La Ronda Sud en plànols

Certament, l'obertura de la Ronda Sud ha estat una fita important pel territori, com bé senyalava el President Montilla en la inauguració i les diverses autoritats locals. Però la Ronda Sud és una reivindicació històrica, que s'inicia amb al seva aparició per primer cop al Pla de Carreteres de 1985, i continua al Pla de Carreteres del 1995. Entremig trobem la petició al Parlament per part del grup Parlamentari del PSC,l'any 1994 en paraules d'Antoni Dalmau, però la resposta fou que no era prioritari i que abans hi anava la carretera de Vilafranca.
L'any 1998, el conseller Macias visita l'Anoia anunciant que s'està fent l'estudi de la Ronda Sud però no anuncia calendari. I el PP presenta una esmena als pressupostos del 1999 perquè la Generealitat només preveu fer-ne una rotonda.
Bé, la Ronda Sud va seguir dormint el somni dels justos fins arribats al 1999, any d'eleccions municipals (maig) i autonòmiques (octubre).
A principis d'any, concretament el 15 de gener de 1999 la Veu de l'Anoia publica una entrevista al director general de carreteres Antoni Lluch, el qual diu que existeix un estudi informatiu previ al projecte pel tram oest però que la resta és una escala de bones intencions. El conseller Macias anuncia el març que s'han començat a fer els estudis de traçat del primer tram (l'oest) a través de Montbui, que ens interessa connectar bé. D'alguna manera, aquesta és una prioritat per al govern de la Generalitat.

El 18 de maig de 1999 es presenta la primera fase de la ronda sud, la qual voreja el nucli de Sant Maure per l'oest i utilitza el futur pont Igualada - Montbui de prop del Moli Nou. Amb tot, es tracta d'un avantprojecte i no estan concretades les formes de finançament, per tant sense dotació pressupostària de la Generalitat, i amb dubtes que aquesta la pagués tota. L'alcalde d'Igualada, Josep Maria Sussana, considera que serà positiu pels municipis de Montbui i Igualada.
L'1 d'octubre de 1999 es produeix acord total entre Igualada i Montbui per a la Ronda Sud, que destaca per la seva funció d'evitar el trànsit de pas entre Montbui i Vilanova, reduint els embussos del trànsit intern d'Igualada. I es mostra el plànol següent (LA VEU DE L'ANOIA):

El 15 d'octubre de 1999, Flora Sanabra, candidata al Parlament de Catalunya per CiU, no parla de la Ronda Sud com a prioritat del Govern a l'Anoia, centrant-se només en la carretera de Manresa i Jorba-Calaf en matèria viària.
El 31 de desembre de 1999 el regidor Antoni Pàmies fa constar que no hi ha resposta a les al·legacions que l'Ajuntament d'Igualada ha presentat per què el traçat de la Ronda Sud acabi a la rotonda de Sant Jaume Sesoliveres.
El 2001, el grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya torna a reclamar la construcció de la Ronda Sud al Parlament mitjançant  una proposició no de llei. El Parlament aprova el 26 de setembre una resolució que insta el govern a establir en el termini de ters mesos les mesures necessàries per aprovar el projecte de construcció de la primera fase de la Ronda Sud d'Igualada, d'acord amb els objectius del planejament urbanístic dels ajuntaments de Santa Margarida de Montbui i Igualada.
L'any 2003, any electoral per les municipals (maig) i autonòmiques (novembre), es desencatlla de nou, tot i les reiterades demandes dels alcaldes. El maig de 2003, just una setmana abans de les eleccions municipals, es presenta l'avantprojecte i un estudi d'impacte mediambiental de la futura Ronda Sud, al qual s'adjunta la següent imatge (DIARI D'IGUALADA):

El setembre de 2003, Felip Puig en una visita a l'Anoia admet que "les comunicacions a l'Anoia són deficitàries però demana temps". El 10 d'octubre de 2003 Felip Puig visita Igualada per presentar els estudis de la Ronda Sud, del qual adjunto la imatge (REGIÓ 7):

Aquest és l'últim dibuix de la Ronda Sud de CiU. I la seva explicació és: la ronda sud d'Igualada servirà per descarregar de trànsit els vials interns d'Igualada. Alhora, alleugerirà la carretera N-IIa de la presència de vehicles que amb origen o destinació als municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, van en sentit Barcelona o Capellades.

El 17 d'octubre de 2003 la Veu publica unes declaracions de Josep Miserachs, candidat de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya conjuntament amb Maria Senserrich, on deia que el futur de l'Anoia passa per la ronda Sud. Alguns mitjans de comincació desitgen que no torni a quedar guardat el projecte, com va passar des del 1999.

El 2006, amb eleccions autonòmiques l'1 de novembre. El juliol s'aprova el PITC el qual també inclou la Ronda Sud d'Igualada i a l'octubre s'aprova definitvament el traçat del primer tram i s'inicien la licitació de les obres les quals s'adjuqdiquen el 21 de desembre de 2006, amb el següent traçat:

Amb més detall:

El 2006 també s'aprova inicialment el Pla Director Urbanístic de la Conca d'Òdena, el qual serà sotmés a dos aprovacions inicials més, aprovant-se definitivament el 2009, amb el següent traçat de la Ronda Sud:

El Pla Director realitza el dibuix definitiu de la Ronda Sud, amb noves connexions amb Igualada, la millora de la C-37 en la seva variant del Nucli antic de Montbui, en la millora de la carretera de Santa Coloma, així com altres futurs vials com els previstos al Parc Tecnològic de Jorba-Igualada.
El 2008 s'aprova l'avantprojecte de POUM d'Igualada per unanimitat dels regidors el qual inclou les previsions del Pla Directoren matèria viària i ferroviària, com mostren les imatges següents:

Finalment, l'agost de 2010, el president Jose Montilla inaugura la nova Ronda Sud en el seu primer tram:

Surt a concurs el projecte constructiu del segon tram, el qual segueix les indicacions que marca el Pla Director, com mostra la imatge següent:

4 minuts -02/09/2010-

Acabat l’agost, i passada una nova i participada festa major, la ciutat es disposa a engegar un nou curs, el qual es presenta amb importants aconteixements electorals, personals i socials. Amb tot, el final del curs anterior ha estat quelcom molt important pel territori i la ciutat d’Igualada especialment. Després de 20 anys esperant (des del pla de carreteres del 1985), per fi s’ha obert un tram de la Ronda Sud d’Igualada, complint així les promeses donades pel govern, el conseller Nadal especialment, i també les previsions que marca el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena pel que fa al desenvolupament de les infraestructures viàries. Així, una nova via que permet circumval·lar Igualada pel sud, evitant trànsit de pas pels nuclis d’Igualada i Montbui, connectant els polígons industrials de manera ràpida amb l’autovia A-2 i la nova carretera C-15 / C-37, l’Eix Diagonal, actualment en construcció. És a dir una via que millora la qualitat de vida del nuclis d’Igualada, Montbui i Vilanova, i que a la vegada suposa una millora important de la competitivitat econòmica del territori, per tant, per les empreses.
I certament, en els temps que corren millorar la competitivitat de les empreses, és a dir crear infraestructures orientades al teixit productiu, a facilitar inversions que creïn llocs de treball, és una prioritat absoluta. I més en una comarca, i més concretament el territori de la Conca, que ha sofert una crisi sostinguda en els seus principals sectors econòmics, especialment l’industrial. Però s’ha construït ara, quan segurament ja faria temps que l’haguéssim necessitat en funcionament ... i per què? Des del 1985 fins al 2003 no es va fer res, i els governs de CiU, que en teoria defensen els interessos de l’empresariat, va oblidar les obligacions de cuidar la nostra comarca i els resultats els hem pagat amb una profunda crisi, i sense mitjans per sortir-ne per què no teníem infraestructures per fer-ho. Des del 2003 els estudis avançaven de veritat, el 2007 s’iniciaren les obres i avui que ja hi podem circular. Segurament aquests 4 min de nova carretera no ens trauran de la crisi de cop, del dia a la nit, però en canvi ens donen l’esperança que algú confia en que ho podem fer i ens ha facilitat els mitjans per fer-ho.
El primer viatge que vaig fer per la Ronda Sud acompanyat, la co-pilot em preguntà “I per què t’agrada tant passar per aquí? És una carretera només”. La meva resposta va ser “Des de que sóc conscient del que passa al món, sempre hi havia hagut una cantarella on deia que ens tractaven malament: Que si l’hospital, els jutjats, la Ronda Sud, el tren... Quan allò que molta gent desitjava, amb esperança i il·lusió, es fa realitat és com un petit regal per tots aquells que d’una manera o altre han fet possible que aquell somni es complís. I si te’ns sents part, és una satisfacció.” Sentiment semblant vaig tenir quan vaig entrar per primer cop al nou Hospital per deixar enrere l’hospital on vaig néixer (bé, en veritat era l’edifici de la Mútua), i que de ben segur ha estat també un dels canvis més importants dels últims anys a la nostre ciutat.
I amb això ens conformem? No. Ara cal la segona part de la Ronda Sud, des de Montbui per connectar amb l’ A-2 a Jorba i la carretera de Santa Coloma, els nous desenvolupaments industrials i residencials que facilitaran l’aparició del vial de connexió directe entre Igualada i la Ronda, el nou aeroport corporatiu, l’Eix Diagonal i l’Eix Transversal Ferroviari, entre d’altres projectes que poden semblar il·lusions llunyanes, impossibles, inviables. Però si som capaços de creure que cada nova infraestructura és una esperança per un futur millor, n’estic segur que s’aconseguirà més aviat que tard. Però cal lluitar-hi. Cal treballar-hi. I d’aquí en sorgirà una Igualada, una Anoia, i una Catalunya amb un bon futur. No defallim ara.