Menys pals a les persones -20/07/2011-

El govern municipal ha anunciat que reduirà el nombre de pilones (aquells pals que eviten l’aparcament il·legal) al centre de la ciutat, per què creu que hi ha un excés, i així facilitar la parada de vehicles i transports.

Respecte les pilones, ja fa un cert temps que no m’agraden ni m’apassionen les pilones, tinguin la forma que tinguin, per què crec que és la constatació del nostre incivisme; si fóssim més cívics, els recursos que s’hi destinen podrien dedicar-se a altres fons, justament ara que els recursos públics han minvat.

Ara bé, respecte la proposta del govern municipal igualadí, voldria fer algunes observacions. Pel que fa a l’excés de pilones, això és una visió subjectiva, ja que solen haver-hi recomanacions tècniques sobre les distàncies entre elles, que bàsicament seria evitar l’entrada d’un vehicle. Per tant, no és un criteri “segons em llevi aquell dia”, sinó tècnic. Així, si se’n situen menys de les necessàries les pilones poden perdre la funció per la qual estan concebudes, de manera que esdevindrien una despesa inútil, però suposo que el govern municipal no ho vol això.

Les últimes pilones instal·lades a la ciutat pel govern anterior, com és el cas de les que es troben a la cruïlla del carrer Sant Josep amb carrer Òdena, ja són rodones, complint les noves normatives d’elements de mobiliari urbà. I actualment ja se’n comencen a veure al Passeig Verdaguer a la vorera nord, un cop acabades les obres de millora d’accessibilitat iniciades pel govern anterior. Per tant, en això no es fa cap canvi.

Ara bé, caldrà estar atents, per què com he dit abans les pilones són per evitar estacionaments il·legals, i si no es posen les necessàries perden aquesta funció. Per tant, ens dirigim perillosament a permetre l’estacionament il·legal de manera continua, i això no es beneficiós ni pel comerç ni per les persones. Pot semblar que així els vehicles podran arribar millor, cert, però els cotxes no compren, ni paguen, qui compra i paga són les persones, aquestes són les que han d’arribar de manera còmode, segura i accessible als comerços. Si les persones no caminen còmodament és difícil que estiguin predisposades a parar atenció als aparadors, per què estaran més atentes, molt més, a si vénen cotxes, o si hi ha un cotxe aparcat a la vorera, vigilar de baixar a la calçada i tornar-hi. Això pot semblar una minúcia, un granet de sorra. Ara bé, quan es tracta d’un avi o àvia que porti bastó i li costi caminar, una persona que vagi en cadira de rodes o algú que porti un cotxes de nadó el tema adapta una altre dimensió; baixar i pujar d’una vorera per aquestes persones es pot convertir en una opció impossible, però el que més em preocupa és que es pot convertir en una acció perillosa si han de vorejar un vehicle mal aparcat i passar per la calçada, amb el perill que això representa. Una ciutat comercial, que vulgui ser agradable per comprar, ha de ser agradable pel passeig, per l’anar a peu, en definitiva, accessible per les persones.

Així, espero que aquesta decisió municipal no vagi dirigida només a acontentar alguna persona de l’entorn del govern municipal, però per tot l’exposat abans em vec a venir que els pals que es trauran dels carrers seran per baixar la qualitat dels desplaçaments de les persones, per posar “pals” a que les persones es puguin moure de manera còmode i segura pels carrers de la ciutat.
Caldrà estar atents a aquesta mesura, per què anunciada en plena efervescència electoral em sona molt que respon a algun interès ocult, i no pas a l’interès de ciutat, com crec que hauria de ser tota decisió municipal. Ara no estem en temps de malbaratar recursos ni de aplicar mesures que podrien suposar més aviat un perjudici que un benefici pel nostre sector comercial, i això tampoc estem en temps per fer-ho.

Apilonats -17/02/2011-

Aquests dies han començat les obres de supressió de barreres arquitectòniques a la vorera nord del Passeig Verdaguer d’Igualada, amb un estil final semblant al realitzat a tota la vorera sud del mateix passeig, i que tingué el suport de l’ONCE i subvencions de l’estat.

Sempre sóc favorable a fer una ciutat accessible, per què crec que les persones han de ser les protagonistes de la ciutat, de la nostre ciutat. Obres com les citades van en aquest camí, com també els bulevards del carrer Comarca o del carrer Josep Galtés.

Amb tot, passant per un dels dos últims carrers citats, poc després de la seva obertura al trànsit en general, em vaig fixar que alguns cotxes aparcaven a sobre la vorera ... però no unes rodes, no, tot el cotxe. En aquell mateix moment li vaig dir al meu acompanyant “per culpa d’aquesta persona aviat hi haurà pilones”. I dit i fet, així a ser.

Entenent aquest fet, viscut en primera persona, vaig poder entendre el per què a la vorera sud del passeig les han situat a algunes cruïlles, alguns carrers de plataforma única (és a dir, que la calçada i vorera no es diferencien) també, ... Només pensar que si un cotxe obstrueix el pas per una vorera força al vianant a baixar a la calçada, i això és un perill, sobretot pels nens; ara, imaginin que el vianant va en cadira de rodes ... s’agafa la cadira a coll i salta?

Fixant-me en això, les pilones són lletges. Bé, en veritat no m’agrada cap, ni les triangulars, ni les rodones, ni de plàstic, ni de metall, ni de pedra. CAP. I, per mi no en posaria cap, però és clar que tenint alguns incívics és la única manera de fer-ho.

No sóc l’únic que no li agraden, alguns més centrats en qui les fa (potser per algun motiu personal i d’interès econòmic), però personalment no m’agraden per què cada pilona suposa un exemple més del que l’incivisme és per la nostre ciutat. La pilona és la factura del propi incivisme.

I crec que podem millorar-ho. Imagineu que els nens i nenes quan surten de l’escola posen multes simbòliques als pares que aparquen malament, que quan algú aparqui a sobre la vorera simplement per “tenir cara” dir-li i fer-lo quedar en evidència, ... o simplement si som conductors o acompanyants no fer-ho o dir que el nostre conductor no ho faci.

Serem capaços d’assumir aquest compromís? Entre tots i totes? Crec que sí, sense caure en objectius increïbles i inassumibles, podem apostar que és possible. Aprofitem que cada dia la ciutat és més de tots i totes, accessible a tothom, i cada vegada tenim més espais públics per gaudir, per fer d’aquest compromís cívic la nostre bandera.

Per últim, amb aquest compromís no guanyarem diners (bé, més aviat estalviar-se multes o les piones), però guanyarem en humanitat, que certament estem en un món on sembla que tot sigui amb toc de rellotge, pim-pam-pum, amunt i avall. Guanyant en humanitat, guanyarem en millor ciutat, i d’això s’en beneficiaran totes les persones. Ara que diuen que les generacions futures viuran pitjor que els seus pares, comencem a posar-hi fre a aquesta idea, i comencem essent persones. Podem? Sí.