Portem uns quants mesos en situació de crisi econòmica, ja sigui financera com real, tot i que els últims dies d’abril semblava que rebíem notícies que sortiem de la recessió econòmica ... o el que és el mateix, les xifres i els percentatges mostraven símptomes que tornàvem a créixer, tant en Producte Interior Brut (PIB), com en producció industrial, tant a Espanya com a Catalunya. Amb tot, això no suposava una traducció immediata en el mercat laboral, el qual encara està immers en procés d’ajustament, i per tant aquesta suposada millora del nostre sistema econòmic no ha arriba a la gent, a l’economia real, al nostre dia a dia.
Però les dades econòmiques que bufaven a favor no van servir per convèncer els especuladors financers, els quals ja van fer caure bancs el 2008 i el 2009 i ara quasi aconsegueixen fer caure tot un estat (bé, en veritat Islàndia va caure ... abans del volcà) com Grècia, però els moviments fets per la resta de socis de la unió monetària europea ha evitat aquest cataclisme. I després de Grècia, Espanya era l’objectiu d’aquests depredadors ... i ho han aconseguit. Han posat por a tothom sobre l’economia espanyola, quan, per citar un exemple, el Regne Unit té un dèficit molt més gran que l’estat espanyol però en canvi ningú desconfia de l’economia britànica. I això s’ha traduït en pressions i mesures que el govern central ha hagut de prendre per tal de donar tranquil•litat a les institucions financeres. Les mateixes institucions financeres que no van posar fre als creixements desmesurats i les especulacions que han fet caure bancs, que no han sabut controlar l’economia mundial, ... però hi són, i són el que són.
Així, les mesures que el govern central aplica són certament dures, sobretot pels afectats. Hi ha qui diu que arriben tard, que arriben malament o que arriben incompletes; em quedaria amb el primer i últim comentari. Tard, l’aplicació de mesures s’hauria d’haver fet abans, com en el seu moment el govern de la Generalitat ja va fer el 2008, encaminades a l’estalvi sense retallades socials i a la inversió per generar activitat i alhora promoure un canvi de model productiu. Incompletes, per què es parla d’estalvi, de reduir despesa ... per què no es parla d’ingressos? Aquells que amb la bombolla es van inflar i que un cop ha esclatat se n’han rentat les mans són els que haurien d’aportar els seus grans de sorra (un camió sencer si són moralment responsables ... o més d’un) per tal de reconduir la situació, i a la vegada evitar que la crisi l’acabin pagant els mateixos ... els que no l’han provocat. Més impostos a les rendes altes i una reducció del frau fiscal podrien ser mesures d’ingrés que evitarien mesures de reducció de la despesa.
De les mesures anunciades, al congelació de les pensions és crec la més injusta, ja que afecta un col•lectiu social el qual s’ha de tenir una especial atenció. Amb tot, dir que aquest és un govern antisocial o que la dreta doni lliçons d’esquerranisme em sembla totalment desproporcionat tenint en compte que la dreta catalana donava suport a l’espanyola quan les pensions només pujaven l’IPC i en canvi quan les pensions han pujat per sobre de l’IPC, com ha fet el govern central actual, cap de les dues dretes han recolzat l’augment ... És a dir, si aquells que les pujaven poc governessin passarien de la congelació i anirien cap a la baixada de les mateixes, vista la seva predisposició a pujar-les. Per què només creuen que és una ajuda per fer-la servir clientelarment i no pas un eina de cohesió social i redistribució de riquesa, i per tant no tenen pas cap interès més enllà de l’interès electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada