Fracàs Nacional

Sempre he cregut que abans de la plenitud nacional calia la plenitud social de Catalunya, per què crec que no es pot construir una nació lliure si les seves persones no ho són; això sí, Catalunya ha de decidir el seu futur igual que crec que s’hauria de fer un referèndum sobre la forma d’estat i dirigir-nos cap a una república ... o reformar la constitució. I amb aquest pensament vaig assistir a la famosa manifestació de l’11 de setembre a Barcelona, amb una bandera catalana, i amb ganes de demanar més respecte pel meu país i que pugui decidir que vol ser.

El mateix dia 11 al matí, i dies abans i després, havia anat a visitar un familiar a l’hospital d’Igualada. I la seva preocupació principal era si havia de pagar l’ambulància que l’havia portat a l’hospital; per què? Arrel de l’euro per recepta, amb vàries pastilles i sobres a rebre, i el repagament de l’estat espanyol, l’ombra del “pagar” planeja sobre el sistema sanitari. Aquesta era la seva preocupació. Però a la tarda, a Barcelona, no la vaig escoltar. Ni protestes contra el fet que l’endemà, primer dia d’escola, els nens i nenes que portessin carmanyola paguessin 3 euros o que ara el transport escolar a l’Anoia costi 1,5 euros dia per nen. Cap protesta sobre això.

Vaig tornar a casa amb una sensació agridolça: content d’haver participat en un dia històric i haver reivindicat més respecte per Catalunya però no tant content per què això primer no és cap solució als problemes citats de sanitat i educació, entre d’altres.

Però cada dia que ha passat m’ha crescut aquesta sensació de descontent veient com el President del país s’ha anat aprofitant dels sentiments que reclamaven a la manifestació, amb un simple interès electoral basat en la possibilitat de tenir una majoria absoluta ... una majoria que li permeti fer retallades i continuar retallant l’estat del benestar i tot això ben embolicat amb la bandera catalana. I la mostra final ha estat la convocatòria d’eleccions el pròxim dia 25 de novembre.

La convocatòria de les eleccions són la constatació d’un fracàs nacional, i personal del president, en aquells reptes que s’havia marcat per aquesta legislatura: treure Catalunya de la Crisi, reduir l’atur i pacte fiscal. En dos anys de govern Mas l’atur s’ha incrementat a Catalunya i a l’Anoia gràcies a les retallades i a una austeritat mal entesa. Catalunya no sembla estar més aprop de sortir de la crisi quan amb les citades retallades hem reduït l’atenció a les polítiques d’ocupació i les inversions per millorar la competitivitat de la nostra comarca, i per tant estem menys preparats i tenim menys oportunitats per poder sortir de la crisi. I per últim el Pacte Fiscal, la panacea a les solucions del país, amb cop de porta del govern Rajoy. Un fracàs de govern i de president. I de tots els fracassos ens quedem amb l’últim, oblidant els dos primers.

Fa pocs dies algú em deia, la ciutat ho aguanta tot, els ciutadans no. Sortir de la crisi i reduir l’atur són necessaris per aconseguir la plenitud social de Catalunya, i per això calen diners, SÍ, i valentia. Si som capaços de plantar cara a l’estat espanyol celebrant un referèndum sobre l’independència, serem capaços també de plantar cara i deixar de ser els primers en fer retallades a la sanitat i educació? Per què el govern no s’ha plantat i ha dit PROU i ha deixat de fer les retallades “imposades” per Espanya? Per què no ha tingut aquest patriotisme social que beneficia a tothom? Sembla molt valent el President posant per davant l’estelada ... però deixant enrere estudiants, gent gran, joves i famílies. Per què no li interessen. S’ha fet el gran xou amb el pacte fiscal, però NO quan l’Estat redueix recursos per què les 12.074 persones registrades a les oficines de l’atur de l’Anoia puguin trobar feina o entitats que afavoreixen l’inserció laboral de discapacitats a la nostra comarca veuen perillar els seus projectes.

Estic a favor de consultar, preguntar, DIALOGAR i explicar. Però no d’un president que porta la població del seu país a la misèria; això si, estarem en pilotes davant la crisi tapats amb la bandera (els que se la puguin pagar). Però no sé si servirà per salvar-nos del fosc i fred hivern que ens espera.