Acabat l’agost, i passada una nova i participada festa major, la ciutat es disposa a engegar un nou curs, el qual es presenta amb importants aconteixements electorals, personals i socials. Amb tot, el final del curs anterior ha estat quelcom molt important pel territori i la ciutat d’Igualada especialment. Després de 20 anys esperant (des del pla de carreteres del 1985), per fi s’ha obert un tram de la Ronda Sud d’Igualada, complint així les promeses donades pel govern, el conseller Nadal especialment, i també les previsions que marca el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena pel que fa al desenvolupament de les infraestructures viàries. Així, una nova via que permet circumval·lar Igualada pel sud, evitant trànsit de pas pels nuclis d’Igualada i Montbui, connectant els polígons industrials de manera ràpida amb l’autovia A-2 i la nova carretera C-15 / C-37, l’Eix Diagonal, actualment en construcció. És a dir una via que millora la qualitat de vida del nuclis d’Igualada, Montbui i Vilanova, i que a la vegada suposa una millora important de la competitivitat econòmica del territori, per tant, per les empreses.
I certament, en els temps que corren millorar la competitivitat de les empreses, és a dir crear infraestructures orientades al teixit productiu, a facilitar inversions que creïn llocs de treball, és una prioritat absoluta. I més en una comarca, i més concretament el territori de la Conca, que ha sofert una crisi sostinguda en els seus principals sectors econòmics, especialment l’industrial. Però s’ha construït ara, quan segurament ja faria temps que l’haguéssim necessitat en funcionament ... i per què? Des del 1985 fins al 2003 no es va fer res, i els governs de CiU, que en teoria defensen els interessos de l’empresariat, va oblidar les obligacions de cuidar la nostra comarca i els resultats els hem pagat amb una profunda crisi, i sense mitjans per sortir-ne per què no teníem infraestructures per fer-ho. Des del 2003 els estudis avançaven de veritat, el 2007 s’iniciaren les obres i avui que ja hi podem circular. Segurament aquests 4 min de nova carretera no ens trauran de la crisi de cop, del dia a la nit, però en canvi ens donen l’esperança que algú confia en que ho podem fer i ens ha facilitat els mitjans per fer-ho.
El primer viatge que vaig fer per la Ronda Sud acompanyat, la co-pilot em preguntà “I per què t’agrada tant passar per aquí? És una carretera només”. La meva resposta va ser “Des de que sóc conscient del que passa al món, sempre hi havia hagut una cantarella on deia que ens tractaven malament: Que si l’hospital, els jutjats, la Ronda Sud, el tren... Quan allò que molta gent desitjava, amb esperança i il·lusió, es fa realitat és com un petit regal per tots aquells que d’una manera o altre han fet possible que aquell somni es complís. I si te’ns sents part, és una satisfacció.” Sentiment semblant vaig tenir quan vaig entrar per primer cop al nou Hospital per deixar enrere l’hospital on vaig néixer (bé, en veritat era l’edifici de la Mútua), i que de ben segur ha estat també un dels canvis més importants dels últims anys a la nostre ciutat.
I amb això ens conformem? No. Ara cal la segona part de la Ronda Sud, des de Montbui per connectar amb l’ A-2 a Jorba i la carretera de Santa Coloma, els nous desenvolupaments industrials i residencials que facilitaran l’aparició del vial de connexió directe entre Igualada i la Ronda, el nou aeroport corporatiu, l’Eix Diagonal i l’Eix Transversal Ferroviari, entre d’altres projectes que poden semblar il·lusions llunyanes, impossibles, inviables. Però si som capaços de creure que cada nova infraestructura és una esperança per un futur millor, n’estic segur que s’aconseguirà més aviat que tard. Però cal lluitar-hi. Cal treballar-hi. I d’aquí en sorgirà una Igualada, una Anoia, i una Catalunya amb un bon futur. No defallim ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada