Hi ha diners -03/03/11-

Aquests dies portem un intens debat entre el govern de l’Estat, la Generalitat, els membres de l’anterior govern sobre els comptes públics, els números de l’administració pública catalana, i es van llançant dèficits, deutes, i altres termes que a vegades es confonen però que no volen dir el mateix.

Afegint-se a tot això, trobem les accions del govern de la Generalitat de retallar un 10 % el pressupost, i això s’està traduint en parar nous Hospitals i Centres d’Atenció Primària, parar noves escoles i instituts, parar el programa de digitalització de les aules, o també reduir les hores d’assisstència sanitària augmentant els temps de les llistes d’espera. I paral·lelament es parla de suprimir l’impost de successions, que actualment només afecta a l’1 % de la població catalana.

I en el cas municipal, fa una setmana s’aprovà un pressupost que s’havia reduït un 10 % però que manté els recursos socials i augmenta els recursos en promoció econòmica. Un deute municipal que es redueix en 25 punts respecte el 1999, que era 119 % (llavors per sobre la llei), i també unes inversions que es redueixen comparativament amb anys anteriors. Comentar que, gràcies al nou contracte d’escombraries, es redueix la taxa d’escombraries.

I amb tot aquest batibull de xifres ... la pregunta és, hi ha diners? Les administracions tenen diners? Amb el clima que hi ha, la sensació és que no ... però sí. Hi ha menys diners que abans, però hi són, i ara toca continuar la millorar de la gestió. Hi pot haver coses que es retardin, és cert, com qualsevol familia que se li redueixin els ingressos tardarà més en canviar la televisió o els mobles de casa. Ara bé, aquets fet no pot ser l’excusa d’aplicar una estisorada a tort i a dret ... bé, en general al sector públic educatiu, sanitari o assisstencial, en benefici d’uns clars interessos particulars.

. I per això fa falta honestedat, innovació, idees, i molt treball. Honestedat per no aprofitar el moment per depreciar els serveis públics en favor d’uns particulars; parlar clarament del que es fa, i del perquè. Innovació, per què no tot és retallar; s’han de buscar fòrmules noves per què l’estat del benestar (salut, educació, serveis per la gent gran), les nostres infrastructures continuïn avançant, potser a un ritme més lent, però que avancin. Idees, molt vinculat al concepte anterior, no ens quedem amb els clàssics sistemes, formulem millores i canvis, on tothom hi tingui oportunitats. I treball. Aquesta última, és evident, que és la paraula clau i que pot fer possible les demés. Treball per posar totes les energies a innovar i trobar idees per què allò que la societat catalana, o igualadina en concret, hagi aconseguit. Treballar honestament per què tinguem clar per qui ho fem, i defensem aquella posició que considerem més adequada, però sense amagar-se. Treball, això vol dir fer propostes, promoure el debat, acord, consens, ... però sobretot, molta energia, lideratge, i ganes

A la pregunta de si hi ha diners, sí, n’hi ha, però cada model de societat, o ciutat, els gestiona cap a una direcció o una altre. Hem de valorar quin model ens interessa més, pel present i pel futur, valorant la feina feta al passat. Sabent d’on venim podrem veure on podem, o volen, anar els nostres dirigents.

No descobriré ara ni qui sóc, ni el que penso, quelcom àmpliament conegut. Però m’interessa que la gent valori aquests conceptes, per què tenim el dret de decidir el nostre futur, escollint els nostres representants, i aquest futur pot ser d’una manera o altre segons la destinació dels recursos públics: si tenim més serveis per la gent gran, més famílies tranquil·les, més gent gran ben cuidada. Si tenim més recursos per educació, joves més ben formats per poder emprendre la seva pròpia vida i estar preparats pel món laboral existent. Si tenim més serveis sanitaris, més prevenció, millor qualitat de vida.

Ara debat, diàleg, confrontació clara de models, i escoltar. Escoltar i fer feina.

Som referència -25/02/09-

A vegades cal aixecar el cap i mirar cap a altres bandes per veure que en algunes coses destaquem, som els primers o fins i tot exemples a seguir. No es tracta de fugir d’allò que ocorre al nostre immediat voltant, sinó de veure que en algunes coses podem no anar amb el cap cot, sinó ben alt.

No em refereixo a parlar de les 929 zones blaves de Vic (tot i tenir menys cotxes que Igualada), els peixos hermafrodita que el riu Anoia ens ha donat com a prodigi de la naturalesa, o el retard històric de les infraestructures que ens connectin amb el món (essent exemple l’autovia i la seva “ràpida” execució).

Em refereixo a diversos exemples on altres municipis han imitat Igualada en les seves accions, o on Igualada n’és pionera. No fa pas gaires dies una delegació de l’Ajuntament d’Igualada visitava a Vic, i entre d’altres es va veure el complex assistencial el Nadal, que prendrà com a punt de referència els pisos tutelats del carrer Joaquima Vedruna d’Igualada (el complex Viure Bé), els quals ja foren visitats per representants de Vic el gener passat. Els pisos tutelats, actualment existeixen 66 i enguany començaran les obres de 71 més al costat de la Residència Pare Vilaseca, és un dels serveis més destacats d’atenció a la nostra gent gran que ofereix el Consorci Sociosanitari d’Igualada, i que ja han estat visitats per representants de municipis com Roses, Granollers, Tàrrega entre d’altres.

Un altre exemple, seria que recentment s’ha signat el Pacte d’Alcaldes Contra el canvi climàtic, on Igualada n’ha esdevingut un municipi impulsor. Aquest fet, sumat a la feina feta a la ciutat, va merèixer un reportatge al telenotícies migdia de TV3, on s’explicà l’esforç que s’està fent en la millora del Medi Ambient urbà a la ciutat, destacant les escales mecàniques per afavorir la connexió peatonal entre el centre i el nord del municipi, els eixos peatonals per potenciar l’anar a peu o bicicleta afavorint que es pugui anar a treballar o a l’escola sense cotxe, els cotxes híbrids de la policia local, o la millora del sistema de clavegueram i de les aigües residuals que ha possibilitat la reducció de contaminació per sulfur d’hidrogen, aspecte que ha estat destacat pel diari AVUI del dia 23 de febrer de 2009 com un exemple per reduir la contaminació. Millorar el medi ambient no és només plantar arbres, sinó incidir en aquells àmbits per reduir el consum exagerat de petroli (en forma de gasoil, gasolina, ...) que fem, i això també és una important font de llocs de treball que tenen un futur prometedor, i per tant un nou mercat on el nostre territori hi pot dir molt.

I trobaríem molts altres exemples, com el Festival de Globus Aerostàtics European Balloon Festival que cada any atrau milers de persones en veure el gran espectacle que ofereixen els globus, l’Escola Universitària de la Teneria que es referència a Europa (i al món) en l’adob de pells, la nova targeta comerç de l’UBIC que oferirà varis descomptes en botigues i també a les zones blaves i aparcaments de SIMA de la qual Igualada en serà la segona ciutat de Catalunya, entre d’altres.

No es tracta de ser un mer cofoi del positivisme, però tampoc un carca arrossegat del pessimisme que en certa manera ens ha arrossegat a quedar-nos com estem... que aixecar pols per fer coses molesta.

Per últim, dissabte vam tenir un gran carnaval, amb moltes persones disfressades, tant a la rua que creuà el centre com el carnaval infantil, amb disfresses i carrosses mol ben treballades, tant per professors com per mares i pares, als quals se’ls agraeix aquest esforç en l’elaboració d’aquestes especials vestimentes. Per cert, dissabte fins a 1.700 persones disfressades van estar al carnaval, quan a Sitges, de carnaval ben conegut, en són 2.500...queda un camí per fer, però no estem lluny, i entre tots encara en quedarà menys.

Energia -23/10/2008-

Si fa un mes aproximadament celebràvem la setmana de la mobilitat sostenible i segura, ara toca la setmana de l’energia; a vegades sembla que s’organitzin per què els polítics es posin les medalles corresponents, però el fet que la celebració d’aquests esdeveniments genera un debat, i això és molt important.

Així, la setmana de l’energia ens vol conscienciar sobre un ús més eficient de l’energia i l’estalvi de la mateixa, que en definitiva és estalvi econòmic i menys impacte mediambiental. Tot i que el preu del petroli hagi baixat (encara que no tant a les butxaques dels ciutadans), no es pot deixar de banda el fet que actualment funcionem majoritàriament amb combustibles fòssils, que acaben essent cremats formant aquest fum – boira grisosa que regna pels cels de les ciutats del món. Algú podria pensar que el vent és una bona solució per emportar-se aquesta boira, però igual que l’empeny lluny la pot portar aprop.

La solució passa per reduir l’ús del petroli, essent més eficients, i l’altre promoure les energies renovables. Aquesta frase pot quedar “xupi-guai”, molt “eco”, i super “progre”, però aquestes són les dues vies principals per afrontar el repte de l’energia d’una manera sostenible, sostinguda i econòmica.

Reduir l’ús del petroli per ésser més eficients es tracta de fer-ne un és més racional, i això va molt relacionat amb la mobilitat sostenible; no vol dir que deixem d’utilitzar el cotxe o la moto, sinó que n’evitem el seu ús indiscriminat. Això ja suposa un gran estalvi, i un benefici per la salut de les persones molt important. El fet de ser més eficients està molt lligat als avenços tecnològics, i per tant a seguir invertint més en investigació i desenvolupament, per tal de trobar vehicles menys consumidors, calderes que “gastin” menys (en això la Generalitat hi té un programa de subvencions per substituir calderes), entre d’altres, o com no, l’utilització d’altres combustibles com el projecte desenvolupat a l’Escola Universitària d’Igualada, la Teneria, on han dissenyat un vehicle que funciona amb oli vegetal, i que ja viatjat per bona part d’Europa.

Promoure les energies renovables, sobretot la solar, és un dels altres camins a explotar. Així, les noves normatives d’edificació ja incorporen l’obligació que els edificis incorporin sistemes de captació solar per escalfament de l’aigua, a més d’haver-se’n generalitzat la seva instal·lació als edificis públics (com el Mercat de la Masuca). A part de la solar, disposem de l’energia eòlica, on disposem ben aprop d’aquí d’un exemple, concretament a les Maioles, recomanant anar a veure aquest nous gegants de les nostres contrades; amb tot, l’energia eòlica, tot i ser renovable, aixeca certa irritació per l’impacte paisatgístic i pels ocells. Cal ser exigents en el respecte mediambiental, sobretot pel que es refereix als ocells, però crec que els molins eòlics poden ser un element interessant del paisatge anoienc.

Per últim, comentar un tema de l’últim ple municipal a Igualada. Si CiU va fer la seva utilització mediàtica i partidista de la crisi econòmica fa uns dies, ERC també ho ha fet d’una manera encara més directa i descarada, o més ben dit, d’una manera més poc útil i demagògica. Així, en comptes de voler treballar junts, hi ha qui es posiciona per futurs pactes electorals, i això ara mateix no és el que toca. Segurament sempre es creu que es fa poc, però aprofitar el moment econòmic actual per moviments tàctics polítics de desgast del govern, de cap govern, no ens farà sortir de la crisi, i més aviat encara provocarà un major enfartament de la política que no s’ocupa dels problemes dels ciutadans. Llàstima que alguns polítics tinguin com objectiu això, el “com pitjor, millor”. Esperem que algunes idees canviïn. Tots hi guanyarem.