Apilonats -17/02/2011-

Aquests dies han començat les obres de supressió de barreres arquitectòniques a la vorera nord del Passeig Verdaguer d’Igualada, amb un estil final semblant al realitzat a tota la vorera sud del mateix passeig, i que tingué el suport de l’ONCE i subvencions de l’estat.

Sempre sóc favorable a fer una ciutat accessible, per què crec que les persones han de ser les protagonistes de la ciutat, de la nostre ciutat. Obres com les citades van en aquest camí, com també els bulevards del carrer Comarca o del carrer Josep Galtés.

Amb tot, passant per un dels dos últims carrers citats, poc després de la seva obertura al trànsit en general, em vaig fixar que alguns cotxes aparcaven a sobre la vorera ... però no unes rodes, no, tot el cotxe. En aquell mateix moment li vaig dir al meu acompanyant “per culpa d’aquesta persona aviat hi haurà pilones”. I dit i fet, així a ser.

Entenent aquest fet, viscut en primera persona, vaig poder entendre el per què a la vorera sud del passeig les han situat a algunes cruïlles, alguns carrers de plataforma única (és a dir, que la calçada i vorera no es diferencien) també, ... Només pensar que si un cotxe obstrueix el pas per una vorera força al vianant a baixar a la calçada, i això és un perill, sobretot pels nens; ara, imaginin que el vianant va en cadira de rodes ... s’agafa la cadira a coll i salta?

Fixant-me en això, les pilones són lletges. Bé, en veritat no m’agrada cap, ni les triangulars, ni les rodones, ni de plàstic, ni de metall, ni de pedra. CAP. I, per mi no en posaria cap, però és clar que tenint alguns incívics és la única manera de fer-ho.

No sóc l’únic que no li agraden, alguns més centrats en qui les fa (potser per algun motiu personal i d’interès econòmic), però personalment no m’agraden per què cada pilona suposa un exemple més del que l’incivisme és per la nostre ciutat. La pilona és la factura del propi incivisme.

I crec que podem millorar-ho. Imagineu que els nens i nenes quan surten de l’escola posen multes simbòliques als pares que aparquen malament, que quan algú aparqui a sobre la vorera simplement per “tenir cara” dir-li i fer-lo quedar en evidència, ... o simplement si som conductors o acompanyants no fer-ho o dir que el nostre conductor no ho faci.

Serem capaços d’assumir aquest compromís? Entre tots i totes? Crec que sí, sense caure en objectius increïbles i inassumibles, podem apostar que és possible. Aprofitem que cada dia la ciutat és més de tots i totes, accessible a tothom, i cada vegada tenim més espais públics per gaudir, per fer d’aquest compromís cívic la nostre bandera.

Per últim, amb aquest compromís no guanyarem diners (bé, més aviat estalviar-se multes o les piones), però guanyarem en humanitat, que certament estem en un món on sembla que tot sigui amb toc de rellotge, pim-pam-pum, amunt i avall. Guanyant en humanitat, guanyarem en millor ciutat, i d’això s’en beneficiaran totes les persones. Ara que diuen que les generacions futures viuran pitjor que els seus pares, comencem a posar-hi fre a aquesta idea, i comencem essent persones. Podem? Sí.

Ulls més eficients -13/01/2011-

Era un dilluns i la Maria havia anat a buscar el seu fill Miquel a l’escola Garcia Fosses, el qual aquell dia estrenava la seva reforma. Vaja, que després de Reis el Miquel havia rebut un regal tant gran com una escola, estrenava escola. Tots dos es van dirigir al centre d’Igualada a peu, i per això van anar caminant cap al carrer de Sant Magí i d’aquí al centre.

Passades les escales mecàniques, el nen comença a córrer avall i poc abans d’arribar al Passeig es para, es queda quiet. Hi ha un semàfor, i li fan respecte per què són alts, tot i que aquest no tant. Es gira i amb un somriure mira la mare que està venint i espera que arribi. Mentrestant, els cotxes passen davant d’ell, alguns molt ràpid, i es fixa que quan arriba la mare es posa en verd el semàfor i passen tranquil·lament fins al Passeig. Aquí es tornen a trobar un semàfor, però aquest cop no hi ha sort i el vermell els fa aturar-se.

Al cap d’un moment, via verda i poden continuar el seu camí cap al centre.

Al Miquel li agrada anar al centre per què pot jugar al carrer amb altres nens, pot anar en bicicleta, cosa que no pot fer al carrer de casa seva; a més la mare li deixa fer-ho per què no hi ha perill que un cotxe l’atropelli ... bé, és segur això que creu?

Tot creuant la plaça de Cal Font arriben al carrer Aurora i escolten un cotxe. S’aturen, miren i veuen que un cotxe s’apropa, que tot seguit aparca al Cercle Mercantil. El cotxe anava molt lent, de manera que podia sortejar bé els vianants.

I d’aquí passen davant dels cinemes, i xino-xano arriben a la Rambla. En Miquel encara recorda que fa dos dies estava saludant els reis d’Orient i mostrava les mans als patges i patgesses per què li donessin algun caramel. Es troben de nou un semàfor, però l’espera és curta, i en pocs minuts arriben a la Plaça de la Creu. No és com la Plaça de Cal Font, hi passen cotxes al centre, però el nen pot còrrer igualment per què l’espai és ampli. La mare observa els cartells de les rebaixes molt recentment situats als aparadors de les botigues, però sense perdre de vista el Miquel, que un dia entrà a una botiga de roba íntima de dona i es començà a posar calces al cap.

Tots dos a l’arribar a la cruïlla amb el carrer Argent viren cap al mateix en direcció a la plaça de l’Ajuntament. El nen es fixa en el terra ... la pilona no hi és i aixeca la mirada i hi veu una càmera que l’observa. En aquell moment estira de la mà a la seva mare, que es gira i mira l’infant, el qual li indica la càmera. Llavors la Maria mira a terra buscant la pilona, i no la troba.

Somriu.

Fa just uns mesos estaven al mateix lloc però la càmera no, i la pilona hi era, però com si no hi fos per què fallava molt (i repara-la costava molts diners). I recorda que acompanyada també del Miquel no podia caminar tranquil·la pel carrer Argent per què hi passaven cotxes que no els hi tocava, de manera que havia d’estar molt pendent que no atropellessin al Miquel i no podia comprar, per estar excessivament pendent dels vehicles.

Ara, sabia que molta menys gent passaria conduint, per què el fet que si no tens l’autorització per passar et multen de ben segur farà tirar enrere molts que abans hi circulaven indiscriminadament. És a dir, hi passaran els que necessiten fer-ho.

La Maria podia ara comprar tranquil·lament i passejar millor per aquest carrer, i sense treure-li l’ull al Miquel, que de costat a costat de carrer es fixa, mira, observa i content va corrent per tot arreu. Ella sap que hi circularà algun cotxe, però es sent més segura al conèixer que hi ha un millor i més eficient control dels accessos a les zones de vianants. I en això hi surt guanyant el nen per jugar, per conèixer ciutat i ella per comprar, passejar, o anar a treballar a peu.

APARCAMENT IGUALADA NORD -21/02/2008-

No fa pas gaires dies es va procedir a la inauguració del primer aparcament construït, i gestionat per l’empresa municipal d’aparcaments SIMA; si al desembre ja va començar amb força la seva activitat amb l’assumpció de la gestió de les zones d’estacionament regulat, o zones blaves, ara s’inicia una nova etapa amb la gestió d’un aparcament.

La creació de l’empresa municipal SIMA, igual que la resta d’empreses municipals, busca dotar la ciutat d’aquells equipaments i serveis que necessiti en un termini breu de temps, ja que si es fessin via ordinària a través dels pressupostos de l’Ajuntament aquests serveis i equipaments no estarien disponibles fins terminis de temps molt llargs. Així, SIMA busca dotar la ciutat de places d’aparcament subterrànies, per tal de facilitar l’aparcament en aquelles zones on hi ha concentració de serveis i afavorir una major rotació dels vehicles i en altres zones l’objectiu dels aparcaments de SIMA serà poder resoldre el dèficit de places d’aparcament atenent que certs barris, per la seva configuració urbanística, no en disposen, de manera que els residents no estiguin donant voltes buscant una plaça d’aparcament.

Actuar a l’aparcament és una de les línies bàsiques d’actuació per potenciar un ús més racional del vehicle privat, però no l’única, ja que al construir-se aquests aparcaments s’allibera espai públic, que recordem és de tothom i no dels cotxes, i es permet ampliar voreres, el que suposa que els vianants tinguin espais més segurs per poder-se desplaçar, alhora que el transport públic millora la seva velocitat comercial, ja que els cotxes passen menys estona circulant i buscant aparcament.

L’Aparcament Igualada Nord és un equipament de mobilitat que dóna servei a l’Hospital d’Igualada que té molt aprop, però també al Nou Centre d’Atenció Primària que s’està construint i que disposarà del Servei d’Atenció a la Salut Mental, als Mossos d’Esquadra, i en previsió, a la delegació d’Hisenda, la Guardia Civil, i la Policia Nacional; una concentració tan alta de serveis necessitava l’ubicació d’un aparcament que permetés un accés ràpid a aquests equipaments, alhora que disminuir la circulació de cotxes al seu voltant. Però per accedir a tota aquesta zona no és necessari el cotxes, ja que les tres línies d’autobús d’Igualada disposen de parada a l’hospital, i una d’elles, la línia transversal, fa una connexió ràpida entre l’estació de tren i autobús interurbà amb el Nou Hospital; cal recordar que el servei de transport públic col·lectiu urbà d’Igualada circula tots els dies de l’any, exceptuant la línia transversal que els diumenges no, i això hi ha capitals de comarca que no he tenen. A més del transport públic, també es pot arribar anant a peu, ja que l’any 2007 es van acabar les obres de l’últim tram de l’Eix de vianants del Carrer Sant Magí - Avinguda Andorra, que permeten un accés segur a tot el conjunt de serveis i equipaments citats; a més, cal comentar que amb l’acabament del primer tram urbanitzat de l’Avinguda Catalunya que actualment s’està construint davant de l’hospital en forma de Rambla disposarà també de voreres amples, places d’aparcament i un primer tram de carril bicicleta que ha de transcórrer al llarg de tota l’Avinguda Catalunya.

Amb la construcció del Nou Hospital l’eix de dinamisme de la ciutat s’està ampliant cada vegada més cap al Nord, un efecte que el futur World Trade Center Igualada farà encara més gran, i és per aquesta raó que s’està dotant la zona Nord de la ciutat d’uns equipaments i infrastructures de mobilitat com els aparcaments, eixos de vianants, carrils bicicleta, o el servei de transport públic col·lectiu urbà que permeten cobrir aquesta demanda que la població de desplaçar-se, alhora que s’intenta que aquesta sigui amb menys circulació de cotxes, per què com més cotxes més fum, i com més fum pitjor ciutat. Cadascú que esculli.