Hi ha diners -03/03/11-

Aquests dies portem un intens debat entre el govern de l’Estat, la Generalitat, els membres de l’anterior govern sobre els comptes públics, els números de l’administració pública catalana, i es van llançant dèficits, deutes, i altres termes que a vegades es confonen però que no volen dir el mateix.

Afegint-se a tot això, trobem les accions del govern de la Generalitat de retallar un 10 % el pressupost, i això s’està traduint en parar nous Hospitals i Centres d’Atenció Primària, parar noves escoles i instituts, parar el programa de digitalització de les aules, o també reduir les hores d’assisstència sanitària augmentant els temps de les llistes d’espera. I paral·lelament es parla de suprimir l’impost de successions, que actualment només afecta a l’1 % de la població catalana.

I en el cas municipal, fa una setmana s’aprovà un pressupost que s’havia reduït un 10 % però que manté els recursos socials i augmenta els recursos en promoció econòmica. Un deute municipal que es redueix en 25 punts respecte el 1999, que era 119 % (llavors per sobre la llei), i també unes inversions que es redueixen comparativament amb anys anteriors. Comentar que, gràcies al nou contracte d’escombraries, es redueix la taxa d’escombraries.

I amb tot aquest batibull de xifres ... la pregunta és, hi ha diners? Les administracions tenen diners? Amb el clima que hi ha, la sensació és que no ... però sí. Hi ha menys diners que abans, però hi són, i ara toca continuar la millorar de la gestió. Hi pot haver coses que es retardin, és cert, com qualsevol familia que se li redueixin els ingressos tardarà més en canviar la televisió o els mobles de casa. Ara bé, aquets fet no pot ser l’excusa d’aplicar una estisorada a tort i a dret ... bé, en general al sector públic educatiu, sanitari o assisstencial, en benefici d’uns clars interessos particulars.

. I per això fa falta honestedat, innovació, idees, i molt treball. Honestedat per no aprofitar el moment per depreciar els serveis públics en favor d’uns particulars; parlar clarament del que es fa, i del perquè. Innovació, per què no tot és retallar; s’han de buscar fòrmules noves per què l’estat del benestar (salut, educació, serveis per la gent gran), les nostres infrastructures continuïn avançant, potser a un ritme més lent, però que avancin. Idees, molt vinculat al concepte anterior, no ens quedem amb els clàssics sistemes, formulem millores i canvis, on tothom hi tingui oportunitats. I treball. Aquesta última, és evident, que és la paraula clau i que pot fer possible les demés. Treball per posar totes les energies a innovar i trobar idees per què allò que la societat catalana, o igualadina en concret, hagi aconseguit. Treballar honestament per què tinguem clar per qui ho fem, i defensem aquella posició que considerem més adequada, però sense amagar-se. Treball, això vol dir fer propostes, promoure el debat, acord, consens, ... però sobretot, molta energia, lideratge, i ganes

A la pregunta de si hi ha diners, sí, n’hi ha, però cada model de societat, o ciutat, els gestiona cap a una direcció o una altre. Hem de valorar quin model ens interessa més, pel present i pel futur, valorant la feina feta al passat. Sabent d’on venim podrem veure on podem, o volen, anar els nostres dirigents.

No descobriré ara ni qui sóc, ni el que penso, quelcom àmpliament conegut. Però m’interessa que la gent valori aquests conceptes, per què tenim el dret de decidir el nostre futur, escollint els nostres representants, i aquest futur pot ser d’una manera o altre segons la destinació dels recursos públics: si tenim més serveis per la gent gran, més famílies tranquil·les, més gent gran ben cuidada. Si tenim més recursos per educació, joves més ben formats per poder emprendre la seva pròpia vida i estar preparats pel món laboral existent. Si tenim més serveis sanitaris, més prevenció, millor qualitat de vida.

Ara debat, diàleg, confrontació clara de models, i escoltar. Escoltar i fer feina.

Números 01_04_10

Fa pocs dies mantenia un cert debat a través de la xarxa social facebook sobre un comentari que hi vaig fer, concretament el comentari: “L'ajuntament va tancar l'exercici del 2009 amb superàvit, que es destinarà a plans d'ocupació per persones que estan a l'atur”.

El comentari feia referència als resultat de la liquidació del pressupostària de l’any 2009 que es va portar a aprovació al ple municipal a Igualada del passat dia 23 de març. Així, el consistori de la capital de la comarca va tancar amb un superàvit de 170.000 euros, recursos econòmics que es destinaran als plans d’ocupació que estan promovent la Generalitat i l’Ajuntament per tal de crear ocupació en sectors de futur, amb cursos previs de formació. És a dir els números no són vermells, en el sentit negatiu, encara que s’intenti fer filigranes amb diversos conceptes econòmics per tal que quedin en evidència (sumant “peres i pomes” i restant “melons”), però el resultat és el que és. Fa just un any, pel mateix concepte l’oposició municipal vaticinava una tempesta perfecte de llamps i trons que acabava en dèficit superior als dos milions d’euros pel 2009 ... bé, ja s’ha vist que no tenien raó, ja que el resultat ha estat positiu, i que tampoc en saben de com funciona.

Amb tot, el meu interlocutor al comentari al facebook em parlava del refinançament i del deute per càpita. En el primer cas, s’al•legava que sense el refinançament l’ajuntament no hagués tingut superàvit; el refinançament del deute municipal va ser una operació financera que va generar uns recursos econòmics que es van destinar ÍNTEGRAMENT a inversions, com és el cas del nou centre cívic Set Camins – Les Comes (si l’oposició no hi va votar a favor és per què no l’interessava que es fes aquest nou equipament) com a més destacat.

En el cas del segon aspecte, el deute per càpita, feia pocs dies que el diari EL PAIS va treure una llista amb els ajuntaments més endeutats d’Espanya ... i encara que alguns també diuen que Igualada és dels pitjors, no hi era a la llista ... . Crec que no és el primer cop que en parlo, però és positiu debatre-ho. El deute públic és una eina que totes les administracions utilitzen per poder avançar en la construcció d’equipaments o infraestructures per poder donar un major i millor servei a la ciutadania. Algunes de les obres finançades d’aquesta manera han estat la Biblioteca Central d’Igualada, situada a la plaça de Cal Font, i el nou Hospital d’Igualada; per aconseguir els recursos per pagar els dos equipaments ens podríem haver esperat molt de temps, però d’aquesta manera es pot avançar bastants anys que aquests nous serveis siguin operatius i per tant puguin ser utilitzats per la ciutadania. Alguns preferien, per interessos particulars, que alguns serveis haguessin seguit bastants anys d’una forma no òptima i sense el nivell d’atenció que ens mereixíem, però l’interès públic va guanyar i l’Hospital és una realitat ben palpable. Reduir el deute pot suposar reduir serveis socials o inversions, perquè hi hauria menys diners per utilitzar; això és ben clar.

Però, és bo o dolent? Per això caldria valorar dos aspectes, un primer és la capacitat de generar els recursos econòmics per reduir-lo i un segon aspecte és tenir la seguretat que es poden retornar. En el primer cas, es relaciona amb les normatives de comptabilitat municipal que posen un màxim a l’endeutament dels consistoris, el qual el màxim no l’hem tingut ara sinó quan governaven els que estan a l’oposició, i que s’ha anat reduint els últims anys. El segon aspecte, en aquests moments el patrimoni de l’ajuntament (incloent les empreses públiques municipals i els seus deutes) és superior al deute, cosa que no havia passat mai fins ara, donant un coixí de seguretat a les finances municipals. D’aquesta manera, el deute, ben utilitzat, pot suposar un gran instrument però mal utilitzat (sense tenir cap tipus de coixí de seguretat com alguns havien fet) pot suposar situar les finances municipals en un precipici. I hi vam estar, però ara estan en terra ferma.

I ARA, EL FINANÇAMENT LOCAL -23/07/09-

Si la setmana anterior es comentava que el tema del finançament de Catalunya havia arribat a bon port, ara toca que ho faci el finançament municipal. Al llarg d’aquests anys els ajuntaments han estat els germans pobres de les administracions tot i que les responsabilitats i els serveis que havien d’oferir augmentaven els recursos econòmics no ho feien amb el mateix ritme. Tot i que els últims anys, amb el govern tripartit, els recursos destinats als ajuntaments des de la Generalitat han augmentat d’una forma considerable (citar com exemple les subvencions per les places d’escola bressol) encara no són suficients per encarar amb garanties els serveis que la societat actual requereix.

Aquest “mal” finançament local no pot ser una barrera per augmentar els serveis a la ciutadania, i és per això que els governs municipals busquen les millors maneres per trobar aquest finançament. Si ens situem a la capital de l’Anoia, l’important dispositiu d’atenció a la gent gran que suposa el Consorci Sociosanitari d’Igualada (Residència, Pisos tutelats, centres de dia) suposa un important volum de recursos municipals, però que gràcies a la fòrmula de Consorci està essent una realitat viva i en expansió com ho mostra el nou bloc de pisos tutelats al costat de la Residència Pare Vilaseca o els múltiples projectes a municipis de la comarca i de fora, com la Llacuna, Masquefa o Santa Margarida de Montbui. És a dir, qui vol donar més serveis a la ciutadania hi destina més recursos, encara que sigui recorrent al crèdit si la capacitat ho permet.

L’últim ple municipal es va debatre el refinançament d’una part del deute de l’Ajuntament d’Igualada, concretament un 30 % d’aquest deute que es retornarà en 10 anys, una operació que múltiples ajuntaments estan realitzant i que permet augmentar el marge de maniobra existent davant possibles imprevistos. L’oposició de CiU i ERC, que ara ja es copien el discurs sense miraments, llançaren algunes mentides com que la ciutat és el 13è ajuntament més endeutat d’Espanya (a la pàgina web del ministeri d’hisenda es pot comprovar la falsedat), o que l’any 2010 augmentarien els impostos un 2 % quan en veritat el refinançament suposarà la congelació de les ordenances fiscals, o traduït, el 2010 no augmentaran els impostos municipals. El refinançament permetrà dotar de recursos la construcció d’un nou centre cívic al barri de Set Camins – Les Comes, el 4t de la ciutat i el 3r municipal, destinar més recursos per la gratuïtat de llibres (la nova llei d’educació ja diu que l’educació pública ha de ser efectivament gratuíta), més recursos pel Banc d’aliments de Càrites o per les ajudes per la creació d’empreses. Tot això, però, va tenir el vot contrari d’ERC i de CiU; en certa manera, de CiU no sorprèn ja que la seva oposició destructiva i partidista ja marca aquest camí de reduir serveis públics i qui pugui que s’ho pagui deixant fora a molta gent, però d’ERC sí que sorprèn aquest tacticisme continu de joc amb els interessos de la ciutat en una força que en teoria aspira al govern municipal. Un tacticisme que la porta a rebutjar l’augment de serveis que suposa un nou Centre Cívic, més recursos per l’educació, més recursos per l’atenció als més afectats per la crisi, en definitiva, polítiques que es podrien considerar d’esquerres. Una renúncia per apropar-se a la CiU que no l’interessen els centres cívics, ni més serveis socials (per això van votar en contra la Llei de la Dependència), ni l’educació (l’inversió actual en educació supera en 10 vegades en època de CiU).

Amb tot, la responsabilitat davant la ciutadania, per sort, mou altres partits a arribar a acords, a negociar i d’aquí extreure’n allò que es creu que és millor per la ciutat. No crec que a ningú l’interessi que el govern municipal quedi paralitzat...bé, alguns sí i heus aquí el vot que emeten. Ni Igualada, ni país, només el futur personal d’alguns candidats i això precisament no és el més prioritari.

Habemus finançament -16/07/09-

Sí, ja està. El tan esperat i ansiat finançament ha arribat a una bona solució, a bon port. El tema ha omplert portades de premsa, debats a ràdio i televisió i segurament ara està omplint intensivament la xarxa Internet. Certament no és un tema menor ja que del finançament en depenen les possibilitats que les administracions puguin portar a terme les inversions i accions que creuen adients perquè el seu territori avanci socialment i econòmicament cap a una societat més justa i cohesionada socialment.
En aquest cas, el govern tripartit de la Generalitat ha aconseguit un acord que compleix el que diu l’Estatut del 2006 en quant a model i xifres, de manera que mica en mica es va reduint el dèficit fiscal de Catalunya amb una idea ben clara: el nostre país és motor d’Espanya i ha de tenir ben engreixats els seus mecanismes. L’acord suposa quasi 4.000 milions d’euros més a Catalunya l’any 2012, el primer any d’aplicació completa del model. Aquesta xifra alguns la titllen d’insuficient, petita... però si la comparem amb els 300 milions d’euros que donava el model pactat entre CiU i PP potser no és tan petita. És important reconèixer l’esforç i rigor dels negociadors, especialment el conseller Antoni Castells, que es podria haver aixecat de la taula només per tancar un acord millor que el de CiU i PP, però el tacticisme electoral s’ha deixat de banda en favor d’aconseguir un bon acord per al país. I de tacticismes electorals en coneixem a l’Anoia, on la Ronda Sud estava parada pel govern de la Generalitat de CiU per no donar protagonisme a l’alcalde socialista d’Igualada, una mostra del suposat interès pel desenvolupament de la nostra comarca i capital que diuen tenir alguns...
Les crítiques, no estan faltant. Des del PP que diu que vindrà un cataclisme (això sí, els diners del nou model els agafaran) fins a CiU que s’autoanomena l’autèntica patriota del país i que per això diu no. De nou, segueixen autoproclamant-se els catalans autèntics i donant carnets de catalanitat; aquesta visió tancada i curta de mires fa que no tinguin en compte la concepció real de país, com ho mostra el fet que els sindicats i patronals més grans del país (CCOO, UGT, Foment, i Cambra de Comerç), així com altres (comerciants i empresa familiar) hagin donat suport a l’acord de finançament assolit. La resposta de CiU ha estat “els haurem de renyar perquè s’equivoquen, els bons som nosaltres”. Quin paternalisme ranci, el qual podem trobar també a Igualada.
Però, i ara què? Millor finançament, per fer què? El govern actual de la Generalitat ja ha mostrat la seva sensibilitat cap a la nostra comarca amb la inversió en educació més alta dels últims 12 anys que ha suposat noves escoles a Piera, Masquefa, reforma d’escoles a l’Alta Anoia, com també un nou Hospital d’Igualada i la construcció i millora de Centres d’Atenció Primària (a Piera i Vilanova del Camí, entre d’altres), o la millora d’infraestructures com l’aeroport corporatiu, la millora de la carretera C-37 entre Igualada i Sta. Maria de Miralles, el desdoblament de l’Eix Transversal a Calaf, l’Eix Diagonal i l’Eix Transversal Ferroviari. Si ens situem a Igualada, el nou CAP Igualada, la reforma del Milà i Fontanals, una nova escola a Les Comes, nous jutjats, un reformat parc de bombers, amb el pròxim inici de la reforma de l’escola Garcia Fosses i del casal d’avis del Passeig Verdaguer, entre d’altres actuacions. Aquesta sensibilitat es mantindrà i augmentarà accelerant projectes tan importants com l’Eix Transversal Ferroviari, que ens ha de connectar amb el món a través d’un tren gran, el qual era titllat de no prioritari (i ho segueix essent) per als governs de CiU, ja que devien pensar que a la comarca li sobraven infraestructures... i així ens van deixar el país.
Un bon finançament per seguir fent-nos créixer com a país, com a ciutadans i ciutadanes, com a societat. Ara toca aprofitar aquests recursos addicionals per seguir millorant els nostres serveis públics (sanitat, educació, transport públic), perquè si volem ser un país competitiu hem de tenir una bona base i ara l’hem aconseguit.