El final del juliol es sol associar amb el final de curs, i per tant l’inici de les vacances. És per tant el moment de fer balanç del curs, valorant els esdeveniments per extreure’n unes conclusions.
A Igualada la crisi ha impactat, com ha ocorregut a la resta de ciutats catalanes, afectant també a les finances municipals. La paraula crisi, que ja era coneguda de fa temps per aquestes contrades, està començant a esvair-se. Però no em refereixo a la crisi econòmica, sinó a una crisi anímica de la ciutat i la comarca. El lema que érem terra oblidada està començant a desaparèixer a base de les actuacions que des dels diferents governs s’està portant a terme. Així, la Generalitat ha atorgat a l’aeròdrom Igualada-Òdena el futur aeroport corporatiu de Catalunya, un nou pol de dinamisme i diversificació econòmica (és a dir, obrir la comarca a nous sectors industrials o de serveis). També, el tren gran, l’Eix Transversal Ferroviari ha passat de ser una línia en un plànol de Catalunya a una reserva de terrenys per fer-lo realitat. La Ronda Sud d’Igualada segueix el seu camí d’obres, i el riu Anoia s’està girant per donar la cara i oferir una bona imatge. Nous CAP’s a Igualada, Piera i Vilanova i la construcció i posades en servei de noves escoles a Igualada o Masquefa són altres exemples d’aquesta especial atenció. Amb tot, caldrà pressionar perquè les obres siguin realitat el més aviat possible, i a la vegada evitar que certs interessos partidistes locals bloquegin importants projectes estratègics, com és el World Trade Center Igualada.
Seguint el fil, a nivell més local, hi ha hagut diversos temes interessants, com el debat de les zones blaves, les finances municipals, els nous equipaments municipals i els projectes estratègics municipals. Així, els mateixos que van implantar les zones blaves es posicionaven contraris a les mateixes amb arguments en contra de la racionalitat i de les idees quan les van implantar, tot barrejant-hi debats i mentides per confondre la gent. Les finances municipals han estat titllades de greus quan el deute més alt en la història democràtica s’ha tingut amb CiU al govern municipal; potser per solucionar-ho, CiU optaria per crear nous impostos, com ha fet sobre l’aigua el govern del Vendrell, quan el govern municipal ja ha anunciat la congelació de les taxes fiscals (impostos) per a l’any 2010. És a dir, aquells que diuen que s’incrementa la pressió fiscal no atenen a la veritat. Recuperant el tema del deute, amb una diferència de 10 punts respecte el rècord assolit per CiU, Igualada disposa de suficient patrimoni per vendre per eixugar-lo tot. Però es prefereix augmentar els serveis públics, com és la nova escola bressol actualment en construcció, la primera fase de l’Escorxador avui ja acabada, el bloc de pisos per a joves de lloguer assequible al barri Montserrat i les obres de l’Espai Cívic Centre per construir-hi un gimnàs, entre d’altres. També, el nou complex de pisos tutelats “Residencial Viure bé” al costat de la Residència Pare Vilaseca ha de suposar seguir augmentant els serveis a la gent gran, utilitzant el Consorci Sociosanitari d’Igualada que alguns voldrien eliminar del mapa... conjuntament amb el World Trade Center, perquè els interessa més la poltrona que donar als igualadins uns bons serveis públics i oportunitats de desenvolupament futur. Però aquest curs també ha estat la confirmació que CiU i ERC a Igualada segueixen una estratègia de mentides “tu digues que alguna cosa queda”, ja sigui amb les subvencions (on la Presidència de la Diputació va haver de desmentir les dades de CiU), amb els refinançaments (on ERC va inflar les xifres multiplicant-les per 5), o amb l’increment de pressió fiscal per al 2010 (que no hi serà). La divergència d’idees, l’existència de la diversitat de criteris enriqueix el debat polític i social, sempre i quan es tingui clar l’objectiu comú: millorar la ciutat. Quan aquest objectiu s’esvaeix, per a alguns el suposat debat queda empobrit, hi surt perdent, tots hi sortim perdent. Però la ciutat no para, i encara que alguns vulguin, no ho farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada