciència i anar esperant l’acabament de les obres, per tal que els nous serveis i les noves infraestructures puguin complir eficientment les funcions encomanades. Com diuen, no es pot fer una truita sense trencar ous, i les obres, que en un principi poden suposar un problema, el resultat final val la pena i per tant les molèsties no són en va.
Ara que ja és setembre, als que ja han retornat a la feina ànims i els que encara no (quina sort!) que les gaudeixin, encara que sigui passejant per la ciutat, que dia a dia guanya més espais per poder-ho fer.
Així, començàvem el mes d’agost amb les primeres imatges de el reformat edifici de l’Escorxador, la futura Fàbrica de les Arts, convertit en un espai polivalent per acollir concerts, exposicions, xerrades o altres, i que vam poder visitar durant la seva inauguració durant la Festa Major. Però durant el mes d’agost altres obres han seguit camí, com és el cas de la nova Escola Bressol, amb un edifici energèticament eficient i amb una forma que recorda un llapis, la reforma i ampliació de l’IES i Institut de Formació Professional Milà i Fontanals, així com el complex de piscines del Puigcornet, el nou gimnàs de l’Espai Cívic Centre, el nou enllumenat de l’avinguda Pau Casals, i la urbanització del projecte de l’Avinguda Catalunya a la zona nord de l’Hospital amb un nou parc.
Però aquest setembre les obres no paren, i en comencen de noves. La urbanització del carrer Joaquima Vedruna ha parat uns dies i ara es reprèn, a la vegada que continua el nou enllaç entre la Ronda de Fàtima i l’Avinguda Gaudí, les obres de les piscines, l’Avinguda Catalunya i del Milà i Fontanals. Ara començaran les obres de construcció del nou pont de vianants cap al Complex esportiu del Puigcornet per facilitar-hi l’accés a peu, la urbanització del carrer Covadonga per millorar-ne l’aspecte i serveis, així com la reforma de diverses places del carrer de Sant Agustí i del carrer Sant Ignasi del mateix Barri. A més, s’inicien les obres de reforma del CEIP Garcia Fosses, unes obres que es realitzaran sense la necessitat de traslladar ningú cap a barracons ja que s’ha construït un edifici escolar nou a les Comes que realitzarà les seves funcions provisionalment; un cop acabades les obres, i retornats els alumnes al Garcia Fosses, el nou CEIP de Les Comes suposarà una ampliació del nombre de places escolars disponibles a la ciutat.
En definitiva deu ni do d’obres. Amb tot, a finals d’agost també s’han rebut bones notícies que donen “ritme”. Així, s’ha produït un acord històric per tal de poder fusionar els serveis de transport públic de la ciutat d’Igualada amb els existents a Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, de manera que es desdoblarà la línia actual que uneix aquests municipis arribant fins l’Hospital comarcal i les línies urbanes d’Igualada tindran alguns canvis de recorregut amb menys temps d’espera; aquesta canvis començaran a partir de principis de l’any 2010. A més, començaran les obres de l’Eix Diagonal en el tram que queda per fer de carretera de Manresa a Igualada, s’inicien els tràmits del futur aeroport corporatiu de Catalunya, la Ronda Sud en el seu tram oest avança en tràmits i ja es té la solució al pas a nivell d’Igualada, una solució que permet evitar la fractura urbana que suposa el tren a la vegada que possibilita el perllongament del seu recorregut per la ciutat arribant fins l’Hospital Comarcal. Buff!
Així, tot i ser agost, no s’ha parat, i l’exhaustiu llistat n’és un bon exemple. Ara cal posar-hi unes certes dosis de paciència i anar esperant l’acabament de les obres, per tal que els nous serveis i les noves infraestructures puguin complir eficientment les funcions encomanades. Com diuen, no es pot fer una truita sense trencar ous, i les obres, que en un principi poden suposar un problema, el resultat final val la pena i per tant les molèsties no són en va.
Ara que ja és setembre, als que ja han retornat a la feina ànims i els que encara no (quina sort!) que les gaudeixin, encara que sigui passejant per la ciutat, que dia a dia guanya més espais per poder-ho fer.
divendres, 3 d’abril del 2009
EI! LA MOSTRA! 02/04/09
EPS! Sí! Aquest cap de setmana la ciutat es tornarà a omplir de teatre, de titelles, d’una certa disbauxa i alegria que la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil estendrà per Igualada, una fira que any rera any va adquirint major renom en el panorama teatral català i fins i tot superant aquest límit territorial. La gent omplirà els carrers i places, si aquestes últimes passades de l’hivern ho permeten sense pluges, i els més menuts gaudiran de les obres de productors i professionals que volen fer despertar la seva imaginació i que sigui activa.
Certament, aquest any la Mostra arriba ben d’hora, acostumats com estàvem al maig o juny, però no per això s’hi ha de deixar passejar, veure, o si més no deixar-se entretenir pels espectacles que aniran pels racons del centre ciutat, majoritàriament.
Aquest tipus d’actes i celebracions, milloren el posicionament de la ciutat i la comarca en el mapa del territori català, i això és un punt molt positiu, ja que s’atrau una important quantitat de gent a visitar el nostre territori, i en aquesta visita restaurants, bars, comerços, hotels i altres serveis, tenen una important injecció de vendes, d’optimisme, de futur. En els últims dies s’ha celebrat a la ciutat un altre esdeveniment, en aquest cas de caire mundial, que també ha suposat més recursos pel territori, que segueix l’estela d’altres esdeveniments esportius i culturals de gran pes com l’Eternnal Running o la copa del Rei d’Hoquei.
Deixant això a part, la Mostra és un patrimoni de la ciutat que cada any creix, i la ciutat creix amb ella, participant-hi d’una manera molt intensiva i l’èxit d’afluència dels espectacles és bona mostra d’això; amb tot, i com no, agrair a tots aquells i aquelles que participen en l’organització i ajuden a fer realitat aquesta festa, dedicant-hi hores, esforços, ganes i moltes il·lusions per tal que res surti malament i tothom la pugui gaudir de la millor manera possible.
Per últim, un breu apunt d’actualitat local. Ja comencen a ser visibles les obres de l’anomenat Pla Zapatero a la ciutat d’Igualada, que destinaran prop de 6,5 milions d’euros en obres públiques que transformaran carrers i espais públics de la ciutat, així com equipaments cívics i diversos elements de seguretat vial arreu de les vies públiques com semàfors i rotondes. Una primera actuació ben visible es pot trobar als nous semàfors del carrer Sant Magí amb el Passeig Verdaguer, que permetran donar més seguretat al gran nombre de persones que diàriament utilitzen l’Eix de vianants del carrer Sant Magí per poder anar des del centre ciutat al Nord i a l’Hospital i a l’inversa, tot promovent encara més una mobilitat sostenible i segura.
Altres obres que s’iniciaran aviat seran la segona planta de l’Espai Cívic Centre per convertir-la en gimnàs, la rotonda entre l’Avinguda Catalunya i l’Avinguda Dr. Pasteur, o les actuacions al costat de l’Hospital i al carrer Joaquima Vedruna. L’important, però, d’aquestes obres és el fet que mobilitzaran els actius, treballadors principalment, d’empreses dels sector de la construcció que són les que en l’actual context econòmic estan més sofertes. Aquesta injecció de diners per crear ocupació, la qual en part en empreses anoienques en la mesura del legalment possible, i la gran quantitat de projectes que s’han quedat a l’espera, mostren una ciutat que no es vol rendir, que està viva, i que vol lluitar per un futur millor.
Tot i això, aquests diners no suposen el tan reclamat finançament local per què els ajuntaments puguin seguir donant més i millors serveis a la ciutadania, però sumat a les inversions que els ajuntaments, la Generalitat, la Diputació faran als pobles i ciutats del territori, pretenen dinamitzar l’economia i ajudar a veure la llum al final del túnel d’aquest moment difícil per l’economia.
Certament, aquest any la Mostra arriba ben d’hora, acostumats com estàvem al maig o juny, però no per això s’hi ha de deixar passejar, veure, o si més no deixar-se entretenir pels espectacles que aniran pels racons del centre ciutat, majoritàriament.
Aquest tipus d’actes i celebracions, milloren el posicionament de la ciutat i la comarca en el mapa del territori català, i això és un punt molt positiu, ja que s’atrau una important quantitat de gent a visitar el nostre territori, i en aquesta visita restaurants, bars, comerços, hotels i altres serveis, tenen una important injecció de vendes, d’optimisme, de futur. En els últims dies s’ha celebrat a la ciutat un altre esdeveniment, en aquest cas de caire mundial, que també ha suposat més recursos pel territori, que segueix l’estela d’altres esdeveniments esportius i culturals de gran pes com l’Eternnal Running o la copa del Rei d’Hoquei.
Deixant això a part, la Mostra és un patrimoni de la ciutat que cada any creix, i la ciutat creix amb ella, participant-hi d’una manera molt intensiva i l’èxit d’afluència dels espectacles és bona mostra d’això; amb tot, i com no, agrair a tots aquells i aquelles que participen en l’organització i ajuden a fer realitat aquesta festa, dedicant-hi hores, esforços, ganes i moltes il·lusions per tal que res surti malament i tothom la pugui gaudir de la millor manera possible.
Per últim, un breu apunt d’actualitat local. Ja comencen a ser visibles les obres de l’anomenat Pla Zapatero a la ciutat d’Igualada, que destinaran prop de 6,5 milions d’euros en obres públiques que transformaran carrers i espais públics de la ciutat, així com equipaments cívics i diversos elements de seguretat vial arreu de les vies públiques com semàfors i rotondes. Una primera actuació ben visible es pot trobar als nous semàfors del carrer Sant Magí amb el Passeig Verdaguer, que permetran donar més seguretat al gran nombre de persones que diàriament utilitzen l’Eix de vianants del carrer Sant Magí per poder anar des del centre ciutat al Nord i a l’Hospital i a l’inversa, tot promovent encara més una mobilitat sostenible i segura.
Altres obres que s’iniciaran aviat seran la segona planta de l’Espai Cívic Centre per convertir-la en gimnàs, la rotonda entre l’Avinguda Catalunya i l’Avinguda Dr. Pasteur, o les actuacions al costat de l’Hospital i al carrer Joaquima Vedruna. L’important, però, d’aquestes obres és el fet que mobilitzaran els actius, treballadors principalment, d’empreses dels sector de la construcció que són les que en l’actual context econòmic estan més sofertes. Aquesta injecció de diners per crear ocupació, la qual en part en empreses anoienques en la mesura del legalment possible, i la gran quantitat de projectes que s’han quedat a l’espera, mostren una ciutat que no es vol rendir, que està viva, i que vol lluitar per un futur millor.
Tot i això, aquests diners no suposen el tan reclamat finançament local per què els ajuntaments puguin seguir donant més i millors serveis a la ciutadania, però sumat a les inversions que els ajuntaments, la Generalitat, la Diputació faran als pobles i ciutats del territori, pretenen dinamitzar l’economia i ajudar a veure la llum al final del túnel d’aquest moment difícil per l’economia.
dissabte, 14 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)