D’aquí a uns dies, exactament el diumenge 9 de març de 2008, entre tots i totes, per què tothom ha de participar-hi, es decidirà la composició del nou Congrés dels Diputats i també, en part però, del Senat, en definitiva, s’elegirà el futur president del govern de l’estat espanyol, o d’Espanya, el nom no canvia l’objecte. Aquestes eleccions, marcades per una legislatura que ja va començar amb un fort trasvals al nostre estat com van ser els atemptats de l’11 de març, són importants com totes, ja que si bé de la nit al dia no viurem en núvols de cotó si que cada govern d’administració que escollim, o que tenim dret a escollir, ens afecta en la nostra vida diària. En aquestes eleccions escollim aquelles persones que han de portar a terme les grans polítiques d’estat, les grans lleis de les Corts Generals, i certament, de tant gran a vegades queda lluny; alguns diuen a 600 km, que és on hi ha la ciutat de Madrid, però crec que el resultat de les decisions està ben aprop. Un tren d’Alta Velocitat acabat d’estrenar que ha alliberat espai a les vies pels trens de Rodalies que podran ampliar el seu servei, alhora que s’hi invertiran diners per millorar-les. Però de trens de RENFE també en tenim a la comarca de l’Anoia, a Calaf, on ADIF, l’Administrador d’Infrastructures Ferroviàries, està renovant la via de la línia Manresa – Lleida.
Una llei de la dependència que ha de permetre dos objectius: un primer, al qual m’hi afegeixo, de reconeixement de la tasca que les famílies, i sovint són les dones, porten a terme en la cura de familiars dependents, i un segon objectiu, que és intentar donar un respir a aquestes famílies. És a dir, que algunes decisions d’Estat tenen efectes aprop nostre, inclús per nosaltres mateixos.
En els meus pròxims quatre anys, la meva vida personal segur que tindrà grans i molt grans moments, i també temps de dubtes, però l’important és tenir clar cap on es vol arribar i com s’hi vol arribar. Això en la política d’estat, igual que a Catalunya, o en l’àmbit municipal, és el més important per saber quin grup de persones, és a dir, quin partit ha d’accedir a la presidència del govern, per què aquest partit diu al seu programa electoral aquestes o altres idees que vol portar a terme. Aquí voldria fer una recomanació, llegir-se els programes electorals, i no quedar-se amb els titulars que cada dia surten a la premsa, i així aprofundir i documentar-nos més abans de votar.
Els pròxims quatre anys, a nivell d’estat, ens espera el desenvolupament del Nou Estatut de Catalunya, on la Generalitat ha d’anar assumint noves competències i que li permetin actuar en més camps, de manera que s’apropi l’administració al ciutadà. Ens espera, com he citat, el desenvolupament de tota la força de la Llei de la Dependència, que ha suposar una revolució en els serveis d’assistència amb un increment important de recursos destinats al col·lectiu de persones dependents en els diversos graus. Ens espera l’adaptació completa dels estudis universitaris al marc europeu d’estudis superiors, que ha de permetre als llicenciats i diplomats poder-se formar a altres indrets d’Europa, i aquest coneixement portar-lo cap a aquí, o l’inversa. Ens espera seguir actuant en el canvi climàtic, amb programes d’infrastructures que promoguin un intercanvi modal cap al ferrocarril i deixem de dependre tant del cotxe. Ens espera seguir pujant les pensions per sobre de l’IPC, així com el salari mínim, així com actuacions en matèria de vivenda. I moltes més coses, però s’ha de saber qui està disposat a portar-les a terme i qui no. De les opcions polítiques que es presenten a les eleccions, només dues poden arribar a poder decidir, i una d’elles, que actualment està a l’oposició, començant pel primer punt ja no hi està gaire d’acord.
Encara queda una setmana de campanya electoral, i molts debats per escoltar i diaris per llegir. Però sobretot, no perdem aquella il·lusió d’anar a votar, d’exercir aquell dret pel qual els nostres avis i àvies, pares i mares van lluitar; potser és molt clàssica la frase, però si no votem, perdem il·lusió, i si perdem il·lusió perdem democràcia. Està a les nostres mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada