Dilluns El Periódico de Catalunya va publicar una entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, on aquest anunciava que la futura connexió dels dos tramvies actuals, el Trambaix, que circula per municipis del Baix Llobregat, i el Trambesòs, que circula al costat del riu Besòs, a través de la superficie, o més ben dit, a través de l’Avinguda Diagonal. Tot i que al principi aquesta connexió es preveia soterrada, ja que per superfície els beneficis serien múltiples però les molèsties també, al final ha pesat fer l’obra seguint el model de ciutat que mica en mica es va implantant, i on la figura important, clau, central és el vianant, és a dir, les persones.
Si anem uns quants anys enrere, a principis del segle XX, la ciutat de Barcelona disposava d’una gran xarxa de tramvies de circulaven per tota la ciutat, i que estaven en mans d’empreses privades. Aquesta xarxa, però, va sucumbir a la pressió del cotxe, que alhora va provocar menys usuaris al tramvia, i les empreses privades això no ho aguantaven, i anaven tancant línies, essent substituïdes per línies d’autobús (algunes de les línies actuals d’autobús de TMB segueixen els antics recorreguts dels tramvies), fins que al final van desaparèixer. Aquest procés es va repetir en quasi totes les capitals europees, tot i que algunes van aguantar i ara disposen de potents xarxes de tramvies. El 2004 el President Maragall va inaugurar el Trambaix, posant la data d’inici de la recuperació d’aquest mitjà de transport a l’Àrea Metropolitana, primera amb un grup de línies que connecten els municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, i Sant Feliu de Llobregat, formant el Trambaix i posteriorment un altre grup de línies que connecten la zona del Fòrum de Barcelona amb Sant Adrià del Besòs, i Badalona, formant el Trambesòs. I els dos grups de línies tenen un punt en comú, que entren a Barcelona per l’Avinguda Diagonal.
La decisió de connectar aquests dos grups a través de la Diagonal tindrà un alt cost econòmic per la gran quantitat de serveis a desviar, però serà una profunda reforma de la concepció d’aquesta artèria viària de la capital. Així, dels 50 metres d’ample que fa aquest carrer més de la meitat es destinaran a mitjans de transport sostenibles com l’anar a peu, carrils bici, carril bus, i tramvia, reduint el viari a 4 carrils de circulació. Es pot pensar que es tracta d’una bogeria dels polítics, però sindicats i associacions de veïns ja han aplaudit la decisió; a més recordar que quan es posà en marxa el Trambaix molts deien que era una joguineta, un tren de joguina, i dels 7,3 milions de passatgers actualment en porta 20 milions anualment, uns 55.000 per dia laborable, i això no són xifres menors...és com si tota la població dels 4 municipis de la Conca agafessin el tramvia.
Ara comença l’etapa de debat de la proposta amb els afectats, i altres agents socials, per què la reforma de la Diagonal afectarà molt més territori del que aquesta ocupa. Màrius Carol, a un article a la Vanguardia, ja llançava una forta crítica a l’obra anunciant talls d’arbres i altres desastres, i només s’havia anunciat el projecte sense entrar en detalls constructius. Crec que aquesta actitud no és gens positiva per afrontar una obra de tant envergadura territorial com temporal, a més d’aventurar-se a realitzar afirmacions sobre temes que ni s’han començat a discutir.Amb tot, esperem que del procés de debat surti un bon resultat i doni més força a aquesta valenta decisió política, que ara tots s’afanyaran a dir que ells van ser els primers, però a l’hora de crear molèsties per obres ben pocs s’atreveixen a assumir-les, a ser-ne responsables, i així provoquen l’adormiment de les seves ciutats...com li va passar a Igualada. Per sort, algú la va despertar i cada dia té els ulls més oberts al món per anar-se transformant, canviant, i adaptant millora a les noves realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada