Dissabte es va posar en funcionament el nou Metro comarcal de l’Anoia, que estableix 3 trens en hora punta i 2 en hora vall, parant a totes les estacions menys 3, i amb un tren acabant a Martorell. És cert que ara en tren es tardarà uns 10 minuts més per arribar a Barcelona, i això és un aspecte que el fa menys atractiu pels potencials usuaris que el poguessin utilitzar, però també té aspectes positius.
El metro comarcal ha aconseguit dues fites importants: la primera, que tenim dos trens per anar i tornar a Igualada, 1 amb transbord inclòs, el que ens permet plantejar-nos el tren a l’hora d’escollir el transport a utilitzar, ja que tenint 1 tren per hora com teníem abans t’havies d’assegurar d’agafar-lo per què si el perdies l’espera s’allargaria 60 minuts. La segona fita és que per anar a ciutats, polígons o centres universitaris de l’Àrea Metropolitana no s’haurà de passar abans per Barcelona, ja que ara tindrem més possibilitats de connexió amb la xarxa de RENFE que ens porta a Vilafranca del Penedès i al Vallès, i amb la xarxa d’autobús interurbà que ens connecta amb ciutats com Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, o Castelldefels. És un petit pas per seguir trencant la radialitat de Barcelona.
Però amb aquestes millores, no n’hi ha prou. Cal que es segueixi plantejant actuacions per millorar la velocitat comercial, que el tren vagi més ràpid, i això pot passar per afegir o canviar expedicions a semi-directes, o per anar realitzant actuacions a l’infraestructura com són rectificacions de traçat, intentant eliminar o suavitzar revolts, i/o desdoblament de vies aquells trams que es pugui.
Amb tot, per moure’s també tenim l’autobús, i la moció demanant un carril bus a la B-23, que l’Entesa per Igualada va presentar al Ple de l’Ajuntament d’Igualada i que el grup comarcal del PSC al Consell Comarcal de l’Anoia, ambdues aprovades per unanimitat, és una iniciativa per reclamar que s’inverteixi en la millora de la velocitat comercial de l’autobús, de manera que es pugui convertir en un mitjà de transport competitiu en temps amb el vehicle privat. El carril bus ens permetria “saltar-nos” les retencions que es generen cada matí a l’entrada de Barcelona per la B-23, formada per l’Autovia A-2 i l’Autopista AP-2, de manera que en ¾ d’hora ens plantem a l’Avinguda Diagonal de la ciutat comtal, i des daquí ens poguem moure a qualsevol punt de la ciutat amb el metro i l’autobús, de manera que el nostre trajecte s’aproxima a 1 hora i no pas a les 2 hores que actualment es pot arribar a tenir si l’entrada de Barcelona es posa molt negre. Cal comentar que la mesura dels 80 km/h ha aconseguit que les cues disminueixin, i això ja és un punt positiu a favor del transport públic.
Cal seguir millorant la freqüència i temps del transport públic, per què sovint les jornades laborals o d’estudis s’allarguen amb els viatges d’anada i tornada a casa, i aquest temps de viatge ha de ser el mínim, per què és temps que es “roba” a la nostre vida personal. És a dir, la millora del transport públic té un aspecte molt positiu en el que es refereix a impacte mediambiental del transport, reduint l’emissió de gasos i de soroll, però alhora porta associada la millora de la qualitat de vida d’aquelles persones que l’utilitzen; arribar al lloc de treball nerviós i histèric per que s’ha vingut amb cotxe fent caravana durant 10 kilòmetres, a velocitat de carro romà, o arribar havent pogut llegir el diari, un llibre, o haver estat navegant pel món dels somnis, són dues maneres ben diferents de començar, o acabar, el dia.
Per últim, ha de ser un esforç de tots fer aquest canvi modal cap al transport públic, de l’administració i de les persones que hem d’exercir el nostre dret a la mobilitat, un compromís de tota la societat. No hi podem perdre més temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada