Una de les coses que més ha influenciat la societat dels nostres temps és la possibilitat de desplaçar-nos, de moure’ns, de manera relativament fàcil. Però no em refereixo al fet de anar a Madrid i tornar el mateix dia, o volar a Moscú, o arribar fins la masia més recondita de la serralada dels Pirineus. Em refereixo a un moviment més transcendent, de major importància diguem-ne, com és el cas d’anar a viure a un altre municipi, país, o continent.
De ben segur que més d’una persona ha tingut la necessitat vital de canviar el seu lloc de residència per poder trobar un lloc de treball, i així poder garantir un bon futur a la familia. També hi hauria el cas d’aquells que s’aventuren a viure a d’altres llocs per descobrir noves experiències, conèixer i aprendre idiomes, o simplement millorar la seva formació acadèmica.
Però sigui quin sigui el motiu, aquestes persones quan arriben a la seva nova llar, al seu nou barri, a la seva nova ciutat, en general es troben que tot és nou, estrany, desconegut, i sovint no entenen res del que passa al seu voltant ni el per què passa. És a dir, arriben perduts i es troben perduts. Tot i que les noves tecnologies han afavorit una major fluïdesa de la informació, a vegades aquesta està tan dispersa que la seva utilitat cau, és a dir, es converteix en inútil; o n’hi ha tanta que li passa el mateix, s’acaba convertint en informació que no rendeix.
No fa gaires dies vaig poder assistir a una sessió d’acollida, un acte que es celebra al saló de plens de l’Ajuntament, on es convida a les persones que s’han empadronat recentment a Igualada; en aquest cas, van participar persones de Senegal, Xile, Madrid i de Santa Margarida de Montbui entre d’altres origens. La trobada va començar amb una presentació de fotografies de la ciutat, tot donant la benvinguda d’aquests ciutadans i ciutadanes a Igualada, i donant-los informació de la ciutat, tan turística, sanitària, de transports, com temes de reciclatge o cultura. Respecte cultura, comentar que tot i que dels assisstents alguns no entenien el català, es va fer incís en el fet que s’intentés aprendre la llengua, ja que la ciutadania igualadina, i diria per extensió la catalana, valora molt positivament l’esforç d’aquelles persones nouvingudes que intenten aprendre el català.
A l’acabar la presentació, s’obrí un torn de paraules on algunes persones explicaren per què havien vingut a Igualada a viure; entre els motius, temes laborals i familiars principalment, però també un senyor que comentà que la ciutat és més accessible que el seu municipi. Per últim, una persona preguntà el per què de les xemeneies de maó...alguna vegada ens ho hem preguntat? Ben segur que no, però si convidem a algú a venir a Igualada li expliquem el per què de les xemeneies? Potser ja ho sap, és força comú a Catalunya trobar aquests elements de patrimoni arqueològic industrial, però el fet de no valorar aquestes esbeltes figures arquitectòniques potser ens fa perdre el valor d’aquests elements, així com el pes de la història que tenen al darrera.
Aquesta iniciativa, que aquell dia va tenir la presència de una regidora de Berga com espectadora, és un bon punt d’entrada a la ciutat, a gaudir-la suficientment però ser-ne també responsable i cívic, com es va insistir sobretot en el cas de les escombraries, per què l’espai públic és de tots i entre tots el podem cuidar...o embrutar.
Per últim, en aquests moments de crisi l’immigració és vista amb una lupa contínuament, ja sigui pel fet que és un col·lectiu també afectat per la pèrdua de llocs de treball, com per altres motius. Com bé van dir els mossos d’esquadra, la crisi no ha augmentat la presència de casos de delinqüència, com que també cal valorar que la ciutat no ha tingut problemes de convivència. Si entre tots s’ha aconseguit, és un bon punt de partida per mantenir-ho en un futur. Tots hi guanyarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada