Va home va, Oriol! -17/11/2010-

Diuen que la campanya electoral és capaç d’aconseguir l’increïble, allò que normalment no passa. Per tant, si normalment veus al teu marit (o esposa) que comparteix les feines de casa no ho trobes increïble, si normalment el teu govern et proposa un projecte i l’executa no trobes increïble que et presenti d’altres, ... ara bé, si CiU ve a l’Anoia i diu que està a favor de l’Eix Transversal Ferroviari i que arreglar el carrilet no serveix de res, AIXÒ SÍ QUE ÉS INCREÏBLE! És a dir, NO CREÏBLE!

Doncs sí, la miraculosa campanya electoral ha tornat a situar CiU a favor de l’Eix Transversal Ferroviari. Personalment estic content que si sumin, com més serem més força per aconseguir-lo, però clar, se’m fa una mica impossible creure’m-ho i explicaré per què. Primer, si fem un pèl de memòria, recordarem com l’any 2000 el conseller de política territorial de la Generalitat Pere Macias responia amb un “això es fer volar coloms” a la proposta de Jordi Aymamí d’un tren d’Igualada a Lleida; i no fa pas gaire, la mateixa persona en la seva visita a Igualada tampoc en semblava gaire favorable. Segon, per què Flora Sanabra, candidata a l’alcaldia d’Igualada, el 2003 també estava a favor del tren en campanya electoral, després se’n va oblidar; vaja com el cap de llista actual. Tercer, l’any 2006 Felip Puig i Josep Rull declaren que l’Eix Transversal Ferroviari “no deixa de ser una proposta sense fonament que mai no hagués hagut de ser plantejada pel govern de Catalunya.”, a més que si arriben al govern i la línia no està realitzada NO s’executarà; així de clar. Quart, en els diversos passos administratius que s’han realitzat el responsable d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha mostrat desconfiança i incredulitat respecte el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari. I Cinquè (podent-ne ser més), CiU no van signar el Pacte Nacional d’Infrastructures que incloïa el projecte, CiU no inclou el compromís al programa electoral, i ... no s’ho creuen ni ells.

Aquest tipus d’actituds són les que desprestigien la politica, per què es prometen realitzar coses que després no compliran, com mostra l’experiència del nostre territori respecte CiU. I sinó fixem-nos en la Ronda Sud, que per fer 6 km CiU va estar més de 10 anys marejant estudis, en canvi el govern de la Generalitat d’esquerres ha estat 4 anys consensuant el projecte i 3 en obres. Ara, la Ronda Sud és una realitat palpable.

No puc amagar que el tema dels trens m’apassiona per què crec que és el mitjà de transport terrestre que ha de tenir un paper estructural a la nostra xarxa de comunicacions, el pal de paller del país. Sempre que he pogut he defensat l’Eix Transversal on he pogut, tant en actes professionals com de partit, però la batalla més dura no l’he tingut a Barcelona, ni a Girona, ni a Mollet del Vallès. La batalla dialèctica més intensa l’he tingut aquí, sobretot amb els companys de partit d’Oriol Pujol, els quals no es creuen el projecte del tren, ni abans (com he demostrat) ni ara. 

Jugar amb els anhels de tantes persones que porten anys lluitant per aquest projecte, el somni d’aquest territori d’estar connectat al món, de ser un nus important de comunicacions, això és d’irresponsables, o d’aquells que són capaços de vendre’s el seu cor catalanista en forma de Palau de la Música per guanyar eleccions.

Només alguns, des de sempre, s’han compromès amb el tren gran d’Igualada, i són els creïbles per fer-lo una realitat. Ara cal decidir si tornem a deixar-lo al calaix com fa 7 anys enrere o tirar-lo endavant com alguns s’han compromès explícitament. Ho tenim a les nostres mans.

Joc net -09/09/2010-

El President de la Generalitat, Jose Montilla, va anunciar aquest dimarts que els properes eleccions autonòmiques seran el 28 de novembre; certament, he patit per la data ja que els rumors les situaven vora un dia personalment especial, però un cop el President ho ha dit la tranquil·litat ens ha arribat (Als dos implicats en el dia especial, és clar).

En la seva declaració, el President durant el seu discurs va demanar JOC NET i DEBAT CONSTRUCTIU als partits polítics. I crec que va fer ben fet, per què només faltaria que amb la que està caient ens dediquem a llançar insults, desqualificacions, ... i cansem encara més a la gent del que ho està de la política. Bé, el fair-play ha durat ... menys de 12 hores, on algun destacat membre de CiU ha tractat Montilla de franquista, els joves de UDC han criticat Montilla perquè ha parlat en castellà, ... però, és novetat? No pas, i si fem una mica de vista enrere trobarem que portem uns mesos que alguns això del JOC NET els hi rellisca, i practiquen una metodologia que és mostra d’un caràcter, d’una manera de fer les coses.

Recentment, el PSC va posar en marxa una campanya amb el nom de “El canvi real” on amb tanques publicitàries s’explicava el que havien suposat l’acció dels governs d’esquerres comparativament amb CiU. En comptes de respondre amb una contracampanya, doncs debatent les xifres que s’esmentaven, “algú” engega una campanya amb el mateix lema però amb altres xifres que pretendrien donar un altre punt de vista, però aquest algú no diu qui és; ara, abans que la campanya s’iniciés a la xarxa ja hi havia actius militants de CiU que en feien promoció ... posteriorment, i encara ara, no han reconegut la seva autoria.

Però això, que en parlo sembla lluny, i aquí a la nostre comarca també? Doncs sí, i sinó fixem-nos en alguns dels comentaris del diari digital anoiadiari.cat. Són pocs, ben pocs, els que al comentar alguna noticia donen els noms i cognoms, però en canvi són bastants o molts els que simplement donen un nom o un pseudònim i realitzen comentaris polítics, inclús amb referències personals, els quals no generen cap tipus de debat constructiu sinó simplement van a “destruir” tot allò que fan els altres (en aquest cas els del govern) o també directament les persones. Amb tot, i atenent que les paraules es van repetint, semblen sorgides d’algun argumentari, d’alguna fàbrica d’idees, i que els manen repetir com si fossin soldats, i coincideixen amb els postulats públics d’algun partit.

El que em sobta és que aquestes persones es vulguin fer responsables de la governació d’un país, o d’una ciutat, quan no són capaces de fer-se responsables d’elles mateixes i donar la cara. Per tant, davant d’un problema, d’una demanda, d’una queixa, que faran aquesta gent? Amagar-se, això és el que faran. Aquesta Catalunya que durant segles i segles ha lluitat per ser un territori pròsper, necessiten gent que vulgui donar la cara, a les bones i a les males, per què afrontant els reptes i els problemes és com s’ha aconseguit fer avançar el país. S’imaginen algú que no és capaç de donar la cara afrontar els reptes que té el nostre territori i afrontar els problemes de l’atur sigui digne de governar el nostre país? No, jo no. Crec que les persones podem donar molt, i junts encara més, per poder superar els mals moments i fer gaudir dels bons a tothom. Però per això falta compromís amb el país i amb la seva gent, no pas sota una ala que no ens toqui la llum.

Aquesta manera de fer, en forma d’anonimats, segurament no aporta res però per alguns que només tenen interès en el poder, i estan encegats amb ell, qualsevol cosa val per arribar-hi. I això es una traïció al país, a la teva ciutat, al teu barri, als teus veïns, a la teva gent.