Habemus finançament -16/07/09-

Sí, ja està. El tan esperat i ansiat finançament ha arribat a una bona solució, a bon port. El tema ha omplert portades de premsa, debats a ràdio i televisió i segurament ara està omplint intensivament la xarxa Internet. Certament no és un tema menor ja que del finançament en depenen les possibilitats que les administracions puguin portar a terme les inversions i accions que creuen adients perquè el seu territori avanci socialment i econòmicament cap a una societat més justa i cohesionada socialment.
En aquest cas, el govern tripartit de la Generalitat ha aconseguit un acord que compleix el que diu l’Estatut del 2006 en quant a model i xifres, de manera que mica en mica es va reduint el dèficit fiscal de Catalunya amb una idea ben clara: el nostre país és motor d’Espanya i ha de tenir ben engreixats els seus mecanismes. L’acord suposa quasi 4.000 milions d’euros més a Catalunya l’any 2012, el primer any d’aplicació completa del model. Aquesta xifra alguns la titllen d’insuficient, petita... però si la comparem amb els 300 milions d’euros que donava el model pactat entre CiU i PP potser no és tan petita. És important reconèixer l’esforç i rigor dels negociadors, especialment el conseller Antoni Castells, que es podria haver aixecat de la taula només per tancar un acord millor que el de CiU i PP, però el tacticisme electoral s’ha deixat de banda en favor d’aconseguir un bon acord per al país. I de tacticismes electorals en coneixem a l’Anoia, on la Ronda Sud estava parada pel govern de la Generalitat de CiU per no donar protagonisme a l’alcalde socialista d’Igualada, una mostra del suposat interès pel desenvolupament de la nostra comarca i capital que diuen tenir alguns...
Les crítiques, no estan faltant. Des del PP que diu que vindrà un cataclisme (això sí, els diners del nou model els agafaran) fins a CiU que s’autoanomena l’autèntica patriota del país i que per això diu no. De nou, segueixen autoproclamant-se els catalans autèntics i donant carnets de catalanitat; aquesta visió tancada i curta de mires fa que no tinguin en compte la concepció real de país, com ho mostra el fet que els sindicats i patronals més grans del país (CCOO, UGT, Foment, i Cambra de Comerç), així com altres (comerciants i empresa familiar) hagin donat suport a l’acord de finançament assolit. La resposta de CiU ha estat “els haurem de renyar perquè s’equivoquen, els bons som nosaltres”. Quin paternalisme ranci, el qual podem trobar també a Igualada.
Però, i ara què? Millor finançament, per fer què? El govern actual de la Generalitat ja ha mostrat la seva sensibilitat cap a la nostra comarca amb la inversió en educació més alta dels últims 12 anys que ha suposat noves escoles a Piera, Masquefa, reforma d’escoles a l’Alta Anoia, com també un nou Hospital d’Igualada i la construcció i millora de Centres d’Atenció Primària (a Piera i Vilanova del Camí, entre d’altres), o la millora d’infraestructures com l’aeroport corporatiu, la millora de la carretera C-37 entre Igualada i Sta. Maria de Miralles, el desdoblament de l’Eix Transversal a Calaf, l’Eix Diagonal i l’Eix Transversal Ferroviari. Si ens situem a Igualada, el nou CAP Igualada, la reforma del Milà i Fontanals, una nova escola a Les Comes, nous jutjats, un reformat parc de bombers, amb el pròxim inici de la reforma de l’escola Garcia Fosses i del casal d’avis del Passeig Verdaguer, entre d’altres actuacions. Aquesta sensibilitat es mantindrà i augmentarà accelerant projectes tan importants com l’Eix Transversal Ferroviari, que ens ha de connectar amb el món a través d’un tren gran, el qual era titllat de no prioritari (i ho segueix essent) per als governs de CiU, ja que devien pensar que a la comarca li sobraven infraestructures... i així ens van deixar el país.
Un bon finançament per seguir fent-nos créixer com a país, com a ciutadans i ciutadanes, com a societat. Ara toca aprofitar aquests recursos addicionals per seguir millorant els nostres serveis públics (sanitat, educació, transport públic), perquè si volem ser un país competitiu hem de tenir una bona base i ara l’hem aconseguit.