Democràcia a mida pròpia -17/09/09-

Aquests dies el tema del referèndum a Arenys ha omplert pàgines i hores als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals i telemàtics. La “participació” dels tribunals, una manifestació falangista enmig d’una mar d’independentistes, la jornada festiva organitzada al voltant de l’acte i els resultats amb un 40% de participació i més d’un 90% a favor. Però certament una de les paraules que més s’ha dit és democràcia i participació, amb acusacions de falta de democràcia a l’Estat. Una bona mescla que ha generat també un important debat.

No crec que hagi falta de democràcia ni al nostre estat i ni al nostre país, ja que gaudim de plena llibertat dins un marc jurídic que busca l’harmonia en la convivència de les persones. És evident que les lleis poden o no agradar, que ens poden caure més o menys simpàtiques, i és per això que cada 4 anys s’escullen els representants electes a les administracions locals, autonòmiques i estatals, i seran aquests els que tindran la potestat de canviar aquestes lleis. Lleis que són les que decideixen quins tipus d’accions es poden fer, com és el cas de les consultes populars; la Generalitat, per exemple, ha elaborat una llei de consultes populars que vol donar cabuda a aquestes possibilitats de participació de la ciutadania.
Un cop aclarit això, voldria comentar un altre aspecte. El debat ha donat peu a que alguns es donin la llibertat de llançar acusacions cap a d’altres partits amb els quals no coincideixen, en una certa falta de respecte. L’exemple, el debat que hi va haver aquest dimarts passat al ple de l’ajuntament d’Igualada al voltant d’una moció presentada per ERC sobre la consulta popular d’Arenys de Munt. Enmig del debat, el portaveu de CiU, Marc Castells, va anomenar falangistes a les persones del PSC, IC-V i el PP, al no recolzar la independència. Em vaig quedar astorat en sentir les paraules, a part d’una certa repugnància, però un cop calmat no em sorprèn que faci aquest tipus de declaracions vistes les intervencions al mateix ple hagudes fins ara. No és el primer cop que comento com alguns són curts de mires, acabant essent un “amb mi o contra mi”, i els que no són amb mi són uns fatxes i antidemòcrates... En veritat, diu molt del tarannà “democràtic” d’aquesta persona, i per extensió, del grup municipal.

Aquesta falta de respecte per uns partits amb persones que han lluitat contra el feixisme des de la clandestinitat, que han lluitat des de les fàbriques per aconseguir millorar els drets dels treballadors/es, han lluitat pels barris per aconseguir els serveis necessaris que es mereixen com a ciutadans, però sobretot algunes persones que van sofrir a les seves pròpies pells el pes de la guerra en defensa d’un estat democràtic escollit. El fet de governar vol dir fer-ho per a tothom, i una persona que no és capaç de respectar la diferència ideològica i les persones que la representen és un mal governant, sectari, però sobretot mostra l’incapacitat de treballar pel bé de la ciutat, de tota la ciutat.
Seguint l’exemple anterior, el mateix regidor ha acusat l’ajuntament de poc democràtic, per no facilitar informació o per no permetre presentar algunes mocions. Sobre el primer aspecte, altres ajuntaments de Catalunya realitzen comissions informatives (on els regidors del govern i oposició debaten temes municipals) un cop al mes, quan en el cas d’Igualada es realitzen una al dia i cada dia, amb la clara voluntat de donar tota la informació i estar oberts a tots els dubtes i preguntes dels regidors i regidores; amb tot, hi haurà qui hi va a treballar i hi ha qui va a fer d’estàtua... Respecte el segon aspecte, l’ajuntament disposa de serveis jurídics que són els que garanteixen la legalitat de tots els actes que es fan, però hi ha qui es creu estar per sobre la llei, de la legalitat, i acaben amb rebequeries infantils quan saben que no tenen raó.

La joventut és símbol de vida, revolució, canvi... però hi ha qui encara que l’edat el situï jove les idees són de segles anteriors. Per sort, no tots els joves són així i hi ha qui treballa per fer una ciutat millor, i s’hi implica. L’esperança creix.