Si la setmana anterior es comentava que el tema del finançament de Catalunya havia arribat a bon port, ara toca que ho faci el finançament municipal. Al llarg d’aquests anys els ajuntaments han estat els germans pobres de les administracions tot i que les responsabilitats i els serveis que havien d’oferir augmentaven els recursos econòmics no ho feien amb el mateix ritme. Tot i que els últims anys, amb el govern tripartit, els recursos destinats als ajuntaments des de la Generalitat han augmentat d’una forma considerable (citar com exemple les subvencions per les places d’escola bressol) encara no són suficients per encarar amb garanties els serveis que la societat actual requereix.
Aquest “mal” finançament local no pot ser una barrera per augmentar els serveis a la ciutadania, i és per això que els governs municipals busquen les millors maneres per trobar aquest finançament. Si ens situem a la capital de l’Anoia, l’important dispositiu d’atenció a la gent gran que suposa el Consorci Sociosanitari d’Igualada (Residència, Pisos tutelats, centres de dia) suposa un important volum de recursos municipals, però que gràcies a la fòrmula de Consorci està essent una realitat viva i en expansió com ho mostra el nou bloc de pisos tutelats al costat de la Residència Pare Vilaseca o els múltiples projectes a municipis de la comarca i de fora, com la Llacuna, Masquefa o Santa Margarida de Montbui. És a dir, qui vol donar més serveis a la ciutadania hi destina més recursos, encara que sigui recorrent al crèdit si la capacitat ho permet.
L’últim ple municipal es va debatre el refinançament d’una part del deute de l’Ajuntament d’Igualada, concretament un 30 % d’aquest deute que es retornarà en 10 anys, una operació que múltiples ajuntaments estan realitzant i que permet augmentar el marge de maniobra existent davant possibles imprevistos. L’oposició de CiU i ERC, que ara ja es copien el discurs sense miraments, llançaren algunes mentides com que la ciutat és el 13è ajuntament més endeutat d’Espanya (a la pàgina web del ministeri d’hisenda es pot comprovar la falsedat), o que l’any 2010 augmentarien els impostos un 2 % quan en veritat el refinançament suposarà la congelació de les ordenances fiscals, o traduït, el 2010 no augmentaran els impostos municipals. El refinançament permetrà dotar de recursos la construcció d’un nou centre cívic al barri de Set Camins – Les Comes, el 4t de la ciutat i el 3r municipal, destinar més recursos per la gratuïtat de llibres (la nova llei d’educació ja diu que l’educació pública ha de ser efectivament gratuíta), més recursos pel Banc d’aliments de Càrites o per les ajudes per la creació d’empreses. Tot això, però, va tenir el vot contrari d’ERC i de CiU; en certa manera, de CiU no sorprèn ja que la seva oposició destructiva i partidista ja marca aquest camí de reduir serveis públics i qui pugui que s’ho pagui deixant fora a molta gent, però d’ERC sí que sorprèn aquest tacticisme continu de joc amb els interessos de la ciutat en una força que en teoria aspira al govern municipal. Un tacticisme que la porta a rebutjar l’augment de serveis que suposa un nou Centre Cívic, més recursos per l’educació, més recursos per l’atenció als més afectats per la crisi, en definitiva, polítiques que es podrien considerar d’esquerres. Una renúncia per apropar-se a la CiU que no l’interessen els centres cívics, ni més serveis socials (per això van votar en contra la Llei de la Dependència), ni l’educació (l’inversió actual en educació supera en 10 vegades en època de CiU).
Amb tot, la responsabilitat davant la ciutadania, per sort, mou altres partits a arribar a acords, a negociar i d’aquí extreure’n allò que es creu que és millor per la ciutat. No crec que a ningú l’interessi que el govern municipal quedi paralitzat...bé, alguns sí i heus aquí el vot que emeten. Ni Igualada, ni país, només el futur personal d’alguns candidats i això precisament no és el més prioritari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada