Aquesta setmana, tot i que avui és dijous i ja hem superat la meitat, és la setmana europea de la mobilitat sostenible i segura, amb el lema “Espai lliure, aire lliure”. I ressalto el lema, que trobo molt interessant per fer-ne un breu anàlisi.
L’objectiu final de la mobilitat sostenible és la reducció de la contaminació que el sector del transport ocasiona al Medi Ambient, i no em refereixo al medi de les muntanyes i dels cèrvols només, sinó també al medi urbà de les ciutats i dels pobles. Aconseguir aquest objectiu suposa haver superat dues fites, que són fer un ús més racional (diguem-ne estalviador) dels combustibles fòssils i l’altre és haver reduït les emissions de gasos que s’emeten a l’atmosfera diàriament; respecte aquest segon, cal comentar que una part important de les morts a Europa es deuen a malalties respiratòries associades a la contaminació atmosfèrica. És a dir, un ús abusiu del cotxe ens està portant a, entre d’altres aspectes més coneguts, fer-nos malbé la nostra pròpia salut. En resum, la reducció de les emissions ens porta cap a un aire lliure.
Però com s’aconsegueix això? La clau està en un ús més racional del cotxe...i això que vol dir? Doncs deixar d’utilitzar-lo per anar a tot arreu dins la ciutat, ja que Igualada té unes dimensions suficientment petites com per permetre desplaçaments a peu o en bicicleta acceptables, a la vegada que es disposen d’infrastructures com escales mecàniques i l’ascensor que permeten salvar certs desnivells existents. Tot això, en la mesura que es pugui, però crec que tothom té un ampli marge per poder deixar el vehicle privat aparcat a casa. Apart, la ciutat disposa de transport públic urbà i interurbà TOTS ELS DIES DE L’ANY, encara que en qüestió de trens hi ha molta feina a fer però la cosa va ben encaminada. Un cop dit tot això, que s’aconsegueix fent un ús més racional del cotxe? Principalment, es redueix el trànsit de cotxes, que és una font generadora de soroll i fums, és a dir, hi ha més espai lliure que pot ser ocupat pels vianants, ciclistes i el transport públic pot anar més ràpid.
Havent seguit aquest procés, ens podem adonar que el primer pas és l’últim que hem dit, que és alliberar espai del domini dels cotxes per tal que la resta d’usuaris de la via pública el puguem fer servir, de manera que els desplaçaments a peu i en bicicleta siguin més còmodes i no s’hagin de fer en voreres estretes obligant els cotxets d’infants a passar per la calçada, amb el perill que això suposa. La traducció d’això als fets, no en paraules, és el pla d’eixos de vianants que s’està portant a terme a la ciutat, amb carrers totalment peatonalitzats i amb bulevards o eixos de barri (on per exemple en el cas del carrer Comarca hi han obert nous comerços), que promouen aquest desplaçament a peu. Hi ha molts “enginyers” que volen que a la ciutat hi hagi molt d’espai pels cotxes i molt pels vianants (que això pel medi ambient no és gens positiu), i això, és impossible, per què els carrers no són d’amplades infinites, de manera que s’ha de prioritzar, i en aquest cas s’opta per prioritzar les persones i la seva salut, i per tant els desplaçaments a peu o bici. L’inversió feta per possibilitar aquests desplaçaments més sostenibles no és en va, és una inversió de futur, de revolució en l’actual sistema de mobilitat; si sovint diem que “qui no plora no mama”, aconseguir aquest futur amb un medi ambient urbà millor és qüestió de moure’s, per què sol no ens vindrà del cel tot i que alguns s’ho creguin. És un esforç de tots aconseguir-ho.
Per últim, animar a tothom a participar de les activitats del cap de setmana, encaminades a potenciar l’ús de la bicicleta, així com que demà divendres dia 26 de setembre el transport públic urbà serà gratuït per tal que la ciutadania el provi, en faci ús, i tingui la possibilitat de considerar-lo com una alternativa als seus desplaçaments quotidians.
Acabo amb la més extrem repulsa cap a l’atemptat d’ETA d’aquest diumenge passat, tot desitjant que la pau arribi més aviat que tard per acabar amb aquesta barbàrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada