A dins un automòvil, el retrovisor et permet controlar l’espai que envolta el cotxe, per tal de poder conèixer com es circula en relació amb l’entorn. A la vida política, però, el retrovisor et permet veure el que tot allò que has realitzat, el camí que has treballat...o no.
Això ho comento per què dissabte al migdia vaig poder veure a Conca TV una part del debat polític dels divendres a Ràdio Igualada, i una de les frases que em va cridar l’atenció va provenir del senyor Castells al dir-li al senyor Xavier Figueres “Deixin de mirar el retrovisor”. En termes de seguretat vial, seria arriscar-se a tenir o produir un accident al no tenir la visió de la resta d’usuaris de la via pública; però en l’àmbit polític, crec que es mostra de vergonya.
Així, sí el portaveu de CiU mira pel retrovisor dels Governs de la Generalitat, veu 23 anys de governs de CiU que sabent que la nostra comarca estava, i se’n preveia, una crisi als seus sectors industrials tradicionals, no va posar ni un euro en intentar resoldre-ho, ni en matèria d’infrastructures, ni en matèria de recolzar projectes de la comarca, ni en justicia, ni en salut, ... i l’actual líder de CiU al Parlament, que va ser Conseller en Cap, tampoc va mostrar cap interès, tot i omplir-se la boca de reequilibri territorial i acusar el PSC de centralistes barcelonins. I això, certament fa vergonya; aquesta, però, augmenta vertiginosament si veiem com el que ells anomenen desastre de Govern Tripartit en quasi 5 anys ha construït un hospital, uns jutjats, té la Ronda Sud en construcció, té els ulls posats en desdoblar la carretera de Piera, més trens per anar a Barcelona, millores als equipaments universitaris, Planifica el territori per poder ubicar més espai industrial, planifica el futur de l’Aeròdrom per potenciar-lo com a pol de desenvolupament, impulsa un Pla de Dinamització comarcal que vol recolzar projectes que facin crèixer la comarca,...en 5 ANYS! Cadascú que valori, però certament crec que algú té por de mirar al retrovisor i per això demana als demés que no ho facin.
El retrovisor, en l’àmbit més personal, et permet mirar tot allò que has estat fent a la teva vida fins aquell moment, amb moments àlgids i moments vall, plens de vivències i aventures. Però crec que el més important, són les persones que al llarg d’aquest camí de turons i valls vas coneixent, que en algun moment comparteixen amb tu un mateix projecte i una mateixa passió per portar-lo a terme, i la seva amistat supera aquest projecte i no es trenca, encara que el temps passi i no poder-se trobar més sovint. No fa pas gaire, vaig tenir una molt grata sorpresa on vàries persones amb les quals he compartit, i comparteixo en alguns casos, projectes, cursos (exàmens...), estius, o xerrades ens vam trobar, i certament el sentiment d’emoció i il·lusió de veure’ls tots junts va ser molt gran, inoblidable. Com a sorpresa, la bona organització i la bona predisposició de tothom en col·laborar per què sortís perfecte va donar els seus fruits, i el resultat va ser l’esperat: felicitat. Des d’aquí donar les gràcies a aquelles i aquells que ho van fer possible, sobretot a la coordinadora de tot plegat. Moltes gràcies.
Ara continua una tasca més difícil, mantenir-se en contacte, que l’amistat no decaigui, i que d’aquí a un temps, potser un PARELL d’anys, poder-nos trobar un altre cop tots junts, i compartir de nou una vetllada d’anècdotes, acudits, i bons moments, però potser serà per algun altre motiu la celebració, ja es veurà...sense presses però sense pausa. Sigui com sigui, que tots estiguem sans, en la mesura que puguem, per poder-nos retrobar i explicar-nos els camins que cadascú està portant a terme, les aspiracions, les fites, les il·lusions. En resum, per poder seguir tenint “25 VAGONS DE RECORDS I UNA LOCOMOTORA QUE NO PARA”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada