DE LES VELLES ASPIRACIONS ALS NOUS REPTES -09/01/09-

És ja més que un topic que cada principi d’any es faci un repàs d’allò aconseguit el 2008, així com d’allò que ens proposem aconseguir el 2009. Però es fa necessari a vegades ampliar aquest termini temporal, per tal de veure com aquelles velles aspiracions de fa una dècada han estat o estan essent assolides, donant pas a nous reptes per la ciutat.

Així, el 2009 el nou Hospital d’Igualada, el nou edifici dels Jutjats, una nova escola a les Comes són alguns dels reptes amb els quals Igualada ha entrat assolits. Del Pla de Carreteres de principis dels anys vuitanta la Ronda Sud acabarà les obres del seu primer tram, i l’Eix Diagonal començarà les obres dels trams que falten, amb perspectives d’ampliacions. D’un territori desendreçat i sense rumb, a un Pla Director Urbanístic aprovat que ha de controlar el creixement del territori i alhora possibilitar noves oportunitats com el Polígon industrial de la Zona Franca, el Parc Tecnològic Igualada – Jorba, o el creixement de l’Aeròdrom Igualada – Òdena. El nou Complex esportiu del Parc del Puigcornet es seguirà aixecant a l’oest de la ciutat, al costat del nou pont de vianants i el nou bloc de pisos tutelats per la gent gran. Les obres de recuperació del Riu Anoia seguiran obrint aquest espai natural a la ciutadania, tot desitjant passar dels colors dels tints a un color transparent d’aigua (o si més no, color terra). Les millores a la carretera de Piera – Masquefa han de permetre millorar les comunicacions en aquesta zona de la comarca, així com la millora dels equipaments educatius arreu de la comarca de l’Anoia.

Però el 2009 ha d’esdevenir un nou pas en un repte col·lectiu molt important del nostre territori: El tren Gran. Així, des de que l’any 1847 Igualada va perdre aquell tren que permetía connectar amb Barcelona i Zaragoza, mai s’havia apostat d’una manera tan decidida en situar Igualada al món, obrir-la a noves oportunitats com el Port o l’Aeroport de Barcelona, la connexió amb la resta d’Europa a Girona i la resta de la penínsul·la a Lleida. Certament, diverses associacions, com l’Associació dels Amics del Tren d’Igualada, han estat lluitant i reclamant un tren a Lleida, aquell tren gran que el segle XIX es va deixar escapar. Però aquest reclam que el territori feia va passar durant molt de temps sense novetats; més aviat aquesta petició del territori anava acumulant cert humor i burla del tipus “És una bestiesa” o “Fer volar coloms”, com deia un conseller d’obres públiques de la Generalitat que actualment és diputat al congrés a Madrid . . . esperem que ara que ja no governa no vulgui posar pals a les rodes d’aquest projecte que el govern central recolza.

Des de desembre de 2003 la Generalitat està treballant en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, i aquest any 2009 el seu Pla Director Urbanístic ha de definir exactament el seu recorregut, que inclou, entre d’altres detalls, una connexió en túnel directe amb Martorell on s’unirà a la xarxa de l’AVE, de manera que Igualada – Barcelona en 40 minuts. Un nou futur d’oportunitats que, tot i tenir un temps llarg de gestació, ha de suposar un pas per superar el barcelonisme vergonyant que s’ha anat practicant des de la Generalitat, i que mica en mica es va canviant per un territori fort i dinàmic.

Potser és excessivament optimista, però amb aquest any 2009 que serà marcat per la crisi que no té data de finalització coneguda, el fet de tenir projectes que es mouen per ser noves oportunitats de futur permet afrontar aquests nous temps amb altres expectatives, relativament positives. Aquesta tormenta que tenim a sobre, i que ara s’ha intensificat amb més llamps i trons, esperem que vagi reduint la seva intensitat fins que els núvols s’esvaeixin i el sol torni a sortir. Benvinguts seran aquests rajos de l’astre rei.