DARRERA EL TELÓ -10/04/08-

Si anem a veure una pel·lícula o assistim a una obra de teatre, apart de l’emoció o interès que puguem tenir per veure l’obra o la pel·lícula, pel públic assisstent l’obra durarà 2 o 3 hores. Però darrera d’aquelles dues o 3 hores d’art escènic o filmogràfic, hi han hagut milers d’hores de moltes persones per poder-ho fer realitat, i en el cas de l’art escènic, durant les obra vàries persones darrera el teló van canviant les llums, so, decorats, ajudant als actors/actrius,... per poder portar a terme l’obra de teatre.

Aquest esquema, es pot ben bé traslladar a moltes de les coses que fem i que hem fet; darrera d’una festa per celebrar un aniversari, estones buscant espelmes, alguna decoració, el pastís, el regal,...per arribar el dia i tenir 1 hora d’èxit. O per exemple, organitzar el festival de final d’un casal d’estiu, preparant decoracions, balls, actuacions dels infants, músiques,...per dues hores d’èxit, però plenes de satisfacció quan veus el resultat tant als pares i mares com els infants protagonistes.

A l’administració hi ha moltíssims més protagonistes, però amb un mateix final, la data d’inauguració. Les idees neixen entre els tècnics i els polítics, uns per convicció d’un projecte tècnic i els altres per convicció d’una idea; la barreja entre aquests dos conceptes pot ser molt explosiva, arribant a quedar-se en res de res, o com sol passar, l’inici d’un projecte nou. A partir d’aquí, es posa la maquinària de l’administració en marxa, i com més gran sigui l’administració més costa, amb la preparació d’estudis que permetin avaluar si és viable, quines alternatives existeixen. Aquí les consultories, les empreses dedicades a fer estudis, analitzen el territori, les necessitats, tot plantejant-se alternatives possibles i després les viables. D’aquí, toca escollir la millor proposta, i això també ha de ser una decisió político – tècnica; tècnica, per evidència, i política pel fet que tota obra o acció pública és política, invertir en pisos tutelats o no és política, o invertir en transport públic o no és política.

Un cop escollida, es defineix exactament la proposta, amb els projectes executius, adjudicant-se l’obra o el servei. Aquí, el constructor o explotador del servei entra a ser protagonista, i s’espavila per poder posar en marxa aquell projecte nascut un temps abans. I Fins l’últim dia, a última hora, tot no està a punt per començar. Però el primer dia sí, es posa en marxa, i tot aquest procés es culmina amb el tradicional acte inaugural, on els representants dels sectors protagonistes assisteixen, i el projecte acaba; o no.

Però que en veu el públic de tot això? Segons la presència en premsa que tingui l’administració en qüestió, el públic sabrà més o menys del procés anterior a la posada en marxa. Així, potser només transcendeix l’el·laboració dels estudis, i l’inauguració, o potser a cada pas una foto de l’alcalde fent cada pas ( essent un excés de protagonisme poc ideal), o simplement l’inauguració.Aquesta és una visió molt resumida del procés d’el·laboració i posada en marxa d’un projecte, però crec que el fet que la majoria de passos no es coneixin com que les dificultats que suposa posar en marxa projectes tampoc es coneixin, a vegades redueix molt la visió de l’activitat política centrant-la només a l’acte d’inauguració, quan en veritat el procés que hi ha darrera el teló ha estat llarg, a vegades feixuc, però si la convicció que el projecte és bo, és positiu, i millorarà el municipi o el país, té més força que les dificultats, o els pals a les rodes, que pugin aparèixer.