dimarts, 22 de desembre del 2009

Brous, bous, i toros -17/12/2009-

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya debatrà sobre donar pas a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que busca prohibir les “corridas de toros” a Catalunya, i evidentment ha estat un tema que està generant un cert debat insuflat mediàticament.
Estic a favor dels drets de tots els animals, sense treure qüestions cursis sinó apel•lant a una certa responsabilitat de fraternitat amb la resta de membres del món animal i un cert respecte a la naturalesa. Els “toros” no són un espectacle de la meva devoció, tot i que respecto aquelles persones que els hi puguin agradar, però aquest espectacle ha estat una tradició molt vinculada a la cultura ibèrica des de fa segles. Però com tot, ha evolucionat i ha canviat, i en un futur desaparegui. A Catalunya potser no es nostrada, però això no vol dir que no existeixin altres tipus de tradicions que utilitzin animals com és el cas dels correbous.
Però, el debat dels toros crec que va bastant més enllà de les condicions de benestar animal de les bèsties protagonistes, agafant una certa tonalitat de debat nacionalista, a l’estil del debat sobre la figura del toro del Bruc. I és aquí on es produeix, crec, el problema. Per què si s’està en contra del maltractament animal s’hi està en totes les seves expressions, tant les que formin part del patrimoni cultural d’aquí com d’allà, com de la Xina, però es vol fer l’excepció dels correbous en la protecció dels animals igual que els toros són excepció en aquesta mateixa llei. I aquesta excepció dels correbous no vindrà pel fet que sigui menys perjudicial sinó perquè és una costum catalana, de manera que estarem avivant el foc d’un nou conflicte cultural, o més aviat mediàtic.
No crec que els toros tinguin un futur gaire clar, no pas per la possible aprovació d’aquesta prohibició sinó per la seva massa de seguidors, que mica en mica va baixant, i per tant acabarà essent un reducte. Amb tot, això és un exemple d’aquells que citava fa unes setmanes de temes que es tracten en política i tergiversen allò que hauria de ser l’autèntica agenda dels nostres governs. Així, ens tornem a enredar en un debat que per ningú és prioritari davant l’actual situació econòmica i social, perdent-nos en l’univers de detalls que omplen pàgines i pàgines però que en la seva globalitat no ens aporten res més enllà de comentaris de cafè. De nou caiem en aquest error. L’enfartament de parlar de temes interessants però ara poc importants al Parlament de Catalunya va assentant a la nostre societat, i després n’obtindrem les conseqüències en forma d’abstenció a les eleccions autonòmiques.
Malgrat tot, cal dir que hi ha accions que intenten situar les veritables prioritats al capdamunt de la llista dels objectius del govern del país, com és el cas de la L9 de metro de Barcelona, que suposa una important millora en el transport públic metropolità (i d’aquells igualadins/es que van a Barcelona), com també el nou consultori mèdic de Santa Margarida de Montbui al Nucli Antic, o les obre de la portada d’aigües a Igualada que és ben visible al capdamunt de la ciutat. Sanitat, educació, transport públic, són algunes d’aquelles prioritats que mai haurien de caure de l’acció dels nostres governs, i amb aquest debat sobre la prohibició dels toros no ho estem aconseguint. Com dirien, “¡que no nos coja el toro!”.

3 comentaris:

JoRGH ha dit...

per què barreges temes?
els toros són una bestialitat (sigui catalana o espanyola), excusar-se en què qui els vol prohibir ho fa només perquè no són catalans no és motiu ni argument. desconec com funciona el tema dels bous, però si són una altra bestialitat i és maltracten animals, també s'han de prohibir. repeteixo tant si són catalans, espanyols com ibèrics... (un bon eufemisme que has trobat per no dir espanyols -i sí, ja sé que a portugal també n'hi ha de toros, i a mèxic i altres països llatinoamericans.. ja podies haver dit llatins)

dir que hi ha coses més prioritàries no és excusa, amb l'alta plantilla de càrrecs electes i enxufats, no em diràs que no sou capaços d'estar per tot, oi??

és doncs que els politiquets de pacotilla no sabeu fer dues coses a la vegada o és que teniu por de perdre vots i causar aversió entre el votant sociata espanyolista que no tindrà cap mania en canviar-se de banda i votar al pp, que a efectes pràctics és el mateix.

si no voleu perdre la poca credibilitat que teniu, deixeu la L9 tranquila i ja en fareu propaganda treureu rèdit electoral quan estigui acabada, sinó enlloc d'agafar-vos el toro potser us sortirà el tret per la culata.

i no siguis cínic i parlis de les millores del transport públic igualada-bcn perquè tu mateix saps que us hauria de caure la cara de vergonya, hem passat d'una situació anacrònica a una de nefasta i tot per afavorir la zona llobregat. ja saps per què.

Anònim ha dit...

JoRGH, tens més raó que un sant.

Carles Cuerva ha dit...

Jordi, no és el meu objectiu barrejar temes, però és evident que el tema dels toros supera el tema del respecte dels animals, sinó d'on ve el repentí interès mediàtic? Pq hi ha molts fronts oberts sobre això, però aquest rerefons és el que enganxa. Ja he dit que no m'agraden, ni aquí ni de cap color (en el sentit de país). Però en comptes de dirigir-nos a la prohibició, pq no una solució on tothom hi pugui tenir espai (en el cas de Portugal, pel que conec, l'animal no el maten).
Respecte el tema de les prioritats, el tema hi ha de ser, però no el primer i amb l'imporància que se li ha donat.
Els "politiquets" saben fer dos o més coses alhora, però quan un tema centralitza l'acció política es treballa en el mateix, reduint l'atenció amb d'altres. Respecte els vots, si tinguèssim tanta por a perdre vots no fariem res. Absolutament res, ni polígons, ni carreteres, ni lleis, ni residències, ni pisicnes,...
Pel tema de la L9, jo mateix vaig veure caramels de la L9 l'any 2003, quan començava ... no es tracta de publicitat, sinó d'explicar el que es fa amb els recursos públics. I sí, serà una millora important quan estigui completa i poder anar ràpid per exemple als centres universitaris de la Vall d'Hebron (fes la prova de temps ara).
El nostre tren hi és més però tarda més. Ara, hi ha una alternativa que avança (aqet gener s'aprova la seva reserva de terrenys) i que abans no teniem. Cada infrastructura té el seu paper dins la xarxa de transport, i la del tren ràpid Igda-Bcn no és del Carrilet.