Davant d’un problema, busquem solucions, generalment les més ràpides i eficients. En el moment que se’ns presenta un dilema per què creiem que dues, o més, solucions són molt semblants, llavors es presenta un problema més gran que l’original: prendre decisions.
Heus ací on es vol que estiguin els polítics: prenen decisions, per escollir les millors opcions de les possibles per poder solucionar els problemes de la societat, o si més no, marcar les estratègies per poder solucionar aquestes dificultats. Però aquelles actuacions, accions, que afecten a més d’una persona tenen un alt grau de possibilitats de no complir al 100 % les expectatives dels destinataris, per què cadascú vol la seva solució; aquí tornen a aparèixer els polítics per buscar el consens, però el consens no hi serà mai si algú no vol participar en la seva búsqueda.
El famós Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, del qual n’esperem la versió definitiva ben aviat, ha estat aixecant un debat des de que el 2006 fou mostrat a l’opinió pública. Aquest Pla, que ha d’ordenar el creixement de la zona d’influència de la Conca d’Òdena pels pròxims 20 anys, establia previsions d’establiment d’habitatge i indústries si el creixement econòmic i demogràfic de la Conca ho requereix; sinó ho requereix, doncs res, però l’important és que estableix un creixement més sostenible que l’actual, evitant que apareguin, per exemple, urbanitzacions de gust qüestionable al costat de nuclis rurals. Però la nostra comarca, porta bastants anys immers en un canvi estructural de la seva economia, i un dels interessos principals del Pla era possibilitar l’aparició de nous Polígons industrials, com per exemple el Polígon de la Zona Franca a Òdena.
El Consorci de la Zona Franca és un organisme que gestiona el sól proper al Port de Barcelona, i que a diferència dels promotors immobliaris habituals, busca i promociona sól industrial per què s’hi desenvolupin empreses. I busca les empreses. Però no ens hem de creure aquells que diuen que es creen pocs llocs de treball, i citaré un exemple. El famós Mercabarna, el mercat central que abasteix bona part de Catalunya, està situat a la Zona Franca de Barcelona, i cada dia hi treballen 25.000 persones, amb 800 empreses en 90 ha. Evidentment, a la Conca no es traslladaria aquest mastodòntic equipament, però és un exemple d’empresa que genera llocs de treball a les zones logístiques. I no és l’únic.
El tema està que hi ha qui disposa d’un doble discurs, i a certs llocs reclama Polígons, i a d’altres no s’afegeix al consens per poder-los fer realitat, no sé si per intencions electoralistes o no, desitjo que no, per què la comarca no està per bajanades d’aquest tipus. Amb tot, la decisió valenta que ha pres el Ple de l’Ajuntament d’Òdena suposa un pas per desencallar un projecte estratègic molt important per la comarca, i per què no, pel país, ja que així ho preveu la Generalitat. El fet que el Consorci de la Zona Franca vingui a la nostra comarca és mostra d’un interès per part de les administracions, en aquest cas de l’Estat, per dinamitzar la nostre comarca. Evidentment tota decisió té els seus pros i els seus contres, però n’estic segur que es sortirà guanyant molt més que no pas perdent, sobretot vista la creixent necessitat de possibilitar espais de creació de llocs de treball.El Polígon de la Zona Franca, el World Trade Center Igualada, l’Aeròdrom, el Parcmotor, altres polígons de la Conca, el famós Outlet, el nou Palau Firal Polivalent d’Igualada, són projectes que busquen diversificar la nostre economia, fer-nos crèixer econòmicament a tots i totes, i que aquesta riquesa es tradueixi en major qualitat i quantitat de serveis públics, de manera que tinguem un territori amb una major qualitat de vida. Per què això ens mou, o ens hauria de moure. Mal pesi a alguns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada