Crec que la política ha de ser un instrument de transformació de la societat, al qual se li pot sumar un debat d’idees previ que permeti definir quins són els projectes adequats per transformar la societat, per tota la societat. Però en l’actualitat, i a vegades interessadament, s’enceten debats estèrils amb determinades intencions que acaben, no sé si intencionadament també, atacant a pilars bàsics del funcionament del sistema públic.
Un d’aquests debats s’ha generat la setmana passada amb la publicació de la planificació inicial de les subvencions del PUOSC; el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya és un programa de finançament de la Generalitat cap als ajuntaments i consells comarcals, que beneficia especialment els petits i mitjans municipis, posant els pilars des de la base, per un país més cohesionat i on tothom ha de tenir els mateixos serveis i recursos, independentment d’on visqui. En definitiva, el PUOSC és un instrument de la Generalitat de Catalunya per treballar en la recerca d’un major equilibri territorial.
Hi ha qui, amb celeritat i dades abans de fer-les oficials, ha volgut fer comparatives senzilles només per atacar al govern municipal, sense tenir en compte que s’atacaven les bases de l’equilibri territorial, però venint d’un grup municipal que quan les seves sigles governaven a la Generalitat passava totalment dels ajuntaments no sorprenen. El PUOSC té en compte diferents indicadors socioeconòmics, com ara la població total del municipi, la població dels nuclis, el nombre d’habitatges, l’extensió municipal o la renda per càpita; així és evident que tant en Ajuntaments i Consells Comarcals, els que reben més diners per habitant són aquells que tenen menys població, ja que solen tenir altres problemes com termes municipals grans i amb nuclis dispersats. La gravetat de les declaracions crec que rau en el fet que la persona que les ha fet és vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia, un organisme que hauria de treballar per l’equilibri territorial de la comarca i dels seus municipis; si aquesta persona no entén el concepte de equilibri territorial, dubto que pugui fer bé la seva feina. I això es pot traslladar a la gestió municipal, per què en una ciutat també s’ha treballar l’equilibri territorial.
El segon tema que voldria comentar és el tema que el govern municipal no es mou per aconseguir subvencions, i unes històries sobre portes. Això em fa malpensar; vol dir que CiU es salta, o saltaria, les normes i criteris per adjudicar subvencions segons si li vénen a fer més o menys carantonyes? És a dir, si anem a donar petons a l’Inspector d’Hisenda aquest ens farà descomptes a la declaració de la renda . . . recony! El pasteleig a l’ordre del dia, o el que és el mateix, crear diferències entre els ciutadans segons si tenen menys o més simpatia política, sense uns criteris iguals per tothom.
Per últim, recentment l’IDAE, el “Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía”, va donar gratuïtament a Igualada 1.396 òptiques de semàfors, amb un valor de més de 600.000 euros. El tema és que el govern municipal treballa sense fer soroll, a diferència d’altres que han de fer soroll per què no . . . tenen idees positives, no busquen una millor ciutat. Busquen només atacar al govern, amb una estratègia bàsica, “Tot s’hi val”, i ja es pot posar per davant un benefici per la ciutat, que l’utilitzaran per atacar al govern. Recentment he pogut consultar retalls de premsa local d’altres anys, i hi ha certes frases i declaracions fetes per membres d’aquest grup municipal que s’assemblen a les fetes recentment . . . diuen que tot torna, però Igualada no ha de tornar a ser la ciutat grisa del passat.
Per últim, i canviant totalment de tema, la por no em fa escriure; les motivacions per escriure són explicar les coses i donar punts de vista per poder debatre i tenir més visions sobre els temes de ciutat. I això que faig sí que fa por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada