N'està segur President?

Aquest mes de gener Catalunya estrenava dues importants infraestructures de transport. Per una banda, aquell eix transversal petit, perillós i inaugurat més d’una quinzena de vegades és ara una autovia més segura i confortable (un d’aquells projectes del tripartit que per CiU trinxaven el país i li feien mal...), i per una altra banda la connexió en alta velocitat entre Barcelona i Girona (Figueres), que suposa quasi la finalització del projecte d’alta velocitat entre Madrid i la frontera. Felicitem-nos doncs per aquestes dues obres que ja són una realitat.

Ara bé, en la inauguració de la primera el President de la Generalitat afirmava que quan de nosaltres (referint-se als catalans) en depèn una obra es fa ràpid i bé; el mateix argument l’utilitzava dies després per denunciar el retard de l’arribada de l’alta velocitat.

I em preguntava, n’està segur President? Fer aquesta afirmació inaugurant l’ampliació d’una carretera que tothom afirmava que naixia petita, ja que suposava un estalvi important de temps pels vehicles pesats que volguessin creuar Catalunya, i que quan ell era conseller en cap de la Generalitat abans del 2003 no va fer res per solucionar-ho, em sembla una mica desencertat; i més encara quan qui ha buscat, promogut i iniciat l’obra és el govern d’esquerres que tant mal ha fet el país. Per cert, és el segon cop que diu maravelles de les grans obres viàries del tripartit; poc més d’un any abans, ho va fer amb l’Eix Diagonal.

Però deixant aquesta consideració circumstancial a banda, em venia al cap el tren a Igualada, concretament el carrilet i el Tren Gran. Als anys vuitanta la Generalitat va “salvar” el Carrilet del tancament previst pel govern de l’Estat, fet celebrat per tothom. I un cop salvat, què en fem? Aquesta pregunta té resposta des de llavors: el disseny actual del trajecte del tren no permet millores substancials de velocitat comercial, i les modificacions de traçat necessàries per tal de fer-lo competitiu (recordo que ens situem als vuitanta, sense l’autovia A-2 completa) tindrien un cost tant o més elevat que fer un trajecte nou, i per tant el Carrilet hauria de direccionar-se per ser un servei òptim de comunicació intracomarcal i intercomarcal amb el Baix Llobregat. És a dir, per connectar-nos amb Barcelona amb temps òptims el Carrilet no serveix, ni servirà. I així ha estat, hem comprovat que en vora més de 30 anys de la reinstaurada Generalitat el Carrilet no ens ha servit per anar ràpid a Barcelona, ni sense Metro Comarcal, ni amb Metro Comarcal complet ni amb Metro Comarcal retallat (el que tenim ara). I això ho sabíem fa 30 anys, i també sabíem que la solució ferroviària passava per un nou traçat. El 2004 el govern impulsa el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) que suposa crear una malla ferroviària a Catalunya tant per mercaderies com per passatgers, dotar el centre de Catalunya d’una connexió ferroviària potent i donava a Igualada un nou traçat ferroviari que permetia que els temps de viatge entre Barcelona i Igualada fossin competitius (menys de 1 hora). Però aquest projecte va anar agafant embranzida, lentament però a pas ferm, tenint fins i tot terrenys reservats. Fins que l’any 2011, amb el govern del President Mas, el projecte s’atura, comença a tirar enrera, a fer-se petit (ja no volem tot l’Eix Transversal Ferroviari, només una part),... i acaba desapareixent.

Quan el President va dir que les coses que depenen de nosaltres (els catalans) es fan ràpid i bé no va pensar en Igualada ni l’Anoia, que ha tingut sempre la reivindicació històrica de tenir una bona connexió ferroviària amb Barcelona. Portem més de 30 anys esperant la solució i més de 100 esperant deixar de ser un cul de sac ferroviari. I em venen al cap altres casos com la Ronda Sud, l’Hospital (30 anys no però més de 20 segur), l’Eix Diagonal,... potser l’Anoia som l’excepció. O no!! Una cosa fem “ràpid i bé”: entrar en una crisi sense sortir d’una altra. Fins quan?