Les zones blaves són un instrument de regulació de l’ús de la via pública en el moment d’escassetat de l’espai públic. Aquesta seria la definició tècnica d’aquest tipus d’estacionament que ha de facilitar una major rotació dels vehicles, i això possibilita que hi hagi major disponibilitat de places d’aparcament, evitant voltes i voltes buscant, amb els conseqüents fums i sorolls que el cotxe realitza.
La història de les zones blaves a Igualada comença l’any 1997, amb l’acord entre el govern municipal de CiU i l’empresa privada SABA, amb l’implantació d’un conjunt de places que s’han mantingut en nombre fins l’actualitat. L’evolució de la ciutat fins l’actualitat, essent Igualada una de les ciutats amb índex de motorització més alts, fa necessari que es disposin de nous aparcaments soterrats i una major regulació de les places en superfície. Si l’any 1996 la ciutat tenia 17.000 vehicles, l’any 2007 supera els 23.000 o si l’any 1996 accedien a Igualada 10.493 persones amb vehicle privat l’any 2007 la xifra ascendeix a més de 17.450. Es fa prou evident que si no s’actua d’una manera global sobre aquest “petit” problema, acabarem tenint una ciutat ben plena de cotxes, i on sortir al carrer sigui impossible sense una mascareta de la contaminació que els cotxes aniran deixant anar. És més, la Unió Europea ja ha alertat que els nivells de contaminació atmosfèrica de l’estat espanyol no són adequats, i l’ha instat a prendre mesures de manera immediata; recordar que els problemes respiratoris degut a la contaminació estan provocant la mort de milers de persones a Europa cada any.
A diferència de l’any 1997, aquesta vegada la gestió de les zones blaves la realitzarà l’empresa municipal SIMA, de manera que tot aquell ingrés que tingui anirà dirigit a seguit construint aparcaments per residents com de rotació, no pas a les butxaques dels accionistes d’una empresa privada. És a dir, si hi haguessin beneficis, es queden a la ciutat, per la ciutat.
L’ubicació de les zones blaves ha estat estudiat per una consultora, una empresa que ha el·laborat un estudi on estudia les necessitats i dèficits d’aparcament, i proposa diverses solucions, que fonamentalment passen per la regulació de l’aparcament en superfície al voltant d’aquells punts on hi hagi una concentració d’equipaments i serveis. És bo dir que ha estat una empresa que ho ha estudiat, i no pas que els polítics locals s’ho han tret del barret. La major part de les noves zones blaves van destinades a la zona centre, on existeix una gran quantitat de serveis administratius i comercials, i la resta al costat del Nou Hospital, un equipament que ben aviat disposarà al costat d’un nou Centre d’Atenció Primària, que elevarà encara més la pressió sobre les places d’aparcament existents. Cal comentar que altres ciutats com Vic, o Sant Cugat del Vallès, governades per CiU, tenen un nombre de zones blaves proporcionalment majors que en el cas d’Igualada.
Però regular l’aparcament no és l’única solució per dirigir-nos cap a un model més sostenible (que no pas yupiguai) de mobilitat, i és per això que l’hospital disposa d’uns servei d’autobús cada 10 minuts, un dels quals connecta amb l’estació de tren i autobusos on arriba gent d’arreu de la comarca, i també té un eix de vianants que el connecta amb el centre de la ciutat, facilitant l’accés tant a peu com en bicicleta. És a dir, cada dia la ciutat disposa de més alternatives per moure’s, i dic moure’s, per què caminar no és només per passejar, també pot servir per anar a la feina (si no està fora el municipi), acompanyar els nens a l’escola, o anar a comprar.
Per últim, propostes de zones blaves gratuïtes poden funcionar en municipis petits, però tot i això segueix essent un greuge comparatiu per aquells que no utilitzen el cotxe i que a sobre els hi paguen l’aparcament gratuït. I més si ens volem considerar una ciutat verda, o ecològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada