45 MINUTS

Al matí, els estudiants universitaris i els treballadors/es que des d’Igualada van cap a l’àrea metropolitana validen la seva targeta de transport, i havent pujat a l’autobús d’una coneguda “marca” igualadina, es dirigeixen cap a la ciutat comtal. Un viatge que dia rera dia és realitzat per centenars d’igualadins, i anoiencs, que tenen a la capital de Catalunya el seu centre d’estudis, universitaris o no, o el seu lloc de treball, el seu ritme de fer diari. Apart d’això, s’hi afegeixen aquelles persones que per algun motiu administratiu, de salut, anar al teatre, o simplement turisme es dirigeixen a Barcelona, per passar-hi el matí, la tarda o el dia sencer. Això, no és gens nou, ja fa anys que ens desplacem cap allà, i ha estat una de les reivindicacions històriques del nostre territori, una millor connexió amb Barcelona. S’ha insistit sovint en la millora de l’actual Carrilet com a solució d’aquest problema, tot i que el projecte d’Eix Transversal Ferroviari, el tren gran, està en marxa i en serà la solució ferroviària definitiva per connectar-nos ràpidament.

Però mentrestant, que fem? Doncs sí existeixen possibles solucions per poder anar més ràpid, i mentre el tren no sigui, ho pot ser l’autobús. Com? Donant-li espai preferent, un carril reservat als accessos a Barcelona, de manera que s’eviti realitzar recorreguts en 20 minuts quan els podria fer en molt menys a l’evitar-se la congestió que provoquen els cotxes. Aquesta solució ens permetria arribar a Bcn en 45 minuts o menys, un temps semblant al que podria tardar un cotxe, però a un cost molt més baix.

En l’actualitat s’està estudiant la nova infraestructura en el cas de la B-23, l’entrada que utilitza l’autovia d’Igualada. La més factible és la que proposa l’estrenyiment dels carrils de l’actual autopista per tal de guanyar espai i poder encabir-hi un carril bus. La proposta d’estretament dels carrils té sentit ja que amb l’entrada en vigor de la limitació de velocitat a 80 km/h l’amplada actual dels carrils ha quedat sobredimensionada. L’amplada d’un carril d’autopista convencional, on la velocitat és d’uns 120 km/h és de 3,75 metres, però amb la limitació a 80 km/h es calcula que l’amplada dels carrils es podria establir en l’ample estàndard de 3,5 metres. Un fet que podria agilitzar la realització del carril bus VAO a la B-23 és que el govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya estan en negociacions per a traspassar aquest tram a la Generalitat que ja ha manifestat la seva voluntat de realitzar el projecte tant bon punt tingui la titularitat de la via.

A Catalunya existeixen carrils d’aquest tipus? Sí, existeix un carril bus entre la Plaça Les Glòries de Barcelona i Sant Adrià del Besòs a la carretera C-31, i en l’actualitat està en construcció el carril-bus entre Ripollet i l’Avinguda Meridiana, que es paga per primer cop amb els diners que es recapten de les autopistes gestionades per TABASA (els túnels de Vallvidrera i del Cadí); és a dir, els usuaris del cotxe financien les infraestructures de transport públic col·lectiu. També, entre Cornellà i Castelldefels s’ha projectat crear un servei de bus ràpid en plataforma reservada, segurament amb guiat òptic, que també millorarà el servei d’autobús de la zona. Esperem que el nostre no es retardi més del compte, a més que són solucions relativament barates de posar en marxa amb una important incidència en la qualitat del servei de transport públic.

Per últim, a tots aquells que durant la setmana agafin el cotxe tinguin sempre molta precaució, realitzant els descansos pertinents si es realitzen grans recorreguts per evitar possibles episodis de son que puguin provocar un accident. Tot i que les autoritats de trànsit indiquen que la situació econòmica reduirà els desplaçaments, segueix essent molt important parar molt atenció a la conducció, ja que un sol segon pot suposar una distracció letal. Tot desitjant un bon dia de la mona, de Pasqua, salut!