El President de la Generalitat, Jose Montilla, va anunciar aquest dimarts que els properes eleccions autonòmiques seran el 28 de novembre; certament, he patit per la data ja que els rumors les situaven vora un dia personalment especial, però un cop el President ho ha dit la tranquil·litat ens ha arribat (Als dos implicats en el dia especial, és clar).
En la seva declaració, el President durant el seu discurs va demanar JOC NET i DEBAT CONSTRUCTIU als partits polítics. I crec que va fer ben fet, per què només faltaria que amb la que està caient ens dediquem a llançar insults, desqualificacions, ... i cansem encara més a la gent del que ho està de la política. Bé, el fair-play ha durat ... menys de 12 hores, on algun destacat membre de CiU ha tractat Montilla de franquista, els joves de UDC han criticat Montilla perquè ha parlat en castellà, ... però, és novetat? No pas, i si fem una mica de vista enrere trobarem que portem uns mesos que alguns això del JOC NET els hi rellisca, i practiquen una metodologia que és mostra d’un caràcter, d’una manera de fer les coses.
Recentment, el PSC va posar en marxa una campanya amb el nom de “El canvi real” on amb tanques publicitàries s’explicava el que havien suposat l’acció dels governs d’esquerres comparativament amb CiU. En comptes de respondre amb una contracampanya, doncs debatent les xifres que s’esmentaven, “algú” engega una campanya amb el mateix lema però amb altres xifres que pretendrien donar un altre punt de vista, però aquest algú no diu qui és; ara, abans que la campanya s’iniciés a la xarxa ja hi havia actius militants de CiU que en feien promoció ... posteriorment, i encara ara, no han reconegut la seva autoria.
Però això, que en parlo sembla lluny, i aquí a la nostre comarca també? Doncs sí, i sinó fixem-nos en alguns dels comentaris del diari digital anoiadiari.cat. Són pocs, ben pocs, els que al comentar alguna noticia donen els noms i cognoms, però en canvi són bastants o molts els que simplement donen un nom o un pseudònim i realitzen comentaris polítics, inclús amb referències personals, els quals no generen cap tipus de debat constructiu sinó simplement van a “destruir” tot allò que fan els altres (en aquest cas els del govern) o també directament les persones. Amb tot, i atenent que les paraules es van repetint, semblen sorgides d’algun argumentari, d’alguna fàbrica d’idees, i que els manen repetir com si fossin soldats, i coincideixen amb els postulats públics d’algun partit.
El que em sobta és que aquestes persones es vulguin fer responsables de la governació d’un país, o d’una ciutat, quan no són capaces de fer-se responsables d’elles mateixes i donar la cara. Per tant, davant d’un problema, d’una demanda, d’una queixa, que faran aquesta gent? Amagar-se, això és el que faran. Aquesta Catalunya que durant segles i segles ha lluitat per ser un territori pròsper, necessiten gent que vulgui donar la cara, a les bones i a les males, per què afrontant els reptes i els problemes és com s’ha aconseguit fer avançar el país. S’imaginen algú que no és capaç de donar la cara afrontar els reptes que té el nostre territori i afrontar els problemes de l’atur sigui digne de governar el nostre país? No, jo no. Crec que les persones podem donar molt, i junts encara més, per poder superar els mals moments i fer gaudir dels bons a tothom. Però per això falta compromís amb el país i amb la seva gent, no pas sota una ala que no ens toqui la llum.
Aquesta manera de fer, en forma d’anonimats, segurament no aporta res però per alguns que només tenen interès en el poder, i estan encegats amb ell, qualsevol cosa val per arribar-hi. I això es una traïció al país, a la teva ciutat, al teu barri, als teus veïns, a la teva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada