Dilluns 1 de setembre, inici de setmana, inici de mes, i per molts significa la tornada a la feina, o si més no, a la vida quotidiana, després d’un temps de descans o vacances, segons les possibilitats de cadascú.
Aquest estiu ha estat certament mogudet, amb vàries notícies que han estat portada durant dies. Una guerra a Geòrgia amb Rússia com a participant, però que les seves conseqüències sobrepassen totalment les fronteres d’aquesta ex - república soviètica, amb la participació de l’OTAN i de la UE en el debat polític; es parla que Rússia vol recuperar el paper de potència mundial, competint pel lideratge, i fins i tot tornant a instaurar una guerra freda. Esperem que tot quedi en un interessant debat polític de posicions i estratègies i que el tema no vagi més enllà.
S’han celebrat uns jocs olímpics a Pekin (Beijing), a la nova Xina emergent, amb instal·lacions espectaculars, una posada en escena impressionant, amb èxits i fracassos inesperats dels esportistes catalans i espanyols, però amb un debat latent sobre l’estat dels Drets humans en aquest estat asiàtic, essent la repressió al Tibet un dels ítems més simbòlics.
Un accident d’avió amb multitud de víctimes a Madrid, del qual n’estan fent la investigació, tot volent que no s’acabi convertint en un espectacle de circ per alguns mitjans de comunicació, i que es converteixi en un aprofitament del dolor humà que suposa la pèrdua d’una persona estimada.
A Catalunya, i Espanya, un intens debat sobre el finançament autonòmic ha estat present a les planes de la secció de política de la premsa. La fermesa del President de la Generalitat, i del seu partit, està sorprenent a moltíssima gent, a alguns coneixedors no, que no s’acabaven de creure que el PSC no és el PSOE . . . que tot i ser partits germans, el primer està demostrant una valentia que anteriors presidents de la Generalitat de signe diferent no van tenir mai, sobretot aplicant la pedagogia sobre el per què del finançament, fugint de simbolismes i abstraccions que confonen el personal i acaben sent de poca utilitat.
A Igualada, una participada Festa Major, amb els seus errors i èxits, i una ciutat que segueix transformant-se amb diverses obres en marxa com les noves piscines al Complex de Puigcornet, la Fàbrica de les Arts a l’antic Escorxador, el nou CAP Igualada Nord, el nou edifici escolar a les Comes, la renovació de diversos carrers, la recuperació del Riu Anoia, entre d’altres. A més, s’ha inaugurat el nou bulevard del carrer Josep Galtés, que ha suposat una millora pel barri del Sant Crist amb la plantació d’arbres, contenidors soterrats, voreres àmplies, i millor il·luminació.
Així, ara comença un nou curs ple de nous reptes i fites, que esperem que per tothom siguin existoses, complint en la mesura del possible les expectatives marcades; aquí voldria comentar que en una negociació tots han de sortir guanyant i tots han de cedir, per què sinó la negociació es converteix en una imposició, i aquí sí que una part guanya i una altre perd.
Respecte la crisi, desacceleració, baixada, crec que el nom és el menys important del tema, com no entenc d’economia no em posaré a parlar de conceptes que no sé, però sí que la força i empenta de tothom farà que ens en sortim d’aquest esvoranc; ja hi ha polítics que hi estan treballant mentre d’altres es dediquen a pregonar una certa unitat que a l’hora de la veritat ni la creuen ni la practiquen.Abans d’acabar, afegir-me al rebuig als fets ocorreguts a Esparreguera, i no pel fet que sigui el marit de l’alcaldessa, sinó per un home que va voler defensar el civisme i va patir les conseqüències de la intolerància i covardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada